"EL PUNT" 23-11-09

La batalla de les Formigues
23/11/09 02:00 - josep matas

Fa uns vuit-cents anys, les illes Formigues van ser escenari d'una gran batalla naval. Avui aquesta part del nostre litoral torna a ser el marc d'un conflicte motivat pel projecte de fer-la reserva de pesca. La batalla d'ara és dialèctica i gens èpica, segons com trista i patètica, perquè es fonamenta de fet en l'oposició d'uns quants que s'introdueixi un mínim de racionalitat i seny en la utilització d'aquest espai que és de tots. Que sigui de tots no vol dir que tots hi puguem fer de tot quan vulguem fer-ho. En terra ferma els caçadors saben que hi ha espècies protegides, temps de vedes, zones de reserva, zones de seguretat... Costa de fer entendre a alguns afeccionats a la pesca recreativa que es resisteixen a aplicar aquests criteris de moderació amb l'argument, si se'n pot dir així, de «n'hi ha d'altres que encara fan més mal que nosaltres». Causa tristesa constatar la poca capacitat que demostrem de vegades els humans d'aprendre dels nostres errors i de fer petites renúncies en pro de l'interès comú. Una denominada «Associació d'Usuaris del Medi Natural» (es pot tenir nom més pretensiós quan els usuaris del medi natural som la humanitat sencera i tots els animals?) afirma que regular va en contra d'activitats tradicionals, però no saben que la tradició és viva i s'ha d'adaptar als temps i a les circumstàncies. Als parcs naturals africans els safaris es fan amb màquines de fotografiar encara que tradicionalment era amb armes de foc.

L'any 1285, l'almirall Roger de Llúria, després de vèncer als francesos en la batalla de les Formigues, va pronunciar la cèlebre frase que «a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres». Si aquesta reserva que es vol fer ara, i altres de similars, no prosperen, no veurem quatre barres a cap cua. De fet no veurem ni cues ni peixos.