Espècies i la seva pesca

Jo això dels bancs d'aranyes no ho sé, però que últimament és la única cosa que trec sí... jejeje
Com molt bé dius Gabi, les trec amb el jig des de fons i pujant ràpid, però ho faig a uns 40-60 metres. Lo curiós del cas és que no surten per la boca, sinò pel costat o per sota jajaja

Gabi, gracies per les teves explicacions. Per mi, que començo son super utils, al menys per tenir una idea de base. Despres ja vindran els dies de provar i provar i fins treure alguna cosa .... o no. Gracies un altre vegada.

sergispining escrigué:dons yo tinc un petit truco (suposo que ya el sabreu) jo sempre que vaig amb barca(fen spinning QUE RARO) sobretot al estiu tot el que son boias plataformas vivers etc (coses flotan) me han donat molt bons resultats sobretot llampuges i serviolas empenso que li agrada subint les sombres per relaxarse o esperar les sevas presas

Tens tota la raó , jo quan feia pesca-sub, direu que estic boix però portaba un plastic d'aquells que venen al AKI que fan 4x6 metres amb una corda a tot el voltant emb boies petites, el desplegaba al costat de la barca i peixos venien a refugiar-se allà sota.

Les llampugues amb qualsevol cosa que floti ja venen, podeu portar una planxa de surf d'aquelles dels nens de poriexpan i quan les trobeu la deixeu anar estacada d'un fil i jugaran amb ella, les tindreu a tir de canya

Ostres Gabi, mira que sabia això de les coses flotants i mai se m'havia passat pel cap de portar-ne jo una! jajaja
Ara ja tindré al Paisano fent invents jajaja

JAJA! vigileu en paisano que no faci surf... o esquí!

ja ho havia sentit això d les ombres,... sobretot amb les llampugues. No n'he vist mai per aquí, i es veu que n'hi ha i que piquen bé.. ho provaré. Cap al setembre millor, no?

En GAbi té raó: és molt millor que entre tots hi diguem alguna cosa. Si no, continuarem clavant rollos, però és més divertit si ho fem entre tots.

A mi, tots els dentos que m'han entrat a spingig, han estat amb jigs petits. Normalment en llocs on hi havia activitat de bonítols, per exemple, pq hi havia molta sardina a sota i ells ataquen des d'abaix. Però els dos grosssos que hem embarcat, curiosament hi havia certa calma. El meu era la mar plana, i el vaig enganyar amb un jig brillant d'uns 40gr a poca fondària. VA fer 3.6kg. El gros d'en Tola, gairebé 7kg, el vam fer amb mala mar, a sota l'escuma. Buscàvem llobarros amb rapala i res... així que vam posar jigs i vam anar provant. Si vol ell, que digui quin jig va ser, però us dirè que era petit, d'uns 40 gr també.

moltes de les picades de dentos que he tingut han estat fruit de l'atzar. Anar llençant i deixant que el jig toqui fons. casualitat o no s'hi ha de ser, i s'ha de treballar molt per aconseguir una picada a spinning o jigging. Costa molt, però la satisfacció de fer un peix quan el busques, és el doble!

us explicaré una història de les meves. Aquesta va de pagres i dentols. Ja en teniu la crònica pel fòrum, però tinc temps i ganes d'explicar-la.

no recordo quan, però ja ha plogut des d'quella sortida. Vaig començar a fer peixos a jigging, però com que no me'n sortia massa, portava una arma secreta a sobre, per si de cas. Ens vam passar el dia al cap Norfeu pescant, sabia que hi rondaven pagres per allà, i és el que anàvem a buscar. Vam provar una estona amb els ferros, sense èxit. Cansat de no fer res, hi vaig posar una metralleta i les picades van començar: serrans, alguna guiula,... res d'important. Emprenyat de perdre el temps vaig treure la canya fina i els cucs, que tants pagells i pagres m'havien donat.

Em va ser més fàcil de localitzar-los. Quan en treia un, llavors hi tirava els ferros, cada vegada més petits, i van començar a entrar els pagres. Al costat nostre hi havia una barca amb dos nois i un nen pescant. M'anaven mirant i ens vam saludar. Temps més tard vaig saber que aquell home, que m'observava amb unes ganes d'aprendre que no se les acabava, va arribar a ser el meu "representant": era en Sazc del fòrum i, sense saber-ho, ens vam començar a admirar mutuament. Aquell dia ningú feia peix, però a mi no m'anava malament. Recordo que vaig treure dos pagres a menys de 10m de la barca d'en Szac. Ells anaven mirant pensant què collons feia jo, al seu costat mateix, per treure peix. No recordo quants en vaig fer, després penjaré la foto.

La qüestió és que anava amb un bon company. Ell sí que creia fervorosament amb el jigging i el seu resultat. Jo me n'enfotia, pq ja portava unes quantes captures i ell res. Li vaig oferir metralletes, els baixos per pescar amb cucs, la meva canya,... però res. Ell continuava obsessionat amb els ferros, treballant sense abaixar els braços. Les hores van anar passant i ell continuava igual, sense cap picada, però treballant sense defallir. No sé si eren les tres o les quatre, portàvem moltes hores allà, quan de sobte se li va enrocar el jig a fons. A mi em començava a fer pena, tot el dia treballant per a res, i ara va i se li enganxa el jig que més li agrada... però al moment de fer la segona estirada per alliberar el ferro va notar que pesava, que hi havia alguna cosa que penjava de l'altre extrem del fil. Va començar a tirar i, després d'una lluita molt maca va veure que era un dento el que havia mossegat l'engany! El vaig encelebrar i, un cop pujat a bord, el meu company es va quedar allà, assegut i mut, però amb unes ganes de rebentar que ho resumien tot.

Aquell dia em van donar la primera lliçó de jigging: s'ha de treballar molt i no perdre mai la fe. Jo havia aconseguit moltes més captures, però la seva sola pesava més que unes quantes de les meves. Altra vegada el company aconseguia el peix gros... com sempre eren els altres qui treien més peixos que jo. Aquell dia vaig comprendre que la pesca a jigging és una altra cosa, és una pesca per la que s'ha d'estar molt mentalitzat. Les captures amb el temps cauen, és qüestió d'insistir i treballar. Els braços pesen al cap de les hores, però el que mana en aquesta pesca és el cap. No cal tenir força als braços per moure jigs de 60 gr... però cal molta força mental. S'ha de canviar el xip, la manera de pensar, la manera de sentir la canya i els peixos que hi ha allà baix. Per pescar amb ferros s'ha de tenir caràcter, perquè no és amb les captures amb qui lluites, sinó amb tu mateix. Quan et passes hores i hores arrossegant i movent metalls i no tens cap picada, és molt dur tornar a tirar. Cada cop et sents més impotent i ridícul, notes que les forces se'n van, les cames et fam mal de contarrestar les onades, els braços i els canells et fan punxades pq ja no poden més,... però és el cap, el caràcter i la fe el que fan que continuïs allà, esperant el teu torn.

No en tingueu dubte, el vostre torn arribarà.




els roses són peixos de fons... que costen molt de fer. Els blaus sónn fets a spinning. Davant de pajareres, són preses fàcils. Lo difícil és treure bonítols,... en dies que no es mou res, que no hi ha activitat... llavors s'ha de treballar de valent! (i surten...)

Caram Raül, amb aquest escrit em sento orgullós de ser "jiggero" jajaja. Tens molta raó, el jigging pot arribar a desesperar de no treure res i passar-te tot el matí "dale-que-te-pego", però acaba valent la pena ( o això espero).
Jo, de moment, no he tret cap peix ressenyable, la meva experiència es basa en sorells, bisus, aranyes, pagells i demès "xiquitxanga".
Pels bisus, sorells i alatxes les metralletes són infalibles. Si hi ha un banc en pots treure varis de cop (en ocasions he tret TOTS els hams plens). Aquests els treballo lents.
Per les aranyes m'està funcionant molt bé el jig Hart Glaze platejat. El treballo fort des de abaix, i depressa.
Per pagells, tot i que ja fa un temps que no en treiem, ens han anat molt bé els jigs anomenats de "kabura", com és el Wasabi. Per aquest tipus de peix tampoc el treballo gaire fort ni ràpid. Deixo que els "flecos" del jig ondulin i els atraiguin.

Em sap greu no aportar molt ni de molta qualitat, però la meva pesca és d'aquesta "calanya" :emoticon0051:

està molt bé kurry!
jo només hi aporto rollos, que de peixos tampoc vaig sobrat! Però una mica d'aquí i una mica d'allà, sempre s'aprenen coses.

veus, els sorells a mi m'entren anant depressa... cada maestrillo té el seu librillo! Això, si, les plomes o metralletes van molt bé, sobretot amb paixos "petits". Un dia vaig enganxar dos bisos de kg i un bonitol de kg a la mateixa tirada! Vaig flipar per treurel's... però per flipar un bonito de més de quatre kg! (per no tocar espècies majors).

Molt bé, aixó comença a tenir color, entre un i l'altre es pot animar.

Vingue Raul que trobavem a faltar les histories, tinc records del fusell, no se si encaixen aquí us explicarè una anecdota.

Deu fer uns 8 anys, vaig anar al far de Roses, fa temps molt bona zona per pescar avui està buida, hi ha algún forat bó però res.

Bueno vaig anar amb la dona i els dos fills, arribo i era plè de canyeros, uns només d'arribar em varen dir que allà no i tirés que eren ells primer, no vaig ni contestar i com anav amb la familia vaig girar volta.
Però un home que hi havia a l'altra banda em va dir si hivien problemes , ho vam comentar i va dir tirat aqui mateix, jo no volia però va insistir.

Em vaig tirar a l'aigua i li vaig dir que coneixia un forat molt bò i el peix més gros que pesquès seria per ell.
No us podeu imaginar que buscava i res de res, miro una cona veig un sard a l'interior, disparo i quan volia treure la varilla , tiraba massa , em va costar molt de treure i quand vaig aconsegui-ho hi havia el sard, una moya i darrera un meret de 3.5 kilos.

Coses com aquestes et poden pasar un parell de vegades a la vida i el pescador que es va fer amig meu es va endur el meret devat dels altres que després no feien altra cosa que comentar.

Francament, després del nivell que heu marcat al fòrum, és que a un li fa vergonya d'escriure els seus trucs, que farien riure a qualsevol dels que escriu, però ja que en Gabi demana més participacions i en Raül m'hi instiga, escric alguna cosa sobre les espècies i la recollida a jigging. És bàsicament un recull de coses que ja he anat explicant al fòrum fins a la sacietat amb alguna aportació menor.

DEL BONÍTOL: Què puc dir del bonítol que no ho hagi escrit abans? si els ocells volen nerviosos o sabeu que hi són (ja no cal dir si els veieu saltar) doncs llençar-los un jig qualsevol. La corrent és la que mana, no la bèstia. Si hi ha corrent, que sigui gros. I punt. Color platejats perquè es vegi bé i recupereu-lo absolutament a tota castanya. Voilà. Són famolencs. Llenceu ben lluny per darrere del banc i recolliu. Si us poseu damunt amb la barca els espantareu (si no és que els trobeu a alta mar i estan a mitges aigües, molt per sota de l'embarcació).

DEL DÈNTOL: De dèntols n'he fet dos. Un de mitjà i un de gros. El primer el vaig fer ran de terra, recollint a tota manxa buscant bonítols. Podríem titllar-lo de captura accidental. El segon sí que el buscava i tal com diu en Raül, buscàvem llobarros amb artificials a l'escuma. Com que ja ho teníem pentintat i no n'havia sortit cap, vaig pensar de buscar si hi havia algun dèntol per allà. Vaig canviar la canya i el rodet, vaig posar-li un jig comodí ni massa gros, ni massa petit per veure què i vaig llençar una mica lluny, esperar que s'enfonsés i recollir. Si les recollides del bonítol em van bé a tota manxa, el dèntol, faig una recollida regular, constant amb accel·leracions ocasionals, acabades amb una bona estrebada amb la canya. I continuar amb una recollida regular, lineal normal que es va accel·lerant i forta estrebada amb la canya. I anar fent. Ran de fons. Amb aquestes estava, que se'm fot el jig a les roques, un María mucho lucir de 40g color blau. Sí que es pot dir, home. Total, que se m'enganxa al fons. Macagunlamareque'mvaparir. Ja l'he clavat. Tinc un estri per desenganxar els jigs, una cadena al final d'un cordó molt llarg, però em va bé amb el caiac, però des de la barca, rares vegades m'ha funcionat. Total, que foto una estrebada per veure si se'm desenganxa i res. Tensió constant i veig que va cedint... potser són algues i s'acabarà desenganxant. De cop i volta, em fot una arrencada de por i el fil surt xiulant. Q-llons! això és en Nessie! la resta ja la sabeu. Dèntol de 6,8Kg. La cara d'en Raül és igual que la meva. Què hi fot aquella bèstia dalt de la Duna???? això ho hem tret nosaltres? deu ser un error. Però no. Era el que buscàvem aquell dia. Un baix del 30 (9kg) i els nusos han aguantat com a campions. Un bon treball de fre, suposo. Fi de la història.

DE LES SÈRVIES: Si bé els bonítols ens surten tots amb la recollida en horitzontal i a tota castanya i els dèntols en vertical o horitzontal pel fons a mitja velocitat accel·lerant de forma intermitent (ver números atrasados), les sèrvies que hem clavat o vist clavar han sortit a jigging vertical a un ritme molt nerviós. Ran del fons. Recollida ràpida i moviments nerviosos amunt i avall amb la canya. Sembles més que hagis fotut els dits a un endoll, més que no pas un pescador asserenat i tranquil en aquell ambient marítimo balsàmic per a l'esperit.

En fin, i no us foto més el rollo, que hi ha més palla que explicacions. I la resta, la resta ja no puc parlar-ne perquè ara com ara no són més que conjectures, suposicions i fal·làcies.

Cap de CReus, Martí, esperant el seu Big one.

Petonets a la concurrència.
Enhorabona si has tingut la paciència d'arribar fins aquí.

GABI hola pode algun dira que es mentida,pero pot ser una SALMO fen espinning a la platja ? a calella de la costa un amic em va trocar,.... avui he fet un salmo jo li vaig dir que no podia ser ,per aixo te pregunto lo de carn de la baila perque¿quin peix que no sigui un salmo pot tindre la carn rosada?per cert li demanare la foto i sortirem de duptes...

i tinc unaltre truco per les aranyes a spinning dede platja, es facil anguilo petit tipo raglou metro i mig de linea emerillo i un plom recollir molt lent i pam aranya no falla si hi han, picades segures,tambe algun llobarro sorells ( el que pasa que la carn sera bona,pero fas un far de treballar netejan peix i punxas que la veritat .... em dona mol de pal

un per les sipies des de platja?

Recollida molt molt lenta, alguna estabada forta amb la canya alta, deixar que torni arribar al fons i seguir amb la recollida lenta lenta. Suposo que això ja ho sabeu tots pero es de lo unic que puc aportar! ................. algo es algo va dir un calvo quan va trobar un pel agafat a la pinta.........

Una de llampugues.

Nosaltres a la tardor ens posem a les boies de senyaliztció, llavors un llença un pencil poper o quelcom gros que es veigi be i tambe que faigi soroll i aigua, aixo crida molt l ´atencio de les llampugues que el segueixen, llavors els jigs o també buktails de colors.

A mi amb funcione el de color vermell i groc.

Caram Gavi, a mi tambe emb mataran, ja ja ja.

Salut i bona pesca a totom.

sergispining escrigué:GABI hola pode algun dira que es mentida,pero pot ser una SALMO fen espinning a la platja ? a calella de la costa un amic em va trocar,.... avui he fet un salmo jo li vaig dir que no podia ser ,per aixo te pregunto lo de carn de la baila perque¿quin peix que no sigui un salmo pot tindre la carn rosada?per cert li demanare la foto i sortirem de duptes...

Que jo sàpiga es imposible que sigui un salmó, la baila te la carn blanca, el que si m'he trobat a la platja de la rubina vaig treure dos peixos de color semblant a la corvina i ho vaig demanar i em van dir que podian ser carpes de riu , com que no em feien gracia per menjar , les vaig regalar a un home que les volia.
Encara no se si van ser carpes o que?