Les 2:34

Que bo Raül!!! Ets una maquina, peró no com les que tens sinó d'aquelles que mai s'espatllen!!! Pensa que has de cuidar-te eh? Que tots els exesos son dolents....
Silvia o Lange, es igual!!! Silvia es el meu nom de pila i Lange es el nom de guerra. Suposo que en aquest moment soc la Silvia...
Tinc el record de tenir la meva nena molt present, i inclus vaig estar fent fotos i explicant acudits a la sala de part, i aixo que la nena ja te 5 anys.
Tens raó amb el tema de les visites, nosaltres, com que no avisaven que vindrien, marxavem fora.... No ens agrada els que ara diguin, plora perque te gana, posali el xumet, ara treuli, no l'agafis, deixame'l... Oh!!! Quin estres!!!!! Vull estar al mig del mar amb la canya a la ma!!!!. Pots proposar-te, si et deixa la Teresa anar amb la teva nena a agafar 4 serranets a la voreta i aixi et treus una miqueta el mono, no? Tambe passes temps amb ella i penso que ho passara una miqueta malament si tothom ve a veure el seu germanet... Aix!! ja m'estic liant, perdona però se que al Quim li hauria de dir jo que agafes la nena i anes a passejar amb ella o a pescar a les roques d'alla a la vora...
Tu de totes maneres intenta frenar una miqueta o demana ajuda aquests dies, que el cos pot petar (ho dic per experiencia)

us diré només una coseta perquè vaig amb el cohet al cul...

m'he sentit feliç de tenir una critura i de tenir l'altra al nostre costat, però molts de vosaltres m'heu mostrat una estima, respecte, admiració i sinceritat... que no havia experimentat mai. Moltes gràcies, de veritat. Sé que les vostres paraules són de cor, ho he notat.

raul tu ya saps,que el que engancha d aquet forum,es LA GENT,QUE SOU DE PUTA MARE.

EI! Porto un dia de bojos... la nena s'ha adormit a 3/4 de 8 del vespre... he arribat a quarts de cinc a dinar pensant que dormiria i podria descansar una mica, però no volia fer migdiada i hem estat tota la tarda saltant al llit. HA quedat rendida. Fa dies que penso coses, i aquesta la dedico a L'Alba:



Feia temps que m’ho veia venir. I mira que n’eren de pesats tots plegats: a la primavera, a la primavera... ja veuràs, ja... I si noi, ja ho he vist. Vam entrar a casa tots plegats i, com aquell qui no vol la cosa, aquell que li agafa la teta i jo mirant a terra... sense gosar queixar-me ni alçar la veu, perquè tothom em diu que també l’he d’estimar. Diuen que l’estimaré tant... tant que si pogués el mataria. Si més no el faria fora de casa. Si li dic alguna cosa no em contesta, si li ensenyo els meus jocs passa de mi, i si goso fer-li un petó o una abraçada em criden l’atenció i diuen que vagi en compte, que té un forat al cap. El meu papa també té un forat al cap (la puta coronilla), i no es queixa pas quan li pujo al damunt, li faig petons i l’abraço amb força.

El papa està molt pendent de mi, no em deixa ni un moment, i no és tan pesat com l’altra gent. Tothom em diu que jo sóc la més guapa, que estic molt gran, que faig molta gràcia, que tinc uns ulls increïbles, un somriure que fa tremolar,... però tots els regals són per el cabró del meu germà. I a sobre me’ls fan obrir a mi, com si a mi m’encantés obrir els regals que no són meus. El papa mira de tractar-me igual que sempre, igual que abans; però de tan en tan l’agafa, se’l mira i somriu. Li vaig preguntar l’altre dia “per què l’agafes” i no va saber què contestar. Aviat li preguntaré “i quan se’n anirà de casa?”, i també es quedarà callat. Tan bé que escriu i tan malament que parla... Que l’agafi tot el dia la mama miro d’entendre-ho, perquè m’han explicat que li ha de donar de menjar, però el papa... per què l’ha d’agafar, el meu papa? Segur que encara no l’estima, perquè només fa dos dies que és a casa, i jo ja fa tres anys. Sempre em diu que sóc la cosa que estima més del món, però em pregunto si d’aquí a tres anyets, que passen molt ràpid, l’estimarà tant a ell... o més!

El dia que sigui més gran, li explicaré al papa què significa això que està passant a casa. Ha de ser com si la mama portés el seu amant a casa. Que li fes carícies tot el dia, que li fes petons davant seu... que li oferís els seus atributs cada vegada que a ell li vingués en gana, i que a sobre se l’emportés a dormir al seu llit. Però papa, tu no pots dir res, perquè l’has d’estimar. Imagina’t, papa, que l’amant de la mama s’asseu al teu sofà, que beu les teves cerveses, que es posa els teus pijames i s’hi eixuga la tita, després d’acabar... Imagina’t, només per un instant, que l’amant de la mama comença a remenar les teves canyes, a perdre jigs, a trencar artificials...! Però has d’estar tranquil, papa, que per la mama sereu iguals... us estimarà als dos alhora. Papa, a partir d’ara el filldelagranputa de l’amant de la teva dona viurà a casa, per sempre, i a sobre has d’estar content.

Nanos, o encara sóc massa petita o sou vosaltres qui no enteneu res...

aquesta setmana és molt complicada: a la guarderia fan festa i l'Alba està tot el dia amb la mare i el germanet. LA sogra està retirada i la cunyada fan festa tota la setmana. Van fer plans per cada dia: ens emportarem la nena a la piscina, anirem a mercat,... però m'hi he oposat. Els ho vaig intentar explicar de la manera més planera per no ofendre ningú. De vegades escric com els àngels, però massa sovint no parlo, imposo. EStic molt content que ho hagin entès, i no ens han vingut ni a veure a casa, no perquè estiguin enfadades, sinó perquè han entès que no primen les nostres necessitats, sinó les de la nena.
M'haguès estat molt fàcil posar la sogra a casa i jo anar a treballar igual. O que s'enduessin la nena a pagès, al mig dels animals, dels horts i la piscina. Però hem decidit estar junts els quatre. Arribar a casa i conviure de la millor manera que poguem. Avui no hem tingut cap visita. Tots els que han trucat els hem dit que ja passarem nosaltres, i que no tenim llista de regals. Necessitem salut, que d'amor ens en sobra.

la sogra deu estar negra... però no permetré que passi com la primera vegada. Prefereixo puteja-me i no dependre de ningú, encara que sóc conscient del que representa ser tant cabró i autoritari: anar a pescar quan ja no recordi ni com es fa.

(per cert SAJAI: el primer dia de pesca baixaré jo sol... per desestressar-me. Però el segon dia et garanteixo que hauràs de posar una altra ampolla de cava al congelador... perquè la que tens guardada per mi, me la cardaré jo sol! Gràcies pel detall).

Ei Raul, bona nit xaval, ( es un dir ) . Que bonica i senzilla seria la vida a vegades si no fos ............
Anims , anims, anims, i què collons...disfruta........ i no et mengis tant el tarro, que si ets capaç de pensar això, de ben segur que sabras com solucionar-ho. Ara si que veig clar el perque quan t´ho proposes, ets capaç de pescar el que sigui, serà que els llegeixes el pensament als peixos també ????????????

Salut i força company i si puc fer algo, nomes ho has de dir, de tot cor

gràcies Peixet. Aquest matí m'has vist en acció. M'has vingut a portar unes coses a la feina i no he pogut estar per tu.

M'he adormit, he arribat com un cohet a la feina. He d'engegar tot el tinglado, pensar què ha de fer cada persona que treballa amb mi, pensar amb tota la feina que esperen els clients, treure i posar la roba de les màquines, dir a cada noia què ha de fer, pensar amb la nena, amb el nen i amb la seva mare, mirar el rellotge pq hem d'anar abans de les 10 a l'hospital, després al jutjats, a l'ajuntament, a l'ambulatori i a hisenda... i abans he de tenir temps de treure la rentadora dels bodis del nano i posar un rentaplats. Pensar que som dia 31 i he de tornar a fer la caixa i començar a facturar, preparar la setmana santa, que ja tinc els restauranmts i hotels nrviosos per quan els renatré la roba,... i bla bla bla.

ja en començo a estar fins la polla de corre com un desgraciat, i a sobre ens diuen que avui només hem de fer les instàncies, que demà ja tindran la paperassa a punt d'entregar...GRGRGGRGRR! putes funcionaris!!! em cago amb la puta burocracia del cullons!

però llavors obro el fòrum i em relaxo. Avui se m'ha posat la pell de gallina: tenia dos missatges privats. En un d'ells un home m'ha confessat que ha plorat amb el meu relat, en l'altre em donaven les gràcies pe haver fet escriure a un vell gat en català, i no ho havia fet mai. M'he emocionat

no tinc temps de dir res més, que he de marxar. Ah, sí. Ahir un bon company em va portar un tros de dento pescat el diumenge. Gran detall, company i amic. Em va portar un filet de mig kg, i en vam menjar per sopar. Mentre el feia li vaig dir a la nena que hi havia peix del bo, que comencés a baixar. Com que tardava vaig pujar i la vaig veure ben adormida al meu llit. La vaig tapar amb la manteta i li vaig fer un petó.

dento a la planxa i una ampolla de cava. A pendre pel cul.

Felicitats en una mica de tardança, ,m´alegre que tot hagi anat tan be.
I estigau tots be.
Enhorabona Raul i familia!!!!!!!!.