Lac de Montbel (França)

Un dels llocs d'aigües continentals que conec i on hi he passat bons moments de pesca és l'embassamentde Lac de Montbel a l'Ariege ( el podeu veure als mapes de Google: Barrage de Montbel i es veu millor amb l'opció satèl·lit) . S'alimenta de les fredes aigües de l'Hers, un riu de truita. S'hi pot pescar en barca però amb motor elèctric. Malauradament, amb l'excepció d'algunes zones que per l'orografia sempre resten plenes, la major part del Lac pateix moltes alteracions en el seu nivell d'aigua, per culpa d'un transvassament, no a causa de la petita central hidroelèctrica que té a la sortida, sinó perquè ha d'alimentar un altre embassament que refreda una central nuclear. Tot hi això, s'hi han capturat llucis de mida considerable.
A França, el lluci és un peix molt apreciat ( el "brochet" ) i està protegit per uns periodes de veda. Aleshores es permesa la pesca de carpa i la perca amb boia (i amb cuc), però no la pesca del lluci que allà es sol temptar amb peix viu.
Com que a mi m'agrada la pesca amb artificials, és el que he fet servir sempre que he tingut ocasió d'anar-hi. Per a les primeres captures havia utilitzat Rapala Magnum ( red head 14 cm ) i Jointed ( articulat de 13 cm color perca) que es poden fer nadar bé tot i emprar un baix de fil d'acer. Però les vegades que més m'he divertit ha estat quan he utilitzat poppers i hèlix en superfície, en una zona propera a l'entrada del riu Hers, on el nivell d'aigua sol ser estable. Després de moure l'hèlix d'un cop sec i esperar uns quants segons, l'espectacle d'un lluci trencant l'aigua sobtadament, saltant-ne fora, prenent l'esquer amb la boca per enfonsar-se com una bala, clavant una estrabada considerable, fent cantar el rodet... anar-lo portant entre algun tronc i vegetació, mentre ells segueix saltant per deslliurar-se... és inoblidable.
La mida mínima per al lluci és de 60 cm. N'he tornat a l'aigua molts d'entre 20 i 40 cm, mida abundant i que quan és el dia que estan actius, mostren molta agressivitat (cosa que no tothom fa, malauradament sempre hi ha algun "braconnier"). El que ha sobtat més a algun pescador d'allà, ha estat veure-me'n tornar que feien la mida. L'anècdota no és nova (1997): Arribo un dissabte de bon matí quan el Sol havia començat a tocar l'aigua del llac, acompanyat del meu oncle -resident a França- A unes desenes de metres un senyor té dues canyes tirades a fons amb peix viu. Devia fer estona que hi era. Engego la primera llançada amb un popper. Després del primer "plop", el senyor em mira amb cara de pocs amics, em fa un gest i em diu que no faci soroll que espantaré els peixos. No havien passat ni cinc segons que ja havia clavat un lluci de bona mida. El senyor es va acostar encuriosit... Ell portava estona amb un parell de "gardons" en remull, a fons sense èxit, i en canvi el nouvingut a la primera, en superfície i amb un popper de fusta color perca... Quan després de desclavar-lo amb compte, mirar-me'l i somriure una mica amb el meu oncle el vaig tornar a l'aigua, l'home encara es va quedar més perplex: em va dir si era boig, que per què el tornava a llac si feia la mida, que si jo no el volia li podia haver donat a ell... el meu francès és bastant limitat, i va ser el meu oncle que li va respondre que pescava per esport, i que així un altre dia el podria tornar a treure. Vaig seguir pescant, i els llucis estaven actius, però és un peix que falla molt quan ataca en superfície. N'anaven saltant de tant en tant, però ja no en vaig tocar cap més fins que aquell senyor va plegar al cap d'una estona. Quan vàrem marxar, el vam veure en un altre indret a uns centenars de metres. El meu oncle va parlar una estoneta amablement amb ell. L'home no havia tret res, pensava tornar l'endemà, i... no va poder estar-se de preguntar-li on podia comprar un esquer com els que jo portava. Tot i que no parlo gaire francès, vaig entendre perfectament que li havia preguntat al meu tiet, i n'hi vaig donar un que ja estava una mica massacrat. No el volia acceptar, però li vaig dir que el fes servir de mostra per anar-ne a comprar de nous. De ben segur que aquell popper l'endemà tornava a nedar per Montbel !

Molt bé!!!celebro que lliberis les captures, sobretot les de riu....

molt bona Laureà!

amb parrafades com aquesta ja me'n puc anar a la nevera tranquil...

vosaltres que ho feu, ha de ser espectacular pescar en llacs interiors. El mar és un món a part, però pescar en aigües continentals ha de tenir el seu encant.. n'expliqueu alguna? Podeu navegar amb barca? Allà no heu de patir pels temporals, no? O també hi ha inconvenients?...

Si Raul el principal incovenient son las taxes de les hidrograficas,s'ha de pagar una cuota anual per cada panta...son uns lladres!!!!

He editat el text. Per si ja l'havíeu llegit abans d'aquest post, he canviat la referència dels mapes de Google :

Barrage de Montbel

Es veu millor amb l'opció satèl·lit.

juby escrigué:Molt bé!!!celebro que lliberis les captures, sobretot les de riu....

Juby, estem d'acord,
Cada vegada veig més persones conscienciades a fer captura, foto i solta. Però no tothom entén (o vol entendre) que un peix que tornes a l'aigua et pot tornar a donar un alegria un altre dia, a tu o a una altra persona.
N'he viscudes unes quantes d'anècdotes, similars a la que explico de Lac de Montbel, tant a França pescant la truita, com aquí pescant el black bass o tornant algun llobarret despistat.
S'ha de tenir sentit comú: Si pesques un peix de mida legal i aquell el vols per al consum, res a dir. Però per presumir, també es pot ensenyar-ne una foto. Una altra qüestió és quan un peix arriba molt tocat a les teves mans, sense opcions de viure. La tria és fàcil: si no fa la mida, a l'aigua -és de llei- i si la fa, o el deixes a l'aigua perquè serveixi d'aliment a d'altres bitxos, o te l'endús. Malauradament, hi ha gent cafre, però, pel que m'he trobat de vegades a terra o penjat d'un arbre prop de l'aigua: "pescador" no és tothom que treu peix. Potser caldria parlar de l'ètica de la pesca, de bons usos.
Per a mi, ho he dit en altres ocasions, la pesca és una crida ancestral que sento. Necessito i m'agrada estar prop de l'aigua, sigui d'un riuet de muntanya, d'un llac o del mar. Per seguir-ne gaudint cal mantenir net i bonic l'entorn, implica respecte al medi... i en especial als peixos.

tens tota la rao laurea depen de cadaescu ,jo practico captura i suelta foto patonet i al aigua no al 100% pero els que no fan mida i fins i tot llobarros de mes de un i dos kg els he tornat a liberar,depen del dia,si tinc gana o no jejje... per ej.en el delta fa dos anys vaig agafar 6 o 7 llobarros seguits un radere laltre nomes vaig agafar un per menjar,la pregunta es ¿que fotia yo amb 7 llobarros ? dons per mi res

Sergi, ben fet: si els tornes a l'aigua els petits poden crèixer, i els grans tornar-se a reproduir.
Si fas un viatge de dues hores d'anada i dues de tornada fins al delta (o un altre lloc), i només treus un llobarro i te'l vols cruspir és lògic i humà, però com dius molt bé, més d'un... per què ?

Feia més de mig any que per diferents motius no agafava una canya. He aprofitat una visita que he fet al meu oncle Joan per retrobar-me amb els riuets de muntanya de l'Ariège. La foto que us adjunto me la va fer el tiet al riu Lasset, un petit afluent de l'Hers, el riu que nodreix el Lac de Montbel (jo em vaig deixar la càmera a casa seva !).
Allí, malgrat que repoblen algunes zones, una o dues vegades a l'any, la pesca no és com a molts cotos catalans on repoblen gairebé setmanalment, i que acabes per tenir l'impressió que vas a pescar a una fàbrica de truïtes. Treure una fàrio al riu Lasset no és cosa fàcil, més quan ha plogut fort el dia anterior i les aigües baixen encara molt fredes pel desglaç.
Per la indumentària que porto, podeu deduir que encara va anar fent alguna gotellada. Una única truita de 23 cm que segueix fent-se gran (si no l'han tornada a pescar, cosa que dubto molt coneixent els hàbits de pesca del riverens) va ser part del premi de la sortida. L'altra part, és el premi de la simbiosi amb l'entorn natural, amb l'olor del bosc, el sorollet de l'aigua... Per cert, vaig estrenar un esquer artificial nortamericà anomenat Trout Magnet, que vaig comprar per Ebay. No tenia massa clar si enganyaria les fàrio, perquè pel que havia vist a Youtube era per truita irisada; i menys en aigües ràpides... la qüestió va ser com fer-lo moure adequadament en cada situació: un repte divertit !
Aprofito per comentar-vos que ha canviat el format del permís de pesca francès, i que ara està informatitzat (reprodueix la foto del pescador vàries vegades amb tintes diferents per evitar falsificacions). Un any complet per sènior costa 85 €, però també es pot agafar per 15 dies (turista, més barat).

http://img852.imageshack.us/img852/1893/lasset.jpg


http://img204.imageshack.us/i/lasset.jpg/

He tingut ocasió d'anar amb el meu oncle Joan a l'Etagn de Lers, també dins l'Ariege, com el Lac de Montbel. Es tracta d'un estany a 1300 metres d'alçada, a uns 31 Km de Tarascon. A l'hivern és ben cobert de neu, però a l'estiu hi pot arribar a fer força calor. Hi introdueixen truita irisada per practicar la pesca "esportiva"... i les "cometes" són per als qui van simplement a treure peix emprant massilles amb confitures (com si de carpes es tractés) per la pesca d'una espècie que es presta a tota mena d'artificials: la cullereta, els rapales, la mosca, els vinils...
Val a dir que et permeten pescar tant si tens la llicència francesa com si no: 12 € si la tens i 15 € si no la tens. Repoblen setmanalment.

La truita irisada no és l'única espècie introduïda no autòctona: també hi ha perca-sol ! ... a més d'altres tipus de peix que fa de pinso per a les truites.

L'entorn és agradable i acceptablement tranquil (si tens paciència amb els sorollets familiars...) . Pots estar pescant amb vaques pasturant a pocs metres...
Una vista general de l' Etagn de Lers:


El meu oncle Joan pescant a spinning amb rapales. El senyor del fons ho feia amb cullereta.


Si arribo als 86 anys, espero que sigui amb la meteixa forma física del meu oncle: