penjo les canyes

divendres vaig anar a comprar un parell de llibres. Feia temps (massa) que no llegia res, però aquesta tarda ja en porto la meita del primer, però el més important és que el llegia mentre la meva nena estava al meu costat mirant els seus contes, també. Quan escric per vosaltres no ho puc dir això... de que la nena està amb mi. He d'aprofitar les matinades o moments tontos com aquest, que s'està banyant, per acomiadar-me de tots vosaltres, ni que sigui temporalment.

SAbeu que la meva segona paternitat està a punt de caure, i primer va una cosa que l'altra. JA m'ho deia l'editor de la revista: primer s'ha de pescar i llavors escriure. M'hi vaig encaparrar i ho vaig saber fer, amb l'ajut de molts de vosaltres. VAm aconseguir finalitzar una operació impossible, però finalment ha arribat a bon port, o al quiosc en aquest cas. Però el que em toca ara no és anar a pescar peixos difícils, o escriure reportatges de cap de setmana... les feines que depenen de mi no m'espanten, i si em veig capaç de fer-les m'hi escarrasso fins a límits insospitats. El que em toca ara no és cap feina, sinó la meva obligació. Penjo les meves canyes no perquè em dóna la gana, sinó perquè les meves nenes ho necessiten, i jo vull estar amb elles sense condicions, sense estar pendent de les previsions metereològiques, de si els peixos piquen, o de si tinc ganes de sortir a pescar.

Vull llegir una mica, que el meu català s'està arrovellant i faig massa faltes d'ortografia. Quan acabi aquest dos llibres aniré a comprar els que ens recomanva en Tola i així, qui sap, potser algun dia no massa llunyà, podreu llegir una d'aquelles descripcions tan maravelloses i sentir la remor de les onades picant a les pedres en alguna de les revistes que tan esperem a finals de mes.

Penjo les canyes i les sortides a mar temporalment. Em vull acomiadar de tots vosaltres perquè segurament els meus rotllos al fòrum se n'aniran amb mi també. Us estaré seguint, sense descans, infatigable com sempre i amb les retines ja mig cremades. Però si avui mateix ja estic patint perquè la nena surt de la banyera i se m'acaba el temps, no vull ni pensar quina deu ser la feinada que se'm girarà els pròxims mesos. Primer pescar i després escriure companys, i primer fer de pare que res més.

No fa massa temps a algú se li va ocórrer de formar un fòrum internacional, el segon dels quals es va fer a Barcelona. Crec que va ser una idea genial, però el que podia haver estat no va ser, gràcies a una mala premsa que va comdemnar al fòrum a un fracàs sense precedents, a convertir-se en un circ on els pallassos no feien riure perquè anys després encara ens volen fer entendre què volia ser, allò del Fòrum. Ara tots nosaltres entenem, per fi, les paraules de l'alcalde Clos, sense que un enestacista reconvertit en polític ens vulgui vendre una moto que ningú vol comprar.

El nostre fòrum marxa com una moto, i tot i que també hem tingut mala premsa (l'he viscut en les meves pròpies carns), vull demanar-vos amb total confiança que el tireu endavant, deixant la mala premsa amb la boca oberta i sense ganes de voler-nos molestar. Que ens deixin gaudir i expressar-nos lliurement, amb rauxa però, sobretot, amb seny. La rauxa o la sang calenta (o massa freda) ens porta a dir o escriure coses sense pensar. Crec que últimanent ha passat massa vegades al nostre fòrum, i espero que els pallassos de l'alcalde Clos sàpiguen reconduïr el seu discurs cap a un fòrum el més universal possible. DE pescar tots en sabem, poc o molt, però de reflexionar sobre què significa la pesca no massa. Al fòrum hi cabem tots, però al mar hi sobra un munt de gent...

Els ulls de moltíssimes persones estan pendents del que diem i de les fotos i videos que pengem. Siguem sensibles, honestos i una mica intel·ligents: company, no deixis que aquest fòrum es converteixi en un altre circ.

Bé, una mica de veda ja li convenia al Mediterrani!

Ja t'anirem fent el report! vagi molt bé tot. Records a la Teresa, que deu estar a punt de fotre un pet com un aglà.

Estic amb tu Raul en aquesta vida hi han prioritats i allà on estiguin els fills els pares tenim de treure el nas i estar amb ells. Amb el segon es gira més feina sobretot els primers mesos, pero bé un cop s'estavilitzi la cosa tot anirà rutllan. A mi els dos que tinc ja em deixen anar-hi, em donen ells el permís amb la condició que els porti algún dia.

No pateixis que ja t'anirem penjan unes quantes fotos de bestiotes de la mar, esperem, per fer-te una mica de dentetes,je,je

Moltes felicitats

em sap molt de greu (PERO LO PRIMER ES LO PRIMER) ami tambe em tocara (la dona vol unaltre)ja saps on trobarnos aqui al foro tan ben parit, te trobarem a faltar (espero no agafarli el palometon de 20 kg ........em matara....)
salut i força peixos

jajaja unamica convé... jajaja va sort qe ara tindras feina!! :emoticon0054:
salut!

Doncs la veritat es q et trobarem a faltar,amb les teves narracions i pesqueres...
pro durant el temps q estiguis fora,ens cuidarem de donar un cop de ma.
SALUT I ENDEVANT PAPUCHI!!!

be, raul, ja saps lo que et trobarem a faltar,els teus escrits, les sortides amb mala mar, les pesqueres, u trobarem a faltar, pero pense que tu encara patiras mes que nosaltres,jo se lo que es aixo, no com tu que es per un motiu d'alegria, jo com ja saps es per malaltia de la dona, i ja porto 4 mesos que no toco una canya, i no et pots imaginar les ganes que en tinc, a mes que on escric al forum es un cuartet petit que es on tinc tot lo de pesca, i cuan entro encara et crema mes, pero en fin a mi personalmen el forum m'ha ajudat molt en aquest temps, ja que amb distreia molt veure les vostres pesqueres, els vostres escrits tot, ja veuras que encara que no surtis i continuaras enganxat com una via d'escape, en fi no m'enrrotllo mes, tambe necessitaba desfogarme una mica, salut company i felicitats per la teva nova paternitat cuant arrivi, i saps que aqui tens un amic per lo que fassi falta,