MENÚ

SHARE
SAMARRETES

ESQUERS ARTESANALS
BOTIGA DE PESCA
FACEBOOK
COMPARTIR
Últimos temas
» Martí Que i Quer
por Dani Dc 04 Maig 2016, 18:13

» consulta per pesca per zones de tarragona
por vic Dt 03 Maig 2016, 21:17

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:35

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:34

» Re:Consulta sobre silur
por jovi64 Dj 21 Abr 2016, 01:36

» Pesca a susqueda
por Biel Ordeix Dc 20 Abr 2016, 20:16

» Sortida de pesca a riu
por jovi64 Ds 09 Abr 2016, 01:12

» FÒRUM
por jovi64 Ds 26 Des 2015, 11:02

» Avui al matí he sortit
por Paisano Dg 06 Des 2015, 18:52

» Pesca nocturna a l'Ebre
por MaxFactor Dv 09 Oct 2015, 19:51

» Hola
por jovi64 Ds 19 Set 2015, 03:47

» Consells sobre rodet
por jovi64 Dg 06 Set 2015, 00:19

» Salutacions desde Manresa
por lobezno46 Dv 04 Set 2015, 15:56

» Salutacions desde Peru
por antonio999us Dg 30 Ago 2015, 19:21

» Dedicat a la Xènia i en Teixi
por Raül Dg 26 Jul 2015, 13:56

» esquer mal estat a Decathlon
por AlfonsPeñaPescador Dc 10 Jun 2015, 13:57

» pesca tarda i nocturna
por TOTTI Dl 25 Maig 2015, 19:53

» Pescador novell
por jovi64 Dg 17 Maig 2015, 10:24

» Sortida i retrobaments
por Raül Ds 02 Maig 2015, 21:54

» Recordant a la Xènia.
por Raül Dj 30 Abr 2015, 15:39

GALERIA


YOUTUBE
Novembre 2017
DlDtDcDjDvDsDg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930   

Calendari Calendari

Flujo RSS


Yahoo! 
MSN 
AOL 
Netvibes 
Bloglines 



EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  Admin el Dl 17 Maig 2010, 02:55

Per fi he acabat de traduïr el repor d'en fran al català, ha estat més dur que si hagués traduït la bíblia a l'arameu... però ja està fet, espero que en gaudiu! Quan acabeu de llegir el repor us vindan ganes d'una quedada al Delta, segur!

Moltes gràcies Fran per la teva aportació!




Abans de començar, vull agraïr per avançat i amb les meves més sinceres GRÀCIES a les persones que m'han ensenyat, m'ensenyen i amb les que he passat i passo tan bones estones en aquest lloc que el riu ha anat formant durant centenars d'anys, aquesta zona en forma de fletxa que sobresurt de terra cap al mar al sud de Catalunya...
Si, si, el delta, el famós delta, el famós DELTA DE L'EBRE

Durant tots aquests anys que porto movent-me per la zona, he après a respectar-lo, a sentir-lo, a reconèixer el característic olor dels seus caps d'arròs, a viure les 4 estacions i els seus respectius canvis de color, a distingir els seus vents i temporals, gaudir de les nits estrellades, de l'espectacularitat dels seus cap-vespres i en general, apreciar-lo com un vilatjà més.

Vaig aprendre a pescar vàries espècies mitjançant diferents tècniques, m'han ensenyat racons, n'he anat descobrint d'altres, en resum, amics amb els que he passat i passo moments inoblidables, excepcionals i fantàstics.

Espero que els meus humils coneixements sobre la zona i la pesca, serveixin a qui decideixi llegir aquestes pàgines, i puguin ser interessants per si un dia decideix anar a reconèixer l'anomenat Delta. Per a qui ja el coneix, sàpiga com el conec i el visc jo. Haig de dir que lògicament hi haurà detalls que ometré per temes obvis. M'agradaria que el cuidéssim, així en un futur tornarà a ser el que era, i tots el disfrutarem.





Opino, que hem de tenir en compte tres detalls importants quan decidim juntament amb els nostres companys de pesca o sense ells, realitzar una sortida al delta.


El primer;

Per el simple fet d'anar al delta, a practicar spinning, surfcasting, curri, pesca a mosca, jigging, jigcasting, o la modalitat que més ens agradi, no tenim res assegurat, i hem de tenir clar que encara que s'hagi denominat com la meca del pescador o el paradís català -per a mi ho és- l'èxit en la pesca, mai està garantitzat, i allà, tampoc.
Per tant, no hem d'anar al Delta pensant que la captura està assegurada, ja que potser no tinguem la sort de clavar o (com a mínim) poder lluitar amb el famós palometó, ni tampoc amb un dels llobarros del riu, ni amb cap dels tallahams -lirios, golfcast o anjovas-, que visiten la desembocadura, com tampoc fotografiar-nos amb el silur o la lucioperca somiada...
Vaja, que fins i tot després de passar vàries jornades temptant a diferents espècies, mitjançant diferents tècniqus, amb centenars d'esquers, podem tornar a casa rera moltes hores sense dormir, molt cansanci acumulat, una porra de campionat, i una desil.lusió enorme.

De porres al delta n'he tingut moltes, encara que l'objectiu i el que agrada és tenir-ne cada vegada menys, conèixer les costums del peix, els seus llocs preferits, els llocs on menja, on descansa, als que es sol refugiar segons el vent que bufi, en els que s'amaga per caçar, les corrents, el vent, quin esquer, i en quina data és lògicament molt important per a obtenir l'èxit... i en tot això, l'experìència és un grau, i es va adquirint amb el temps, a base de sortir molt, tornant amb porres -i sense elles- però sobretot analitzant sempre els diversos aspectes jornada rera jornada. És pesca, són peixos i succeeix a molts altres llocs, a més coneixement de la zona, més possibilitats.

Però bueno, aquí no haig d'explicar els dies amb mals resultats -que com tot pescador els he tingut-, aquí haig d'explicar que al Delta he viscut jornades, bones, bastant bones i afortunadament, algunes d'elles excepcionals per a mi... moments d'aquests que consegueixen accelerar-te el cor al màxim, moments que et poses nerviós en dècimes de segon, moments, en els que la peça et doblega la canya al màxim, i et fan disfrutar tant en general, que al recordar-los un temps després, fan oblidar per complert totes les porres sofertes durant jornades anteriors.





El Delta és així, i allò que es diu de “quan menys t'ho esperes, salta la llebre”, és cert, us asseguro que tard o d'hora, “acaba saltant” i això él el que et queda marcat per a sempre... moments màgics al delta, solem anomenar-los. No fa pas gaire, sense anar més lluny a les passades vacances, embarcat amb grans pescadors i amics vaig tenir la sort de tornar a viure un d'aquests moments amb grans peixos al darrera del meu esquer...

El segon detall;

Hem d'intentar cerciorar-nos que la predicció meteorològica per als dies que vulguem estar al delta sigui correcte ja que un dia de forta tramuntana -per exemple- pot arruïnar la nostra jornada. Avui en dia tenim moltes pàgines a internet que ens indiquen la predicció meteorològica, encara que és cert que al delta solen fallar bastant, però sempre és un referència.
Fins i tot depèn de la força del vent, es poden anar retorcint de tal manera les aigües de la desembocadura fent donar la volta (si sortim des del riu) al més atrevit perquè creuar-la amb onatge pot convertir-se en una odissea.

Ja que parlo de la desembocadura aprofito per a explicar (seria el quart detall important) que és perillosa, molt perillosa, més del que pugui semblar o es pugui pensar, alguns vilatjans li tenen molt de respecte, ja que la poca profunditat, les onades i les corrents poden jugar-nos males passades.



Lamentablement, hi han hagut desgràcies, i com tots sabem, més val prevenir que curar, així que aconsello, que si no ho veieu clar, us quedeu al riu que també es toca peix.

En un parell o tres d'ocasions me les he vist un pèl negres per creuar la desembocadura i tornar després d'estar al mar i veure com de cop canviava el vent, s'arrissava l'aigua i bufava el vent cada cop més... (tirava la rampa des de la rampa vella, dic tirava perquè aquella rampa natural i aquells gegantescos eucaliptus que la rodejaven ja no existeixen, ara han fet un passeig). En el moment que decideixes tornar i tirar el més ràpid possible només fas que pensar en com estarà la desembocadura.

Sempre l'he aconseguit creuar sense problemes sèrios, encara que reconec que amb la meva primera barca,una fibrester amb un motor de 8 cavalls en un parell d'ocasions vaig passar quelcom més que por...



També hem d'anar amb compte per entrar o sortir de la desembocadura amb els baixos i les barres, ja que podem passar de varis metres de profunditat a estar a mig metre, i com ja sabeu, si l'hèlice toca a terra, podem patir una averia.

El tercer detall;

Que hem de tenir en compte, és la data en la que es decideix anar-hi, i l'espècie a temptar.
Els mesos d'abril, maig, juny, setembre, octubre i novembre, (depenent sempre de la climatologia i temperatura de l'aigua) són els meus preferits, sobretot per al llobarro, el tallahams i el palometó que és el que més m'agrada pescar a la meva estimada “fletxa”. Moltes vegades els pescadors aprofiten o aprofitem les vacances per anar a visitar el Delta, i generalment els mesos vacacionals (com a norma juliol-agost) no són ni molt menys els millors mesos de l'any per la pesca a aquesta zona. Encara que haig de reconèixer que tots els agosts, tenen sorpreses.



EL DELTA

Molts ho sabeu.... m'encanta el delta, la pesca a les seves aigües, els kilòmetres de platge solitàries, els centenars d'animals que allà habiten, la tranquil.litat, pau i serenitat de qualsevol dels seus racons, la infinitat de camins que rodegen els camps d'arròs, us ho asseguro, que des del dia que el vaig conéixer (amb 15 anyets) vaig trobar alguna cosa -o tot- que em va fer i em fa tornar una i altra vegada.











Sovint comento amb amics i coneguts, jornades viscudes al delta... hi ha molts que m'afirmen...
si el delta està mort! -què dius...si hi vaig estar quatre dies i ni picada, ningú agafava res, allà ja no entra peix, l'aigua estava rara, amb el vent que fa sempre que hi vaig no entra res, ja no val la pena desplaçar-se per anar-hi, està molt esquilmat, els mosquits em van picar fins i tot en els ulls, hi havia peix i no picaven, només es pesquen algues... i fins i tot es sorprenen quan el que escriu els explica alguna vivència amb bons resultats de fa poc temps.
Encara que sempre dic i diré el mateix, encara que no tingui sort amb l'escata, només per la tranquil.litat que aquelles terres i platges m'aporten, em val la pena haver recorregut els 200km que separen el Delta, del Vallès Occidental (Barcelona) lloc on resideixo.

