"EL PUNT" 17-12-09

La reserva de les Formigues

17/12/09 - JOSEP VILANOVA. PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)

Les enormes possibilitats que ofereix el litoral per guanyar-s'hi la vida o per gaudir-ne ha atret molta gent. Però és una constatació evident que en els darrers anys el mar cada dia és més pobre i està més degradat. La massificació dels darrers vint anys ens obliga a canviar la concepció de llibertat que ens oferia el mar, de pescar, recol·lectar o navegar per allà on es volgués, d'usar el mar a voluntat i sense impediments. El debat sobre els veritables responsables de l'empobriment del medi marí és avui més viu i encès que mai, amb mútues acusacions. Però en l'impacte sumen tant aquelles activitats molt agressives realitzades per pocs individus, com les poc agressives realitzades per molts. Ningú no en queda exclòs: pescadors professionals i recreatius que extreuen recursos del mar, les persones que naveguen i fondegen les seves embarcacions, els submarinistes que visiten les comunitats submarines, els que ocupen centres nàutics, ports i marines, i fins i tot aquells que sense acostar-se al mar estiren la cadena del WC. La conclusió és que cal regular aquesta relació amb el mar i el litoral. Les reserves marines han demostrat arreu del món ser una de les solucions al problema en ordenar els diferents coeficients d'agressivitat i situar cadascú al seu lloc, regulant, si cal, el nombre d'usuaris per reduir la pressió global que suporta el mar. Com està succeint amb la projectada Reserva Marina d'Interès Pesquer de les Illes Formigues, la seva implantació genera inquietud a la societat i oposició de diversos sectors. Però més enllà de les lògiques preocupacions, és evident que una reserva marina és una aposta estratègica de la societat per afrontar els reptes de l'explotació del litoral. Tots hi perdem una mica en benefici de tots. Per això crec que, com diu el Dr. Ramon Folch, tothom hi sortirà guanyant, fins i tot els que s'hi oposen. No actuar d'una manera decidida seria poc menys que un suïcidi.