presentació i disculpes

Més nomenclatura: Com ja sabeu, un stringer és una corda forta (string = corda) amb una sèrie de mosquetons. Permet mantenir peixos com el black bass, la sandra, el lluci... vius dins l'aigua, subjectant-los per la mandibula inferior. La finalitat tant pot ser esperar a tenir-ne uns quants per fer la foto, o -els qui van a concursos- poder-los tornar-los vius a l'aigua, amb els danys minims, després de pesar-los. Els queda un petit forat a la base de la mandibula inferior (una de les parts més fortes del peix), pero no se'ls malmet el cos. Quan pesques un d'aquests peixos i veus aquesta petita marca, saps que abans que tu, algu ja la tornat a l'aigua.
Amb castellà per algun altre forum l'han "batejat" com a "portapeces"; pero em sembla bastant absurd: també es podrien portar dins d'un cistell ! Penso que hi ha termes que, o bé si manifesten els filolegs experts, o, de moment, millor deixar-los amb el nom d'origen. De moment (com passa amb tennis, golf, etc) en seguiré dient stringer.

Alsepo escrigué:ei Laurea, lo dels "pajaritus" aixi n'hauriem de dir ocellets o estornells o algo aixi o què? o simplement "pàjarus" que és com s'hens podria denominar a molts de nosaltres, encara que no se si esta homologat pel sr Fabra.......
I lo dels hams de 3 puntes, jo la veritat els anomeno sempre "triples". També recordo que quan era més petit el meu avi en deia calamarseres dels esquers de plom que s'utilitzen per pescar cefalopodes.

Bona nit i tapat!

Alsepo,
Soc nou al forum i estic llegin dels diferents apartats. Si vols coneixer millor de que et parlava el teu avi mirat aquesta direcció:
http://www.mmb.cat/pdf/programaPedagogic/primaria/de%20pesca%20al%20museu/profesor-De%20pesca%20primaria.pdf

Salut i bona pesca.

Vaig entrar a al bar dels pescadors de l'Escala una mica més nerviós del compte. Ens esperaven una colla de dròpols amb la panxa buida i un munt d' anècdotes per explicar. Que si van haver de remolcar a en Pichi, que si un bonítol de quatre kg es va escapar just davant la mà, que si una tonyina va estar lluitant amb una canya d’spinning durant vint minuts fins a deshamar-se,... que si el vent no era per tant, que les onades es podien controlar,... i bla bla bla.. converses de bar i d’amics!

Abans d’entrar a la sala ja m’hi havia fixat. Feia temps, massa, que no en sabia res d’ella i em moria de ganes de saber com era, qui era la única dona que ha tingut pebrots de registrar-se a un fòrum de pescadors. No em pensava que vindria, ni que la coneixeria mai... però aquella dona pot amb tots nosaltres, aquella noia té energia i conversa per conquerir no solsament els nostres cors, sinó el món sencer!

La sala del bar era gran i hi havia força gent, però el meu inconscient em va trair una vegada més: només tenia ulls per a ella. Després de saludar i donar la mà a tots els companys masculins de la jornada arribaven, per fi, els petonets de benvinguda. Com un imant, empès per la força de la natura o, perquè no, gràcies a l’atzar ( o al destí) que em va deixar una cadira buida al seu costat, vaig poder seure i preguntar-li un “com estàs?” sense cap malícia. De la resta ja se n’ocuparia ella.

La nostra traductora preferida sap parlar de tot i, el que més em va impressionar, és que sap escoltar molt atentament, deixant parlar i intervenint sempre just quan més falta fa. Es nota que treballa en el món de la comunicació, i que sovint ha d’adaptar les traduccions dels companys, perquè fan la feina sense parar atenció o, com diria un altre, sense passió. De passió a la Xènia n’hi sobra... es nota amb tot el que diu, amb tot el que es deixa dir i amb la manera que té, tant particular, de mirar al món a la cara. És digne d’admirar que una persona, aliena totalment al món de la pesca, estigués tant enfrescada en les nostres converses de pescadors aficionats. Sense mandra ni esma ens escoltava, i no solsament això, sinó que hi intervenia sense, ni tan sols, desentonar. I Mira que som pesats els pescadors!

La Xènia és increïble. Com diu en Becader, la Xènia és una companya de viatge molt autèntica. Aquesta és la paraula clau: la Xènia és autèntica.

