La meva primera vegada...

Primeres vacances de l’any. L’Anna (la meva xicota) i un servidor, gaudim d’unes merescudes vacances al pis de Palamós. Gaudim de la benevolència d’un sogre que ens ha cedit uns dies d’un piset a pocs metres del moll del port i de canyes Made in Chunghatlon, arraconades a un armari del terrat.

És dimecres a una Barcelona que tot just arriba a les 19.00 amb recança. La majoria d’habitants abandonen els seus caus de jornalers i marxen cap a casa a descansar. En canvi, un parell d'iniciats a la pesca inicien unes vacances a principis del mes de Març i posen la seva nau rumb cap a Palamós.

Hora i mitja després d’esquivar radars i de trencar constantment el “Principi de causalidad” arribem al nostre destí. Palamós.
Obrim el maleter i allà trobem una canya telescòpica que sobresurt entre les maletes que l’Anna, conscientment ha preparat. Yo en canvi, gairebé no porto calçotets ni roba de recanvi. Únicament un parell de mudes pensades per anar a la rentadora i una caixa carregada de jigs, rapales de tot tipus, metralletes, obusos i Napalm per tal de PESCAR EL BIG ONE.

Anem fent sortidetes per la zona. Un matí a Begur, més tard a Roses, tiradetes cap al Cap de Creus... tot intentant rememorar els Greatests Hits d’en Tola durant les seves classes magistrals a les que em va sotmetre.

Les sensacions són les mateixes. Tancar els ulls i recordar les paraules d’en Tola: Sentir l’artificial com si la canya i el fil fossin una extensió del teu braç. Sentir el jig quan es diposita al fons... veure l’aigua bullir i llençar per darrere del festival... Treballar amb el freno...parlar dels fluoronosequés....

Però la realitat es que el “Tio Tola” no hi és... i la manca de respostes cientificopesqueres al perqué avui no s'enganxen ni les mosques, engreixen la frustració al veure que la mal•ledicció de la pèrdua d’artificals es fa pal•lès.

Diumenge a la tarda visitem el moll de Palamós. Són les 19.00 tocades i apareixen uns éssers indòmits entre la foscor del port. Semblen espartans amb les seves canyes de 4 metres y les caixes i més caixes de rapales. Nosaltres no tenim les canyes i aprofitem per analitzar com ho fan. Som inexperts i necessitem classes magistrals per tal de no pescar a cops d’escombra.

De sobte comença a xiular un carret.

Alguna bèstia ha picat. Sembla grossa, o almenys això ho sembla per les estrebades que fa en superfície a uns 40 metres enllà de la penòmbra del port. El treuen i voilà! Un espet enorme que a mi em sembla tan gran com un plasma de 52 polçades, pero que potser no feia més de 80 cm. Vaig flipar mandonguilles. Quin pringat que soc!

Seguidament xiulen més i més carrets. Allò és un festival, la Philarmònica de Londres en format 5.1 Supersurround! Vamos que nos vamos!! Vinga treure espets i més espets. Avorrit ja de tanta perversió pels meus ulls marxo amb l’Anna a casa. Hem de preparar un pla d’atac. Aquelles bésties segur que encara hi seran demà, o no.

Dilluns al matí. Dia X al calendari. Gràcies a la Coordinació Endesa-Govern, ens quedem sense llum tres dies. Palamós s’ha convertit en un territori on apartir de les 18.00 no pots estar al carrer, i conseqüentment s’aplaça el PP (Pla Pesquívol) fin que tornem a ser un país del primer món (o ens ho facin creure).

Dijous sortim al moll. Aquests dies enrere hem dissenyat un Pla coordinació Anna-David per tal de fer-nos amb alguna bèstia, i poder demostar a les nostres famílies que no som tan pringats. Que també podem pescar. Es el dia del retorn, però ens passem més estona desenredant rodets que fent-los anar. La frustració es fa cada cop més intensa i només ens queda la nit de l’endemà. Aquells homenots del port tornen a flipar-se amb els espets. Els tirava tots al mar.

