Com recuperar jigs i artificials. Oli en un llum!

Galdosa actuació la meva d'ahir. Un pop i un sorell i encara perquè els deuria fer pena. Vaig conèixer alguns foreros i vaig sentir per ràdio una de les nostres tonyinòlogues de capçalera, l'Anna74. Però sobretot, sobretot, sobretot, vaig tenir l'immerescut privilegi de conèixer l'Oracle, l'únic, el creador totpoderós, amb el poder de censurar o desplaçar els nostres correus, aquell qui està per sobre del bé i del mal i pot decidir si fulminar qualsevol forero o indultar la mort a qualsevol de les seves captures (que siguin moltes i bones). Si nosaltres existim en aquest fòrum, és perquè ell ens ho tolera i seguim el seu decàleg. Sí senyors, ahir vaig conèixer l'Administrador d'aquest fòrum, aquell en qui la llum parla, l'Alfa i l'Omega, aquell en qui aquest fòrum té un principi i potser algun dia molt llunyà, també un final.

Estant a mar, se'ns va fer present primer de tot flotant al mig del mar, emergint com una aparició inesperada d'enmig de la boira que ens va acompanyar tot el dia. Més tard potser se'ns va manifestar en forma de dofí que ens acompanyaven mar endins i ja a port, va prendre la forma antròpica i per poder parlar-nos de tu a tu, va adoptar la forma d'un pescador de canya. Llarga vida a l'Oracle creador i totpoderós, el qual tant bé es belluga entre normatives halièutiques i tecnologia cibernètica.
****************************************
Bé, rucades a banda, us explicaré una de les coses que vaig aprendre ahir i que segur que aprofitareu els que encara no ho sabessiu: no és que avui sigui més ric, però sí que he deixat de ser més pobre. Vaig salvar fins a quatre vegades el jig gràcies a una tècnica que no sé si l'Albert té patentada (el dia que ho facis ens retires a tots). Ja que m'havia fotut tota la quilometrada per assistir al repte d'aquest cap de setmana, vaig passar la tarda voltant a peu des dels rocs i estant en aquestes, vaig salvar dues enrocades d'aquells artificials - fetitxe en els que tant creiem, utilitzant la mateixa tècnica de l'Albert, la qual a continuació exposo:

El principi és ben senzill: utilitzar l'elasticitat del fil de nylon i de la canya com a molla per transmetre sacsejades a l'artificial o jig enrocat. Si pesqueu amb trenat, doncs només us queda l'elasticitat de la canya, però també em va funcionar en una fondària de 15-20m. Cal tensar el fil ben tensat amb la canya una mica baixa i amb un cop decidit de la canya cap amunt, obrir immediatament després el pick-up del rodet perquè el fil surti lliurement. És a dir: provoquem que el fil elàstic s'allargui i quan retorna com una molla, deixar-lo lliure. És més difícil d'explicar, que de fer. Imagineu-vos-ho. El fil tensat, una mà a punt per obrir el pick-up i l'altra agafant la canya. Estrebada seca amb la canya i immediatament després de l'estrebada, obrir el pick-up. Quan el fil recupera la seva longitud inicial després de l'estrebada, és quan baixem la canya per donar-li encara més fil al rebot. Total, que fotem una estrebada al fil i a la canya i com fil i canya són elàstics, quan tornen a lloc, deixem que surti fil. Si pensem en el jig enrocat, rebrà primer una estrebada, però immediatament després per l'efecte molla de la canya i el fil, sortirà disparat enrere i és quan rep aquest rebot, que li hem de donar fil perquè pugui sortir rebotat enrere i desenrocar-se. Ahir vaig tenir sort i així ho vaig desenganxar dels rocs (d'aquelles enrocades que pinten malament) fins a un total de 6 vegades. Pescant des de les roques vaig utilitzar el mateix principi però amb una tècnica diferent. El fil tens, però no massa. Just perquè el puguem tensar fort amb una estrebada de canya, però que quedi totalment fluix quan baixem la puntera. Pujar la canya ben amunt i enrere i altra vegada cap avall ràpidament perquè el fil de nylon vagi fent de molla, estirant-lo i deixant-lo fluix repetidament. Vaig tardar una mica, tot s'ha de dir, però vaig recuperar uns 30euros en artificials (més quatre jigs que no vaig arribar a perdre) i que ja donava perduts en un 80%, que les enrocades van ser d'aquelles guapes, guapes.

No ho sé, així per escrit sembla difícil d'explicar. No en tinc cap vídeo. Als qui no ho hagueu entès (espero que sigueu pocs) quedeu-vos amb la idea que hi ha un sistema per reduir la pèrdua de jigs i artificials. Jo el vaig descobrir ahir de la mà de l'Albert a qui podria convidar a dinar només amb el que em vaig estalviar ahir en material. Més que els quartos, el que més il·lusió em fa és no haver d'anar a la botiga a buscar aquell artificial que ja creia perdut per sempre i que ves a saber si ara tenen o ja s'ha exhaurit fins la propera reposició de material.

Aneu-ho provant, que hi ha un sistema que redueix la pèrdua de material. Amb el poc que vaig arribar a pescar ahir, només m'hagués faltat perdre una fortuna. N'estic molt content. Sobretot considerant que anava amb un 0,23 i tenia moltíssims números per partir el fil si estirava amb força bruta intentant desenganxar-lo dels rocs.

Un altre sistema per desenrocar jigs és allò de baixar fins al jig una cadena amb un fil auxiliar que va unit a la llinya amb un mosquetó ben gros (veieu-ne dibuixet adjunt). Ja ho he explicat moltes vegades en altres correus d'aquest mateix fòrum. Curiosament, això de la cadena em funciona molt bé des del caiac, però encara no m'ha funcionat mai des d'una barca (és perquè té més deriva??). Moltes vegades es desenroca el jig només d'arribar-hi el pes de la cadena i canviar l'angle d'estirar.

Salut i llobarros! i a estalviar pèrdues de material, que hi ha crisi! Amb el que us estalvieu, podeu convidar a un sopar romàntic a la parella. Cadascú la pròpia, s'entén, està clar.


Martí.

Bona, Tola, molt bona!
Tot i la meva curta experiència amb els artificials, jo també podría invitar a uns quants a dinar amb els meus ferros que es deuen estar arrobellant al fons de la badia...
Gràcies per compartir-ho!

http://ollerosdetera.iespana.es/archivos_index/El%20perro%20recupera%20rapalas.pdf


mieu això aviam si serveix jo ho he provat i finciona però s'ha de fer desde un lloc elevat perque sinó el plom n baixa...

sort!

Tola, Tola.... quan et deixes anar ets insuperable!

Que ets un dels tius més intel·ligents i sensibles que conec ja fa temps que ho tinc coll avall... i m'enorgulleix molt poder presumir de la teva amistat. L'oracle, l'alfa, la omega,... són paraules que ja se'ns escapen als pobres mortals, però les normatives halièutiques... només et pot haver sorgit la paraula "halièutic-a" de la revista Pesca d'Illes, perquè si ja la savies d'abans, permet-me que em desplomi davant teu, quan ens tornem a veure.

El sistema nou anti enrocades patentat per L'Albert ja el conec: el vaig veure un dia que va venir a pescar amb mi. CAl practicar una mica, però és efectiu.

Tola, això sí, quan pugis a la meva DUna (GGGGGOOOOLLLLAAASSS DE MESI) deixa la teva cadena al cotxe, que no hi ha res pitjor que tenir una saltada de bonítols a 300m i tenir-te entretingut amb la puta cadeneta dels cullons....!!! Certament amb barca no funciona, la deriva no et permet treballar la cadena a la vertical del jig.

Aquest fòrum cada dia em sorprèn més! Entre la facilitat de paraula d'en Tola (Oh gran mestre de la prosa) i els truki bricos dels foreros, en aquest cas l'albert

Raül escrigué:L'oracle, l'alfa, la omega,... són paraules que ja se'ns escapen als pobres mortals, però les normatives halièutiques... només et pot haver sorgit la paraula "halièutic-a" de la revista Pesca d'Illes, perquè si ja la savies d'abans, permet-me que em desplomi davant teu, quan ens tornem a veure.

Tranquil, no farà falta caure prostrat de genolls. Això només ens va passar aquest cap de setmana al moment que se'ns va aparèixer el mai suficientment venerat Administrador. Tots tres vam caure prostrats de genolls i els llagrimals obnuvilats.

Certament, "halièutica" l'he llegida recentment i no sabia benbé a on. La revista, és clar! haig de confessar però, que la paraula em sonava però en desconeixia el significat. Potser la vaig llegir fa temps en algun llibre o al museu de la pesca a Palamós. És una paraula que em fa gràcia, com Hagiogràfic, perihèl·lic, emiftèutic, malacologia,... són paraulotes que no se sap d'on has tret ni sé què volen dir (ara sí, però perquè algun dia ho vaig haver de mirar al diccionari de l'IEC), però molen i fan il·lusió el dia que les pots col·locar en algun lloc (a risc de ser pedant o simplement -i més provable-, que no t'entenguin i per tant et quedis autosatisfet perquè has utilitzat correctament una paraula rara i possiblement el missatge sigui precís, únic i inequívoc, però per contra, saps que no és una paraula ben escollida perquè per a comunicar-se cal que hi hagi un receptor que t'entengui). M'agrada mantenir vives paraules poc freqüents condemnades a l'extinció o a usos tècnics. Carrotxa m'agrada. Sempre he sentit anomenar així a la pela de síndries i melons, allò que es mengen els porcs. Curiosament, el diccionari de l'IEC no recull aquesta accepció de carrotxa.

"Oracle" ja és més normal. I la va popularitzar la peli aquella de Matrix.

L'Alfa i la Omega, això ho vaig treure de la cultura Cristiana. Al ciri Pasqual hi ha una alfa i una Omega per dir què és la llum, el principi i la fi.

I així anem fent, que qui dia passa, any empeny.

ot escrigué:http://ollerosdetera.iespana.es/archivos_index/El%20perro%20recupera%20rapalas.pdf


mieu això aviam si serveix jo ho he provat i finciona però s'ha de fer desde un lloc elevat perque sinó el plom n baixa...

sort!

No sé per què, però no em deixa obrir l'enllaç que envies. Snif, snif.

Suposo que deu ser el mateix, baixar un pes com si fos un telefèric baixant per la llinya fins a desenrocar l'artificial. Costa una mica perquè pescant des de les roques el fil fa panxa i el plom no arriba fins a l'artificial. I perdem l'artificial i el plom.

No fa gaire em va funcionar, però. Mig per casualitat duia un clip d'oficina i un plomet de 20g d'aquells que duuen una anella. Vaig fer baixar el plom amb el clip fins a l'artificial com si fos un telefèric i es va desenrocar l'artificial! Val a dir que el tenia enrocat davant dels morros i el veia allà mateix però no estava prou a la vora com perquè el pugués burxar amb la punta de la canya. Ni tenia opcions de canviar d'angle, ni d'enfilar-me amunt, ni res més que no fos des d'on estava o sucar-me a l'aigua en calçotets. I en ple hivern, no mola.

Una imatge val més que mil paraules : La llicència de pesca francesa

ja veus!
Avui he contestat un correu al jefe... per donar-li a entendre que m'estic empapant de la revista (que encara li he de fer la meva crítica personal, sense pietat...), he utilitzat la paraula halièutica: m'he quedat ben descansat! Tola tens raó: Mola un culló emprar paraules i tecnicismes que poden fer pensar a la gent que qui les escriu és més puta que les garses... però cal que qui ens llegeix ens entengui, i per això tinc la puta obsessió amb la "Pajarera". Ja m'entens.

Hola companys, tinc a dir que la tecnica aquesta no es inventada per mi. Gracies aquesta tecnica n´he pogut salvar-ne molts... pero no tots.En Tola ho ha explicat molt be, pero com ell a dit es mes facil la practica que la teoria.

amb els rapalas,tambe funciona aquesta tecnica de tensar la canya i treure el pickup

Mare meva....amb la de jigs que he deixat al fons!
Merci gent, ja ho probaré!
:emoticon0046:

La veritat és que en aigua dolça si que ho havia probat i havia anat molt bé. Pot ser un gran invent per a recuperar els jigs.

Nois/es.... molt ben pensat tot això. :emoticon0070: