MINI DESPEDIDA

Fins aviat AlexMTZ, aqui estarem.

Per cert no donis gaires ideies amb l'escopeta, que sempre ens passa algun subnormal a 25 metres de la barca i a tot drap, que sembla que fugi de la guardia civil i et fot totes les onades a sobre. Es llavors quan desitjaries dur l'escopeta a sobre...

Salut.

Cagamandúrries a tot drap. Pelacanyes, cagasucs, xarrupaescrots. N'hi ha molts d'aquests. Venen a tota llet amb la proa alçada i no et veuen fins que els tens davant. Alguns es dignen a desviar el rumb. D'altres tiren recte i t'has de fotre un fart de remar amb el caiac per sortir a tota pastilla.

Quina il·lusió em faria que els sortís un escull allà al mig i hi anessin de pet.

Ja tens raó, ja.

Ostias Tola, encara estic tossint del atac de riure que m'ha vingut, mai havia sentit tants 'adjectius qualificatius' d'aquesta magnitut.

Ni el Pompeu Fabra ha vist mai tant de vocabulari...

ha ha aha!
Tola, Tola, que ens coneixem... tu canvia d'adjectius, que amb això de xarrupaescrots m'acolloneixes... i no et deixaré venir més al mig del mar!

He, he. No et preocupis, que a mi em va més el peix, que la carn...

Les úniques coses que xarrupo són les espines i les filagarses de dèntol que encara tinc entre els queixals!

Ostres Ciberkun! estàs per Malgrat? quines bèsties us hi surten per allà? de llobarros encara se'n fa algun? temps ha hi passàvem els estius amb la família i el veí tenia una barca. El millor peix que recordo, eren precisamment els més petits: els raors! encara en surten d'aquests? autènticament deliciosos! espero que n'hagis tingut el plaer. A les Balears quan és època de raors, quasi que es para l'activitat laboral. El raor, objecte de culte a les Balears.

És petitonet, però quan el tastis val la pena.

Doncs el que es diu besties, besties de veritat, sempre les pesca la barca que estava una mica mes enllà, però ens anem defensant.
El raor o rasons que diem nosaltres, de juny a setembre es una festa quan els troves, de veritat que es deliciós.
El llobarro no es fàcil trobar-lo, un cop fa tres anys quan amb prou feina sabiem que era pescar ens vam trobar en mig d'un grup de llobarros afamats. Aquell día varem apendre que els carrets tenien frè i es pot fer servir, i que un llobarro de 2kg no hi quep en un salabre de pam i mig de diàmetre. Els resultat va esser tres llobarros dins la barca, sis espacats davant els nostres nassos, i dos tallahams que evidentment ens varen tallar l'ham.
Tres anys despres i ara que ja en sabem un xic mes, encara no hem tornat a topar amb una festa com aquella.
El que si trobem es algun dèntol, no com el de la foto d'en Raül, les Serviloes el día que els enganxes surten una darrera l'altre durant 5 o 10 minuts i desapareixen de cop, aranyes, de tant en tant algun pagell, el mes gran fins ara de 800grms (el va enganxar la meva dona fent jigging, pero no per la boca, sinó pel ganyot, això no es pescar, es robar un peix),
encara que també recordo jo enganxar servioles amb el jig per la cua.
Quan anem als serrans grocs de fondo, ens avorrim amb les put*s xucles (no serveixen ni per esquer), i si us voleu fartar de besucs blancs, lluna plena i a una milla de la costa... son una plaga.