Divendres. Arribem a les 18.00 a puesto. Ens fem lloc al Hot Point del moll. No hi ha ningú encara. Preparem la campanya. Anna no té més de 100 metros de fil al seu Carret chungo del Decathlon y en el meu cas, la telescópica de 2.10 em té fregit. Anem amb un mocho i un pal d’escombra, bossa del Condis per si pica algo i una caixa desendreçada d’artificials que sembla un monestir, tots verges.

Tornen els homenots, equipats fins a la medul•la i amb arsenals més propis de l’exercit d’USA. Dubto si tenen rapales amb videocamara de visió nocturna i tot...

L’estona passa i tinc a l’Anna fent improductius llençaments. El cap s’ennuvola i només penso en que quan passi mitja hora li diré de tornar al pis. Li he descobert el món de l’artificial, però no he pogut demostrar-li que els rapales serveixen. Ella és més de cuc de tota la vida... i el fet de reconèixer que ha estat un fracàs m’encabrona.

De sobta la sento cridar. Bueno, més que cridar comenta (entre tant de silenci la relativitat del so es torna absolutat) Em sembla que s’ha espatllat el carret perque no recull bé. Concretament diu, em costa recullir. I penso, puaf, ya podem plegar veles. Ya tenim una baixa més a l’equip de caçera, però no!
Un homenot d’aquells crida: Ostias!! Tienes algo! Cierra el frenoooooo! Y la anna se’l mira i diu: Quin freno? On es això? PATAPAM! Li acaba de donar una puntada de peu al cul a tots aquells que ens miraven dient: Pringats, aneu amb material del Cutrethlon i no pescareu res! Jajajaja
Després d’una lluita aferrissada l’Anna treu la seva captura de l’aigua. Un bicho que ens semblava un autobús! Era la nostra primera pesca!! I l’Anna havia obert la “Caja de Pandora”!!!

Tot seguit s’acosten els “experts” i ens diuen que bueno.... sol passar... heu tingut sort...perque clar, porteu rapales cutres, pero si tenen gana doncs es tiren a tot el que bellugui per allà... bla bla bla. Que tampoc es tan gran...

Però els cabrons foten fora a la meva xicota i comencen a llençar al mateix Hot Point sense èxit. Recullo els trastos i penso..., i si faig unes llençades allà mateix?

Doncs no trigo ni deu segons que amb la primera llençada ya noto algo... una estrebada lleugera, però motivant.
Torno a llençar i patapam!! Ziuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu. El carret xiula com un animal ferit. I recullo a ritme. Oooooooooooooooooooooooooohhhhh un altre espet!!!
Toma ya!!! Ya van dos!!! Un cadascú! Tenim sopar!!!!!!! La gent d’allà flipava en colors. Duien rodets del Tommy Hilffiger, canyes Massimo Dutti, Rapales amb corbata, i nosaltres amb cuatre artificials guenyos i mutilats, rodets chungos i canyes més dures que un pal d’escombra acabavem de fer els nostres primers Big Ones! !

Lo espatarrant fou quan veient les dues besties, que ens semblavem autobusos als nostres inexperts ulls, els hi preguntem als marinerots que com coi es neteja aquest peix. Jejejejeje que no sabem ni fer això jijijijijiji

Se sent un sotafons ...malparits, no tenen ni puta idea i ja marxen carregats.... jejejejejejejeje i marxem amb les besties dins la bossa de plàstic, cutre, foradada, per on es vol escapar un dels peixerots.

http://img87.imageshack.us/content_round.php?page=done&l=img87/4652/dsc5788.jpg

Enhorabone David, a tu i la teva xicota, una bona explicació, semble que jo també estaba allá amb vosaltres, ja ja ja.

Salut i bona pesca.

benvingut al fòrum DAvid.

sabent que ets company d'en Tola ja ens tens a tots acollonits, que de mestres com ell ja no en queden. M'ho he passat molt bé llegint el teu relat, s'agraeix el teu esforç i la passió amb què ho fas. Si em permets un parell de recomanacions, m'han vingut un parell de cosetes al cap:

. Quan vagis de vacances, per l'amor de déu, porta una mica més de roba! que ja veus com les gastem per girona! En un tres i no res, et quedes sense llum i has d'anar a rentar la roba al riu...

. pels equips de pesca no et preocupis, ni et faci vergonya anar amb equips del chungalon... tots en tenim a casa, i tots hem començat amb ells. Les canyes massiomo dutti i els rapales amb corbata ja arriben amb el temps, de moment deixa que els pijos com nosaltres ens gastem els calès inútilment... perquè el més important que podeu tenir tu i l'Anna en aquests moments, és la Il·lusió d'anar a pescar.

felicitats, fa falta més gent com vosaltres

La meva rapala de corbata ( de rebaixes ) nomes fa que riure veient com altres s'emporten les caixalades, desde que li vaig posar al davant una metralleta casolana de plomes ,cinta de embolicar regal holográfica i barnis d'ungles de tot a cent, a vegades el resultat del material et sorpren .

Hola i benvingut.
Això que expliques també em va passar a mi ara fa ....18 anys i el premi de la persistència fou un llobarro de 2.200g. Dotze del matí plena insolació i la mar plana , ( " no tens res a fer nano", deien els llops de mar de st.feliu). I al final Katakrak!! :emoticon0058: :emoticon0058: :emoticon0058: :emoticon0058: :emoticon0058:
Aquell dia duia un rapala Huski jerk 12cm/tipus llisa. Desde aquell dia les huskis ja no se el nº de llobarros que m'han donat, un " futimé". :emoticon0001: :emoticon0001: :emoticon0001:
Salut company nou i ja veuràs que això no va mai enrere. :emoticon0046: :emoticon0045:

felicitats,david jo era un asiduo de palamos,on he fet les mevas millors pesqueras pero me pasaba una cosa,era treure peixos i al dia seguent estar el moll a basar de gent,la cuestio vaig pensar...... anar mes d hora i plegar avants, resultats millors... incomvenients matinar

LLOBARRO45 escrigué:Hola i benvingut.
Això que expliques també em va passar a mi ara fa ....18 anys i el premi de la persistència fou un llobarro de 2.200g. Dotze del matí plena insolació i la mar plana , ( " no tens res a fer nano", deien els llops de mar de st.feliu). I al final Katakrak!! :emoticon0058: :emoticon0058: :emoticon0058: :emoticon0058: :emoticon0058:
Aquell dia duia un rapala Huski jerk 12cm/tipus llisa. Desde aquell dia les huskis ja no se el nº de llobarros que m'han donat, un " futimé". :emoticon0001: :emoticon0001: :emoticon0001:
Salut company nou i ja veuràs que això no va mai enrere. :emoticon0046: :emoticon0045:

Collons amb 2 anys ja pescaves em rapales i treies llobarros de 2 kg...jajaja!!

i amb 3 ja treia allò que estira tant jajajaja!!!

molt bones David, potser peques de novell i et sembla que no esteu a la altura? (això ens a passat a totom) però segur que quelcom tocaves retirada pensaves toooommmmmmaaaaaaaa rapala de 20 euros, i això queda gravat a la memòria amb foc, no se si abans eres pescador però a partir d'aquell dia de segur que ho seràs
Ha si pesques de la manera que escrius ha hores d'ara ja ets un mestre

Xaval, xaval, cuidado amb els espets i els artificials.... dicen que tienen veneno en la pieeeel, y que estan hechos de plástico fiiinoooo.... dicen que tienen un tacto divino, y quien los prueba se queda con élllll..........

T'has ficat el veneno en el cuerpo, xaval. Diuen que comer, joder y rascar, todo es empezar. I encara es deixaven la pesca amb artificials.

M'he fet un fart de riure amb la frescor i intensitat del teu mega relat. Em va fer molta il·lusió rebre el teu sms de la teva primera (i segona!) captura. Vaig pensar automàticament amb el post que algú (sergispinning?) va obrir preguntant per les respectives captures de la vida. Potser una de les captures que més bon gust de boca em deixen percisament no l'he feta jo. Els teus espets tenen gust de glòria. Comences molt d'hora pel poc temps que fa que experimentes i la il·lusió que hi has posat els fa més grans. El que és important és que el primer dia que vam sortir et vas passar el dia assegut als rocs desembolicant el fil i preguntan-te el perquè. A la segona, has corregit i portes un fil adequat i ja en veus el resultat. Tio, que és el segon dia que surts!!! i a la època de mínima activitat. Ja ens podem calçar, que a la que l'aigua s'escalfi... et veig amb un llobarro aquesta Setmana Santa i segur abans de l'estiu. Ens hi juguem alguna cosa?

Raül, Becader, Albert, Alsepo, Salvatge, a tothom del fòrum! hem de fer recolecta i enviar un parell de matons a trencar les cames al nano aquest, que en quatre dies ens deixa en ridícul!

Felicitats David. Ens veiem a mar qualsevol dia d'aquests. Records a la superAnna.

Dicen que tienen veneno en la pieeeel, y que estan hechos de plástico fiiino.... dicen que tienen un tacto diviiino.... y quien lo prueba se queda con él...

Per cert, vós que encara hi sou a temps, no facis com jo (i la majoria, suposo), que tinc un calaix ple d'aquests trastos i més de la meitat els tinc arraconats. Amb el temps acabes veient que amb tres o quatre que et funcionin en tens més que suficient. No te'n calen 300. Però això ho descobreixes quan en tens 300. I certament, contràriament al que pugui semblar quan estàs a la botiga, el preu de l'artificial no és directament proporcional als quilos de peix que treu. És més, qui més en saben, utilitzen trastets que no deuen superar l'euro, deixant clar que no és què hi poses, sinó com, quan i on ho poses i com ho fas moure.

Felicitats i benvinguts Anna i David, quina disfrutada amb els espetons,no? això ho recordareu durant molt de temps, anims i a disfrutar del mar que es una passada. Personalment em gasto més cales amb els rapales que amb les canyes(fins ara anava amb unes del decathlon de 12 euros) ara les hi canviat per unes daiwa sppining que també les faig servir per curri.Penso que el més important per pescar es el que poses dins de l'aigua i com nada i es mou, i sobretot que hi siguin i tinguin gana,

Salut i bona pesca

Felicitats per haver perdut la virginitat pesquera i per aquest relat tant bo.
T´he de dir que jo vaig perdre la virginitat en el mateix lloc que tu,amb el mateix bitxarraco que tu i en el mateix HOT POINT que comentes!
Manda webs..

espet ,dons tu tambe coneixeras a casi totom del port de palamos no?en reggis te sona..jejejej

juby escrigué:

LLOBARRO45 escrigué:Hola i benvingut.
Això que expliques també em va passar a mi ara fa ....18 anys i el premi de la persistència fou un llobarro de 2.200g. Dotze del matí plena insolació i la mar plana , ( " no tens res a fer nano", deien els llops de mar de st.feliu). I al final Katakrak!! .: .: .: .: .:
Aquell dia duia un rapala Huski jerk 12cm/tipus llisa. Desde aquell dia les huskis ja no se el nº de llobarros que m'han donat, un " futimé". .: .: .:
Salut company nou i ja veuràs que això no va mai enrere. .: .:

Collons amb 2 anys ja pescaves em rapales i treies llobarros de 2 kg...jajaja!!

Als nou anys ja em deixaven una barca per anar a pescar besugs al golf de roses. Ja m'havia enganxat la "febre".