Espècies i la seva pesca

Tinc una pregunta,per no obrir un tema per una pregunta la faig aqui espero que no sigui problema.
La barca es de segona ma i es diu encarna, el nom no m'agrada i tot val cales,puc treure el nom del casco o estic obligat ha portarl-ho?

Hola, jo mai he portat el nom a la barca , el que si és primordial es portar la matricula, la meva s'ha esborrat i quan em van parar los civiles només em van donar la bronca per la matrícula del nom no van dir rés.
So no t'agrada el nom i l'has de portar, fes-ho emb indeleble a má i petit

Gracies Gabi,de fet el nom el vaig treure el primer dia pero tinc el dubte.

el nom si espot canviar,val entre 35 o 50 e maxim teoricament tens que portar el nom que esta inscrit a marina i la matricula obligatoria (PERO DEPEN COM ESTIGUIN DE HUMOR LA GUARDIA CIVIL)

Osti! Doncs jo quan vaig voler canviar el nom de la primera barca em volien plimplar una pasat si mal no recordo! i havia d'esperar la òstia a sobre! Jo no porto el nom visible i la guàrdia civil no m'ha dit mai res.

Raül escrigué:mira... el del cap vermell ja el tinc. De rangers no en tinc cap, però els que fas tu són molt més guapos! Han d'anar molt bé! Estan molt currats i són molt realistes... a veure si et funcionen! Tu no vens mai pel golf de Roses? Ja m'agradaria veure com els fas moure!

He pujat dues vegades i hanava molt perdut no sabia per on tirar, ara ja tinc sonda em falta practica per saberl-ha interpretar!!!
Si pujo t'en passo un habiam si l'hi treus el suc!!ja em faria gracia que surtis algo benparit...

Salut i bona pesca!!!

canviar el nom ala barca poder pasen 6 mesos aquets funcionaris tenen molta feina¡¡¡¡¡......i lo del nom ya et dic depen conm els agafes jo amb la barca que surto no porta el nom pero poder algun dia me la foten...

Docns de moment anirem sense nom!!

cojons m'he cardat un fart d'escriure sobre el mero i no ha sortit, ho farè un altre dia de nou

cojons GAbi, quina p.tada! A mi em va passar el mateix quan escrivia el diari de vacances. Vaig estar dues hores escrivint i, apreto el botonet dels cullons i no es publica!!! Em vaig fondre!

des de llavors, quan vull escriure una parrafada tipus crònica, relat, rollo patatero,... ho escric directament al word. Quan acabes, passes el corrector, ho llegeixes tres vegades per si queda bé,... fas un seleccionar todo y copiar. FAs un pegar al missatge que vols enviar, i ja està. Si no es torna a publicar, no passa res perquè ho tens grabat. Ho tornes a copiar i ho envies. A mi em passa sovint, sobretot a casa que l'interné no pita gaire...

Escriu primer al word i ho grabes. S'acaben els problemes. Recordes que es va eliminar el primers missatges que vas fer del llobarro? Doncs ho tornes a copiar i ja tens la feina feta! Us ho recomano.

Així ho faré

per estalviar feina... abans d'enviar el missatge, sobretot si és llarg, el copieu seleccionant-lo amb el ratolí. Si no es publica no passa res, el torneu a "pegar" i llestos! A mi m'ha passat moltes vegades... però copiant-los abans ja no he de tornar a escriure els rollos!
lo del word ho faig per guardar-ho per quan sigui gran...

Hola companys, que us sembla si parlem del mero.
Un gran peix amb dificultad extrema per a la seva captura, és el rey de les profunditats, el seu aspecte ja el delata, és pura força i a més molt intel-ligent.

Es un peix de fondo que en el temps de la seva reproducció pot pujar dels 40 ó 45 metres fins els 5 m. , però el seu hábitat sol sér a partir dels 20 ó 25 metres tirant avall, però els alevins solen estar molt a superficie, fins a 1 metre de fons.

Hi ha molta gent que diu que el mero s’està extingin, però jo no estic d’acord, al igual que alguns companys meus que encara continuen fen pesca-sub, hem pogut comprobar que desde fà uns 6 ó 7 anys la población dels meros ha anat en augment. Jo personalment he vist a molt poc fondo llocs on he trobat alevins en grups, que surten quan et veuen a xafardejar, sense por.
De tot aixó vull dir que el mero hi és , però se la de trovar en els seus jocs, fons amb molta pedra i molta cova , en especial plataformes o pedres planes amb cau que són de les preferides per aquests peixos. Quan s’agafa un mero s’ha de tornar un altre dia al lloc perque el mero al deixar el seu cau ó ser pescat, ràpidament un altre agafa el forat per viure.
Es un peix confiat si el tractes bé, però si li fas mal pots estar segur que quan et torni a veure cardarà el camp i s’amagarà al cau sense sortir.
Pot viure compartint cova amb mòlleras, congres i morenes, el seu apat preferit pels que pesqueu a fondo són els pops i les sèpies, no és raro treure un i al pujar li sortirà per la boca un pop en cara no digerit.
Jo no soc cap especialista en la pesca del mero, només he tret dos exemplars a jigging, amb el fusell que no és el tema he fet molt bones pesqueres. Però he vist treure molt bones peces amb canya i pel que he vist el mero sol picar en el moment en que el jig baixa, desprès és més difícil .
Una condició per pescar el mero si no coneixes cap zona és anar amb sonda per poguer trovar podrits amb molta cova, li agraden els colors llampants com el fluorescent , rossa , tronja etc.
Si el mero s’enrroca podeu probar a posar una boia o ampolla de plastic tibant del fil i així quan és cansi sortirà sol del forat sense forçes i será més fácil de pujar.
Aixó és la teoría, a la pràctica no hi ha res a dir , és superdificil treure un. Aquí teniu una foto d'un a cap norfeu

molt bona gabi,feia temps que la esperava gracies¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Jo hi afegiria:

El Mero té molta força costa parar-lo tot i que no avança a tota velocitat com si fos una tonyina. És un peix que té marxes curtes. Poc a poc, però amb molta fermesa i us costarà aturar-lo.

És nocturn. Això vol dir que de dia s'està a la cova. Si de dia li feu ballar l'esquer davant del nas, treurà el cap, però de seguida cap a dins del catau, que no li queda lluny. I si entra a la cova, ja pots plegar. En canvi, de nit, el mero merodea pel seu territori i si pica, és possible que tingui la cova lluny i serà més fàcil que no s'enroqui.

És territorial i hiverna com els óssos. És a dir que per a mi té molt més mèrit un paio que pesca un mero a l'hivern, quan es fa el desmenjat i no es mou gaire del catau, més que no pas un tio que pesca un mero a l'estiu, que el bitxo acaba amb tot el que tingui a la vora perquè ha d'acumular greix per a passar l'hivern com si fos un ós. Només cal saber per on volten, deixar-li caure algun calamar ben dissimulat i tenir una mica de sort.

El fre molt apretat i el fil, just per a poder-lo treure, però alhora que no sigui una corda. Això deixem-ho per als professionals que se'ls enfot el pescar i només els preocupa el treure peix.


I respecteu les mides, gamarusots! que un Mero és un mero, però encara que ens sembli gros, pot arribar a fer-se'n molt més encara (i tenir uns quants cicles reproductius més).

***************************************************************************
Un dia me'n mirava un amb les ulleres de bucejar i em vaig quedar flipat de la puteria que tenen aquests bitxos:

El tio treia el morro del seu catau. Des de dalt li veia just la punta del morro, que si jo sortia més, es fotia més cap a dins. Com faria un pop o qualsevol altra bèstia. Fins aquí, tot normal. Doncs per jugar-hi una estona, vaig caçar un pop que voltava per allà, vaig treure-li les tripes i tota la farcimenta i les vaig deixar caure sobre la vertical del forat del mero. El tio, va anar fent així clic-clic-clic amb aquells ulls tant rodons i sortits, seguint la trajectòria descendent i oscil·lant d'aquelles sucoses i suculentes tripes. Unes tripes d'un pop! Uau! una autèntica delicatessen per a un mero!! doncs el bitxarraco es va estar esperant una estona que el núvol de guiules i petarcs s'hi abonessin. Veient que tot era normal, quan aquests ja ho havien estat rosegant una bona estona, el mero va fer un gest lent però decidit, va emergir xup-xup-xup de sota la pedra lentament amb un posat tot senyorial i amb un obrir i tancar de la seva boca protràctil va xuclar-engolir les tripes senceres inclinant lleugerament tot el seu cos molsut i compacte, deixant les guiules amb un pam de nas i va girar cua xino-xano a fer la migdiada després d'aquell entremès. I si Déu vol, a dia d'avui aquell mero ja deu estar fet tot un petit monstret. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte, ja s'ha fos.