Artificials deformats. Caguncony!

Òstia, Òstia i Òstia. Me recagun en tot el que es mou!

Com que tinc uns quants de caps de setmana que hauré d'estar al dic sec, m'he dedicat a fer alguns d'aquells invents i artistades a les que un cal aplicar-se per tenir el material com cal, quan se surt a mar.

I quina és la meva sorpresa, quan veig que tinc dos artificials dins d'una mateixa caixa, deformats d'una forma horrorosa!! Quan? com? per què? es van deformar??????? No els he posat mai al costat d'una bateria, llum, font de calor. Però està clar que en algun moment han tingut una consistència tova.

Tant un com l'altre, costen una pasta (uns 40euros tots dos). I el gunnish, és una mica difícil de trobar. El cartellet del Z-claw diu ben clar que pot patir deformacions si se'l sotmet a calor ni a excés d'humitat (???? si un artificial no es pot mullar, ja podem plegar!!!).

El que més em fot, és que els vaig estar buscant durant força temps aquest hivern. Els vaig trobar finalment i tenia grans projectes per a ells aquest estiu. I ara que comença la calor, té. Totalment inservibles. Em pregunto com, quan, on i per què se m'han deformat. No els he utilitzat en tot l'hivern. Estaven per estrenar els dos!!!! 40 euros a la bassa. Si fa ràbia perdre'ls enganxats a les roques, perdre'ls d'aquesta forma tant idiota, ja us ho podeu imaginar! Vaig enganxar la caixa de plàstic on guardo els artificials amb pega assassina. Els vapors van afectar la consistència del plàstic d'aquests dos??? no ho crec. Són marques diferents i els altres artificials de la caixa estan bé. A més, eren els 2 artificials més allunyats del punt on vaig posar la pega assassina. Ha d'haver estat un excés de calor. Es van estar al sol en alguna ocasió?? no recordo haver-los deixat tancats dins del cotxe mentre pescava durant el dia. Segurament la caixa es va quedar al sol algun dia que he pujat a la barca d'algú????

Doncs no ho sé. Però el que sí que sé és que com a mínim, el Z-claw i el gunnish (dues perles de la pesca a spinning, objecte de culte i veneració) són mooolt sensibles a l'escalfor del sol. Avis a navegants: mantingueu-los en lugar fresco y seco, per si les mosques. Cagunlamarequ'mvaparir!

Intentaré redreçar-los posant-los al bany maria (Yamashita) i mica en mica, anar-los redreçant, però tinc molt poques esperances de fer-los recuperar aquesta forma tant precisa que els dóna aquesta natació excel·lent. Si precisament la seva forma és el quid de la qüestió!

Si algú té alguna fórmula màgica, s'accepten comentaris, idees, insults, improperis,.... etc...



Uploaded with ImageShack.us





Uploaded with ImageShack.us





Uploaded with ImageShack.us





Uploaded with ImageShack.us





Uploaded with ImageShack.us





Uploaded with ImageShack.us

Ostres Tola el primer te molt bona pinta!!!qui sap potser tens una joya !!!
Quina putada,segurament ha sigut la calor....jo m'he trobat al barrejar vinils em esquer dur,el vinil menjar-se l'esquer dur!!!

jajajaja abans d'adreçar-los prova de pescar amb ells! Potser has inventat la sopa d'all! Molts del invents històrics han estat fruit de casualitats!!! (Ho dic només per encoratjar-te... realment hauràs de cardar 40 euros a la bassa, em sap greu)
La realitat és que els venedors d'esquers ens reunim un cop l'any a un lloc súper secret i decidim el futur del món i com ho hem de fer perquè els esquers no durin i la gent n'hagi de comprar més i innovem nous materials que es fan malbé per si sols i s'autodestrueixen quan acabis de llegir aquest missatge.

El que et cal per redreçar-los es una bona bestia estirant per un canto i tu per l’altre i al cap de mitja horeta com nou , o almenys ja no et sabrà tant de greu que estiguin deformes , també pots provar amb escalfor, de mica en mica , si coneixes algú que tingui una òptica , ells tenen una mena de cubeta de cristallets calents que fan servir per redreçar les varilles de les ulleres de pasta , però com diu en kruskis , jo primer els provaria , de fet, tot depredador ataca preferentment al ferit o deforme

sort que els fan pagar! perque sinó....

Que passada de esquers, les forces de la naturaleça ha fet ixa forma, jo no la tocaria.
Segur que tenen un moviment acollonant, ja voràs com les empreses japos, te copien la forma.
Si aneu a Japó i China, fixeu-se en les places i explanades, i les voreu plenes de esquers en terra, torrant-se al sol.

Jejejeje!!!!!!!!.

Osti quina putada! Però et diré una cosa que potser t'anima, i es que molts alevins de llobarro o llisa ( ho dic perquè l'artificial si assembla una mica) pateixen moltes deformacions de forma natural, i són aquests alevins en els que si fixen més els depredadors a la hora de caçar. Dir-te que la deformació que ha patit el teu artificial és una deformació molt comuna entre els llobarros i llises, per tant potser el que ha fet la deformació ha sigut augmentar l'acció i atracció del teu artificial! Ànims!

Cullons quina forma més rara! Jo també voto per a que els probis! Potser et sorprenen, qui sap!
Jo la veritat es que ho veig xungo d'arreglar, però per probar-ho no hi perds res. Amb una mica d'escalfor intenta redreçar-los a veure...
Que hi hagi sort!!!

Caram Tola, haviam si els hauras de deforma en serie i montar negaci!!!!

Vaig intentar això de posar-los al bany maria (Yamashita) i tios, no hi ha forma. Per molta estona que el suquis, costa apretar-lo per anar-lo deixant bé. Costa deformar-lo i acabes redreçant-lo malament. Definitivament, com deia el totpoderós -i ara també clarivident- Crusquis, he perdut 40euros de la forma més idiota. Potser algun dia faig un foradet, els omplo el cap de plom i li poso una mica de fils a la cua perquè el faci baixar verticalment quan destensi el fil. Tindré un jig que ja veurem com funciona, però això sí, un jig amb una disfressa de peix, com cap altre.

Què voleu que us digui? preferiria que continuessin nedant per la superfície, però a grans mals, grans remeis.

Abans de metamorfitzar-los en jig, seguiré els vostres consells i a veure com neden... em penso que ni passant cent rosaris ni resant mil ave-maries, ni anant en devota peregrinació de genollons fins a Montserrat, el faran nedar d'una forma decent.

Cagondena.... qui em manava a mi, deixar-los al sol.

La única ocasió que se m'acudeix és un dia que els vaig deixar al sol de la terrassa, mentre els que havia utilitzat aquell dia s'assecaven d'haver-los tret la sal. I es va quedar tota la caixa prenent el sol... però només es van deformar aquests dos, que estaven tancats dins d'una mateixa capseta de plàstic, la qual té força elements de color negre, que atreu l'escalfor... i tot plegat, dins de la caixa (també de plàstic) amb tota la resta d'artificials... deuria pujar molt la temperatura dins de la caixa negra. Avís a navegants. No vulgueu repetir la història. Que lo sepan! O acabreu plorant de desconsol com un servidor.

S'accepten donatius.

De tanta caña gue els fots fins i tot es desfan...je!je!

Un divendres vaig anar al riu a temptar els llobarros. És final de setmana i em trobo a la riba, contemplant plàcidament la bellesa de la creació divina. Quan arribo, un estol de gavines m'indica que mar endins, hi ha algú que està de banquet, amb el sorellets com a plat principal. Les gavines ara estan mar endins, ara s'acosten una mica, ara toquen la platja, però massa enllà com per arribar-hi.

Estant amb aquestes, observo que els peixets diminuts que s'amaguen al trencant, neden nerviosos. I fan alguna saltada, cada vegada més freqüent. És l'hora baixa i falta poc perquè es pongui el sol. Les fugides i virades en sec dels bancs de peixets presagien la festa que s'anuncia. De cop, una esquitxada espectacular trenca el silenci del riu. I l'esquitxada, ja en són dues i en deu minuts, tota el riu bull d'esquitxos i saltades des d'una riba a l'altra. És acollonant. Ara ja no són els peixets diminuts de la riba. Els sorellets surten volant, empaitats per algunes bestiotes que esquitxen poc menys que els dofins del zoo. Tota la gola és un bullici de punta a punta.

