MENÚ

SHARE
SAMARRETES

ESQUERS ARTESANALS
BOTIGA DE PESCA
FACEBOOK
COMPARTIR
Últimos temas
» Martí Que i Quer
por Dani Dc 04 Maig 2016, 18:13

» consulta per pesca per zones de tarragona
por vic Dt 03 Maig 2016, 21:17

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:35

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:34

» Re:Consulta sobre silur
por jovi64 Dj 21 Abr 2016, 01:36

» Pesca a susqueda
por Biel Ordeix Dc 20 Abr 2016, 20:16

» Sortida de pesca a riu
por jovi64 Ds 09 Abr 2016, 01:12

» FÒRUM
por jovi64 Ds 26 Des 2015, 11:02

» Avui al matí he sortit
por Paisano Dg 06 Des 2015, 18:52

» Pesca nocturna a l'Ebre
por MaxFactor Dv 09 Oct 2015, 19:51

» Hola
por jovi64 Ds 19 Set 2015, 03:47

» Consells sobre rodet
por jovi64 Dg 06 Set 2015, 00:19

» Salutacions desde Manresa
por lobezno46 Dv 04 Set 2015, 15:56

» Salutacions desde Peru
por antonio999us Dg 30 Ago 2015, 19:21

» Dedicat a la Xènia i en Teixi
por Raül Dg 26 Jul 2015, 13:56

» esquer mal estat a Decathlon
por AlfonsPeñaPescador Dc 10 Jun 2015, 13:57

» pesca tarda i nocturna
por TOTTI Dl 25 Maig 2015, 19:53

» Pescador novell
por jovi64 Dg 17 Maig 2015, 10:24

» Sortida i retrobaments
por Raül Ds 02 Maig 2015, 21:54

» Recordant a la Xènia.
por Raül Dj 30 Abr 2015, 15:39

GALERIA


YOUTUBE
Juny 2017
DlDtDcDjDvDsDg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Calendari Calendari

Flujo RSS


Yahoo! 
MSN 
AOL 
Netvibes 
Bloglines 



Sustus amb el caiac.

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Sustus amb el caiac.

Missatge  Tola el Ds 17 Abr 2010, 01:49

Obro aquest tema perquè qui més, qui menys, tothom deu haver tingut un dia d'aquells que comproves els límits del teu equip i les pròpies limitacions. Fa alguns dies en Kayakleviathan ens en parlava prou clarament. Jo us parlava de la meva primera bolcada. En sé d'uns que salvament marítim els van anar a pescar dels rocs un dia de tramuntana i no sé si van recuperar el caiac... en fin. Cal saber on, quan i sobretot, com sortim.

Espero que qui més, qui menys, vagi afegint les seves males experiències, que al capdevall són les que més ens ensenyen.

La meva recomanació és que aneu amb compte amb cala Montjoi. La tramuntana s'hi acanala i us peta de cara a l'hora de sortir.

Va ser pels volts de Febrer de 2009. Tinc el caiac des de setembre d'aquell any i durant els mesos de menys pesca, em vaig proposar d'anar fent sortides per anar provant coses, per tal que quan vingués el bon temps ja tingués rodatge i tot anés com cal. Quan els peixos piquen, no són hores d'estar fent experiments.

Total, que per fer experiments, vaig voler sortir per Montjoi. No hi havia anat mai i tenia curiositat per explorar no només el duet Tola-caiac, sinó també aquells territoris.

Vaig entrar a l'aigua amb F3 amb molts alts i baixos de cops de vent. La previsió ja era aquesta i el vent havia d'anar baixant segons el windguru. M'ho vaig mirar bé i em vaig posar a l'aigua. Sabia que amb el vent d'esquena tot fa baixada i pràcticament no et cal remar, però que calia anar amb compte per no tenir problemes a la tornada, per si estava cansat i el tindria de cara. Però el vent havia de baixar i vaig pensar que estava desentrenat i per tant, era una bona opció remar primer d'esquena a la tramuntaneta perquè t'ajudés a remar i a la tornada ja no hi hauria vent i per tant podia estar cansat de remar, però em seria molt fàcil i més si a l'anada estalviava esforç. Vaig sortir de Montjoi, vaig tirar cap a sud ajudat per aquella tramuntaneta, vaig girar punta Falconera, vaig passar els Brancs i vaig arribar-me fins a Roses. Mitja volta i tornar a enfilar amunt. El ventet se suportava la mar de bé, no tenia dificultats per remar i anava veient moltes coses que em calia anar millorant de la pesca al curri amb el caiac. Fantàstic! Al girar punta Falconera, les onades eren força grans, provaria l'estabilitat del caiac. La tramuntaneta ja era tramuntana (però no havia d'anar a la baixa el vent??) i costava una mica avançar, però ja em vaig comprar un caiac ràpid per poder sortir fàcilment d'aquestes situacions i la veritat, no vaig patir gaire. Amb un altre caiac hagués hagut de recular fins a Roses.

El vent va anar creixent i encara em trobava a mig camí de punta Falconera i Montjoi. Em vaig anar enganxant a les roques per poder navegar millor. Però hi havia molt d'onatge. El caiac responia magníficament i el cansament no el notava. Amb alerta, però content i segur (amb aquell punt de cul apretat de ara vaig bé, però si continua pujant el vent, què??).

M'havia sortit una bona butllofa a la mà i descobreixo que els guants de neoprè no només serveixen pel fred. Me'ls vaig posar i la bona butllofa va quedar protegida.

Amb aquelles onades, vaig calar l'orsa. Però vaig descobrir que tot el que et dóna d'estabilitat, t'ho treu de velocitat si el vent el tens més o menys de cara. Amb la orsa calada em costava més remar. Així que vaig preferir aprofitar més cada palada, però tenir menys estabilitat. I vaig tornar a plegar la orsa.

Arribo a Montjoi amb les canyes ja recollides i el vent senyors, tenia força 6. Vaig treure el nas de darrere la última punta abans d'entrar a Montjoi i el ventot era francament un impediment per avançar. Vaig reposar una bona estona a la última raconada, sabent que quan tornés a treure el nas, seria remar a muerte o haver de recular i anar a peu fins al cotxe deixant el caiac en algun racó i anar-lo a buscar el dia següent. Quan ho vaig veure oportú, vaig treure el cap i deuria tenir uns 800m de remar amb la tramuntana de cara. Remar a muerte sense treva. El vent havia pujat a força 6 i ja no era a cops de vent, sinó continu. Vaig poder anar avançant de proa al vent una mica. El mar allà estava pla i ja dins la cala no hi havia onades, però el vent quedava acanalat i arrencava aigua de la superfície que em fuetejava la cara i les ulleres. Agulles d'aigua volaven horitzontalment arrencades pel vent i les veies venir en cada fuetada d'Eol, amb el temps just per girar la cara i clavar fort el rem per anar enrere el mínim de metres possible. Era Febrer i l'aigua era freda, però remava a tope i el fred no el sentia gens. Amb el vent, el meu caiac llarg és com un penell i si intentaves anar en una direcció diferent de la que t'obligava la tramuntana, el vent lateral sobre la pala que quedava amunt, amenaçava seriosament de bolcar-te. No em sentia segur si no era remant de cara a la tramuntana, però m'era impossible avançar. La situació va deixar de fer gràcia. Per sort, sempre tenia l'opció de girar cua i amb la tramuntana d'esquena, desembarcar en algun altre punt per punta falconera i d'allà intentar buscar el cotxe i tornar l'endemà a buscar el caiac. Però no em donava la gana, però ho vaig considerar.

Vaig estar remant a tota castanya durant una hora llarga. I no em vaig moure en absolut d'una pedra que tenia a mà esquerra de referència que tenia per veure si avançava o no. Vaig pensar que a base de força bruta, la tramuntana em guanyaria segur. Pot estar bufant amb F6 una setmana sencera, però jo no podia estar remant a tota castanya una stemana seguida i menys encara, avançar. Havia arribat el moment de girar cua o bé d'arriscar posar-me transversalment a la tramuntana, per creuar els escassos 100m i enganxar-me a les roques de sotavent. Vaig optar primer per aquesta opció. Però era arriscat perquè certament, quan alçaves la pala, feia de vela i amenaçava tombar-te. Mica en mica i amb molt de compte, vaig anar travessant la cala. En bones condicions de vent hagues tardat menys d'un minut. No sé quan vaig estar-hi. Els moviments havien de ser ràpids i enèrgics perquè si t'adormies, la tramuntana et feia recular moltíssims metres en dos segons, però els moviments ràpids amb un cop dolent d'aquell ventot podria haver-me'n anat de cap a l'aigua i llavors sí que ho tindria cardat.