L'afició és gran, i la zona ho mereix, juro que no m'importaria recórre el doble de kilòmetres o més com per exemple fan els meus amics madrilenys, o de llevant o els aragonesos per a arribar al lloc.
És cert que el número de captures ha baixat, i no es pesca el mateix que anys enrero, això no es pot negar (succeeix per desgràcia a tot arreu) de fet, al delta he notat aquest baixó de pesca en els últims 5-6 anys, sobretot amb el llobarro, imagineu la diferència que nota el pescador vilatjà que porta tota la vida pescant a les seves aïgues.
La pesca en general no està passant per un dels seus millors moments al nostre territori, el delta de l'Ebre és visitat per centenars i centenars de pescadors de tot Espanya i part d'Europa, pescadors que vénen amb una il.lusió, que en ocasions l'acompleixen i en altres no.

No tothom creu en el famós “catch and release” -la captura i solta de tota la vida, vaja- (quan jo pescava bassos, lucioperques, carpes o barbs amb 10 o 12 anys no coneixia aquest anglicisme, simplement els deixava anar....)





No tothom és responsable, no tothom respecta les talles, no tothom deixa d'anar el peix a l'aigua quan ja té un número més que suficient a la nevera.

La pressió pesquera a la zona és increïble, i les matances que es realitzen per part dels matuteros (així nomenen als furtius) són tremendament escandaloses.
Quan el llobarro entre al riu per posar els ous cusen la desembocadura, el ríu, els canals, si és que ni els deixen reproduïr-se...! És un clar exemple del dit “pan para hoy, y hambre para mañana”. És sorprenent veure les estadístiques sobre l'espècie, l'escassetat del llobarro va en augment any rera any

ACPR és una associació de pesca responsable que està lluitant per el Delta des de ja fa varis anys, em va interessar el tema i em vaig fer soci i col.laborador altruïsta. Actualment estem realitzant un estudi de diferents espècies (llobarro, palometó i tallahams) en el que capturem les peces, els hi col.loquem una marca i les tornem a deixar d'anar a l'aigua a l'espera de que es tornin a capturar per a oferir informació. A varis fòrums he posat un post titulat “marcatge d'espècies” en el que explico una miqueta el tema. Aprofito, si pesqueu el palometó, un tallahams, un llobarro, una llampuga, o algún túnid marcat agraïria es truqués al número de telèfon que hi ha indicat a la marca i si torneu la peça a l'aigua us ho agraïria encara més perquè segueixi “treballant”.







Surto a pescar, coneixo, i em rodejo de molts pescadors responsables i conscients del moment per el qüal la pesca està passant, ells veuen la pesca igual que jo, no anem a fer carn, anem a passar-nos-ho bé i a gaudir de les peces, dels llançaments, dels combats, de les persecucions i de les peces, les qüals tractem amb cura i tornem al seu medi per poder-les pescar en un futur. Els mars estan sobreexplotats, i com nosaltes no fem res, malament anem. Això no vol dir que no ens emportem peix a casa, sorells, verats i biso per exemple venen de tant en tant a sopar amb nosaltres. Encara que sí que és cert que hi ha espècies sagrades que sempre alliberem.

Són dels nostres

Aquí en teniu algun d'ells, n'hi ha més, encara que per un motiu o altre no estan aquí, això sí, queden entre línies i quasi segur se sentiran identificats d'una o altra manera. Han quedat moltes fotos per ensenyar però és que quan m'he posat amb el muntatge he vist que ja van 9 megues.

El petit gran Joan, que segueix els passos del seu pare....així li va (i ja no solament en la pesca)



El meu amic David Marchan, amb el que he passat i poasso bons moments tan a Barcelona, com al Delta, o en els llacs rera els diables verds...jeje



Aquí un amic a qui aprecio molt a pescar del poc temps que fa que ens coneixem i amb el que ja he passat... moments màgics del delta...



Jordi Cabrera, patró de la ja famosa Partidalenca, i gran amic mosqueter..



Els vedells pugen i baixen al mascarellet...

Quants peixos haurà vist pujar a bord? Molts...molts...



Senyor Andrés, àlies mullafils, el meu company de pesca habitual a Barcelona, amic leganyo-mosqueter i promotor oficial del famós kañadelta 2009



Ángel Caballero, àlies pirata, un tipus collonut i el fundador dels amics mosqueters.



I de nou i per a finalitzar, Joan Balaguer, fill d'en Rafa, més conegut com a makensy.



També i com que no vull nombrar a tots els amica que per un motiu o altre no apareixen....
Als que van participar al kañadelta, també amb els que més o menys bones estones he passat i queden per passar per allà. També als asidus al “spinning delta ebre”... Des d'aquí, salutacions, senyors Rafa, Carles, Oriol, Emilio, Janel, Lluïs, Chema, Sergi, Paco, Emilio, Josep, Joan i segur que em deixo algun nom, bé si algú no es troba, es perquè va caure en l'oblit en aquests moments, ho lamento.

LA PESCA AL DELTA

Al delta podem pescar des de la riba o embarcats, disposar d'embarcació -encara que sigui de lloguer-, no assegura l'èxit, però lògicament ajuda molt.



Els anys anterior a l'adquisició de la meva primera barca, pescava embarcat amb amics de la zona, des de la riba, o mitjançant embarcacions de lloguer.





Hi havíem anat fins i tot amb tren quan no teníem carnet de conduïr... un viatge un tant pesat, pero una vegada arribàvem a terra santa, ens posavem a pescar tot el dia, (quan parlo de dia, em refereixo a les 24 hores) la tenda de campanya passava moltes hores sola, ja que anàvem simultaniejant el surfcàsting i l'spinning... Que bojos que estàvem, devia ser l'edat. Bé, ja han passat molts anys d'això, i ja no estem bojos, ja que disposem d'altres mitjans, el problema és que ara estem malalts. No té solució, és la febre de la pesca a superfície al delta.

Les pajareres

Us parlaré de les pajareres, de les famoses pajareres del delta de l'Ebre... -donc fe d'això- a cap altre lloc he vist les pajareres que per allà a baix es formen o es formaven...
Aquí a Barcelona quan és temporada es lia forta, però res a veure.


En pocs minuts pots estar rodejat i rodejat de centenars i centenars d'aus de vàries espècies (imagino que això també influeix que que n'hi hagi tantes) que van en busca del seu tiberi.



En pocs minuts pots estar rodejat i rodejat de centenars i centenars d'aus de vàries espècies (imagino que això també influeix que que n'hi hagi tantes) que van en busca del seu tiberi.



M'encanten les pajareres en els que únicament s'aprecien gavines de talla gran, moltes vegades aquest fet indica que poden haver-hi pones peces a sota (ja que el peix pastura és gran)



No parlo de sorellets ni verats precisament, parlo de bonítols, melves o bacoretes per exemple d'un parell de kilos, que fan bullir l'aigua amb els seus atacs, i que una vegada clavats, treuen molt de fil, retorceixen els nostres equips lleugers al màxim i ens fan gaudir molt a pesar de no ser grans peces.





Un dia similar al narrat va ser quan realment em vaig donar compta que el delta és un paradís, vam anar a un punt allunyat de la costa però que sempre s'hi sol trobar peix, vam tocar vàries espècies -i de bon tamany- en una pajarera que no es desfeia, semblava que anaven fent relleus, com quan van i tornen al niu amb el bec plè de peix...vam estar tot el matí rodejats d'atacs i de gavines... bonítols, verats, melvesi bacoretes, es clavàven als nostres equips.. va ser espectacular, durant una hora vam tenir la minitralla refugiada sota la barca i vèiem els atacs a un metre, mare meva, i vaja quins atacs.... preciós, y a sobre a la tarda, vam clavar un palometó de 8 a 10 kilos a curri mentres tornàvem xino xano a port...

Spinning

A spinning podem temptar tant espècies d'aigua dolça com d'aigua salada...
De dolça, bassos, lucio-perques i silurs, i d'aigua salada, el ventall s'amplia, llobaros, palometes, sorells, tallahams, bisos, verats, llampugues, bonítols, melves i bacoretes, palometons, agulles de més d'un metre (aquest estiu perseguien el meu esquer i em van posar molt nerviós).. servioles, espets





















Esquers

El delta és el lloc idoni per provar tot tipus d'utensilis...
Tots els que tinguem a la caixa, i fins i tot aquells en els que no confiem i que en poques ocasions hem mullat ja que no ens han donat resultat... podem utilitzar jiggs, minnows de tots els colors i marques, vinils, cullarertes, spinnerbaits, poppers, buzzers, pencil poppers, paseantes, paseantes submergits, rangers...
En el moment menys pensat podem teniruna clavada a “l'altre costat” una peça amb l'esquer “dolent”, aquell que tenim allà arraconat i que amb prou feines s'ha mullat perquè el vam comprar amb il.lusió i amb la vista però que llavors ens ha defraudat i no li hem agafat confiança perquè mai ha pescat res...
Conèixer com moure cada esquer que tenim a la caixa és molt important, un pilar de l'spinning diria jo, cada esquer és un món i se li ha de donar una vida diferent. Per no parlar dels peixos, que estic segur que tenen una memòria de molt més de 2 segons... n'hi ha alguns que tenen estudis secundaris.

El meu lloc preferit

Des del meu punt de vista, la desembocadura i voltants són els millors llocs per a practicar spinning... (i bé, uns punts a unes milles de la desembocadura que són espectaculars) però bueno, la desembocadura em té enamorat... és preciosa, i el que jo he vist allà incloses les caceres (més que caceres són batalles campals) i els records que em porta no s'obliden fàcilment.



serà perquè en ella hi he passat moltes hores, i alguna que altra nit pescant a surfcàsting, i esperant a la matinada per a començar a moure esquers... La meva primera barca la vaig comprar al 2005, fa res, per tant he passat molt més temps pescant al delta “veient els braus des de la barrera”, perquè no sempre que hi anava podia donar-me el capritx de llogar una barca.



Silurs al delta

De silurs al delta se n'han tret molts, i grans, als alemanys els hi encanta pescar-lo, encara que tant debò no els haguéssin introduït Mequinenza il.legalment fa anys perquè estan causant mal... a dia d'avui l'estan intentant erradicar, no serà fàcil. Porten temps caçant-los amb unes xarxes especials per treure'ls del riu perquè estan siguent una plaga.
Entren molt bé a l'anguila, a la carpa, i fins i tot a alguna sardina si parlem de pescar amb esquer viu. Encara que de vegades i si els busquem no poden entrar mentres realitzem spinning, aquest que us ensenyo, el vaig treure fa dues temporades mentre buscava algun llobarro al riu amb un equip lleuger, va donar una bona batalla, però una mica pesat per al meu gust... on es posi un palometó, un bonítol o un tallahams que s'apartin els silurs. Vaig estar molta estona fins que vaig poder guanyar-li el combat i fer-me amb ell, ja que anava amb un carret per al llobarro en tamany 2500 i trenat de poc diàmetre.



Em vaig adonar..

Des que la meva preferència va ser el mar, vaig deixar d'anar als pantans, vaig deixar tranquil.les les carpes i els bassos i em vaig liar amb el surfcàsting, (sempre canya a fons i la de spinning a mà) em vaig donar compte que sóc un pescador “més actiu”. En un llac tens les espècies que són, pescava a fons la carpa i amb els vinils el bass, no hi havia més, (bé, sí, agafar libèl.lules) però al mar... el límit està lluny i el ventall de depredadors s'amplia...

Vaig deixar els surfcàsting

Sóc molt nerviós, no tinc la paciència a que em vingui un peix a menjar, m'agrada més estar en acció i això té un nom... jigging i spinnning. Encara que haig de reconèixer que una nit de surfcàsting és molt relaxant, a no ser que les picades t'estiguin fent aixecar cada dos per tres... Encara que... És al que anem, no?

La pesca amb uns peixos “que es mouen per sobre de l'aigua”

Ja fa varis anys, un matí vaig sortir a buscar el llobarro amb una embarcació de lloguer, vaig arribar a la zona on solia anar, i no hi havia ningú. Vaig començar a llençar mentre derivava riu avall, amb la tranquil.litat i serenitat que aquells racons ofereixen quan de cop se m'acosta una barca que anava navegant amb el motor elèctric i em saluden, eren dos pescadors francesos que van començar a llençar. No van dir ni una paraula més. Jo seguia llençant sense treure'ls ull de sobre.
Els vaig estar mirant, i no paraven de pescar. Movien uns peixos que mai havia vist, es movien per sobre de l'aigua i semblaven rapales com les meves.. quina quantitat de picades a superfície que rebien.. una picada a superfície és impressionant, i si l'animal falla la picada i segueix intentant donar cacera al teu engany, encara més... aquell día em vaig quedar bocabadat veient com aquells senyors pescaven... mai ho havia vist, no entenia perquè els llobarros entraven a uns peixos que nedaven per sobre i jo amb el meu rapala de sempre no era capaç de clavar res.
Vam estar fent derives tot el matí a la mateixa zona, i vaig poder veure des de molt a la vora com ho feien, com movien la canya, els esquers, la puntera, fins i tot en més d'una ocasió vaig poder veure com atacaven els llobarros, també veia com s'alegraven quan el tenien clavat, i també com maleïen el cel quan atacaven i no es clavaven... la veritat és que vaig poder veure molt i aprendre el just.
La intriga podia amb mi, i poques hores després em confirmava el propietari d'una botiga que eren esquers de superfície... paseantes concretament.... que interessant....
Aquí va començar la meva veritable febre per l'spinning. Vaig comprar dos paseantes diferents i al dia següent ja els estava movent a la mateixa zona i a la mateixa hora, no llençava igual de lluny que aquells francesos ni aixecava tants llobarros com ells, però encara així vaig aconseguir quatre picades i clavar-ne una d'elles. Recordo a la perfecció tots els detalls d'aquell dia i l'anterior, tinc imatges gravades, tot i que ja han passat anys...
Gloriós dia en què vaig veure com pescaven un llobarro aquells francesos, i que gràcies a ells vaig conèixer aquests peixos “superficials” ......

Depredadors……Que ràpids que són

Els tallahams, els palometons.... lògicament, per això són depredadors... de vegades veus l'estela perseguint un engany, aprecies com s'obre l'aigua, l'atac. I en ocasions ni els veus, apareixen de sobte, ataquen i els escoltes la carraca al moment cantar aquesta músic celestial... ho recomano, un palometó o un tallahams de uns quatre o cinc quilos, pescant amb un equip de spinning lleuger es gaudeix molt. Si parlem d'exemplars de més de 90 centímetres, ja parlem de paraules majors.
M'encanta quan has de jugar amb el frè, donar-los fil, fer-los venir... anar... tornar... ho passes bé, els nervis s'incrementen, i si la peça és gran barreges l'adrenalina per tenirla clavada en un equip quasi al límit, i la preocupació per no perdre la peça, encara que una estona després, pensis tornar-la de nou a l'aigua...

El millor

Per a mi el millor de l'spinning són els atacs en superfície, ja que aprecies el millor de la pesca, la picada... sobretot tallahams i palometons, encara que en superfície piquen moltes espècies, com llobarros, les llampugues (que tòtiles que són caçant en superfìcie) però que bé que ens ho passem any rera any perquè al tenir la boca més petita els hi costa embocar-se i repeteixen les picades fins a clavar-se... el peix blau a les pajareres també entra bé... encara que a vegades no mengen en superfície i sí a baix o viceversa... i et fan buscar altres alternatives, però conec varis amics que un cop han tingut el primer bon atac en superfície, hi han confiat, i s'hi han enganxat...
Algunes peces, un cop clavades, et deleiten amb uns salts espectaculars, i unes carreres i tombades quasi com les que es fot en Pedrosa al circuit de Montmeló.. s'ha d'evitar perdre-les a l'aire, no perdre la tensió és una clau, encara que fins i tot abans d'entrar-les al salabret quan creiem haver finalitzat el combat, poden fotre una última estirada i deixar-se anar o tallar el fil. Dels errors és com millor se n'aprèn.

Tallahams i palometons al Delta

Tallahams i palometons tenen tarjeta de visita a la desembocadura i voltants on es desenvolupa el fitoplanton... per dita zona, les llises, estan tot el dia espantades (els hi passes a la vora amb la barca i fugen que sembla que els hi vagi la vida) ja que son perseguides tot sovint per aquests... amb raó tenen por... quines caceres que hem vist en més d'una ocasió.
Davant de la població de l'Ampolla, existeix un punt en el que tots els anys es treuen bons exemplars, encara que la zona del cap de Tortosa també té tela.
A la zona de Sant Carles de la Ràpita també es treuen bons exemplars.
Si tens la sort d'enganxar un bon dia, i els molts requisits necessaris es compleixen, estat del mar, temperatura, vent... pots anar a la desembocadura... Amb paciència i sort possiblement clavis tallahams i palometons. De vegades es veuen varis dies per la mateixa zona, fins i tot entren riu amunt donant la opció de pescar-los des de la riba de l'Ebre...si, si al mateix riu, peixos d'aigua salada. Als últims kilòmetres de l'Ebre, hi ha una capa d'aigua dolça, i una altra salada per tant es poden pescar tant peixos d'aigua dolça com d'aigua salada.

