turbot salvatge

dimecres la dona va comprar turbot a una bona peixateria d'OLot. El vaig trobar molt bó, però vist lo d'avui, caca de la vaca...

-primer de tot heu d'anar a mar i treure un turbot (fàcil, he?), El meu feia 1,45kg, n'hem menjat per dinar i ens en queda per sopar. CAlculeu, a més pes, més comensals.

Les primeres òsties han set per matar el peix. A les 15h ja estava fora del mar, i a les 22h, mentre us escrivia al forum, sentia òsties dins la nevera... la vaig obrir, i el molt cabró encara respirava! Em va saber greu veure'l patir, i li vaig clavar un ganivet entre els ulls. VA fer un parell d'espasmes, obrint la boca enorme que té ( de tipus retràctil), però al quart d'hora continuava respirant...

Avui hem tret unes quantes gambes reservades per nadal, he anat a comprar un bon vi i postres de pastisseria: faríem un dinar digne del millor restaurant.

A la cuina li he tallat les ales dels costats, li he tret la tripa i l'he ben netejat, doncs encara tenia sorra. Com que per dos (i la nena) era molt gran, l'he volgut partir per la meitat... m'ha costat un ou, però ho he fet amb el màxim respecte i sensibilitat. Un peix d'aquestes característiques es meriex un estudi anatòmic i estructural...

Hem optat per fer el mes fàcil, i que assegura el resultat: l'hem fet al form amb patates i ceba. Ja sabeu com va, si els ingredients són de qualitat, no us pot fallar!

Aquest any he tingut la ocasió de pescar i provar els millors peixos del mediterrà: pagres, pagells, sards, dentos, llobarro, bonítols, tonyina (donada d'un company),sepies i calamars; (els sorells, barats i serrans els dexem a part) però cap ha mostrat l'exquisitesa del turbot, peix que dóna sorpreses i plaer fins al final.

MEntre degustàvem les gambes l'he tingut damunt la taula, que s'anès refredant. De seguida ha omplert la cuina d'un aroma molt especial. És un peix que, per més que el manipulis, no et queda podor de peix a les mans. L'he servit jo, com sempre que cuinem un peix que he tret del mar. LA seva carn seguia la forquilla, sense deixar-ne ni enganxar-se al seu esquelet, que m'ha quedat net sense haver-lo d'escurar. Un cop al plat, la pell li saltava sencera, deixant de banda els records nefasts dels peixos congelats...

LA seva carn era compacta però melosa, gustosa però fina de menjar. Barrejada amb el suc que ha deixat amenitzat amb el vi, la ceba, la patata i el tomàquet... era digne d'un bon pecat! Si coneixeu aquest peix sabreu que té un secret amagat: just a les espines del costat, hi trobem una de les carns més especials que amaguen els nostres mars. Li he donat la volta i, al servir-lo, m'he adonat que la part terral del peix és molt diferent, com si es tractès d'un altre animal. La seva textura és gelatinosa, i si no ens agrada, en retirem la pell blanca i la carn no és tant generosa però sí molt més gustosa que la de la part de dalt.

LA dona ha quedat tipa i ha anat al menjador, a comprovar que la nena no fes cap disbarat. M'he quedat davant les restes d'aquell regal del mar i no n'he deixat ni la gelatina dels seus costats! Me n'he reservat la meitat més petita per sopar, avui encendré la llar de foc, i tinc moltes ganes de provar-lo a la brasa. Volta i volta fins al punt, un raig d'oli d'oliva del bo i la millor sal que he provat mai: la d'en Tola arrencada directament dels rocs del mar. JA us dirè què tal.

sort i captures, que a la cuina no hi ha res igual!

Joder, tu fent-me salivera i jo menjaré pizza congelada per sopar....

ho sento, kruskis...
no us ho explico per fer enveja, sino per compartir amb vosaltres uns moments feliços que em dona la pesca.
ahir no vaig sopar, vam acabar de dinar a les quatre i al vespre no volia menjar per menjar. Avui m'acabare el peix i una pasta que em va quedar.

Qui t'ha parit! ja no cal que en pesqui cap. Llegint la descripció de la tremoladissa gelatina fent el viatge de les espines a la boca, ja quasi que l'he tastat.

Ja sabíem que ets una bèstia, però un cop més renoves regnat i vassalls.

ahaha!
són missatges com aquest el que em fan escriure dia a dia... si hom es sent correspost amb allò que fa, no pot deixar-ho escapar! Què us ve de gust per dinar?