La gent embogeix. Els de l'anguiló amb la bombarda van bojos i amb sort aconsegueixen un sorellet. Van d'aquí a allà cridant i empaitant les esquitxades, sense tenir en compte que han esquitxat allà baix, però de fet les feres i sorells estan per tot arreu i que amb xiscles i corredisses no fan més que espantar l'aviram. Els dels artificials llencem al mig de la festa i per darrere, fent travessar els nostres esquers benbé pel mig. Però ningú té cap picada. Algú molt experimentat informa que quan estan així, els llobarros són molt difícils.

He provat de tot: anguiló i metralleta d'anguilons. Passejant-los ran de fons, a mitges aigües i totalment per superfície, sense cap mena de pes. Res. He tingut una estona d'artificials. Que profunditzin més, que profunditzin menys. Lent. Ràpid. Amb colors naturals i colors blancs o cridaners, que l'aigua baixa molt verdosa. He desplegat un gran arsenal per veure si l'encertava. Res, ni picada més enllà de tocar-ne algun pel llom sense arribar a enxampar-lo.

El festival ha durat cosa d'una hora i ningú dels presents ha aconseguit res. De la festa només en queda les escorrialles i ja és ben fosc. Els músics se'n van a casa i la gent es replega. Els peixarrots sembla que també han plegat.

Em passo la setmana barrinant el per què i el què he fet malament.

Torno a la setmana següent per veure si la festa es repeteix.

A l'hora convinguda, ja hi tornem a ser i aquesta vegada, encara molt pitjor. És espectacular. Mai ho havia vist amb mig metre de fondària. Torna a haver-hi els dels anguilons amb la bombarda i igual que la setmana anterior, uns i altres no aconseguim més que embogir al veure que ningú és capaç d'aconseguir ni una picada enmig de tantíssim frenesí. Jo he provat la resta d'arsenal i muntatges i la cosa és evident: cal canviar de sistema. Definitivament.

Durant la setmana, he trucat un parell d'especialistes llobarròlegs perquè surtin entre setmana i puguin emetre un bon diagnòstic. Un no pot sortir. L'altre, hi va pensant que sóc un passerell (no ens enganyem, que en sóc), però contràriament al que ell creia, torna a trobar la festa i retorna de buit. Si l'especialista també torna de buit, el cas és greu. No ho entenem. Ni forma de desentrellar el misteri.

Ha passat una altra setmana i la passo resant perquè el maremàgnum es perpetui per tercera setmana consecutiva. Tractant-se de peixos, això és molt desitjar. Però no ho sabrem si no ho sortim a provar. Divendres, ja hi tornem a ser.

Havent-ho analitzat, començo a sospitar que la festa no va amb els llobarros. Hem vist molt, molt de peix aquests dies i els lloms que surten són impressionants. No deuen ser llobarros o si més no, no tot ho deuen ser. Aquesta vegada vinc preparat per si com sospito, són tallahams. He muntat el carret ràpid i agafo el pencil de les llampugues de Menorca (ver números atrasados) amb algun altre pencil de recanvi per si efectivament fossin tallahams i se me l'enduen.

Però a l'hora convinguda.... tot el riu revesteix placidesa, calma i tranquilitat. El cicle de festes no ha durat tres setmanes en cartellera i sembla que avui ningú pujarà a l'escenari. Seguim esperant fins a l'hora de finalització. Apareixen algunes esquitxades, la funció ha començat tard i no és ni de bon tros el que havia sigut durant les setmanes anteriors.

En vista de les experiències passades, he cregut que millor provar amb passejants i artificials de superfície perquè els puguin veure bé retallats contra el cel. Potser el truco estava en que l'aigua era massa verdosa i no tenien manera de detectar qualsevol cosa que els fem ballar a més d'un pam per sota de la superfície.

Provo amb el pencil, però no sembla que ningú hi estigui interessat ni tant sols a l'hora dels tímids esquitxos. Retiro el pencil i arriba l'hora dels passejants. Encara no sabem si són llobarros o tallahams i voldria posar-hi el millor artista que pugui trobar, però aquest és car i si se me l'endú un tallahams, seria una veritable murga. Se m'encén el llum i penso en el gunnish deformat amb el que temps enrere encetava aquest post. És un magnífic artificial de superfície, però tant deformat si se me l'enduen, no em sabrà tant de greu. I el començo a fer ballar el millor que sé, malgrat la seva malformació.

