"EL PUNT" 6-2-10

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és una oportunitat de futur per preservar definitivament el medi natural i el patrimoni cultural, per revalorar l'agricultura del seu entorn i per dibuixar un nou model turístic ambiciós i adaptat als nous temps

En una Catalunya que té més del 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, aquest parc natural esdevé una garantia perquè es conservin i es potenciïn els valors naturals i es faci el pas definitiu cap al canvi de paradigma que tant necessitem

L'aprovació del projecte de llei que declararà l'imminent Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és una bona notícia per al Baix Empordà. Torroella de Montgrí n'ha estat un dels municipis promotors i des de l'Ajuntament hem fet costat a aquesta decisió del govern de la Generalitat, compromís del Pacte de Govern 2007-2011. Per entendre aquest lideratge de Torroella cal analitzar la seva història i la idiosincràsia d'un municipi on l'estructura de la propietat, el caràcter agrícola tradicional i el medi físic han modelat el territori. Però no es pot oblidar que un sentiment popular d'estima i de desig de preservació del medi natural i del patrimoni històric ha afavorit la situació present.

El nostre consistori tenia com a prioritat política aprovar el parc durant aquesta legislatura per acabar de completar, així, el desgreuge que hi havia pendent al Baix Ter. Si al llarg de les últimes dècades alguns indrets litorals de la nostra demarcació s'han anat protegint amb figures diverses i els espais més rellevants fins i tot han estat elevats a la categoria de parc natural, com el dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (1983) o el del Cap de Creus (1998), era de justícia que arribés el torn al Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. En una Catalunya que té més del 39% del primer quilòmetre de costa urbanitzat, aquest parc natural esdevé una garantia perquè es conservin i es potenciïn els valors naturals i es faci el pas definitiu cap al canvi de paradigma que tant necessitem.

El parc tindrà una superfície total de 8.192 ha, de les quals 6.155 ha són terrestres (75%) i 2.037 ha, marines (25%), i abasta els termes de vuit municipis, tots del Baix Empordà llevat de l'Escala: Torroella de Montgrí (4.516 ha), Pals (571 ha), Bellcaire d'Empordà (484 ha), l'Escala (296 ha), Ullà (115 ha), Palau-sator (109 ha), Fontanilles (56 ha) i Gualta (8 ha). Torroella de Montgrí és el que més aporta al parc, ja que li correspon el 55% de la seva superfície. A més a més, dins el parc s'hi inclouen diversos àmbits específics, com la reserva natural integral terrestre de les illes Medes, la reserva natural parcial dels aiguamolls del Baix Ter, la reserva natural parcial marina de les illes Medes i els àmbits de protecció dels espais agraris que concilien els usos d'aquest territori. No podia ser d'altra manera: l'agricultura ha ajudat més que cap altra activitat humana a la conservació d'aquest territori fortament humanitzat des d'antic, tal com ho mostren les abundants restes arqueològiques, els regadius històrics o les valuoses mostres d'arquitectura rural.

De segur que aquesta figura oferirà noves vies de desenvolupament econòmic –sobretot a escala local– amb un turisme desestacionalitzat, molt més fidel i respectuós amb l'entorn que el del model turístic clàssic, més massificat, irregular i essencialment subjecte a conjuntures externes. La pràctica del submarinisme a l'àrea protegida de les illes Medes després de vint anys de la seva creació n'és un bon exemple.

El sisè parc natural de les comarques gironines és una gran inversió de futur que també s'erigeix com a eina per exigir el compliment dels cabals de manteniment del riu Ter. Calia situar al mapa el territori que està vincular al riu, el Baix Ter, perquè aquest curs fluvial ha vertebrat des de temps immemorials les comarques gironines i, afortunadament, ho podrà continuar fent.

Sensibilitat naturalista

Com a alcalde de Torroella de Montgrí haig de fer esment que el manteniment del nostre entorn en un Empordanet fortament urbanitzat ha estat fruit d'esforços de moltes entitats que hi han cregut i que n'han fet pedagogia amb una sensibilitat naturalista, de les corporacions municipals que ens han precedit i de la voluntat generalitzada dels nostres conciutadans. Som a l'expectativa però il·lusionats.

Nosaltres, des del territori, tenim la responsabilitat de saber aprofitar aquesta oportunitat. D'una banda, rellançant la nostra agricultura amb el valor afegit que ha de suposar la pertinença al parc natural o al seu entorn. De l'altra, amb la consolidació d'una oferta turística que tingui com a reclam principal el nostre patrimoni natural i cultural, en definitiva, la nostra identitat.

El parc natural és el fruit de segles de respecte pel territori i el seu paisatge canviant. Ha de servir per gaudir-ne nosaltres i per mostrar-lo als visitants amb orgull. Per protegir l'entorn definitivament però també per encetar un camí cap a un nou model turístic. El que fins avui era una utopia ha esdevingut una oportunitat de futur. I, creieu-me, la sabrem aprofitar.