Sortida per Barna

Que bé ho pasa el tola je je. He tornat a perdre el teu núm, així que la próxima vegada tampoc et conec jajaj.
Salutacions a tots, vaig malament de temps últimament, però tinc coses pendents

Avui he sortit pel Maresme una estoneta a provar un fil que vaig comprar.

Resultat: Orada de 50 cm i 1,6kg de pes

ondia !!!!!!, quin goig que fot aquesta bestiota nano. Felicitats per la captura i per les fotos, quina enveja . I a mes des de costa, quant de temps fa que dic que he de tornar a posar-m¨hi que no se si m´en recordare, jajaja. Salut i bona pesca

Felicitats Albert! Molt guapa!

sembla que el fil et va anar bé.... has de posar fil nou a cada sortida!!!!!!

uuuooohhh moixarrón guapo felicitats !
No podía deixar de pasar per aquí.....BONES FESTES I BON ANY A TOTSSSSS.
Tola, ho sento acabo de obrir i veure el teu privi del dia ...EJEM.... et truco demà o dijous i parlem.



salutacions

Felicitats, quina peça més maca company.

ei Albert aqui es veu molt millor que al whatsapp jejeje, bona peça !!

Pensava que les dorades eren més de primavera i tardor, però els deu haver agradat el nou fil, segueix així crac !! I bon nadal !

dema hi torno, a veure si repeteixo

Albert

Es del dimarts 27

es mes petita que la del dilluns passat, pero per dues persones val

750grms i 37cm



P.D. dema torno a provar :p

per aquestes dates he vist alguna de mes de 2 kg.... per aquesta zona, que tinguis sort

Ja ha arribat l'última sortida de l'any, ha estat una sortida fins a mitja tarda, curta però satisfactòria.

Hem provat el monofilament Sunto de Kali Kunnan de 0,19 mm i de 0,15 mm en la línia, amb una cua de rata de 0,18-0,57 en la primera i una de 0,16-0,52 mm en la segona .

D'hams hem provat els de Hayabusa vermells Shinaji del número 2 i també els Aero Chinua, B. níquel, del número 3.

Com esquer una mica de llombriu, llobarrer i musclo.

Cap a una mica de vent i el mar estava perfecte, les gametas no es cargolava nies desplaçaven, al cap d'un parell d'hores de feina, una picada forta, recollim relaxadament i sense forçar, per gaudir de la captura, al cap de cinc minuts ja la tenim a la vorera de la platja, l'última daurada d'aquest any 2011 (per a nosaltres), mesura 46cm i pesa 1.300grms.

Una altra jornada rodona, esperem que aquest any que ve ens porti moltes alegries com aquesta.

Feliç any 2012!

Estàs que et surts Albert, felicitats, jo aniré demà una estona aveure si me'n ha quedat alguna per a mi.

felicitats albert i bon any a tothom........
per aquí lloret aquesta semana tambe se´n ha agafat alguna a la platja..........sembla que encara neden.........

Osti tu, per aquí baix a Barcelona, sembla ser la Meca dels llobarros, tios. Avui me n'hi he tornat. Feia molts dies que no me n'hi anava. Ran d'ones no feia vent i es podia pescar bé, amb tacte i el poc vent que hi havia, venia de l'esquena, o sigui que perfecte per si més tard calia posar esquers de 3cm i coses així.

El mar també estava perfecte, remogut i verdós. Arribo a les 7 i grato una mica per aquí, sondejo una mica per allà. He començat amb un esquer de 13cm i color platejat, que es veiés.

Però una roca perduda fora del grup de roques que hi ha sota l'aigua, m'ha robat el max rap. No hi ha hagut manera de salvar-lo. Vaya. El substitueixo per un que va submergit just sota la superfície i així passarà les roques pel damunt. 13cm també i color groc fluorescent.

Als 10minuts, un llobarró me l'agafa ran de peus. Cap a l'aigua que se'n torna. Però ja tinc la indicació que hi són i tenen gana i estan per la zona. Continuo amagat, doncs i allunyat del trencant, tot i que amb els peus dins l'aigua perquè la zona de trencant avui és molt plana.

En cinc minuts, en tinc un de més gros. Però el molt podrit estava entestat en fotre's entremig de les roques i passar per darrere d'unes que estan a flor de superfície i jo que li aixeco la canya perquè cap musclo em toqui el fil. Una onada em treu el llobarro a flor d'aigua i me l'aixeca a contrallum malgrat la poca llum que hi ha. Deu rondar el quilo i mig. Visca, visca!! i el tio, entestat en fotre's enmig de les roques, mira que n'arriba a ser de caparrut! Tenia la punta de la canya amunt i el cap li surt fora l'aigua, aix, aix!! si continuo així, el puc perdre fàcilment! Però si el deixo submergir, se'm fot rere les roques aquestes. A veure, a veure... patam! el cap fora de l'aigua altra vegada amb una onada, massa tensió i l'esquer de 13cm li surt volant de la boca i va a petar davant meu. Cagum la pell. Tres o quatre tirs per allà, a veure si s'havia quedat esperant-me... (sí, sí...) i resulta que no.

Retorno al punt inicial, una pedra magnífica que evita que em vagi soterrant onada rere onada. Patapam! el primer llobarro a les 8 i a 2/4 de 9 ja tinc el tercer. Aquest supera el mig quilo, però no arriba al quilo. Però ha pagat pels altres dos i se'n va al sarró, home!

Cap a les nou, els ocells van bojos llençant-se al mar durant uns 3/4 d'hora, però sempre fora de tir de canya ni tant sols amb jig. Deu haver-hi un festival llobarrífer i pel que he observat, aquest comportament és força habitual (així en general). s'estan ran de trencant fins que clareja i després se'n van mar endins. Ja m'ho havia semblat també en altres zones de Roses en altres ocasions. Serà qüestió d'agafar el caiac cap a aquest hora i anar a empaitar-los. Hi ha algú entenimentat pel fòrum que sàpiga si té alguna explicació això d'anar mar endins a la que ja s'hi veu bé??

Hora de provar esquers diferents (osti, el nou. Es mou que és la leche!!), muntatges per lleçar més lluny (vaya, se m'embolica. Hauré de retocar-ho per a properes edicions).

Bé, jo avui he disfrutat especialment. 3 picades, quasi que toco un llobarro mínimament digne i un artificial a prendre vent.

Com deia en Companys: Tornarem a sortir, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.