MENÚ

SHARE
SAMARRETES

ESQUERS ARTESANALS
BOTIGA DE PESCA
FACEBOOK
COMPARTIR
Últimos temas
» Martí Que i Quer
por Dani Dc 04 Maig 2016, 18:13

» consulta per pesca per zones de tarragona
por vic Dt 03 Maig 2016, 21:17

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:35

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:34

» Re:Consulta sobre silur
por jovi64 Dj 21 Abr 2016, 01:36

» Pesca a susqueda
por Biel Ordeix Dc 20 Abr 2016, 20:16

» Sortida de pesca a riu
por jovi64 Ds 09 Abr 2016, 01:12

» FÒRUM
por jovi64 Ds 26 Des 2015, 11:02

» Avui al matí he sortit
por Paisano Dg 06 Des 2015, 18:52

» Pesca nocturna a l'Ebre
por MaxFactor Dv 09 Oct 2015, 19:51

» Hola
por jovi64 Ds 19 Set 2015, 03:47

» Consells sobre rodet
por jovi64 Dg 06 Set 2015, 00:19

» Salutacions desde Manresa
por lobezno46 Dv 04 Set 2015, 15:56

» Salutacions desde Peru
por antonio999us Dg 30 Ago 2015, 19:21

» Dedicat a la Xènia i en Teixi
por Raül Dg 26 Jul 2015, 13:56

» esquer mal estat a Decathlon
por AlfonsPeñaPescador Dc 10 Jun 2015, 13:57

» pesca tarda i nocturna
por TOTTI Dl 25 Maig 2015, 19:53

» Pescador novell
por jovi64 Dg 17 Maig 2015, 10:24

» Sortida i retrobaments
por Raül Ds 02 Maig 2015, 21:54

» Recordant a la Xènia.
por Raül Dj 30 Abr 2015, 15:39

GALERIA


YOUTUBE
Juliol 2017
DlDtDcDjDvDsDg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31      

Calendari Calendari

Flujo RSS


Yahoo! 
MSN 
AOL 
Netvibes 
Bloglines 



familia

Pàgina 3 de 3 Previ  1, 2, 3

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Ds 16 Nov 2013, 18:36

Hola, mariques.

Com esteu?

Nosaltres anem fent. Avui fa fred, tenim el foc encès, la dona i els tres angelets miren una peli de Barbie i jo sentia algun calfred. Tinc quatre socs secs i un tros de viga centenària cremant a tort i a dret, vesteixo màniga curta, però la pell se'm posa de gallina... alguna cosa no va bé.

Baixo l'ordinador al menjador i l'encenc encarat a la tv, al foc a terra i als quatre meus reis que no saben si mirar la pel·líclua, el foc o deixar-se caure rendits. A la dreta tinc una la finestra generosa que em mostra els volcans d'Olot, els núvols negres i la línia de tramuntana més blanquinosa que forma una línia recta a l'horitzó. I entro al blog.

Fa mesos que no escric res, res d'interessant, vull dir. Continuo fent reportatges de pesca i escribint posts als facebook, però tot això forma part del meu propi circ, no té res a veure amb allò que m'agrada ni el que sento per dins. Ja ho deia en kruskis fa temps: les formes canvien, escriure al face és molt còmode, penjar fotos no costa res, arriba a molta gent, és pràctic i arribo al Japó amb un "click", però això no em fa feliç.

Un moment, que poso un soc nou, mentre observo la meva dona dormint i els nens indecidits entre mirar els cavalls de la Barbie o la ballerusca de flames que s'alcen davant seu.

On anava? Ah si, perdoneu: m'omplo una copa de cava ben fred mente em pregunto a què es deu la meva visita al fòrumdepesca. I la veritat és que, simplement, he pensat amb vosaltres sense saber per què.


Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Ds 16 Nov 2013, 18:45

suposo que la resposta és fàcil: tinc la imperiosa necessitat d'escriure alguna cosa, i sé que vosaltres teniu ganes de llegir alguna cosa que parli de peix.

està bé. Després de mesos de mossegar-me la llengua en revistes pensant amb milers de lectors, deixeu que escrigui per vosaltres el que em surti dels ous.

sóm pescadors, homes i compartim una passió.

sense censura, amb la Tv encesa, sense corrector, sense fotos i amb la barbie de fons.

us explico com va sortir l'últim gran llop.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

L'home dels llops no sóc jo

Missatge  Raül el Ds 16 Nov 2013, 19:09

L'home dels llops no sóc jo. Ni el meu cosí -com vaig escriure al blog a l'entrada més vista- ni tu, tampoc. Tinc la sort (o la desgràcia) de conèixer a dos homes dels llops. Són dos putes màquines, dos depredadors. No tenen res a veure amb la gent normal com tu i jo: són, per així entendre'ns, dos súper-herois (o dos cabrons).

El que fan al seu temps lliue m'importa tres collons, però si els vull a la Duna és perquè són educats, generosos i respectuosos amb mi, la barca i l'entorn. No hi ha res com marcar les regles de joc abans d'entrar al meravellós món literari de la pesca.... és a dir,

a fer creure al lector el que li dóna la gana a l'escriptor. Realitat o ficció? Aquesta és la meva feina... la meva passió.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Ds 16 Nov 2013, 19:13

Hòstia... em sento tant còmode! Tant lliure! Tant, tant cabró! al fòrum, que és l'únic lloc que em dóna la sensació de ser lliure, català, independentista i sincer, és l'únic lloc on crec que puc ser jo mateix.

au, una mica de peix..

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Ds 16 Nov 2013, 19:53


VAig cometre un error: confiar amb els "xivatassos", les fotos del face i, sobretot, no consultar als amics del forumdepesca. Ho sento, tots tenim mals moments. Tot dèu deia que feia tres anys que no veien tants bonítols i pajareres a la nostra zona de pesca, i em vaig centrar amb el peix blau, malauradament.

Carregat amb dues lesaths i dos carrets 5000 ràpids i potents, ens vam disposar a perdre el cul buscant bons peixos però de nit, a l 'amarre, ja vaig trobar a faltar la meva xoga, el mateix model que el meu mestre Paisano. Terra endins, es sentia les onades rebentar-ho tot. El mar de fons de llevant era el nostre somni des de molt temps.

Abans de veure el mar, ja sabia que aquell seria el dia ideal... només calia poder sortir de port a mar obert, i estàvem cagats escoltant de nit les ones esclatar.


però els plans són els plans, i si pesquem, és per pesats, no per ser més savis o guapos que els altres.

El pla era anar a 1a hora pel palometó... i vam acabar pescant, a última hora, un llobarrot.

sort?

no... molta feina, tècnica i passió.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Ds 16 Nov 2013, 20:14

perdó..

porto gairebé tres hores aguantant despert davant el foc....

jo també tinc un límit...

aviat us explico lo del llop

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

L'últim gran llop

Missatge  Raül el Dg 17 Nov 2013, 11:40


L’últim gran llop


Les fuetades eren enèrgiques. Es notava que feia dies -masses- que no havíem sortit a pescar, cap dels dos. Ell acaba de ser papa i acumules moltes tensions, per més que tothom s'entesti a dir que tot és meravellós. En tinc dos, a mi no m'enganyen, amb això. I jo m'he passat dos mesos sense Duna, aquest cop per culpa d'averies i mals entesos amb les nàutiques. Fa molta ràbia saber on, com, quan i amb què pescar grans servioles a spinning, quedar-te sense barca i perdre els dos millors mesos per pescar-les! Per això confio amb en Carles i li deixo tots els meus DUO: perquè vagi fent fotos per tenir contents als japos. Per ells és un gran negoci, per nosaltres un simple joc.

Aquell matí no ens podíem acostar massa a la Muga, perquè les onades trencaven als 3 o 4 m de sonda i era perillós. Sobre els 6m, al company li agrada molt fer servir popers per cridar l'atenció, jo prefereixo els minnows perquè a l'hora de la veritat són molt més efectius que els esquers de superfície. Ell posa l'espectacle i l'emoció de veure la picada fallada, jo l'eficiència de no fallar la única picada del dia. De vegades jugo una estona amb algun passejant, també, sobretot quan veus que no hi ha activitat (com gairebé sempre), però quan sentim algun toc, veiem alguna ombra perseguir l'esquer, algun esquitx o simplement perquè sí, sempre acabem posant grans minnows que acaben embarcant la peça del dia. Nosaltres no busquem peixos petits, ho apostem tot a una sola carta, i la guanyadora no sempre està ens mans del destí: la sort cal buscar-la, estar atent i preparat per no cagar-la en el moment precís.

Estava clar que perdíem el temps, malgrat l'escuma de les onades trencava lluny de l'abast dels spinners costers. Aquest fet ens obligava a derivar una i altra vegada per esbrinar si sota l’escuma s'hi amagava algun llop oportunista disposat a atacar algun dels nostres esquers. Ja s'havia fet de dia però la boira ens desorientava i ens confonia. Tot era blanc, només teníem dues referències que ens servien: sentir l'esclat de les ones a la platja i intuir la claror del sol mar endins. Clar que, si no voleu posar-vos romàntics podem, simplement, guiar-nos mirant la pantalla del GPS. Així de senzill.

La platja ens ha donat moltes alegries, aquest estiu. Bé, més que la platja, ens les han donat els centenars de milers de tirs que hi hem estat fent. Un palometó força guapo, molts espets, pocs tallahams, la sorpresa d’un parell de llobarros molt macos i les potents servioles, això sí que fa trempar a un pescador d’espinning! Portàvem uns tres quarts d’hora fent derives davant la desembocadura de la Muga i el neguit i la processó anava per dins.
-Acabem de fer l’hora i marxem. No podem perdre el temps a la platja amb aquest mar de fons.
-Tu manes.
-No, aquí decidim els dos.

És molt pesat amb la pesca a la platja, sempre té l’esperança de pescar un gran palometó, però sabia que jo tenia raó: són comptats els dies que tenim mar de fons de llevant, i aquelles condicions de mar i vent en calma és el que estem sempre esperant. La pesca a l’escuma és la que més ens agrada als dos, així que no hi ha lloc a discussions. Calia estar atents mar endins per les desitjades “pajareres” que fa anys que no veiem per enlloc. Em feia il•lusió pescar un bonítol amb minnow per fotografiar-lo i fer-lo sortir al reportatge del proper mes, havia preparat els equips de pesca amb aquest propòsit però a la pesca mai vas prou ben guarnit, ja ho sabeu. Gas a la burra direcció als penya-segats del Cap de Creus!


L’escenari estava preciós, les condicions immillorables, però de material anàvem coixos els dos. El pla estava clar: palometó a l’alba i bonítols la resta del dia... així que jo vaig prescindir de la canya ligth i ell dels vinils amb l’ham muntat a la cua. Greu error per part dels dos.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dg 17 Nov 2013, 21:49

El sol escalfava i la boira es desfeia per moments. Amb l’esperança de divisar ocells voletejant prop de l’aigua, forçàvem la vista escrutant fins l’horitzó, però les ones esclataven a la roca cridant-nos amb devoció. L’escuma era intensa, l’esclat de les ones poderós, les ganes d’escrutar-les enormes, així que no va caldre dir res: les nostres mirades ho deien tot. Poques coses m’agraden més que estar pendent de les ones, les derives i els vaivens mentre intento afinar al màxim cada tir buscant la picada d’algun peixot: sards a peu de roca, oblades i llops oportunistes emparats per la confusió de les escumes. El perill i la por de veure enormes ones que s’alcen davant teu t’activen els sentits i les emocions, intuir on s’amaga el peix, aguantar l’equilibri mentre controles el timó amb el genoll, realitzar un tir perfecte, tancar el pick-up i sentir alguna bestiola que t’estira fort és la nostra festa de l’escuma, la raó de la nostra existència quan som a bord de la Duna, l’acte que culmina tots els desitjos i frustracions del pescador, un orgasme de sensacions.

-Ajuda’m!, que aquest sard és de debò!- etzibo amb la por de perdre la primera captura del dia.
-Amb aquest no cal inserir hams a la cua... – contesta en Carles observant com l’ham del cap plomat li travessa el llavi superior.
-Un a zero... a veure si t’espaviles! – dic amb to burleta i conscient que aquelles paraules me les empassaré amb ham i tot.
-Picada! Merda... perduda! Avui em sabrà greu no dur els vinils amb l’ham a la cua...
-Tant greu com a mi no haver dut la Xzoga! Deixem-nos de laments, que avui toca treballar de debò.

Vam estar gratant moltes, moltes pedres sense ni toc. Semblava mentida que no hi hagués vida en un entorn tant preciós. La foto del bonítol em rondava pel cap insistentment. Mentre observava de reüll la meva estimada lesath, que m’implorava que la maltractés una estona i la fes patir de valent, vaig proposar de deixar respirar la zona i dirigir-nos directament a Sa Rata, l’últim vestigi del Cap de Creus, amb l’esperança d’haver-nos de parar atrets per una munió de bonítols assedegats de sardineta de la mida dels nostres jigs.

Navegant a través de les enormes ones de llevant, vaig poder prémer gas a fons sense témer de ser escopit com un pinyol d’oliva, així que, dret al timó, vaig dir al company que estigués pendent de les aus i els peixos, que jo ja tenia prou feina amb les ones. Són moments que m’omplen, que m’injecten adrenalina i llibertat per les venes i tots els porus de la meva pell. M’encanta tastar la salabror de la llagrimeta que em cau pel rostre, respirar amb dificultats el vent que m’esclafa la cara, sentir la potència dels cavalls que t’impulsen per damunt les ones, sentint-te com un Mad Max pilotant sol enmig d’un desert per descobrir.

De pajareres, ni una. Cap esquitx. La sonda ben avorrida, i l’escuma continuava imnotitzar-nos com el cant de sirenes al poderós Ulisses. Costa molt pescar res a la Massa d’Oros, però l’escuma intensa, la fe i la confiança en un mateix van fer que em sortís un tir perfecte. Compto tres i nyeeeeec! Alguna força descomunal sacseja la puntera de la meva canya com si fos de xiclet! Clavo enèrgicament, dono dues voltes al pom de combat amb la il•lusió d’un nen petit però me n’adono, immediatament, que alguna cosa no va bé. Em quedaré per sempre amb el dubte de què era, i per una bona estona amb cara de tonto, però què hi farem! La pesca és així... Crec que ja en tinc prou de vinils, amb un bon minnow l’hauria posat en sec. Trec la capsa dels DUO, s’han acabat les mitges tintes, ja no vull un bonítol per el reportatge de desembre, vull l’últim gran llop del Cap de Creus.

-Recordes on vaig fer el meu primer llobarro? Anem. Les condicions són perfectes. Ja saps què has de fer.

Costava molt mantenir la Duna estable. Per moments sentia que ens posàvem a la gola del llop, l’adrenalina es disparava i una gota de suor freda em va posar la pell de gallina. Un error de càlcul i acabaríem estampats com una calcomania de Tom y Jerry. Amb una mà al timó i l’altra al gas dominava la situació, però amb prou feines tenia temps d’agafar la canya i realitzar un tir en condicions.

-Aquesta corrent que fa és preciosa –deia en Carles sense deixar d’observar el seu passejant ni un segon.
- Si, però les ones trenquen massa a prop. No pesco còmode i aquí ens hi juguem alguna cosa més que la portada d’un reportatge d’excepció. Aniré a l’altra banda, així la deriva ens permetrà pescar als dos.

No calia pescar a l’escuma, només endevinar en quin d’aquells escalons ens esperava el llop. Al tercer tir amb el Reallis Pensil, alguna cosa que brillava es va decidir a mossegar aquell passejant sense contemplacions. L’agressivitat de la oblada va fer que em divertís una mica, obrís la càmera per fer-li una foto pel facebook i m’acabés convencent que, amb aquell panorama de pel•lícula i oblades rondant pel lloc, algun llobarro enorme estaria esperant el nostre DUO.

Sense temps d’agafar la canya, vaig haver d’afanyar-me a agafar el salabret.

-Mira, mira, miraaaa! Picada! És un llobarro! I enorme! Corre, no t’encantis, que fot cops de cap i porta l’esquer per fora!

I no vaig tenir temps de res més. Amb el salabre als dits, els ulls i la boca ben oberts i el cor bategant-me a cent, no podia apartar la mirada dels remolins que provocava el llop amb els seus cops de cap per intentar alliberar-se d’allò que l’oprimia. Amb el fre tancat i la canya al límit, vaig entendre que el Carles no li perdonaria ni un metre, ni un segon intent d’alliberar-se del seu destí: sortir imprès a les meves mans per sempre.

-Estàs a punt?
-Tu manes, la barca està bé. Estic pendent de tu en tot moment.
-Doncs anem per feina, que aquest té ganes de tornar a l’escletxa d’on ha sortit! Te l’apropo... posa la malla per sota... així... molt bé! Ja el tenim!

I entre abraçades i crits, vaig fer-li unes quantes fotografies per ell.

-Aquest te’l robo. No saps la il•lusió que m’ha fet portar-te a la casa del llop i que l’hagis fet!
-Tenia claríssim que el pròxim llobarro que féssim a la Duna seria per tu. És teu.
-Moltes gràcies! Poca gent ho faria... la meva nena fliparà, t’ho asseguro.
-Només he tingut la sort que m’hagi mossegat a mi, però el que has fet amb la barca, això sí que no ho fa ningú. El mèrit és més teu que meu, segur.
- Va, deixem-nos de xerrameca. Agafa la càmera, unes pel face i unes per mi.
-Digues Luís.

- LLooooooooooooooooooooooop!

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  jaccod el Dc 20 Nov 2013, 15:21

Osti Raül, sense paraules. Treus patroli d'on no n'hi ha.
Moltes felicitats i moltes gràcies per aquest relat tant ben parit. Ara feia dies que això estava una mica parat i ha valgut la pena esperar!
avatar
jaccod
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Localització : Palamós
Data de registre : 02/06/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dc 20 Nov 2013, 18:03

Gracies a tu, company!

Tu vas ser qui en va donar l empremta per escriure'l!

Avíam si coincidim ben aviat!

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  jaccod el Dc 20 Nov 2013, 18:12

La veritat és que trobem a faltar els teus relats si estas gaires dies sense escriure.
Ens tens enganxats.
Espero, com tu dius, que poguem conincidir aviat!
avatar
jaccod
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Localització : Palamós
Data de registre : 02/06/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dc 20 Nov 2013, 20:20

Gracies!

Treballant 12 h i la casa plena de mainada, poca Estona ( i ganes) tinc d obrir l ordinador. Ara tot es consulta pel mobil, fins i tot miro les peli porno! Heheghe

Pero no es pot escriure amb aquest teclat tant petitó

Aquest Finder hem estat reclusos amb tanta pluja, per això he tingut 4 estones per fer el relat

A mi m agrada molt!, ja jo sabeu, pero tb Em cansa parlar de peixos. Em dona la sensació de repetir sempre el mateix...

Bé, us posaría un relat erotic... Pero no sé si entren nens.

Haurem d esperar al proper peix, i amb una sortida al mes, ho veig difícil...

S acepten idees, propostes,...

Apa, ja ens veurem!

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dv 22 Nov 2013, 09:17

Bon dia, amics!

Ahir vaig tenir un gran somni. No sé perquè, vaig tornar a pescar, calentó i dintre el llit, un pagell enorme, d'aquells que només goses somiar-hi... VAig aixecar-me amb la sensació que m'oblidava alguna cosa. El meu subconscient encenia les alarmes perquè alguna cosa em passava de llarg, i no sabia què.

Miro el calendari: 21 de novembre, i què?! Eren les 7 del matí, com ara, i l'anoixa d'esbrinar què m'estava perdent no em deixava escollir la roba tranquil. Somnis de pesca, a fora vent i fred... CAlla! No serà el 1r aniversari???

Obro l'ordinador i busco les fotos a l'arxiu de DUO. CAda dia és més ple! Repasso centenars de foto amb un cop de dit i Bingo! El pagell ja és a quí. Clico sobre seu i em sorprenc a mi mateix:

El meu subconscient m'estava cridant a cau d'orella que, efectivament, ahir es complia un any just del meu millor dia de pesca.


Jaccod, ja que trobes a faltar algun relat de pesca, aquí et passo el d'aquell dia: Una jornada de somni, sense cap mena de dubte.

espero que t'agradi.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

DUO TEAM II

Missatge  Raül el Dv 22 Nov 2013, 09:18

Feia dies que em tocaven els ous amb les servioles. Al nord en sortien de grosses però poques, al sud moltes, però petitones. El dimecres vaig quedar amb el meu cosí per anar a pescar. Ha après moltes coses (és l’home dels llops, poca broma!) però vam pecar d’ambiciosos i ens vam menjar els mocs, rascant pedres al nord sense detectar ni una taca de peix. Conec dos o tres zones bones però, quan no hi són, no hi ha res a fer.

Dos dies després tornava a sortir. Al nord era una loteria (o tot o res), al sud estrany seria tornar amb les mans buides, així que vaig planificar la sortida amb les idees claríssimes. El dia abans, el whatsupp treia fum:

-Porta una canya fina i una de més dura, munta carrets petits, trenats fins i baixos del quaranta. No caldrà més, crec... Ah! El carret de la canya dura, sobretot, que sigui ràpid. No em vinguis amb mariconades, a la Duna.
- I res més?
- Clar, home: porta pomada de la bona! I no et deixis els teus DUO, que necessito fer una foto de revista.
-Millor que aprofitis per fer fotos, que molt de DUO TEAM però portem dues porres seguides...
- No pateixis pels peixos, Pep, demà les condicions de mar i vent són molt bones, si hi ha peix, pillarem fort.
-Oh, si n’hi ha...!
- N’hi haurà. De buscar-lo me n’encarrego jo. Vine ben preparat.

I hores més tard, amb les primeres llums del dia, ens dirigíem a tota castanya rumb a una la jornada de pesca que mai oblidaríem.


Editat per darrera vegada per Raül el Dv 22 Nov 2013, 09:29, editat 1 cop en total

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dv 22 Nov 2013, 09:25


La primera mitja hora va ser avorrida. Reconeixement del terreny, proves amb canyes i esquers diferents,... Vaig optar per començar amb l’Xzoga i carret lent, per rascar amb jigs petits mentre no veiéssim una gran taca de peix. Sempre sóc a popa, controlant la Duna i la sonda. Al més mínim moviment a la pantalla, dono indicacions al company d’on ronda el peix. Aquell dia, l’aigua estava tan clara i la deriva era tant lenta que podia veure, perfectament, la traçada del jig. Podia saber, al moment, on queia el jig i rectificar a la propera deriva. Tot un luxe!

La taca de peix era al terra, així que no em calia pujar el jig fins la superfície. Marcava molt de peix, però no picaven. Ja passa, és normal, però et posa dels nervis! I vas provant coses.... fins que l’endevines i et poses content: ja el tinc! Però de seguida saps què és... Mmmm, em sembla que és un sorell. I insisteixes perquè, malgrat estiguis content, saps que sorells no és el que hi has vingut a fer.

Al cap d’una estona, em sorprèn una picada molt estranya just al fons... M’ha fet com una estirada... fins i tot he dubtat si havia enganxat el jig a una xarxa... però no... pesa molt, però puja... què podrà ser? et preguntes amb el cor a cent. La sensació és que portis una bossa plena d’aigua, que pesa però tira una mica... serà un pop? I veus pujar una cosa estranya, sembla que no pugui ser! Pep, espavila, agafa el salabre, que tinc un calamar que t’hi cagues! No el perdem!
Apa, nanu! Un calamar a jigging!

(per cert, Pep, la foto que em vas fer en aquell precís moment, surt publicada aquest mes a Pesca a Bordo. Bona foto!) Continuo... Ah, per cert, parlo de la Xzoga i carret lent... de vegades he d'adaptar els meus escrits per quedar bé... LA veritat és que ho vaig fer tot amb la lesath i l'Stella SW 5000. Tot lo altre, és cert.


Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dv 22 Nov 2013, 09:26

L’alegria va ser enorme i la captura molt sorprenent. Vam estar fent unes fotos, doncs l’activitat tampoc era per tirar coets, que diem. Més o menys, vaig marcar la picada al GPS així que, més tard, vam tornar a buscar el mateix punt per veure si en fèiem algun més, que són boníssims! Així que, rascant, rascant a poc a poquet i amb jig petit... vaig tenir la picada del dia, què del dia... de la meva vida! Hòstia, Pep! Aquest sí que no enganya! Com tira!
La canya va quedar ben blincada, el carret va escopir fil i jo, amb el cul ben apretadet, no se’m passa pel cap res més que allò havia de ser, per força, una bona servia! Va nanu! Que ja són aquí! Però allò no es comportava com una serviola... La clavada va ser a dos pams del terra, l’hòstia que li va cardar al jig va ser brutal, com un dento! Sí! Segur que és un dento! Va fer una carrera, es va parar i va anar fent cops de cap. Un altre sprint i es torna a parar. Estiro amb força, la canya es corba i el pujo uns metres. El primer que em passa pel cap és apartar-lo del fons, tirar amb força, no tocar el fre però no deixar-lo respirar. El cabró pesa. Estira, arronsa, tira avall... però jo no dono el meu braç a tòrcer. L’estiro amb mala llet, el carret està al límit i deixa anar fil progressivament, però bombejo amb l’Xzoga i torno a recuperar fil. No el penso deixar tocar fons, així que amb un seguit de bombejos i voltes de maneta, li guanyo uns quants metres. Segur que ara afluixa, la descompressió el deu afectar i es rendirà en pocs segons... però no. Els cops de cap seguien, i ell volia anar avall, avall... Afluixo un xic el fre, tinc metres de marge, així el podré cansar... i em tona a fer una carrera. La mare que el va parir... jo amunt, ell avall, amb cops de cap constants. Va ser una lluita preciosa, que tardaré anys en oblidar.

Prepara’t, que puja! El veus? Espera, que tira altra cop avall... Hòstia tiu... que això no és un dento... cagum tot... que l’has vist?! Va, que el pujo: amuuuuuuunt, collons, amuuunt! Encara té força, aquest peixot! Encara muny! I amb el canell adolorit, els nervis destruïts i la vista clavada al fons del mar seguint la línia, veig que la cosa que brilla es va tornant de color rosa. Rosa?! Mare meva... no pot ser! Amb lo putes que les vam passar amb l’Anna buscant-los per tot arreu quan en teníem el repor emparaulat, amb la mala llet que em venia cada cop que veia exemplars de dos quilos al Bar dels Pescadors i jo deia que no existien, que no podia ser.... Doncs SÍ! Per fi! Mira’l, que guapo! Espera, que encara tira! Calma, calma... Espera, que l’acosto... Enganxa’l, no el perdis... per l’amor de déu... El tens?! SÍ!

Mira, nanu! Mira quin pagell! Tinc ganes de plorar, t’ho juro! I vaig saltar, cridar i xisclar com una nena, no m’ho podia creure! Estava excitadíssim, tremolava tot jo, no sabia ni com agafar un exemplar tant gran! Fes fotos, Pep, que jo no sé ni on sóc!

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dv 22 Nov 2013, 09:27

Les fotos diuen que eren, exactament, les 11:20a.m. d’un preciós dia de novembre. Entre fotos, abraçades, birres i whatsupps enviats de seguida a la nena i a uns quants de vosaltres, ens deuria tocar migdia, hora de tornar a treballar de valent per pescar el que, en realitat, havíem vingut a buscar: les servioles tant combatives.

La deriva era tant lenta que no les arribaria a trobar mai, així que -encara tremolant- ens vam dedicar a rastrejar la zona molt a poc a poc, buscant activitat a la pantalla de la sonda. Deu minuts més tard, vam detectar allò que estàvem anhelant. Pensàvem que seria arribar i moldre però no, ens ho vam haver de currar de veritat... Es veia una activitat frenètica a la sonda, els peixos eren a mitges aigües però no picaven, vam provar de tot i els nervis van començar a derivar en estrès. Si fossin sorells en picaria algun, que ja sabem de què van, aquests... i a mitja aigua, si no són les servioles que ens prenen el pèl, no sé què podria ser, aquest banc de peix... I si són bonítols? Ja saps que amb aquest carret lent no en pescaràs ni un... perquè tu ja pots anar ràpid, tant com puguis, però si el carret no dóna més voltes que una baldufa, ja pots anar fent... que perdràs el temps, i els nervis! I va ser la pista que em va donar la clau de l’èxit: deixar de banda l’Xzoga amb el twinpower FC i agafar la lesath que em queda amb el pura sang: l’Stella SW.

Deixo anar el jig fins el fons, un de 40gr aproximadament, espero uns quinze segons, tanco els ulls i em concentro amb aquell dia que amb en Martí vaig clavar una gran servia al Cap de Creus. Havia de fer, tres anys després, exactament aquell moviment perquè, us ho creieu o no, cada espècie de peix necessita una velocitat i un moviment concret. Si l’endevines, el teu poder no té límit, ells ho saben... i cauen rendits als teus peus. I així va ser: vaig obrir els ulls, tancar el pick up, respirar fons i vaig transformar tot l’estrès, la ràbia i la mala llet en una velocitat tant vertiginosa que un simple carret de pesca semblava una turbina d’una central nuclear, generant un poder tant terrible que vam convertir la Duna en una arma de destrucció massiva i els dos passarells del DUO TEAM amb uns Tango i Cash: una parella infalible.

Has vist com es fa? Doncs apa, nanu, canvia de canya que toca treballar. I PIM PAM, jo al darrera i ell al davant (de la barca, marranos), PATIM PATAM, ell a proa i jo a popa vam començar a disfrutar com animals. Els peixos no eren molt grossos, però a cada baixada era una clavada assegurada, cada descens del jig era l’únic moment de respir que teníem, doncs era tancar el carret i comptar fins a tres que et quedava la canya clavada a mitja aigua, però no com quan enganxes un palangre o una xarxa: la sensació era d’anar a cent per hora i xocar contra una paret. Una, dues, tres, quatre,... entraven per popa i sortien per proa, descansant únicament per fer fotos o per buscar la taca de peix, perquè l’anàvem perdent. Era automàtic: quan veia aquella taca sota la barca, donava l’ordre d’atac i en menys temps que es llança un míssil, en teníem una cada un clavada. Anàvem tant sobrats, tan farts de peix que, de tan en tant, ens dedicàvem a deixar la canya per fer fotos a l’altre, així tindríem un record inesborrable d’aquella espectacular jornada. Així que deixo la canya, faig una foto a en Pep i m’hi torno a posar amb moltes ganes, però sense pressa, nervis ni estrès i clar, quan un està de sort, el que ha de fer, és aprofitar-la...

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dv 22 Nov 2013, 09:28

Deixo anar el jig fins a terra, tanco, agafo aire i, nyoooc, al segon cop de maneta ja tinc la canya amorrada ben bé a tocar fons! Collons! I marxa corrents, i el clavo fort i tiro d’ell amb decisió, que hi ha molt peix i no es tracta de perdre el temps. Aquest també es comporta diferent... ha picat arran de terra, ha fet una fugida, tres cops de cap benparits, una altra carrera, mmmmm, això no és una servia... Puja, perd potència, fa cops de cap però ja no té esma per corre més... el venço amb relativa facilitat, no pateixo gens als últims metres... no té res a veure amb la picada dels altres peixos, i no aguanta la descompressió com el pagell...mmm... em sembla que ja sé què és! A veure.... ja puja... prepara el salabre, que no el vull perdre, aquest... Ho veus! Ja m’ho pensava! El que faltava: un dèntol! Hahahahha avui estic de llet! Vinga, foto ràpida que no podem perdre massa temps...