Mica en mica vaig anar guanyant la riba nord de la cala i llavors, ja a sota-vent, no em va costar gens recórrer els pocs (500?) metres que em separaven de la platja i que m'eren impossibles pel costat sud. Déu n'hi do quin estreno, tu!

Temps després em vaig trobar també amb molt de vent quan estava al Golfet i havent d'arribar a Port de la Selva, potser era força 4, però no em vaig sentir insegur. Només que toca la pera perque et dóna pel sac en un trajecte tan llarg. Però ja sabia com entomar-ho. Si us trobeu amb condicions de vent, la meva recomanació és que no us hi oposeu. A força bruta, el vent sempre us podrà. Avanceu-hi de cara i lateral, anar fent zig-zags. Us cansareu molt menys que intentant anar lluitant contra les onades i el vent per anar directes cap al vostre destí. No sempre la línia recta és la línia més descansada. Aquell dia vaig suar, però no vaig patir, que és diferent. Coneixia els meus límits i sabia que el meu caiac donava per a molt més. Sé que si m'hagués acompanyat algú amb un caiac més lent, haguéssim tingut problemes.

El risc és diferent per a cadascú, depenent del caiac que es tingui, de l'experiència i la forma física en la que us trobeu i el suport que es pugui comptar a terra. Porteu sempre el mòbil ben carregat per si de cas us haguessiu de quedar a dormir a alguna cala i mireu de sortir acompanyats d'algú que tingui un caiac i objectius semblants als vostres. Si qui us acompanya té el concepte de perill al mateix nivell que el vostre, millor. El que per a vosaltres pot ser una situació arriscada però controlable, per a algú altre pot veure-la perillosa i impossible (ni que sigui mentalment) i llavors tindràs un problema, perquè en una situació complicada pots saber que te'n pots sortir si et coneixes tu i els teus límits, però si t'has de fer càrrec d'un segon caiac gobernat per algú que no ho veu clar, la situació pot convertir-se llavors en impossible per a tots el grup. Així que sobretot, no arrisqueu. Cap peixot ni paisatge val un disgust.

Que gaudiu molt del mar i que conegueu cadascú els propis límits i els de la gent amb qui se surt. I si fa tramuntana, no planifiqueu sortir de l'aigua per Montjoi, que el vent s'hi acanala!!!!


Martí.
avatar
Tola
www.forumdepesca.com

Data de registre : 12/08/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Mes val estar a la platja desitjant navegar, que navegar desitjant estar a la platja

Missatge  kayakleviathan el Ds 17 Abr 2010, 03:43

Tola, molt bo el teu relat, no s’ha de espantar a ningú, però tots em de ser conscients de que la prudència ha de ser inversa al tamany de l’embarcació, i que del que ens passi a nosaltres o a un company sen ha de aprendre, he notat que tant com el vent el que frena son les onades encrespades i seguides que impacten contra la proa sense que el caiac pugui pasar-les per damunt, pel que fa a bolcar , cal anar amb conte al collir carrega del darrere, es fàcil sense adonar-se abocar-se i al mateix temps carreguem el pes sobre la natja del mateix cantó, cal compensar-ho, jo prefereixo asseurem de canto amb els peus al aigua i accedir-hi còmodament, he tingut un parell de bolcades de les de ridícul al sortir de tornada amb dos pams d’aigua, son perilloses per les canyes, que poden acabar trencades , conte també amb el caiac que portat per l’ona te mala baba, no posar-se mai entre ell i la platja, aquest problema amb la sortida, es va acabar sortint d’esquenes a la platja i cara a l’ona, remes a l’inrevés i quan t’arriba l’ona endavant per pasar-la, es bo, descarregar el caiac i jugar amb les ones , surfejar controlant que no t’entravessin o deixar-te portar i mirar d’evitar la bolcada quan l’onada et trenca a sobre es un bon entrenament apart de divertit ( nomes amb la platja buida, un caiac poc controlat arrossegat per l’ona pot fer molt de mal ) i basic ...la armilla salvavides SEMPRE posada.
avatar
kayakleviathan
www.forumdepesca.com

Edat : 58
Localització : Riudellots-Empuriabrava
Data de registre : 07/03/2010

http://www.fotonoticies.cat

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum