"DIARI DE GIRONA" 7-1-10

DAVALLADA DE L´ ECOLOGISME

Respecte a la recent trobada sobre el clima de Copenhaguen hi ha una excel·lent notícia que s'ha callat. Consisteix en el fet que el radicalisme ecologista està fent aigües. És una crisi que fa anys que dura, si bé en els darrers mesos s'ha accentuat. L'accelerarà encara més el fracàs d'aquella conferència i la reiteració a Dinamarca de la tradicional violència dels galifardeus de sempre.
L'ensulsiada és particularment forta en relació amb la bramant i extremista Greenpeace. Una font internacional em diu que hauria perdut, com a mínim, un vint per cent dels adherits.
Totes les altres organitzacions ecologistes radicals estan afectades pel mateix tipus de davallada. A la vegada, cada dia és més evident la decadència i el desprestigi del seu discurs.
Un dels escàndols va sorgir el passat novembre amb l'anomenat "Climategate" a la Universitat britànica d'East Anglia. La introducció d'un hacker en els ordinadors del departament de medi ambient ha provat que hi havia manipulació de dades, presentades com científiques. Es tapaven perquè rebatien el a catastrofisme ecològic que els ecologistes radicals han convertit en el seu fons de comerç.
Es varen marginar i amagar treballs que posaven en dubte les preteses veritats revelades que invoquen els radicals. En canvi, dades poc acurades i gens confirmades eren potenciades. És aclaridor que la militància ecologista arribi a ser per a la ciència un equivalent -més limitat, per l'existència de llibertats- al que va ser la Inquisició per a tants científics, entre ells, com a paradigma, Galileu.
La davallada del fonamentalisme ecologista és molt forta en les societats on la llibertat està més arrelada, cas de Gran Bretanya i els Estats Units. També creix a França i a Itàlia, per no dir res d'Austràlia o Nova Zelanda.
Aquí, en canvi, això es tapa, malgrat que no cal ser un geni per constatar que, després d'haver estat ficant-se de peus a la galleda durant anys, ara resulta que Iniciativa està més calladeta que mai. Quan calla és quan té més raó, diria aquell.
Desemmascarar el fonamentalisme ecològic és una necessitat. Cal fer-ho per una raó intrínseca, la de donar prioritat a la ciència, deslliurant-la de la manipulació política i ideològica. També hi ha una gran raó extrínseca, consistent en el fet que la demagògia ecològica ha estat escollida, oportunísticament, per les deixalles del comunisme, com un salvavides. El comunisme abans havia utilitzat un catastrofisme consistent a intentar fer creure que l'economia lliure de mercat implicava una misèria creixent ( la pauperització, en deien), anar d'una guerra darrere l'altra, l' imperialisme i, en definitiva, la mort lenta (o ràpida) de la humanitat.
Ara tornen a treure l'espantall catastrofista, però per raons diferents. Novament, volen fer por per fer creure que ells són la solució immaculada que salvarà el món. Com en les pitjors religions volen atraure clientela a força d'espantar. S'ha d'optar entre la seva finca - que volen fer passar pel Cel - o bé l' infern pur i dur.
El comunisme es va vèncer no pas negant que hi ha problemes socials. Sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà. Només el comunisme va gosar afirmar que ell encarnava la fi de tots els problemes humans. Es va derrotar el comunisme mitjançant anar enfrontant el problemes un a un, pam a pam. Això va destrossar el mil·lenarisme comunista, víctima del pes de la realitat.
Respecte a l'ecologia cal fer el mateix. Hi ha problemes ecològics, des de sempre i sempre n'hi haurà. S'han d'encarar de la mà de la ciència, no pas amb apriorismes ideològics que, darrere façanes propagandístiques, només tenen per objectiu la consecució d'un poder omnímode o totalitari, en benefici de quatre ignorants encegats.
Mentre Zapatero mani aquest combat serà difícil. Ell necessita les cabòries tant com el peix l'aigua. Se les ha de combatre amb dades. Heus aquí una que reprendré aviat. Segons un excel·lent estudi resulta que els Estats Units i tota l' Europa Occidental (menys Espanya) han aconseguit que l' increment del PIB no comporti increments de les emissions de CO2. Això vol dir que han millorat el seu equipament industrial. En canvi, la Xina i Espanya no ho han aconseguit, atès que els seus augments del PIB comporten increments de les citades emissions. Unes emissions que, a Xina i a Espanya, van acompanyades de diguem-ne emissions ideològiques col·lectivistes, igualment nocives.