"EL PUNT" 25-11-09

Un estudi aposta per preservar tres quartes parts del territori gironí
El catàleg d'espais d'interès natural i paisatgístic identifica 221 punts que estan sense protegir

Un estudi elaborat per l'Associació de Naturalistes de Girona, en col·laboració amb la Diputació, aposta per preservar fins a tres quartes parts del territori gironí, ja que ha detectat que un 44% del sòl amb valors ecològics no té a hores d'ara cap tipus de protecció específica. El Catàleg d'Espais d'Interès Natural i Paisatgístic, que és com es diu l'estudi, identifica fins a 221 punts que no tenen garantida la conservació futura, tot i complir funcions ambientals. A aquest percentatge, s'hi ha de sumar el poc més del 30% de les comarques gironines que actualment ja disposen d'alguna figura de protecció, com ara la Xarxa Natura 2000.

Aquest és el tercer catàleg que ha elaborat l'ANG, i engloba totes les comarques gironines, amb les comarques de muntanya que faltava incloure en els anteriors documents. Gran part del territori que es proposa preservar és sòl no urbanitzable o sòl rústic, però que no disposa de cap figura de protecció específica, i suma 261.193 hectàrees de les gairebé 600.000 que formen les comarques gironines. També s'hi han inclòs algunes parcel·les de sòl urbanitzable, de les quals es demana la desclassificació en considerar que provenen de planejaments municipals antics i estan situades en espais d'interès natural o en punts on ara mateix la normativa urbanística de la Generalitat no permetria cap construcció. Alguns casos dels anteriors catàlegs ja s'han resolt en aquest sentit, com ara la Rubina o la urbanització de Terrades, i se'n proposen alguns com ara determinats àmbits a Sant Feliu de Guíxols, Calonge o Sant Feliu de Buixalleu.

Criteris de la selecció

La selecció d'espais a preservar s'ha fet amb criteris com ara no incloure-hi el sòl urbà dels planejaments municipals i incloure-hi el territori que tingui funcions de connector ecològic entre dos o més espais, que gaudeixi de valors naturals o físics intrínsecs, que tingui un potencial natural que es pugui restaurar, o bé que sigui el que s'anomena «zones tampó», o sigui, que facin de nexe entre zones urbanitzades i espais naturals. Gran part de les àrees seleccionades són rius –amb les seves planes al·luvials–, terrenys forestals –per la seva funció ecològica–, zones humides i també planes agrícoles, que es consideren interessants per la fauna de què disposen i els seus valors paisatgístics. Segons indica l'estudi en les seves conclusions, «el sòl no urbanitzable ha estat usat com a reserva de sòl per urbanitzar en el futur», i això ha generat pèrdues d'espais d'interès. Amb el catàleg es delimiten i s'expliquen els valors de les àrees que es consideren susceptibles de preservar, i també s'aporten actuacions recomanades municipi per municipi, a més d'eines de gestió i línies polítiques que cal desenvolupar.

Els exemples anteriors

De fet, des de l'ANG un dels coordinadors de l'estudi, Albert Albertí, va destacar ahir que la proposta «és la matriu mínima que veiem necessària per al territori perquè els espais ecològics funcionin», i va explicar que moltes recomanacions del primer catàleg es van incorporar després en plans directors o territorials de la Generalitat, o en la Xarxa Natura 2000, així com també en molts planejaments municipals. El diputat de Medi Ambient i Territori de la Diputació, Josep Maria Rufí, també va destacar que amb documents com aquest, més d'altres com ara les Agendes 21, «disposem d'eines suficients per planificar de manera conscient el territori», i de manera més detallada i precisa.