"EL PUNT" 3-12-09

Qui s'amaga darrere del no a la Reserva Marina de les illes Formigues?

03/12/09 02:00 - FRANCESC BENAIGES. PATRÓ MAJOR DE LA CONFRARIA DE PESCADORS DE PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)

Jo crec que ha arribat el moment de saber qui és qui, perquè el que no es pot fer és manipular i enganyar la gent de Palamós d'una manera tan barroera i mancada de rigor. Voldria recordar el paper del sector pesquer en el nostre municipi, un poble on la tradició pesquera està arrelada des de temps immemorials i que ha suposat crear una riquesa econòmica i cultural que molt poblacions veïnes voldrien tenir. No cal recordar que la pesca, a part de constituir un sector econòmic rellevant a Palamós, integrat per moltes famílies que en depenen directament o indirectament, ha ajudat a crear una oferta gastronòmica de primer ordre de la mà d'uns professionals de la restauració que s'han recolzat majoritàriament en els productes pesquers de la flota local. Per cert, no voldria passar per alt la competència en el medi marí i en el comercial de la pesca amb fusell (una activitat estrictament catalogada com a esportiva o de lleure), un grup dels quals es manifesten contraris a la protecció del nostre medi natural. I dic competència en mar perquè assoleixen captures copioses que després comercialitzen i arriben al consumidor sense cap filtre legal. No consisteix precisament en això el furtivisme?

El sector pesquer palamosí és conscient que la seva activitat no manté un equilibri extractiu acceptable, i per això està disposat a endegar les accions necessàries per arribar al grau de sostenibilitat que asseguri la continuïtat de la tradició pesquera a Palamós. Pel que sembla hem topat amb un grup de gent que tant se'ls en fot els pescadors, la seva cultura i l'aportació de riquesa al nostre poble. Tan sols volen seguir gaudint de l'espoliació que exerceixen sobre el medi marí, del qual es vanaglorien i es declaren efervescents defensors. Bé, doncs que ells segueixin massacrant els recursos marins, i amb els diners que en treguin se segueixin pagant unes merescudes vacances a costa del nostre bé més preuat: la nostra mar. I així acabarem dient: adéu, Palamós.