En un privat recent, intentant convèncer a en Laureà perquè vingués a la quedada (tenia un compromís), li vaig comentar que em semblava increïble el que fa internet a les nostres vides. Al principi d’aquesta nova era jo criticava amb fermesa a la gent que deia tenir amics internàutics o a l’altra punta del món! Però com es pot tenir un amic i no donar-li la mà? em preguntava constantment. Anys després, el que criticava el fet de tenir amics “per cable”, ha acabat rendit davant la novena meravella, i és que a través d’internet i en el meu cas gràcies al fòrum, puc dir que SÍ, que hi tinc molts bons amics.
He de confessar que, evidentment, tampoc em creia que la gent es pogués enamorar per internet i sense, ni tan sols, tocar la pell de l’amant! Per sort, estava equivocat.

La Xènia va quedar impressionada amb les ganes i la passió que hi posem els pescadors al referir-nos a la pesca de la tonyina. Pescar tonyines a spinning és el màxim que es pot fer, però crec que amb paraules no es pot explicar. Xènia, hi he estat donant moltes voltes per fer-te entendre què significa per nosaltres això. Et puc escriure un llibre sencer de les sensacions que s’han de viure i dels sentiments que aquesta pesca desperta amb nosaltres, però la meva conclusió és simple:

“Pescar una tonyina a spinning ha de ser com fer l’amor amb tu, Xènia.”

Be,Be, Be, Raul quina narració, impresionant !! Quin poder de seducció, per un moment has estat els nubols a l'olimpus. A vegades no saps que es millor si anar a pescar o fer altres coses, no?, ja,ja ostia ja m'estic anan un altre vegade de mare. Felicitats a tots.

gràcies girgom, és la poesia del s.XXI, el problema és que la poesia pot èsser interpretada de moltes maneres diferents, i no m'agradaria que la llegissiu amb ulls de vell verd.

de vegades és a mi a qui se li en va la pilota: quan escric em transformo i no penso que el fòrum el llegeix moltes persones... però us confessaré una cosa. Arrel de la carta que vaig escriure a la meva dona, em va dir que s'interessaria més pel fòrum i que potser hi entraria alguna vegada. Com que en tinc els meus dubtes, amb aquest escrit segur que sabré la veritat! ME la jugo! JAJA!

si us sentiu incòmodes o penseu que m'he passat, ho puc canviar, no passa res. Però estic content quan un home em contesta d'aquesta manera: que el món vegi que els pescadors també som sensibles!

Ai, ai, ai, Raül, que em faràs posar vermella! Ja sé que no m'hauria de passar, a mi, dona de llengües, però m'he quedat sense paraules...

No saps com me'n fa de contenta saber que he causat tan bona impressió, de debò. Si he de ser sincera, jo també tenia moltes ganes de conèixe-us a tots en general, i a tu en particular, que tan m'has ajudat i tan ben acollida m'has fet sentir.

La veritat és que la sortida de dissabte em va encantar, m'ho vaig passar molt bé i, sobretot, vaig descobrir una colla d'homes apassionats empesos per una de les obsessions més sanes i satisfactòries que se m'acuden. He de donar-vos les gràcies a tots: a en Martí per la paciència i per apadrinar-me i cuidar-me, a en Pep i en Jordi per unes converses d'allò més amenes i didàctiques (ei, si ta filla acaba tirant pels idiomes i vol informació, aquí em tens!), a en Pitxi i en David per acollir-me i fer-me veure que en la pesca, l'ambient és gairebé més important que pescar, a en Jaume i el seu soci, en Jordi i l'Ot, per acollir-nos a la seva barca (amb gintonic disponible) quan vam fer pana, a en Peixet (& family), que em va respondre pacientment a no sé quantes preguntes, a l'Albert per preocupar-se i fer-me entendre que la pesca no l'esculls, la pesca t'escull a tu, i ja has begut oli! i, òbviament, a en Raül, que ja es pot anar preparant perquè aquesta vegada s'ha salvat, però la propera pujaré a la seva barca i pescaré un peixot que semblarà sortit del juràssic. I a tots, tots i tots, que no em vull deixar ningú.

En altres paraules, i perdoneu el llenguatge però és que les fineses es queden curtes: sou uns putos cracks.

I Raül, crec que ara ja entenc una mica més què pot representar pescar una tonyina a spinning, (tot i que segueixo pensant que fer-ho amb kaiak és hard core total, Martí, estàs pirat), ha de ser una explosió d'orgull, una barreja d'esgotament i satisfacció difícil de descriure, dies i dies de dormir amb un somriure als llavis, un orgasme per l'ànima, un tripi natural, un instant etern en què només existeixes tu i la bèstia, mà a mà, una regressió a l'era en què només ens guiaven els instints i les passions i la vida ens sortia pels poros, i segur que encara em quedo mooolt curta. Això sí, que quedi clar, tot i ser tot això, t'asseguro que no es pot ni començar a comparar a fer l'amor amb mi! ;-)

X

Colla de vells verds.... i joves verdes!!!
Raül, quan et poses a escriure em convenceries fins i tot a mi de fer l'amor amb tu... quin paio més "zalamero"!!!!!!! jajaajajaj

UUUUFFFF!!!!
quin descans... m'ha costat de dormir aquesta nit, però després de llegir-te Xènia, em sembla que ja mai més dormiré tranquil!

que en saps, de remenar les lletres!

una vegades li vaig comentar a en LAureà que reobriria el racó de la Xènia. Li va saber molt greu que es deixès perdre, perquè certament era molt interessant... el que no em pensava és que el reobríssim amb tanta passió!

[quote="xènia"]
I Raül, crec que ara ja entenc una mica més què pot representar pescar una tonyina a spinning, (tot i que segueixo pensant que fer-ho amb kaiak és hard core total, Martí, estàs pirat), ha de ser una explosió d'orgull, una barreja d'esgotament i satisfacció difícil de descriure, dies i dies de dormir amb un somriure als llavis, un orgasme per l'ànima, un tripi natural, un instant etern en què només existeixes tu i la bèstia, mà a mà, una regressió a l'era en què només ens guiaven els instints i les passions i la vida ens sortia pels poros, i segur que encara em quedo mooolt curta. Això sí, que quedi clar, tot i ser tot això, t'asseguro que no es pot ni començar a comparar a fer l'amor amb mi! ;-)

Ostia Xènia,jo no ho hagues explicat millor, penso que has donat al clau del perque enganxa això de la pesca, trobar-te allà al mig del mar lluitant contra una bestiota que no saps exactament que es, et fa treure aquest instint que portem a dins, no se com dir-li primitiu-animal, no sé, i si a sobre hi afegeixes estar amb un caic a una zodiac de 2,40 mts com la meva,amb el que tot això comporta, al mig d'aquest medi marí hostil, i que en qualsevol moment es pot tornar perillós, dons potser es el que ens omple de plaer i ens fa disfrutar d'aquest esport i del mar amb el sentit més ampla de llibertat.I a sobre el que t'ha costat tant de treure tens el plaer de poder-ho disfrutar a taula amb les persones que estimes dons ja es el màxim, i si a sobre després fas....... una becaina mal pensats, dons perque vols més, "la felicitat".

Salut, mar i llibertat.

Ja ho deia en Raül, que volia pescar el peix més gros! el que no m'imaginava és que enlloc de "pez" pensesis en el pez-ón!!

Ha, ha. Disculpeu. És que m'estava fent l'acudit al damunt i l'havia de deixar anar. Disculpeu, disculpeu. No ho faré més. Tranquils, tranquils. Estic bé. No ha estat res.

ja al deia al meu pare¡¡¡¡¡¡¡¡¡estudia fill estudia¡¡¡¡¡¡¡¡¡ estic llegin els post i estic impresionat sou unes maquinas .... algun dia fare post tan be parits com els vostres
temps al temps (PRIMER PARLAR CATALA DESPRES ESCRIURAL PER MI ES MOLT DIFICIL ADEMES CONTARE UN SECRET) avegades no se com se escriuen les paraules i tinc que mirar per el foro ¡¡¡¡PERO LO INTENTO¡¡¡¡¡¡

ho fas molt bé Sergi, tingues en compte que de vegades s'ha de respirar quan llegim, és a dir, de tan en tan s'han de posar comes i punts. Hi ha posts que la informació que dones és molt bona, però per entendre-la s'ha de llegir, almenys, dues vegades. La lletra és molt important, però la puntuació també. Vas en molt bon camí!

a tu Tola ja et penjaré quan ens tornem a veure! Molt bó l'acudit... estàs fet un artista! però veig que t'has llegit l'escrit pensant com un vell verd... i això només farà que donar-me problemes! Més val que vagi prevenint a la dona del que li espera, que per el meu poble hi ha molt mala idea... per cert, la dona encara no m'ha tirat el portàtil pel cap... i això vol dir que no llegeix el fòrum. Avui li explicaré tot... Xènia no pateixis, que algun dia anirem a pescar el peixarro plegats!

Hostres al final amb fareu plorar.De tota manera felicito a la Xenia per lo que va aguanta i
per ser la unica dona que conec que queda amb uns sonats de la pesca,
Ve Xenia com veus guadavem las formas,fins que vem agafar confianza i
amb vem tractar com un de mes.
Espero veuret mes sovint per mar
Salud i bona pesca

Gràcies, Pichi! És un honor que se'm tracti com un més, què més es pot demanar?

Pel què fa en Raül i en Tola, em comença a preocupar que us quedeu tots dos solets en una barca petita, tan apretadets... Ara entenc perquè no vau pescar res! Que teníeu les mans ocupades?

X

Encantat d'haver-te conegut i 10 punts per la teva companyia.

Salut.