Jo avui m'he fotut un arròs negre ( que per cert estava "pa cagarse y no limpiarse" ) i no em puc bellugar del sofà........ no vull sentir parlar de menjar........ fins a l'hora de berenar!!!! jajaja això de deixar de fumar m'està entoixonant de valent!! Cada dia m'assemblo més a les boies aquelles grosses que posen els que fan regates.....

L´altre dia varem treure una palometa duns dos kilets , la tinc neta i congelada ,
algu em pot dir com la puc fer ?

Jo la foto a la planxa volta i volta amb oli d'oliva, està boníssima i trobas tot el gust d'aquest meravellòs i lluitador peix. Si vols també la pots acompanya amb patates al forn. (De totes formes a casa la que cuina es la dona,ja,ja) i el que neteja el peixos el menda lerenda.

Avuí sense cap previsió d´anar a pescar, la dona a anat a buscar el nen al cole i m´ha trucat per dir que anaven a la platja a jugar amb la sorra i que en 5 minuts em passaven a buscar. he tingut temps de preparar un parell de canyes i algo de material i tres sardines congelades contades, com aquell qui no vol la cosa he carregat el material al cotxe evitant preguntes. un cop em arribat a la platja ja era mes dificil disimular però com que fa almenys un mes que no toco una canya la meva decisió és clara, m´en vaig a l´espigó i tiro una canya amb una sardina i amb l´altre vaig fent spinnig provo un parell de jiggs i res com sempre. de cop la canya de jigging amb la sardina picada!!!!!!!!!!!!! necessito fre!!!!! una mica de sensació de lluita!!! Merdaaaaaaaaaaaaaaaaaa el salabre!!!!!!! que serà???????
un preciós turbot que em rebentarà la nevera per dins.
he hagut d´anar a buscar la bascula dels peixos grossos. 2,48 jeje
per quants convençals dona???? he decidit que serà el regal d´aniversari del meu pare tot i que hauré d´avançar el dinar de diumenge a dissabte per que sigui fresc i l´excusa per que el cuini la meva mare.

quant ja el tenia alavora he agafat el baix i amunt sense pensar-ho, quant pujava per les roques de lespigó plorant d´emoció va i el molt cabró es desnganxa i em cau en un forat de les roques, impossible d´arribar-hi, però no podia deixar l´exquisitessa alla tirada. m´ha sortit la vena invents equipo A i he desmuntat la canya de jigging i no se per que a la caixa hi portava un ham super xxl l´he lligat a la punta de la canya i meu!!!!!! ufffffff!!!!!!




Pd. El salabre td es important "perdoneu pero algu ho havia de dir"

Enhorabona pel turbot!

Suposo que t'ha caigut quan el pujaves perquè no devia haver tingut temps d'empassar-se la sardina per complet.
A vegades se'ls hi ha de donar temps per a que endrapin bé i se la fiquin a l'estòmac, llavors sí que no tenen escapatòria.
És clar, que per a que això passi els hi has de deixar el carret super fluix per a que no notin resistència.

Felicitats!

Òstia que guapo! Felicitats company!

Molt xulo i de bona mida i .........diuen que es molt bo, jejejejeje. Encara no n´he tret mai cap d´aquests .
Per cert, Kruskis von Bismark, bona foto d´avatar, jajajajajaja

Ostres, nano!!! això sí que és una captura. Quina finor! segur que n'hi ha per plorar. Un regal excel·lent i imbatible per poc que ho sàpiga apreciar. Ja em cau la llagrimeta només d'imaginar-me deixant lliscar la seva carn delicada esòfag avall!!

Em poso nerviós.

Jo no fa gaire resava a tots els sants per treure'n un i cop de fe i de canya anava tirant.... i en va sortir un, però no feia ni un pam i el vaig haver de retornar. Que hi ha pitjor que no pescar el peix de la teva vida?? doncs pescar-lo i que no faci la mida. Grrr... quina penitència.

Espero agafar-ne un com cal algun dia, que no surten cada dia.

Que disfrutis molt la teva captura. La més sentida enhorabona, nano i que el disfrutis molt amb la teva família.

Busca't un bon vi, que no llençaràs els quartos.

Felicitats pel peixarro i per l'aventura. Això d'amagar les canyes a la dona, fins arribar a l'escena del crim, també és de nota, hahaha!

sí senyor! i de nota és pescar-lo dues vegades! hahaha deuries plorar quan lliscava pedres avall...

aquest et donarà per la família sencera, jo amb la meitat de pes en vam tenir per quatre persones ben bé.

enhorabona, és un dels millors peixos que pots degustar, la putada és que a partir d'ara, ja mai més en compraràs!

bon peix, bon vi i bona companyia. Ho tens tot company!