"DIARI DE GIRONA" 28-12-09

Ja no queda res!...
O sí?

Pere Trijueque Fonalleras. Palamós.

Fa pocs anys, sis o set, vaig escriure més d´un article a la revista La Proa, del Baix Empordà, parlant de la desaparició de l´oriç dels mars de Palamós. Un dels «marisca-dors» professionals em va replicar, assegurant que allò que deia era totalment fals, perquè els científics de Blanes havien fet uns estudis que demostraven que era impossible que desaparegués aquest ara escàs menjar. La realitat va ser que al cap de tres anys ja no es veia cap oriç ni a s´Alguer ni a la major part de la nostra costa. Els científics i els mariscadors s´havien equivocat... quina ironia! Segurament, la causa de tot plegat va ser la manca absoluta de control de les extraccions i de la pesca furtiva, «no denunciada»! Anys enrere havia passat la mateixa història amb els musclos de roca, presents en tots els bars, xiringuitos i restaurants i ara pràcticament extingits de les nostres costes.
Una pressió desorbitada, només amb l´afany de lucre, sense tenir el més mínim respecte per la natura i les seves lleis més elementals, ha fet desaparèixer o minvar fins a límits extrems moltes espècies, abans ben comunes, com les xuies, les llagostes, les lluïses, els congres, els xinets, els tords... i una bona llista d´altres peixos. S´ha eliminat els seus espais de cria i per altra part, amb la pesca subaquàtica, s´ha donat el cop de gràcia definitiu, eliminant aquells exemplars que possibilitaven una bona reproducció de l´espècie. No hi ha hagut cap tipus de control per part de la Generalitat de Catalunya... i és clar, per exemple, no es veu cap mero a les subhastes del peix i en canvi es troba en molts restaurants... i això em dol molt i molt!
La meva generació segurament ha estat molt afortunada, ja que vàrem gaudir dels fruits del mar com havia estat des de feia segles. Vàrem anar en carro i amb el tren petit i ­féiem «les necessitats» a la «comuna» i ens rentàvem en un gibrell... però fórem capaços de fer una extracció «sostinguda», especialment amb els oriços i musclos.
Ara toca actuar per no perdre del tot la riquesa pesquera que encara es pot salvar! Ara, la millor manera d´actuar és, sens dubte, la creació d´una entitat que reguli i limiti l´extracció dels recursos, una reserva pesquera a les mars de Palamós i rodalies que prohibeixi certes activitats i que en reguli les altres, sempre però preservant els «drets» ancestrals de la gent no professional d´aquí, que han sabut mantenir intacte el nostre patrimoni pesquer al llarg dels segles.
Benvinguda sigui la reserva i els seus controls!