Es va fent fosc però puc veure algunes empaitades de llobarrets. Els grans esquitxadors encara no sabem què són, però ara com a mínim ja sabem del cert que a més de sorellets hi ha llobarros. Noto alguns tocs que no aconsegueixen enganxar-se. Són petits i no troben la popera? són massa grans i les poperes del gunnish els són petites?? Els esquitxos d'avui no són ni de bon tros el que havien sigut i penso que potser els altres dies sí que eren tallahams, però que avui són llobarrets.

Per fi, algú m'increpa des de l'altre costat del fil. Tímidament. Surt un llobarret que torna a l'aigua per on ha vingut. Ni que sigui una presa tant minsa i escarransida, després de tanta desesperació me n'alegro que com a mínim algú m'estiri el fil!

Fi de la festa del llobarret. S'acaba la funció per avui. Penso que els divendres anteriors van ser tallahams que entraven al riu darrere els sorells i que aquesta vegada han sigut llobarrets. El tipus, distribució i magnitud de les esquitxades han sigut diferents. Mai no ho sabrem, però el tercer divendres me'n torno content a casa, havent gaudit durant tres setmanes de l'espectacle i d'haver-me estat trencant les banyes per analitzar errors i adaptar-me al cas que teníem davant.

Hem observat i testimoniat el bategar del mar i hem intentat pescar millor per adaptar-nos al que l'ocasió ens demana. Durant aquestes tres setmanes, hem vist qui no ha canviat mai de sistema, sempre bombarda i anguiló, encara que els esquitxos fossin dignes de la orca Ulisses. També hem vist qui ha procurat tenir captures a qualsevol preu, amb males arts. I també hi ha hagut qui enlloc d'ntentar analitzar el tema, s'ha dedicat a espiar els muntatges que duiem els altres. Nosaltres hem procurat entendre el cas que se'ns presentava i hem disfrutat com a energúmens palplantats pacientment i sense fer soroll, esperant una digna picada que mai va arribar. Però com sempre ens hem trobat, hem rigut, ens hem emocionat i hem rememorat les anècdotes al retrobar-nos el dia següent. Amics, com sempre, un autèntic plaer.

Com deia en Companys: Tornarem a sortir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.

Martí (&co)

En aquestes ratlles d'en Tola hi ha l'essència de la pesca. Allò que enganxa veritablement i que ens hi fa tornar dia rere dia, o setmana rere setmana.
Imagineu-vos l'escena:

Teniem els peixos saltant allà al davant, i enlloc de posar-nos nerviosos i atavalar-nos, mentre jo canviava l'artificial, en Tola s'acosta i obre la seva capsa d'esquers mentre jo l'ilumino amb el llum del cap, i va i em diu amb un somriure d'orella a orella: - Això és el que m'agrada de la pesca, anar provant i veure el que funciona i el que no, i intentar averiguar que volen els peixos!

I és que es pot anar cada dia amb el mateix muntatge, però i lo divertit que és anar pensant estratègies (ja entre setmana) per tal d'enganyar als bitxos.

El resultat final no ha acompanyat. Han estat més llestos ells. Però i lo bé que ens ho hem passat preparant cada sortida, pensant com fer-ho i perquè allò i no això altre...

De veritat que ha estat com preparar una estratègia per anar a la guerra. Com ho farem per a vèncer a l'enemic. Al final no hem guanyat, però tampoc hem perdut, ja que em sembla que s'aprèn més aquests dies que anant a pescar sense pensar res ni preparar res.

Un plaer, sí senyor.

I vosaltres, com us va?

bon relat, Tola & co. de ben segur amb els experiments us ho heu passat teta !!

Jo ahir vaig estar a la gola, però a molt mala hora (de 10 a 12 migdia), per canviar de lloc i per provar que feia dies que no hi anava, ni rastre de peix, masses banyistes, molts pescadors.... però si us puc dir per un conegut que vaig trobar que hi va a passejar a diaria que aquesta setmana han tret tallahams des de la platja, per si us serveix de referència.

Salut i a seguir provant !