Mira, saps què? Fa calor, eh?! Tu, vols dir que no és bon moment per treure la pomada i deixar respirar una mica el peix? Tinc el canell a punt de rebentar i molta, molta set! Després podríem fer una foto que tinc al cap de fa temps... Has vist quin cel? Has portat el TMS de 20cm? Fa mesos que tinc una idea i crec que ara és el moment. Et fa res deixar de pescar quatre o cinc peixos?! Hahahaha, ja hem perdut el compte, no vindrà d’aquí!

I vam beure tranquils i contents, vam estar fent proves una bona estona, vam fer bones fotos, vam riure i ens ho vam passar bé. Sabíem que la deriva ens allunyava dels peixos, que aquell dia eren tots nostres perquè no hi havia ningú més, sabíem on eren, només calia tornar-hi i buscar la taca de peix. I així ho vam fer. Apa, uns quants més que a les quatre hem de plegar veles, que tinc dos fills que m’esperen... Tu manes... No, manen els fills! Aprofitem els últims tirs perquè mira: s’acosta el vent i si hi ha massa deriva ja no hi ha res més a fer.

I va entrar la tramuntana i, certament, es va acabar la partida. Ens quedava una pallisa de travessa amb el vent de cara, crestes formant-se i ones que cada vegada creixien més. No pateixis per res, Pep, la Duna és petita però sap comportar-se, res no l’espanta. Saps que un dia vam travessar una onada per dins?! Hòstia, vaig tenir por per primera vegada... vam quedar xops fins el moll de l’ós! Però no pateixis, home... que aquest és vent de tramuntana!

I vam creuar tot el golf de Roses amb el vent i les ones de cara, les canyes fermes i preparades i en Pep fent un vídeo amb el seu mòbil... i jo que em pensava que estaria mort de por! El guardes, Pep? Igual estaria bé posar-lo aquí... o potser que hi posi un altre final feliç:
I vam creuar tot el golf de Roses amb el vent i les ones de cara, les canyes fermes i preparades. He d’estar pel mar, ara, tu estigues pendent de si hi ha peix, que amb la sort que hem tingut avui, a saber el que ens espera! I amb una mà al timó i l’altra al gas vaig anar guanyant milles al mar, amb seny, rectificant cada dos per tres per no menjar-nos la sal ni mullar-nos com dos pollets quan, de sobte, en Pep em pica l’esquena i m’assenyala amb l’índex un punt indeterminat a mar obert. Paro en sec, i veig el que m’està indicant amb el dit. Merda, ho sabia... no es pot tenir sort a la pesca, perquè la lies. Miro a bavor i veig el port. Miro mar endins i veig el paradís.

-Què fem, nanu?
-Que què fem? Afagar el Tide Minnow Slim de 20cm i el Surf de 15, això és el que farem.
I com dos cavallers armats fins les dents vam endinsar-nos mar endins per correspondre novament a la sort que aquell dia ens somreia. Ell a proa i jo a popa, cadascú amb el seu equip preferit a les mans, vam mirar-nos, vam somriure i ja no recordo qui dels dos va deixar anar la última perla del dia:
- Marica l’últim de clavar el peix!

Ens mirem de reüll i llancem. Veieu els esquers travessant el cel i caient just al mig del merder?
-Ja el tinc!
-I jo també!

I mentre els dos carrets xiulaven d’alegria i posaven la banda sonora més oscaritzada dels relats de pesca, vam mirar-nos, vam esclatar a riure i els dos vam coincidir amb matar el text amb unes paraules ben simples:

-Els marica ets tu.
-No, jo l’he clavat primer! Ets tu, el marica!

-Què collons, mariques... Som el DUO TEAM!



FI



Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dv 22 Nov 2013, 09:36

El final també és inventat.

Ens vam fotre una ampolla de cava al mig del mar, estàvem eufòrics i l'alchool t'envalentona..., però sempre tinc seny. Sovint us faig creure que poso l'embarcació en risc, però qui ha navegat amb mi sap que exagero un xic per fer viure més els relats de pesca.

Tot és més senzill: va entrar tramuntana i havíem de travessar tot el Golf de Roses per tornar a Empuriabrava. Proa a vent, i anar fent! En Pep en va fer un tros de video...

jo ja no recordo com es pengen les fotos aquí, i el video no el tinc.

Apa, ara sí. Ja puc triar la roba tranquil, anar a la dutxa i treballar com un autònom, que hem d'aixecar el país veí.

vagi bé, nanus.

quins records, eh, Pep?!

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Pàgina 3 de 3 Previ  1, 2, 3

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum