Espècies i la seva pesca

Tola escrigué:Jo hi afegiria:

El Mero té molta força costa parar-lo tot i que no avança a tota velocitat com si fos una tonyina. És un peix que té marxes curtes. Poc a poc, però amb molta fermesa i us costarà aturar-lo.

És nocturn. Això vol dir que de dia s'està a la cova. Si de dia li feu ballar l'esquer davant del nas, treurà el cap, però de seguida cap a dins del catau, que no li queda lluny. I si entra a la cova, ja pots plegar. En canvi, de nit, el mero merodea pel seu territori i si pica, és possible que tingui la cova lluny i serà més fàcil que no s'enroqui.

És territorial i hiverna com els óssos. És a dir que per a mi té molt més mèrit un paio que pesca un mero a l'hivern, quan es fa el desmenjat i no es mou gaire del catau, més que no pas un tio que pesca un mero a l'estiu, que el bitxo acaba amb tot el que tingui a la vora perquè ha d'acumular greix per a passar l'hivern com si fos un ós. Només cal saber per on volten, deixar-li caure algun calamar ben dissimulat i tenir una mica de sort.

El fre molt apretat i el fil, just per a poder-lo treure, però alhora que no sigui una corda. Això deixem-ho per als professionals que se'ls enfot el pescar i només els preocupa el treure peix.


I respecteu les mides, gamarusots! que un Mero és un mero, però encara que ens sembli gros, pot arribar a fer-se'n molt més encara (i tenir uns quants cicles reproductius més).