Estic contant els dies...

Jajajaja!!! Jo puc col.laborar si vols amb el photoshop, o mes facil, et passo el cataleg i nomes es retallar cara i enganxar.
a veure aquests reportatges, no se si per la meva zona puc trovar aquesta revista, ho preguntaré...

kayakleviathan escrigué:Raúl , això es el que creus ....... carrego photoshop …obrir fotos Raül (si que triga a carregar) ....herramientas ..click....eliminar ropa ....click.....opcines... añadir lenceria ...???, casun tot, ara s’ha penjat l’ordinador , haureu d’esperar per veure-les.

des del dia que vaig veure'm envoltat de bonítols i amb la cara d'en Teixi... ja m'ho crec tot!

tingues pietat...

Ostres que bé, ahir la màquina dels bonítols ens va deixar uns quants pels mortals, bé, bé, gràcies..... per cert esteu guapos a la foto

Salut companys

JA no recordo els dies que fa, gairebé ja no recordo ni com es fa, però sí el que se sent, perquè quan un animal et regala tantes emocions et queden gravades, per sempe. FA poc vaig tenir un encontre molt especial... malgrat no va acabar com a mi m'hagués agradat... però entre riure i bromes, crec que vam acordar que la última vegada que ens en vam sortir bé rondava el mes de juliol.

DEs de llavors hi ha hagut temporals, mals d'esquena, nervis i mals de cap... i hem hagut d'esperar a aquesta nova tempordada per tornar a disfrutar, per tornar a sentir plegats, per reviure aquells moments inesborrables...

Déntols, llobarros, bonítols... fins i tot la tonyina ja he tocat amb les mans... però amics meus, i amigues també, heu de saber que la millor captura que podeu fer és la que, per fi, puc abastar amb les meves pròpies mans. MOlts de vosaltres ja us n'heu oblidat, o potser no hi doneu tanta importància perquè ho teniu a tocar...

em sap greu Lange, però aquesta vegada no et podré dedicar la foto perquè, per fi, he deixat de comptar els dies:

NO en tingueu cap dubte, companys/es: fer l'amor a la persona que estimes és la cosa més gran que hi ha.

No t'amoïnis, que tot arriva i no es tracte de comptar els dies sinó que el dia que toqui tocarà.
Jo compto els dies per pujar a un barco gran i seré feliç només de veure-le's i estar a mig camí de Menorca, on el meu cor estarà dividit entre dues terres, almig del mar, amb la persona que em fa feliç i estimo.... Es això el que fa que estigui insoportable, nerviosa i sensacions que mai havia tingut, fins que no arrivi el dia no sabré que es sent, es com tenir fills o inclus un orgasme, que no el pots explicar, l'has de viure, i jo encara no ho he fet. Si jo ja em poso contenta nomes de veure la canya com es blinca encara que despres s'escapi el peix, veure com els meus biceps agafen aquesta forma tan guapa per un moment. Em conformo amb poca cosa (ja veus, estic amb en Ciberkun.., es broma, pobret, es el millor home que puc tenir!!!) encara que us té una mica abandonats perquè està fins al damunt de feina.
No t'has d'excusar Raül, tu pots i tu ho faràs, però tu ja has sentit la sensació, i t'envejo, a tu i als altres, perque nosaltres no tenim temps d'anar a pescar, només ho fem algun Diumenge, quan no he tingut reunions o he acavat aviat, i ho fem com els "Canareus" o "Domingueros" i tornem a port amb 4 serrans grocs, que per cert estàn bonissims, i què? 4 serrans fan un bonitol, no? i lo bé que ens ho passem? Ja està, i si fem porra, doncs a l'altre setmana o d'aqui un mes ja agafarem algun peixet per dinar, lo important es disfrutar del moment al mar, sentir-lo, formar part d'ell, i una cosa més per explicar.

Enhorabona Raul, felicitats a tots dos, que coi.

Com diu Lange, tot arriva, i depres , que, jo sempre disfruto molt mes amb els preparatius que no pas despres.

Per exemple, les vacances, farem aixo, l ´altre, tot plegat et fa vibrar.

A tu Raul ja t ´arribat la normalitat, i a Lange amb el que treballan també arribará el vaixell gran.

Salut i bona pesca.

Per cert Raul, gracies per compartir els teus sentiments, ets un crac.

ja veus ARb... aquesta vegada no parlava de cap peix... ni de pescar cap animal... compartir sentiments crec que és una cosa bona, i molts més ho farien però no ho saben expressar... però per això tenim les fotos: una captura, un somriure,... això també val.


crec que escric coses que ens passen a tots pel cap, o hem sentit alguna vegada, així que em dono per satisfet siguent el vostre conillet d'indies. A Alguns us servirà només per passar l'estona, a d'altres per recordar el passat, i amolts dels més joves per saber què els depara el futur, que follar està molt i molt bé, però res és igual quan apareix una criatura a casa plorant...

mai més res és igual.