Dites Catalanes del mar

Com ja sabeu alguns de vosaltres, soc una persona que no para de fer coses i m'agrada saber una mica de tot.
Proposo, ja que som gent de Catalunya i de les 4 provincies, que diguem aquelles frases, rodolins o dites que tenen que veure amb la pesca o amb el mar, allò que en diuen els veterans o inclus que hagim escoltat als avis... sobre totes aquestes dites m'agradaria triar-ne algunes perque jo cada mes canvio la decoració de l'aparador de la nostra oficina, i el Juliol i l'Agost dedico l'aparador al mar (Per el mar li dedico 2 mesos) i aquest any hi afegiria les dites.
Gracies per la vostra col.laboració. Jo tinc aquestes:

- Qui no pesca al Juliol, no pesca quan vol.
- El Garbi a la nit s'en va a dormir.
- Amb seu, vara i treu.

No es exclusivament de pesca però s’hi pot aplicar , “ les dones amb els anys maduren , els homes augmenten el preu de les seves joguines “

Hola Lange t'envio un
Al gener i febrer no et gastis els diners en esquer

Hola Lange
Jo en se una semblant a la teva .
" Amb Garbi, plega les eines i ves a dormir "

Nit de follada, día de pescada.

No falla.

salut.

La meva aportació.

Tretes quasi totes del llibre "Quincalla" de Víctor Català. T'estalvio de copiar les que utilitzen terminologia marinera però tenen una moral o missatge que no té res a veure amb el mar.

Caterina Albert (Víctor Català) era de l'Escala. Tenia tot un recull de frases fetes i expressions que creia es perdrien amb el temps i es va dedicar a recollir-les fins al 1962, el mateix any que Francesc de Borja Moll editava el desè i últim tom del diccionari que havia començat Mn. Alcover . Un diccionari que si bé no va acabar sent normatiu per excés de localismes, és fruit d'un treball de recerca absolutament impressionant (i sense internet, xavals!). Si fins i tot a l'Alcover Moll hi trobo paraules Pallareses que fins i tot pels Pallaresos ja són una mica rares o arcaiques... l'Alcover-Moll és un document que mereix la meva màxima admiració.

Ja que hi som, aprofito per fer apologia de la cultura Pallaresa. Durant mil·lenis han sobreviscut depenent del bosc, el clima i els ramats i aquesta societat mig aïllada a les muntanyes ha desenvolupat una particular cultura de muntanya, amb un fotimer de dites que evidentment fan referència al comportament dels animals (entre ells, amb els humans i amb el clima) i la majoria de dites, fan referència al clima, bàsicament i al fer de pastor. Igualment, és impressionant la quantitat de vocabulari que tenen aquesta gent, molts dels quals sonen a arrels basques, possiblement com a resultat de paraules que malgrat la romanització van perdurar amagades o simplement romanitzades en aquelles raconades de món abrupte però permanentment poblat. Lamentablement (per a la cultura, sortosament per a la qualitat de vida de qui es dedica als ramats), la ramaderia tradicional és menys que testimonial avui dia i la transició de la ramaderia tradicional, cap a la ramaderia industrial i extensiva, farà acabar de caure en l'oblit tota aquesta cultura mil·lenària que donarà pas a una nova cultura. Com deia la mateixa Caterina Albert, "A Catalunya, cada dia es moren paraules". Potser apareixeran noves dites i vocables per referir-se als nous problemes i realitats i d'aquí n'emergirà una nova cultura bastida sobre la que ara queda enrere. Des d'aquí, el meu petit homenatge a aquest gran racó de món que és el Pallars i a tota la gent que segle a segle n'han anat conformant el paisatge.

Les dites del mar sobre les que preguntes:

La primera que apuntes, la sabia una mica canviada "al Juliol, pesca qui vol".
* Vent salva i vent mata (pels qui van a vela). Aquesta la vaig sentir a dir un dia per TV3, al Thalassa.
* Mar de xaloc, molta mar i peix, poc (aquesta la vaig sentir a un que també pesca amb un caiac igual que el meu per Menorca. Si em llegeixes, hola Oswaldo).

Trets del llibre Quincalla.
* Sia amb fitora, sia amb xarxa, aquell qui vol pescar, pesca.
* Mariner que vetlla poc, adormit l'atrapa el xaloc.
* Una cosa és cantar, i l'altra vogar.
* La mestressa de n'Ordeig, bon safareig i bon ormeig (aquesta no sabia si posar-la, però mira, no fa mal. El llibre afegeix la següent explicació: La persona curosa, diligent, té la casa neta i l'utillatge en bon estat).
* Garotes i frares, no estan per manyagues.
* Garbinot inconstant, que ara bufa de ponent, ara bufa de llevant.
* Vent de Garbí, Déu te guard i bona fi!
* Garbí rampellut, que eixugues allò que és moll i mulles el que és eixut.
* Ganya tendra, el peix fa vendre.
* El peix fresc mai t'enganya, si li saps mirar la ganya (aquesta també l'havia sentida per Malgrat de Mar).
* Barca que a reculs s'esmuny, no sempre esquiva l'escull.
* Quan s'escantella la sort, arria la vela i cerca port.

Certament, sent de l'Escala em pensava que trobaria moltíssima més cosa referent al mar. Fixeu-vos que amb prou feines n'aporta alguna que parli dels vents, tant importants a mar i en canvi, el gruix del recopilatori fa referència a ocells, animals del camp, a les collites, a la llar de foc... queda clar que Caterina Albert tenia la vida basada al camp. El pròleg del llibre m'ho confirma. Vaja.

* Post scriptum: si a algú no el deixa dormir el significat d'alguna dita en concret, que me la demani o es compri el llibre demà (falten 3 minuts, encara) per Sant Jordi. Lògicament ja he passat de copiar les explicacions de cadascuna.

szac escrigué:Nit de follada, día de pescada.

No falla.

salut.

Szac, ets un poeta.

No deu ser que com deia algú per aquí el fòrum, et folles les tonyines que pots atrapar, no? així clar que no falla!

http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=1&ved=0CBYQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.angeldaban.com%2Fmodules.php%3Fname%3DContent%26pa%3Dshowpage%26pid%3D26&rct=j&q=dites+catalanes+del+mar&ei=LTHRS5KmBJLw0wTt_aXjDQ&usg=AFQjCNGC84MlZd8l6Cp_s4OERoc1Pn43Xg

hola lange , mirat aquesta pagina a veure que et sembla
salut

Ospes!!!! Moltes gràcies a tots nois!!!! Em miraré amb calma també aquests enllaços que em proposeu. I començaré a triar.