El riu

Al riu també es treuen bones peces, parlant d'spinning, podem capturar llobarros, tallahams, silurs, lucioperques, bassos, i fins i tot, de vegades entren grans palometons que recorren molts kilòmetres riu amunt i piquen a les canyes de pescadors que per exemple estaven pescant amb esquer viu o natural pescant el silur o la lucioperca.

Gaudint del riu, del llobarro

Una altra cosa que m'encanta, i que practico durant tot l'any, és pescar el llobarro al riu, el més lluny de le desembocadura que els he pescat és a Amposta, encara que per amics sé que s'han arribat a pescar exemplars fins a Xerta (uns 35km de distància al mar). Amposta té molts bons llocs, i si vas en barca, millors... encara que també he de mencionar Deltebre i els seus racons en els que normalment consegueixo captures, i bé, hi ha un parell de punts en concret als que he agafat molt de carinyo i els he visitat any rera any perquè sempre m'acaben donant alguna cosa..
També depèn de quins dies, i quines zones, els llobarros comparteixen esquer amb els black bassos, silurs i encara que sembli extrany, llises.... sí sí llises, i a sobre a la superfície..
A la nit també es poden pescar llobarros, silus i lucioperques...és molt emocionant, no ho és tant quan només ens piquen els mosquits.













La tranquil.litat d'un riu

Estar pescant llobarros a un riu, amb l'aigua calmada, sense sorolls, amb l'únic soroll el dels nostres esquers i el pick-up del carret... és al.lucinant.
Utilitzant esquers de superfície i fent-los zigzaguejar són molt bona opció... Quan un llobarro d'un parell de kilos li fot a dalt a un esquer de superfície es trenca el silenci, de vegades, fins i tot els ocells de la zona aixequen el vol espantats per el soroll d'un atac...em va passar una vegada, quan anava derivant i em va entrar a superfície un bon llobarro i al atacar amb tant força, va aixecar molta aigua amb el conseqüent soroll... van sortir de les canyes aixecant el vol una parella d'ànecs, amb el seu típic cantar... ells es van espantar, jo també...
L'atac d'un llobarro en un riu és molt bonic i espectacular, dic l'atac i no la captura ja que en superfície es perden moltes peces, i no sempre un atac representa una captura.





Aquell palometó em va marcar ja fa anys...

Començo explicant que no va ser un exemplar enorme dels que passen per allà sovint, i que no va sobrepassar els 6 kilos -petitó, sí, però gegant per a mi en aquells moments, i en aquelles condicinos i el més gran que he agafat fins a data d'avui... i m'he creuat amb algun de gran, molt gran, però això és una altra història i com que no n'he tret cap no us en puc parlar. Encara ara m'agradaria fer-ho i será motiu de que pugui estar per aquí per a explicar-vos com ho vaig fer.
Porto varis anys darrera d'una moto d'aigua de l'Ebre.. els he trobat, els he aixecat, m'han perseguit, han atacat el meu esquer, els he clavat, els he lluitat, però unes vegades per X i unes altres per X més dos, mai he tret el que un bon amic afincat a Madrid anomena vedell (veure palometó amb talla superior als 15 kilos).

Ara mateix el que podria explicar sobre vedells amb aletes que únicament he lluitat en alguna ocasió amb algun d'ells, però per a la meva tristesa, mai he aconseguit l'èxit final... la pesca és així, i els grans són grans perquè en saben molt, “gat vell” -o peixos vells en aquest cas- que no cauen en l'engany fàcilment, i si ho fan, realitzen tot el possible per fugir, moltes vegades ho aconsegueixen (desafortunadament per al pescador) partint fils, doblegant poteres, desengranant un carret, o desclavant-se després d'uns minuts de combat... o com l'últim que vaig tenir al meu costat, trencant al moment final quan ja el tens allà panxa amunt a dalt aprop de la barca i l'intentes agafar per la cua per aixecar-lo... l'estàs veient i vençut i ja quasi a les teves mans, de cop treuen la seva última carta, rasss i adéu anant-se'n amb el piercing de 15 o 20 euros... (per la seva salut, la meva satisfacció i la meva butxaca)

Bé, us parlaré d'aquella bèstia que va fer desaparèixer el meu popper rosa en centèssimes de segon, aquella bèstia que em va fer tremolar i em va posar nerviós amb molta facilitat, aquella bèstia que em va fer suar (i no feia sol precisament, era una tarda ennuvolada) aquella peça que em va oferir aquella percepció de la canya, que es curvava d'aquella manera... que em va oferir una percepció de força despampanant, aquella sensació de pensar per un instant que el que tenia a l'altre costat, no era un palometó com anàvem buscant, sinó una semirrígida o una moto d'aigua que m'havia enganxat l'esquer... però no... ho vaig veure clar, era un bon peix... de la manera que va obrir la boca, buff... si arriba a estar 25 o 30 metres més aprop, li veig fins i tot la campaneta... vaja, que no hi havia dubte, era un palometó (el meu company-professor ho confirmava uns segons després) Les carreres i la manera de treure fil delaten normalment si es tracta d'un palometó o un tallahams. I aquell dia del 2006 si no recordo malament va ser el dia.

L'esquitxada i l'atac..

Anava esquitxant amb un surface cruiser de yozuri (recomanat per una persona a la que tinc molt d'aperci, un guia del delta) quan de cop....zasssss... s'obre l'aigua, apareix la bocassa i de cop l'esquer desapareix a la vegada que la carraca comença a cridar...ras... clavada per assegurara la peça i a començar aquella lluita... els 15 primers segons van ser al.lucinants... el fil sortia amb una facilitat impressionant, vaig veure que si allò seguia em quedava sense els metres de nylon que portava en pocs segons... apretava poc el frè i al principi l'havia d'ajudar agafant la bobina amb la mà perquè el frè no donava més, realment pensava en els primers minuts, que l'equip no aguantava i el perdia, de fet, les úniques paraules als meus companys durant el combat van ser “aquest també el perdo”la meva canya estava al límit, i el carret... al carret li faltava treure fum... en tot moment sabia el que tenia que fer perquè ho havia vist fer als meus companys, i ho havia fet jo amb palometons d'un parell de kilos, però portar-ho a la pràctica amb aquell no era feina fàcil... les primeres experiències amb peces grans per a un són complicades... els nervis et fan cometre errors, molts errors, i amb el temps vas aprenent a corretgir-los... aquella vegada no volia fallar, no volia perdre la peça com en altres ocasions, havia d'intentar de cansar-lo com em deien, però allò estirava molt i els primers minuts es van fer eterns..

De fet, el dia abans havia tret un silur gran enganyat amb anguila, i interiorment pensava que allò que tenia a l'altre costat podia ser més gran, de la manera que estirava ho feia més que el silur, amb molta més ràbia, amb moltes més ganes de fugir, diferent, més elèctric.... els nervis em feien deduïr que podia superar el tamany del silur (ERROR, no pensant en aquell moment que el silur que vaig treure amb una canya de 4 metres i un carret de surfcàsting i a sobre amb una ampolla de 5 litres exercint de boia i d'obstacle per la fugida del silur...

El nerviosisme creixia cada vegada més al veure que no parava, com treia fil del meu carret quan ja li havia guanyat uns metres, l'estava combatent llarg, i la peça aprofitava la corrent del riu oferint més resistència i força... com doblegava la canya quan intentava frenar una mica... el carret no era massa adeqüat per a l'ocasió, (fet que va fer més dur el combat, és clar), y per uns moments vaig pensar en cedir la meva canya a qualsevol dels meus companys que lògicament, tenien molta més experiència i destresa que jo, però no va ser així, volia aconseguir-ho jo mateix.

Desconec exactament el temps que vaig estar amb aquell -tira i afluixa- el que sí que recordo a la perfecció van ser els consells i paraules que durant el combat, un dels meus companys (Joan) em deia (en català deltero, és clar...) .. no et posis nerviós Fran, tranquil, tranquil... aguanta'l que aquesta vegada sí, ja veuràs... tú tranquil... afluixa un xic, apreta el frè...tranquil, aguanta una mica més, aixeca més la canya, ja veuràs... s'acabarà cansant, no et posis nerviós, gaudeix-lo, disfruta'l (disfruta em deia...ja ja ja ... si jo el que volia era treure'l ja) que ja falta menys.. molt bé, molt bé... així així, perfecte, vinga que ja el tens... ja està quasi vençut... una mica més... afluixa que s'en vagi una mica... torna a portar-lo.. deixa que s'en vagi... ja tornarà.
Buffff.. amics... estic recordant aquell dia al màaxim per narrar els fets el millor possible i tinc els pèls com escàrpies.
M'estan venint ganes d'anarme'n ara mateix a la desembocadura a intentar doncar cacera a aquell exemplar que haurà crescut, i segurament en aquests anys s'haurà fet enorme...jojojo... només pensar que pot tornar a oferir-me un combat “face to face” com aquella vegada, però amb X kilets de més em posa cardíac...

El combat finalitzava

El dur combat arribava al seu fi, el palometó ja panxa amunt, va treure la seva última carta o pocs metres de la vora en forma d'estirada, i vaig pensar un altre cop s'en va com sempre... però no , estava ben “ancorat” i vaig tenir la sort d'actuar correctament i afluixar a temps el frè per deixar-lo anar uns metres per llavors fer-lo tornar suaument i ja de costat al veure's derrotat... veus Fran, mira ja el tens, ja no pot més, està vençut em deia en Joan, l'has guanyat.
L'animal estava esgotat, ho havia donat tot per fugir, encara que sincerament quasi segur que jo tenia més pulsacions per minut que el palometó en aquell precís moment...

El vam treure de l'aigua acuradament, i el més ràpid que vam poder li vam treure el triple que el tenia ancorat, el vam pesar (5 kilos 700 grams)... la veritat que jo no vaig fer res des que va sortir de l'aigua, no li treia l'ull de sobre, només feia que tocar-lo i dir que gran, que gran, que guapo.. mira quina boca, és enorme... mira l'aleta... mira les púes que té aquí (les curtes que tenen al llom) i en Lluïs va dir, va a l'aigua que està molt cansat, reanima'l una mica i torna'l...

Sense dubtar, el vaig agafar als meus braços cuidadosament per portar-lo a l'aigua i deixar-lo anar... el moment de reanimar-lo, fent-lo lliscar per les meves mans i veure'l fugir és molt gratificant...
Encara que sincerament i al cap d'un instant vaig pensar que m'hagués agradat emportar-me'l... perquè el veiéssin els meus pares, els meus amica o fer-me una foto (el meu mòbil no tenia càmera per aquells temps, i no hi havia l'afició que hi ha ara de penjar fotos a internet) o fins i tot per a dissecar el cap, no sé... era el més gran que havia agafat, i més després d'haver tingut vàries derrotes... encara que la veritat, avui amb el record que tinc i l'experìència viscuda, tinc més que suficient, i em sento orgullós d'haver-li donat una altra oportunitat.

Em posaré filosòfic per acabar...
Tan de bo el “meu palometó” s'en recordi d'aquell amic-pescador que va decidir tornar-lo a la vida, tan de bò el “meu palometó” em piqui de nou algun dia i em torni a fer tan feliç com em va fer en el seu moment.

Jo també el recordo... el recordo com el “meu primer palometó”, que quasi va aconseguir que la cacone em rellisqués fins als tormells...
Per cert, vaja totxo! I ni tan sols us he explicat cap de les jornades que he passat pescant la dorada a les muscleres, ni cap de les nits (no masses ja que tampoc m'apassiona) que he passat pescant el silur, ni l'anguila als canals...



Espero que hàgiu quedat “saciats” i satisfets després d'haver llegit aquests centenars i centenars de línies... com també espero que us hagi servit per poder saber alguna cosa més sobre el delta, sobre aquest petit paradís en forma de fletxa, que tenim al sud oest de Catalunya i que entre tots hem de cuidar.
Finalment només dir-vos que espero, quan esteu llegint això que tingueu un somriure com el que jo vaig tenir al finalitzar el combat aquell dia amb la “meva primera moto d'aigua d'aigües de l'Ebre”...

Aprofito també per agraïr a les persones amb les que he passat allà i passo bones estones... en primer lloc als meus pares per portar-me quan encara no tenia carnet de conduïr, a la meva xicota per acompanyar-me des de ja fa 6 anys, als pares dels meus amics que també ens han portat alguna vegada, als meus amics vilatjans, als coneguts vilatjans, als que m'han acompanyat als chàrters, als amics foreros, als propietaris de les botigues que m'han informat, als coneguts de Sant Jaume, Deltebre, Sant Carles, Riumar, i l'Ampolla, que amb el pas del temps i de veuren's a la zona hem fet amistat, en fi, com aquell anunci de Coca-Cola, per a tots.

“Confía amb què la peça somiada un dia arribarà,
insisteix, i mai perdis la il.lusió”

VIU I VISCA LA PESCA.




Fran Valverde

16 febrer de 2008

_________________



Botiga online de pesca & nàutica
avatar
Admin
Admin

Data de registre : 05/03/2009

http://www.forumdepesca.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  fran el Dl 31 Maig 2010, 17:46

Admin escrigué: ha estat més dur que si hagués traduït la bíblia a l'arameu...


jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaajajajajajjajajajajaj Laughing Laughing Laughing
La veritat que si quina currada t'has donat.
Espero que agradi als compis.



salutacions
avatar
fran
www.forumdepesca.com

Edat : 33
Localització : valles occidental
Data de registre : 23/06/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  arb58 el Dl 31 Maig 2010, 18:45

Caram jefe, quina feinada has fet, es molt de agrair, tu tambe no cambies mai. Wink

A tu Fran, amic meu, moltes gracies per l ´aportació dels teus coneixaments.

Es nota molt que el Delta es el teu paradis, meins mal que per Barna puc gaudir de la teva companyia.

Una abraçada.
avatar
arb58
www.forumdepesca.com

Edat : 59
Localització : Llinars del Valles, Barcelona
Data de registre : 13/03/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  kruskis el Dl 31 Maig 2010, 19:19

El reportatge ha valgut la pena la currada!

_________________



Botiga online de pesca & nàutica
avatar
kruskis
www.forumdepesca.com

Edat : 37
Localització : Costa Brava
Data de registre : 07/03/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  sergispining el Dt 01 Jun 2010, 16:10

molt currat si señor, apartir de ara no seras fran, seras.......... SR FRAN DELTA.
avatar
sergispining
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Localització : girona- maçanet de la selva
Data de registre : 08/12/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  usuari el Dt 01 Jun 2010, 19:15

molt i molt bo l'escrit, set nota la il·lusió, la pasio, les ganes de viure, set note quets un gran pescador
merçi per els consells
avatar
usuari
www.forumdepesca.com

Edat : 59
Data de registre : 25/01/2010

Tornar a dalt Ir abajo

Re: EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  fran el Dc 09 Jun 2010, 22:35

M'en alegro que us hagi agradat, però encara he d'apendre moltes coses, encara que penso que en aquesta vida mai es sap tot..i a la pesca...menys.
Sergi deixa-ho amb fran o fran delta que encara sóc molt jove Smile
Toni, jo també gaudeixo de la teva....


salutacions Laughing
avatar
fran
www.forumdepesca.com

Edat : 33
Localització : valles occidental
Data de registre : 23/06/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  LLOBARRO45 el Dj 10 Jun 2010, 14:31

Aquest reportatge és de récord guiness!! Molt complert!! cheers cheers cheers
avatar
LLOBARRO45
www.forumdepesca.com

Edat : 31
Localització : Ara cap aquí, ara cap allà.
Data de registre : 10/02/2010

Tornar a dalt Ir abajo

Re: EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  fran el Dc 30 Jun 2010, 17:29

LLOBARRO45 escrigué:Aquest reportatge és de récord guiness!! Molt complert!! cheers cheers cheers

Gràcies però ja será per menys home .......!! jejejej.
Quina servia més guapa tens d'avatar, tan grans mai he agafat cap, ha de ser un missil !!


salutacions
avatar
fran
www.forumdepesca.com

Edat : 33
Localització : valles occidental
Data de registre : 23/06/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: EL DELTA DE L'EBRE per FRAN VALVERDE

Missatge  Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum