MENÚ

SHARE
SAMARRETES

ESQUERS ARTESANALS
BOTIGA DE PESCA
FACEBOOK
COMPARTIR
Últimos temas
» Martí Que i Quer
por Dani Dc 04 Maig 2016, 18:13

» consulta per pesca per zones de tarragona
por vic Dt 03 Maig 2016, 21:17

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:35

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:34

» Re:Consulta sobre silur
por jovi64 Dj 21 Abr 2016, 01:36

» Pesca a susqueda
por Biel Ordeix Dc 20 Abr 2016, 20:16

» Sortida de pesca a riu
por jovi64 Ds 09 Abr 2016, 01:12

» FÒRUM
por jovi64 Ds 26 Des 2015, 11:02

» Avui al matí he sortit
por Paisano Dg 06 Des 2015, 18:52

» Pesca nocturna a l'Ebre
por MaxFactor Dv 09 Oct 2015, 19:51

» Hola
por jovi64 Ds 19 Set 2015, 03:47

» Consells sobre rodet
por jovi64 Dg 06 Set 2015, 00:19

» Salutacions desde Manresa
por lobezno46 Dv 04 Set 2015, 15:56

» Salutacions desde Peru
por antonio999us Dg 30 Ago 2015, 19:21

» Dedicat a la Xènia i en Teixi
por Raül Dg 26 Jul 2015, 13:56

» esquer mal estat a Decathlon
por AlfonsPeñaPescador Dc 10 Jun 2015, 13:57

» pesca tarda i nocturna
por TOTTI Dl 25 Maig 2015, 19:53

» Pescador novell
por jovi64 Dg 17 Maig 2015, 10:24

» Sortida i retrobaments
por Raül Ds 02 Maig 2015, 21:54

» Recordant a la Xènia.
por Raül Dj 30 Abr 2015, 15:39

GALERIA


YOUTUBE
Abril 2017
DlDtDcDjDvDsDg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Calendari Calendari

Flujo RSS


Yahoo! 
MSN 
AOL 
Netvibes 
Bloglines 



Ramon Costa. Un dels darrers pescadors de Badalona

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Ramon Costa. Un dels darrers pescadors de Badalona

Missatge  jaume.mor.3 el Dv 30 Ago 2013, 13:45

Vilaweb, 30/08/2013

Ramon Costa. Un dels darrers pescadors de Badalona

Ramon Costa, amb els seus dos fills, pertany a una de les últimes quatre famílies de pescadors tradicionals que continua sortint a pescar des del port de Badalona i s'enfronta al futur de l'ofici: la degradació del litoral i els fons marins, la manca de peix, els preus que se'n paguen, els costos de la barca i la transmissió de l'ofici als fills. El dissabte 17 d’agost es va projectar dins de la programació de cinema a l’UCE, ‘Mar de fons’ de Bernat Manzano, un documental estrenat enguany que tracta aquesta situació.

Com és que encara subsistiu en un entorn tan poblat i industrialitzat com és la ciutat de Badalona?
Bé. Quan torno de mar i veig la ciutat l’anomeno la ‘jungla’. Res a veure amb la immensitat del mar.

Amb el vostre fill, de 21 anys, s’inicia la quarta generació de pescadors.
Cert. Al meu fill de petit li agradava molt el mar però va passar una temporada d’uns quants anys que no volia saber-ne res (molt possiblement influenciat per un ambient urbanita i desconeixedor del món del mar). Nogensmenys, al cap d’uns anys em va dir que volia ser patró i que es volia dedicar a aquesta feina artesanal.

I que li vàreu dir?
Jo penso que si hom no té una gran capacitat de resignació, millor que no sigui pescador. Cada vegada hi ha menys peix i s’ha d’anar més endins i es fa més difícil de pescar.

Quines són les perspectives de futur per a un jove pescador artesanal a la ciutat de Badalona?
Les perspectives són dramàtiques. En aquests moments ja ens enfrontem a una situació de supervivència a tots nivells... Jo sempre me n’he sortit, però ara la cosa està molt malament i no hi veig massa sortida.

Podríeu concretar què motiva aquesta actitud?
La progressiva minva de la pesca, la contaminació industrial, la contaminació de les depuradores, l’administració... Estem intentant lluitar per sobreviure, ja que si nosaltres acabem -que de la manera que anem serà força aviat- acabarà aquesta feina artesanal no sols a Badalona sinó a gran part del litoral català.

A més de les traves i dificultats que hom es pot trobar a l’hora de plantejar-se dur una activitat productiva, teniu reptes propis afegits.
Cert. El tema de les depuradores i la contaminació que generen és un problema molt greu. Penseu que quan plou les depuradores tanquen l’entrada d’aigües ja que no les poden assumir, i arriben directament al mar tots els sòlids que hi ha a les lleres dels rius i recs, a banda del fet que algunes indústries irresponsables aprofiten per abocar materials contaminants ja que és fa força difícil de poder controlar-ho quan es dóna aquesta situació.

Però també denuncieu l’abocament de llots per part de les depuradores.
Aquesta contaminació és la que ens fa més por. En aquests darrers anys hem anat observant la progressiva desaparició d’espècies de peixos i especialment de mol·luscs, que són els animals filtradors. En aquests moments al nostre litoral no se’n troba, han desaparegut víctimes d’aquesta contaminació química de l’aigua.
Les depuradores generen residus que s’han anat emmagatzemant. En aquests darrers anys, però, s’han abocat en la seva majoria al mar.

On se situen aquests abocaments?
A tres quilòmetres hi ha els més importants, on s’aboquen bàsicament els sòlids. A una setantena de metres de la costa davant del Besòs se’n troba un altre. És com un guèiser que vomita constantment fangs i aigua contaminada.

On se situa principalment la contaminació?
De fet al mar obert encara no ha arribat aquest tipus de contaminació química. Sí que hi ha la contaminació de sòlids, però. Es poden veure gran extensions de sòlids empeses pels diferents corrents marítims.

Pel que fa als sòlids heu detectat darrerament una problemàtica afegida, no és així?
Sí. Des de fa uns mesos ha començat a aparèixer un material plàstic triturat molt petit que es mengen els peixos i moltes vegades moren per aquesta causa. És tracta d’un fenomen nou que no sabem d’on prové.

Ara fa uns anys es van interconnectar totes les lleres dels rius mitjançant una xarxa de clavegueram que connectava a la depuradora del Besòs
Efectivament. Es tracta d’uns grans col·lectors. Amb els anys aquesta xarxa de col·lectors s’ha anat taponant amb residus sòlids contaminats i quan hi ha una riuada aquests residus van avall, I quan arriben a la depuradora són desviats, perquè la depuradora no pot absorbir tanta quantitat d’aigua, cosa que, juntament amb la resta de la rierada, genera una situació molt greu de contaminació. Penseu que a Badalona sols hi ha set rieres i dos recs.

Davant d’aquesta situació, què demaneu?
No volem cap indemnització, el que volem és que parin de dur a terme aquests abocaments.

Parleu de diferents dificultats a l’hora de poder tirar endavant la vostra activitat, però n’identifiqueu una de potser menys aparent, però molt real.
Sí. Aquesta dificultat és Brussel·les. En pesca és qui mana. Controla les llicències de pesca. Tanmateix no totes les llicències són iguals. Al Mediterrani les barques són molt més petites, moltes d’elles de caràcter familiar, però no es té en compte aquesta característica. Es limiten a autoritzar màxims de llicències i això no és just. L’estat espanyol es limita a distribuir les quotes entre les comunitats autònomes i té cada vegada més una actitud limitadora i burocràtica que fa que molts pescadors de caràcter familiar pleguin.

La comercialització del peix.
Avui dia la societat ha canviat els hàbits de consum. Tot el que no sigui producte comercial de restaurant no és apreciat ni demanat. Penseu que avui dia no hi ha distàncies, i en menys de vint hores podem tenir peix de l’altra punta del món. Una altra cosa és la qualitat.

Hi ha un procés de dissolució de la cultura gastronòmica popular en benefici del menjar estàndard, massiu i despersonalitzat.
Cert. Penseu que cada vegada l’ofici de pescador, també el de peixater... es van degradant més. Cada vegada més la gent no va al mercat i es limita a comprar a les grans superfícies. Quan anaves al mercat la peixatera t’aconsellava, ara pràcticament ha desaparegut aquesta cultura de proximitat i de complicitat.

Hi ha un control força estricte del que pesqueu.
Cada vegada que sortim a pescar, abans de desembarcar hem d’apuntar al llibre de bord el que hem pescat i això automàticament va a Madrid. Aquest peix el deixes a la llotja i ja no és teu. Has d’esperar que es faci la subhasta a la baixa per poder saber el valor del que has pescat.

Per què no gestioneu vosaltres mateixos la comercialització del que pesqueu?
T’acusen de competència deslleial. En part s’entén perquè el peixater té unes despeses i inversions que no tens tu si vens directament el teu peix. Hem provat de fer-ho a escala cooperativa entre diferents llotges, però no ens en vàrem sortir. Mercabarna és molt forta i té molta influència. No ens deixen vendre directament al públic. Aquesta seria una bona solució a la problemàtica que vivim els artesans
avatar
jaume.mor.3
www.forumdepesca.com

Edat : 47
Localització : Barcelona
Data de registre : 13/06/2012

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum