MENÚ

SHARE
SAMARRETES

ESQUERS ARTESANALS
BOTIGA DE PESCA
FACEBOOK
COMPARTIR
Últimos temas
» Martí Que i Quer
por Dani Dc 04 Maig 2016, 18:13

» consulta per pesca per zones de tarragona
por vic Dt 03 Maig 2016, 21:17

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:35

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:34

» Re:Consulta sobre silur
por jovi64 Dj 21 Abr 2016, 01:36

» Pesca a susqueda
por Biel Ordeix Dc 20 Abr 2016, 20:16

» Sortida de pesca a riu
por jovi64 Ds 09 Abr 2016, 01:12

» FÒRUM
por jovi64 Ds 26 Des 2015, 11:02

» Avui al matí he sortit
por Paisano Dg 06 Des 2015, 18:52

» Pesca nocturna a l'Ebre
por MaxFactor Dv 09 Oct 2015, 19:51

» Hola
por jovi64 Ds 19 Set 2015, 03:47

» Consells sobre rodet
por jovi64 Dg 06 Set 2015, 00:19

» Salutacions desde Manresa
por lobezno46 Dv 04 Set 2015, 15:56

» Salutacions desde Peru
por antonio999us Dg 30 Ago 2015, 19:21

» Dedicat a la Xènia i en Teixi
por Raül Dg 26 Jul 2015, 13:56

» esquer mal estat a Decathlon
por AlfonsPeñaPescador Dc 10 Jun 2015, 13:57

» pesca tarda i nocturna
por TOTTI Dl 25 Maig 2015, 19:53

» Pescador novell
por jovi64 Dg 17 Maig 2015, 10:24

» Sortida i retrobaments
por Raül Ds 02 Maig 2015, 21:54

» Recordant a la Xènia.
por Raül Dj 30 Abr 2015, 15:39

GALERIA


YOUTUBE
Juliol 2017
DlDtDcDjDvDsDg
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31      

Calendari Calendari

Flujo RSS


Yahoo! 
MSN 
AOL 
Netvibes 
Bloglines 



familia

Pàgina 1 de 3 1, 2, 3  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

familia

Missatge  Paisano el Dg 12 Ago 2012, 20:20

jo penso que el fòrum des que s'han creat els blocs s'ha deshumanitzat
encara sort que els cuatre incondicionals ens amenitzen amb els
seus relats de pesca o no pesca i contestant a les pregutes d'altres foreros
mols direu que cony se embolica aquest si no escriu mai
ja ho dit alguna vegada,soc de pages ,em dónes una fanga i en defenso
em dónes un ordinador i em perdo
el que no em podeu negar és de la gran familia que s'ha creat
per mostra ahir dia 11 aniversari den Raül
una reunió familiar que havia des d'un any asta més de seixanta anys
l'amistat,harmonia i bonrotllo que hi va haver, suposo que va deixar satisfet al amfitrió
o almenys a mi si m'ha deixat
escriure això m'ha portat mitja tarda
que enveja em donen en Tola o en Raül per exemple
avatar
Paisano
www.forumdepesca.com

Data de registre : 20/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dl 13 Ago 2012, 10:47

Doncs jo penso que, qui s'ha deshumanitzat, és la pesca.

En Tola i en RAül no t'han de fer enveja de res, paisano, perquè amagats darerra una pantalla sóm una cosa, però quan ens mirem als ulls i ens donem la mà podeu veure que sóm tots iguals. A tu t'envejo per saber utilitzar una fanga, altres m'envegen per tenir barca, per treure peixos quan pocs més ho fan, perquè em regalen esquers cars,... no m'envejarien tant si sabèssin la feinada que hi ha al darrera, de tot plegat.

Tu t'has estat mitja tarda per escriure quatre ratlles, un missatge fantàstic que ningú gosarà contestar perquè tens raó: ens hem deshumanitzat. Jo vaig tardar dos dies i mig a escriure-us la carta que ahir us vaig enviar en privat. Sento que no encaixo perquè m'emociono parlant d'amistat, de família, de compromís, de bondat; conceptes que no veig en el món de la pesca, que no he trobat enlloc més que aquí, al forumdepesca i amb quatre amics de la pesca comptats.

Paisano, jo us envejo a tots vosaltres perquè ja ho vau veure: en públic no sé parlar. Vaig estar tot el dia ofegant les llàgrimes a la piscina, i vaig vessar totes les altres dins les ampolles de cervesa, de cava al sentir una amarga notícia que ens va deixar glaçats. Em va passar per alt... tantes coses al cap, tants preparatius perquè sortís tot ben rodat, i em deixo a qui més es mereixia ser allà, el rei de la festa, a una persona que se sent com peix a l'aigua quan parla ben alt. Ho sento, he fallat.

l'amfitrió va quedar meravellat. L'amfitrió necessitava respirar dins un món en el qual s'ofegava:

necessitava recordar que en el món de la pesca hi ha persones fantàstiques, senzilles, sensibles i amables, persones com tu -que ens llegeixes entusiasmat.

Vaig saludar privadament a la última noia que s'ha apuntat, una altra valenta! Ho vaig fer en privat perquè quan apareix una gallina ens comportem com galls.

La meva condició per venir al dinar de dissabte era clara: saber pescar i ser marica. Tots van venir amb els ulls tancats.

a la meva segona vida, que és aquesta de la pesca, la literatura i els relats, vosaltres sou la meva família.

L'Anna no ha entès mai pq no em deixo anar al blog, perquè no em vull posar sensible, trascendental. NO entén que no gosi posar-vos els pèls de punta a les vostres dones escribint amb sensibleria i amb el cor a la mà. La resposta la sap en paisano, nena:

la pesca està deshumanitzada i em fa molta vergonya mostrar la meva persona sensible davant persones egoistes a qui només els importa saber el com, el quan, on i amb quin material s'ha de treure un peix que mai pescaran.

No han entès mai que es pesca com s'escriu: amb l'ànima, només així arriben els resultats.

M'hi esforçaré, donaré la volta a la truita, faré el cercle complert. Quan escrigui, pensaré que ho faig només per vosaltres, pensaré amb les vostres mirades del dissabte, amb els vostres nens i amb les vostres dones.

hi ha gent sensible dins aquest món. Escriuré per elles mentre penso amb tots vosaltres.

he tardat 7 minuts, paisano.

Ës fàcil escriure quan es fa amb el cor,
ës fàcil ser un mateix quan s'està en bona companyia.


Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Tola el Dl 13 Ago 2012, 11:07

Qui? jo? i jo què hi pinto?!

Si sóc jo qui li besa els peus a vostè! progenitor del geni dels genis, qui va dotar en kruskis d'aquest gen emprenedor!, l'oracle totpoderós, omnipotent creador d'aquest fòrum!

Laura, no deixis escapar aquesta perla que t'has firat per futur marit. Jo sí que envejo a la Laura!! aquesta sí que n'ha enxampat un de bo!

Kruskis, es pot dir públicament, que aviat et cases?? Bé, bé, doncs no diré res, eh?! que estàs més callat que quan pesques llobarros ran de riu!
avatar
Tola
www.forumdepesca.com

Data de registre : 12/08/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Dani el Dl 13 Ago 2012, 20:23

jajaja, estic amb en Paisano, des de que hi ha els blogs, el fòrum ha perdut una mica de pistonada, però es crec que també les captures i les sortides han baixat en picat... va ser molt millor la primavera que no l'estiu en el tema de captures... i jo ara juliol i agost les sortides breus, i esquivant turistes...

Que en Kruskis es casa crec que es un secret a veus, ja que algú ho va dir pel fòrum ja fa uns messos, i en Joan no ho diu gaire alt per no haver de sentir alló de home casat, burro penjat, però bé, ja demanarem a la Laura que el lligui una mica llarg Laughing

Paisano ara et poso el meu relat que avui he sortit, fliparàs !
avatar
Dani
www.forumdepesca.com

Localització : Girona, Costa Brava
Data de registre : 27/09/2010

http://www.pescacb.net

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  bonitolet el Dt 14 Ago 2012, 21:57

Paisano escrigué:jo penso que el fòrum des que s'han creat els blocs s'ha deshumanitzat
encara sort que els cuatre incondicionals ens amenitzen amb els
seus relats de pesca o no pesca i contestant a les pregutes d'altres foreros
mols direu que cony se embolica aquest si no escriu mai
ja ho dit alguna vegada,soc de pages ,em dónes una fanga i en defenso
em dónes un ordinador i em perdo
el que no em podeu negar és de la gran familia que s'ha creat
per mostra ahir dia 11 aniversari den Raül
una reunió familiar que havia des d'un any asta més de seixanta anys
l'amistat,harmonia i bonrotllo que hi va haver, suposo que va deixar satisfet al amfitrió
o almenys a mi si m'ha deixat
escriure això m'ha portat mitja tarda
que enveja em donen en Tola o en Raül per exemple

Estimat Paisano,
Com a escritor d'un blog de pesca, et demano disculpes per la part de culpa que pugui tenir en el que expliques. Particularment t'he de dir que el blog va ser creat com a diari de pesca digital, és a dir: una manera de tenir ordenades cronològicament les jornades de pesca, amb les seves sensacions, èxits i fracassos, i en quines condicions metereològiques van ser. D'aquesta manera aquest juny puc mirar el juny passat i llegir-nos a nosaltres mateixos què vam treure o no treure, i a on.
En cap moment preteníem deshumanitzar el fòrum (és més, des de fa molt temps tenim un enllaç del fòrum al blog perquè qui entri al blog pugui descobrir aquesta meravella), ni deixar-hi d'escriure, ni acaparar visites (li vam demanar a en Joan que no ens incluís a la llista de blogs de www.pescacostabrava.com precisament perquè el nostre objectiu no és tenir visites).
De totes maneres et dono la raó, però com bé diu en Dani potser els blogs no en ténen tota la culpa.
En fi, és bo reflexionar-hi. Gràcies per ajudar-nos-hi!! Així cadascú pensa en com actúa i en pot treure conclusions.
Com d'altres, jo també he escrit amb el cor!
Bona pesca a tothom i si és el cas, bones vacances!!
avatar
bonitolet
www.forumdepesca.com

Edat : 34
Localització : Girona
Data de registre : 15/01/2010

http://historiadunaficio.blogspot.com/

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dc 15 Ago 2012, 17:41


estic molt d'acord amb això dels blogs: són un reflexe de com és un pescador. No vull dir-ho, que llavors em piquen la cresta...

tinc uns 14 o 15 relats començats, i no tots són de pesca, però em fa pal acabar-los perquè no sé què fer-ne, on ensenyar-los, total... el final de tots els tinc al meu cervell, que no para mai. Em van crear un blog perquè a mi m'agrada escriure de tot, i aquí em vau deixar clar que només voleu coses de pesca. Al final, ni aquí ni al blog, no ho penjo enlloc perquè se m'ha emplenat el blog de pescadors, i és una llàstima, perquè n'hi ha que són molt bons! A mi m'agraden molt!

Em sembla que hi ha unes etapes que hem de passar tots, a la vida dels pescadors. LA descoberta i la ilusió, el compartir, la crescuda de l'Ego, la desmesura... i un va creixent, va madurant, podríem dir. I s'humanitza, torna a ser humil.

em sembla que he passat per totes les etapes que pot passar un pescador, o gairebé totes. He fet el cercle complert: he començat aquí donant-ho tot, m'he allunyat tant com he pogut, he après a pescar-ho tot, a ser portada de revista, a complir els meus somnis, i sabeu com s'acaba tot?

tot torna a l'inici.

Acabo d'escriure un relat nou. És el primer d'un llibre d'unes 50-60 pàgines. Ho tinc tot al cap, m¡ho podria quedar tot per mi (com fan els pescadors), però prefereixo compartir-ho amb els meus amics.

Lo del dissabte no va ser un dinar de fòrum, si fos així us hauria convidat a tots. Dissabte vaig tancar totes les ferides que arrossegava des de fa molt.

vaig a veure on es pengen... em sembla que hi ha un post on diu "relats, o cròniques, o ho penjo al bar dels pescadors".

espero que el gaudeixis, paisano. És el capítol 1. N'hi ha, almenys, 4 o 5. De vegades no parlo de pesca, però si escolteu bé, sempre sentireu el mar de fons.


Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dc 15 Ago 2012, 17:49

No sé on penjar-ho, no encaixo enlloc. PAisano, amb el teu permís, ho penjo aquí:


QUADERNS D'ESTIU


[center]U

[justify]Treure la Duna de l’aigua ha estat, sense cap mena de dubte, la decisió més encertada i intel•ligent que mai he pres. Ara ja no he de mirar el rellotge per res, ni passejar amunt i avall material de pesca com si fos un burro de càrrega, m’estalvio totes les bronques de la dona, la gasolina, la pudor de peix.. He aparcat el silenci, la tranquil•litat, la pau que se sent perdut al mig del mar pescant somnis... Bé, de fet, no estaria gens malament temptar la sort del divorci a canvi d’un xic d’esbargiment, però què hi farem: m’he convertit en el típic dominguero!

Ara mateix, lo únic que em fa patir és que el nen no es quedi sense protecció solar al pito, que la nena no s’estampi contra les roques i es trenqui les dents, aprendre a respirar sense que es noti que amago el ventre i a ajupir-me per no mostrar la putacoronilla i evitar que la gravetat faci de les seves amb les meves tetes de gelatina. Res més. Res?

-Ai perdoni... excuse me! Ehem... el nen, que és una bèstia... no passarà més.
-Puta, Putaaa. A puta, papa, a puta!
-NO, nen, macu... no es diu puta... (Comporta’t collons, que tot déu ens mira!). Es diu pilota, pilooota.
-Puta. A puta!
- Que no... ai quina gràcia, el meu rinxol d’or! (va nanu, esforça’t que sembles tonto, que la de les tetes maques em mira, fes-me quedar bé per un cop a la vida!). P-I-L-O-T-A. Pilota. UNNNA PILOOOTA!
-UNNNA puta.
-Hòstia noi... mira que et costa... és que té dos anyets, angelet. Ah, i demana perdó a la senyoreta. P-E-R-D-Ó i P-I-L-O-T-A. Vinga, macu, que pots fer-ho... – i el nanu, amb una cara de bon noi que t’hi cagues, li deixa anar a la tia que està més bona de la platja:
- Perdó per la pilota, puta.
- Això et passa per mirar les tetes de les altres dones, papa! Només pots mirar la mama, i a mi, que sóc la teva novia – em diu la meva filla de cinc anys cridant des de l’altra punta de la cala. La meva dona, i tota la platja, encara riuen. I jo encara em vull fondre!

Fins i tot aquella noia tant guapa ha deixat de llegir i em mira com si fos el desgraciat del seu marit. No puc més, comencem bé la tarda...me’n vaig a l’aigua!

Està calenta, l’aigua, per ser mes de juny. Em fa pànic mullar-me les pilotes, com sempre passa, però molt pitjor és el ventre i la ronyonada. Per entrar a l’aigua només hi havia dues coses que em feien ser decidit: una tia en pilotes esperant-me o unes ulleres per veure peixos sota l’aigua. A veure si recordo tot el que havia après abans de tenir fills... quins temps, aquells! Qui t’ha vist i qui et veu, eh?!

A veure... ah, sí! No deixis d’escopir als vidres i refregar la saliva amb el dit com si mullessis un clítoris, o no veuràs tres en un burro quan la pantalla s’enteli. Mmmm... no sabia que els conills nedaven amb tanta gràcia, ni recordava uns pits tant ferms, llàstima que l’aigua freda no li fa miracles a la cara, a aquesta sirena. Ep! Mira! Una daurada! I una altra! No, no m’he trobat les bombolletes de l’anunci del Freixenet, (quina feinada!), sinó dues daurades que, desconfiades, neden sense treure’m l’ull del damunt. I sards! Mira, tres sards de bona mida, el gros passa del mig quilo, aproximadament. I ja em trobo més bé, gairebé he oblidat la mala jugada d’en Nil a la platja i, quan la tenebra del record se’m torna a fer present, veig un núvol de sorra a uns deu metres de mi: no falla, rogers!, dos de molt bona mida! I goita-les! No podien faltar les llisses, nedant entre aigües com si fossin taurons de fireta. I arribo a les boies que limiten la zona banyista, però que no em limiten a mi: no vull anar-me’n sense veure al rei de l’escuma. I vorejo els límits dels domingueros, tot fixant-me com les cadenes que subjecten les boies esgarrapen el terra atraient a infinitat de peixos que busquen aliment: petits sards, saupes, doradelles,... tots barrejats, sense ser convidats a la festa. I arribo a les pedres, i observo molt atentament. És un espectacle observar els peixos vius! I, finalment, apareix ell.

Ràpid, majestuós, d’un quilo dos-cents grams li calculo, es mou amb una agilitat, sinuositat i elegància que et fa posar la pell de gallina, notes com et cau la bava, malgrat quedi emmagatzemada dins un tub que comença a obstruir l’aire que respires. La salabror de l’aigua comença a irritar-te la gola i a entumir-te els pulmons de salnitre però no pots parar de mirar aquella bellesa. Ara no és hora d’acovardir-se, ha arribat l’hora d’aguantar la mirada al rei. Et mira, et desafia, no para quiet. Sap mantenir la distància perquè ha vist caure molts amics seus i no hi ha pogut fer res. Sap que vaig nu, que no porto fusell, però no se’n refia. Segurament aquest llobarro arribarà a ser vell. Llavors sí, el desafiaré. Em mira per última vegada, com si m’agafés la matrícula, i desapareix. Ens tornarem a veure les cares, algun dia.

He perdut la noció del temps, per uns moments ja no sé ni on estic, ni si hi ha algú que m’espera. Clar que sí! Nedo uns quants metres i, al tenir la platja altra cop a la vista, veig la Teresa, l’Alba i en Nil com desesperen buscant al seu pare entre la gent. -Aquí! Sóc aquí! -els indico aixecant els braços. Estan contents, salten i criden, miro per últim cop els peixos que em ronden i els dic adéu, que la vida em reclama. Són tres oblades que no s’espanten i em miren amb la confiança que tenen els peixos de segona categoria gastronòmica. No riurien tant si tingués la canya d’spining als dits!

-Què, has vist peixos?
-Dorades, sards, oblades, rogers, llises, ah, sí! I un llobarro que t’hi cagues!
-Com et passes... que et penses que els teus fills són imbècils, o què?
-Tu em creus, Alba? Vols venir? Posa’t les ulleres, agafa el tub i prepara’t per entendre perquè el papa estima tant el mar i els peixos. Es viu una altra vida, allà dins!

I la noia del llibre va tornar a deixar de llegir. M’escoltava.

-Papa, papa! Un tauró! Papa, papa, has vist això?! Papa, papa...!
-Calma’t i no cridis cada cop que vegis un peix, o marxaran esporuguits. Agafa’m la mà i, quan vegis alguna cosa, la prems ben fort.

I així vam passar la mitja hora més meravellosa que mai he viscut amb tants anys d’afició. Mentre la meva nena obria els ulls i veia per primer cop totes aquelles meravelles que li contava, no vaig poder reprimir la sensació de ser Peter Pann per un dia i ensenyar el meu petit món a la meva Wendy, una Wendy que encara no sap que es pot volar sense ser ruixat per la pols que custodia la Campanilla. Llàstima que creixin! Quan siguem els dos grans i compartim problemes de la vida, la convidaré altra cop a veure els peixos. Si m’agafa de la mà i me la prem amb tanta força sabré que, alguna cosa, l’haurem fet ben feta.

I allà sortia jo, amb la nena tremolant de fred als meus braços com si fos en David Hasselhoff, una mica més baixet, bastant més calb i molt més grassonet però –segurament- un xic més feliç i content que ell.

-Ja era hora... que m’has de posar crema a l’esquena amb massatge inclòs, amor meu.

I mentre li posava la cremeta a la senyora fent-li un massatge del tot a cent, comentava la jugada amb la nena i en Nil ens mirava amb la boca oberta, vaig notar com em queien les tetes, com marcava tota la xixa i com ensenyava la coronilla a la gent. M’havia convertit en un dominguero sense complexes, havia compartit la meva passió amb la meva nena i allò em feia ser feliç, estava content amb mi mateix.

I la noia del llibre ja no llegia, jugava a prop meu amb la seva filla, ensenyant-me els seus ulls verds.


Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dc 15 Ago 2012, 18:44



Hi ha molts errors, que aniré corregint. Feia molt temps que no em sentia tant còmode escrivint, i això només s’aconsegueix quan s’està entre família.

Gràcies pel post, paisano. Quin gran títol!

He tardat una horeta a escriure el text. Escric amb dos dits.


quan pugui, escriuré els altres capítols. El 2n està bé, el 3r farà riure una mica, el 4rt em servirà per lligar-ho tot amb el 5è i aquest serà l'últim, i us posaré molt calents i calentes!

o no... com que no són de pesca...


Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Perdó per la intromissió

Missatge  boig de mar el Dj 16 Ago 2012, 01:42

Suposo que comptant amb el vostre permís tot i no ser de la família, no he pogut evitar llegir-ho d'una tirada, aquest cop, Raul, si he recordat per que em vaig fer seguidor del teu bloc, i també per que vaig decidir registrar-me a aquest fòrum, després d'un parell d'anys en un altre que m' absorbeix el noranta per cent del temps que dedico a internet i sense sentir cap necessitat de ficar-me en més merders, perquè més que un fòrum de vegades sembla el correu privat, potser no d'una família, però si d'un gran grup de bons amics.
Em sumo al sentiment d'en Paisano, multiplicat per dos, enveja per no saber mostrar sentiments a través d'un teclat o un escrit com tan fàcilment sembla que feu alguns i per no pertànyer a un grup d'amics que es consideren família.
Gracies
avatar
boig de mar
www.forumdepesca.com

Edat : 51
Localització : Torroella
Data de registre : 16/11/2011

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Dani el Dj 16 Ago 2012, 09:20

Oscar els relats d'en Raül són diferents, i la veritat es que enganxen jajaja

Al fòrum hi ha registrades més de 350 persones, però hi ha gent que porta molts anys es coneix de fa temps i d'aqui que semblin familia, però jo diria que de families n'hi ha vàries, cadascú es fa més amb un tipus de gent per afinitat, per tipus de pesca, per compartir port, per modalitats de pesca.... jo recordo que al principi feia spinning de costa i quedaba amb uns i altres i anava amunt i avall per conèixer gent a cada sortida, més tard em va enganxar el tema de kayak i des de fa un any pràcticament la familia de kayak ha quedat reduida a uns 8/10 companys que cap de setmana si i cap de setmana també anem quedant, avui 2, 4 o pot ser 5 o 6 de cop, tot i que de tant en tant puguis anar a peu o embarcar-te amb algú. Realment es aixó, crec que som moltes families amb dos nexes comuns que són el fòrum, i la passió per la pesca.

Apa, a seguir amb els relats i bon cap de setmana ! Per dissabte/diumenge ja faré una crònica ben parida, que hi ha un bon motiu per fer-la ja es veurà....
avatar
Dani
www.forumdepesca.com

Localització : Girona, Costa Brava
Data de registre : 27/09/2010

http://www.pescacb.net

Tornar a dalt Ir abajo

familia

Missatge  Paisano el Dj 16 Ago 2012, 13:31

Estimat Bonitolet
no us vaig contestar ahir perquè són les festes de La Bisbal
teniem reunió familiar i vaig tornar molt tard
jo necessito molt de temps per dues linies
a veure si sóc capaç de escriure dues linies sense cagar-la
no és la meva intenció ofendre ningú, només faltaria que jo manés sobre vosaltres
cadascú és lliure de fer el que plagui amb la seva vida i els amb els sueus fets
jo només dic que el fòrum tenia més vida quan tenia relats cada dia
porto més de mig segle treballant i aquestes coses de ordinador i coses modernes no las entent
como no se escriure ni pescar doncs m'he de conformar amb els relats que feu els altres
jo només et dire que per mi és una satisfacció haver-vos conegut a tots vosaltres i incloure-com amics
la meva amistat i el meu afecte el teniu, el que vulgui que l'agafi i el que no no
el disabte per a mi va ser fantastic, i si no mira la meva dona encara no ha posat els peus a la barca
i em va acompanyar sense conèixer a ningú només de sentir parlar de vosaltres
en conclusió que no se qui és més egoista si jo per demanar-vos els vostres relats o vosaltres per no fer-los
dic relats, no-llocs,técnicas i cimbells
serà que sóc vell:en quedo amb les coses bones que les dolentes venent sense buscar
mira el relat den Dani els que el coneixem sabem el que buscaba
NO RUNDINIS QUE ET SORTIRAN CABELLS BLANCS
PD:lo de familia és que no sabia que titol posar i em va semblar el més apropiat
en refereixo a tot el conjunt que formem el fòrum jo no distingeixo ni alçada ni pes ni bellesa ni tipu de pesca (només persones)
i torno a rapetir sóc de pagés i no m'expreso bé ho sento
avatar
Paisano
www.forumdepesca.com

Data de registre : 20/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Dani el Dj 16 Ago 2012, 15:10

paisano ja tinc cabells blancs, ara ho entenc gràcies a tu, es per rondinar massa !! Veus com si que t'expliques bé ??

No pateixo pel que busco, confio en el mar i se que o demà o dissabte tindré premi, algú avui ja ha tret premi gros però shhhh ja ho dirà ell, que tot se sab després :-)
avatar
Dani
www.forumdepesca.com

Localització : Girona, Costa Brava
Data de registre : 27/09/2010

http://www.pescacb.net

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Tola el Dv 17 Ago 2012, 10:33


Dani escrigué:Al fòrum hi ha registrades més de 350 persones, però hi ha gent que porta molts anys es coneix de fa temps i d'aqui que semblin familia, però jo diria que de families n'hi ha vàries, cadascú es fa més amb un tipus de gent per afinitat, per tipus de pesca, per compartir port, per modalitats de pesca.... jo recordo que al principi feia spinning de costa i quedaba amb uns i altres i anava amunt i avall per conèixer gent a cada sortida, més tard em va enganxar el tema de kayak i des de fa un any pràcticament la familia de kayak ha quedat reduida a uns 8/10 companys que cap de setmana si i cap de setmana també anem quedant, avui 2, 4 o pot ser 5 o 6 de cop, tot i que de tant en tant puguis anar a peu o embarcar-te amb algú. Realment es aixó, crec que som moltes families amb dos nexes comuns que són el fòrum, i la passió per la pesca.

Dani, no ho podries haver dit millor!! que a vegades la gent es coneix tant, que parlen de coses que deixen fora de joc a d'altres que no saben de què va la festa i ho volia explicar d'on venia i tot plegat, però no sabia benbé com fer-ho que s'entengués, que a vegades sembla que hi hagi gent que sigui més forera que d'altra i simplement, són gent que via fòrum han anat quedant, explicant-se aventures, secrets, tècniques i mica en mica entres a conèixer les circumstàncies d'aquella persona i la seva família i mica en mica, no saps com, el que era un desconegut, passa a conegut i al cap d'un temps arriba aquell moment que no saps si és amic o conegut, però algunes sortidetes més et confirmen que és més amic que conegut, quan notes que comences a parlar de coses que no tenen a veure amb els peixos ni la pesca i que et trobes en situacions que penses "això li agradaria a tal persona" i de cop, no saps com, et trobes que comparteixes unes vacanes o una barbacoa amb algú que sí, en un principi vau coincidir en un fòrum de pesca.

I així va passant el temps i anem sumant anys, que al capdevall, el que ens queda al final de tot és els amics que hem fet i la mesura en que hem fet feliços als altres en aquesta vida. Tota la resta, punyetes amb vinagre!
avatar
Tola
www.forumdepesca.com

Data de registre : 12/08/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Dani el Dv 17 Ago 2012, 13:00

En que si es cert i dono la raó a en Paisano, es que hauríem de continuar entrant al fòrum, però sobretot participant en ell, jo sempre intento quan entra algú nou donar un hola benvingut, quan algú pregunta si se la resposta, la intento donar, o si no es adient la pregunta i/o la resposta, l'hi comento en privat i l'hi faig veure que està mal plantejat, o que aquest tema millor no tocar-lo en públic, cròniques de sortides en vaig fent alguna de tant en tant, a partir d'ara les faré al blog però aqui continuaré fent un resum, que no costa res, hauríem de mirar de que el fòrum tingui la mateixa vidilla que tenia abans, depèn de nosaltres, de tots, fem un esforç va que no costa gaire :-)

Bon cap de setmana !
avatar
Dani
www.forumdepesca.com

Localització : Girona, Costa Brava
Data de registre : 27/09/2010

http://www.pescacb.net

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  kruskis el Dt 21 Ago 2012, 00:22

Home... la veritat és que una mica de pistonada l'hem perduda.... però també és normal. Jo sóc el primer que no explico gaire res.

Jo vaig parir aquest fòrum i quan veus que la cosa rutlla et sents orgullós. Fer el teu bloc personal i veure que la gent s'el llegeix, es fa seguidor teu, etc... segur que omple molt, és un sentiment que entenc, a mi em passa amb les coses que faig.

Jo no en sé de fer coses tan personals..., tampoc m'agrada molt donar detalls (si no pregunteu a la sra. Kruskis....)
Faig un fòrum perquè els pescadors de Catalunya interactuin, un bloc de pesca on només "reescric" el que escriuen els altres per poder tenir tots els posts junts, munto una botiga de samarretes que ni tan sols imprimeixo ni envio (em limito a cobrar un petit percentatge per disseny venut). Munto una botiga de pesca però sense ser-ne el propietari. Lo meu és mantenir-me a la segona fila, rumio molt però no arrisco res.

Per altra banda també hi ha el facebook que és súper immediat i súper àgil, les teves captures arriben a més gent, cada dia hi ha infinitat d'informació nova, s'actualitza al moment des de qualsevol mòbil, etc.... són molts els avantatges.

L'única cosa diferencial del fòrum és el sentiment de comunitat, aquest sentiment crec que no existeix al facebook ni als blocs, només als fòrums, i més en aquest que sempre es respira bon ambient.
Encara que no hi escrivim, el sentiment el conservem tots. Tots nosaltres segur que un o altre amic hem fet per aquí dintre, i si no l'hem fet el farem.

Fa temps que es planteja l'opció d'integrar de nou Pesca Costa Brava amb el Fòrum... sí que aniria bé de cares a tenir-ho tot centralitzat però molts dels blocs són en castellà i és com si es "desvirtués" el fòrum, no? Ja hi penjo moltes notícies en castellà però no sé.... és com si perdéssim l'identitat, no?

_________________



Botiga online de pesca & nàutica
avatar
kruskis
www.forumdepesca.com

Edat : 37
Localització : Costa Brava
Data de registre : 07/03/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Dani el Dt 21 Ago 2012, 00:27

el problema, català-castellà a part, es que el fòrum es una cosa, i els blocs un altre, així com el facebook, hi ha foreros que ni tenen blog, ni tenen facebook, ni en tindran mai, bastant fant entrant al fòrum que segons com ja els hi va gros, jo crec que cada eina es diferent, i que hi ha persones més joves que ens adaptem una mica a tot, i persones ja que no estan per gaires osties, i que el fòrum ja els va bé i no volen complicacions....
avatar
Dani
www.forumdepesca.com

Localització : Girona, Costa Brava
Data de registre : 27/09/2010

http://www.pescacb.net

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  kruskis el Dt 21 Ago 2012, 00:29

Dani escrigué: joves que ens adaptem una mica a tot

"adaptem"? jijijiji Twisted Evil Twisted Evil Twisted Evil Twisted Evil Twisted Evil Twisted Evil

_________________



Botiga online de pesca & nàutica
avatar
kruskis
www.forumdepesca.com

Edat : 37
Localització : Costa Brava
Data de registre : 07/03/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Dani el Dt 21 Ago 2012, 00:39

kruskis escrigué:
Dani escrigué: joves que ens adaptem una mica a tot

"adaptem"? jijijiji Twisted Evil Twisted Evil Twisted Evil Twisted Evil Twisted Evil Twisted Evil

pensava que em diries... joves??? jajajaja

mira que sortir amb en Paisano i posar-te a dormir, jo soc en Paisano i et tiro per la borda de la bala perduda perque et despertis de cop Laughing
avatar
Dani
www.forumdepesca.com

Localització : Girona, Costa Brava
Data de registre : 27/09/2010

http://www.pescacb.net

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  kruskis el Dt 21 Ago 2012, 00:41

enveja cotxina que tu no pots dormir al caiac!

_________________



Botiga online de pesca & nàutica
avatar
kruskis
www.forumdepesca.com

Edat : 37
Localització : Costa Brava
Data de registre : 07/03/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Dani el Dt 21 Ago 2012, 00:58

kruskis escrigué:enveja cotxina que tu no pots dormir al caiac!


jajajajaja no posis la ma al foc, que et cremes !!

avatar
Dani
www.forumdepesca.com

Localització : Girona, Costa Brava
Data de registre : 27/09/2010

http://www.pescacb.net

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Ds 22 Set 2012, 18:22

pels "joves" que passen de blogs i per en paisano, que sé que li agraden els relats de pesca, aquí en va un que parla d'una canya molt benparida.

Sí, paisano, és com la teva, i me la va vendre el teu fill.

en Martí em va demanar "seny" quan va saber que havia partit la lesath... "si tenies la millor de shimano, amb què ens sortiràs, ara? por em fas..."

ja veus MArtí, amb els temps que corren no em puc comprar la millor de totes les canyes. Ara toca comprar bé, amb el cap i, sobretot, amb seny.

quan torni a pescar en barca, que l'he tret per qüestió de diners, tindré tots els elements per parlar obertament d'aquesta canya, fer-ne anuncis, i el que calgui. Mentrestant, vaig fent proves al blog... PArlar d'una canya com l'amant perfecta no està a l'abast de tothom... clar que, fer parlar un peix en una revista, tampoc.



Estrenada!

Els nervis no van deixar-me escollir l’hora, només el lloc. Vaig calcular malament, més ben dit, no vaig reflexionar gens sobre el que havia de fer; més aviat, em vaig limitar a deixar-me endur per una excitació que no sentia des d’abans de l’estiu. Tres mesos i mig sense pescar et proporcionen infinitat de moments per l’anàlisi i per somiar amb el que t’agradaria fer. Ara era, simplement, el moment de fer-ho.

Tenia dues hores, a molt estirar tres, així que no podia estar per romanços i vaig escollir en funció del temps. Necessitava agafar el cotxe. Odio agafar el cotxe quan sóc a Cadaquès, malgrat sabia que el trànsit no seria cap problema a aquelles hores, ni l’aparcament. Havia bufat tramuntana durant tres dies seguits i precisament aquell matí, el primer dels meus tres dies de vacances, afluixava el vent. Hi havia d’haver mar de fons per força, i no hi ha millors condicions per un spinner com un bon mar de fons que generi molta escuma i poc vent que et permeti llançar no lluny (que no cal) sinó bé: amb precisió, control, seguretat i confiança. Amb el cor, el cap i amb l’estómac, així es pesca: pensant, sentint i gaudint.

Vaig muntar la canya i l’esquer al garatge, sota la llum del fluorescent. La mida de la canya és perfecta perquè em permet portar-la a la batalla en un cotxe petit, entenent com a cotxe petit un utilitari familiar corrent, i això és sorprenent per un autònom que està acostumat a rondar pel món amb una furgona de 5m: allà hi cap tot! Hi tenia muntat un petit vinil per dos motius, ja sé que us he dit que no pensava massa... però sempre, facis el que facis, s’ha de pensar un xic. Encara era negra nit, no podia anar saltant pels rocs del cap de creus, havia d’anar a prop del poble per la manca de temps, i havia d’estrenar la canya amb el pes mínim. Mica en mica, aniria pujant de pes. L’objectiu era fer temps en una petita raconada, on hi havia fet moltes passejades amb les ulleres i el tub, i sabia de primera mà que hi havia llobarros petits. Nit, mar en calma, poc vent, canya sensible i llobarrets... què hi posaríeu sinó un vinil? I quedi entre nosaltres... no m’agrada gens pescar amb vinils, gens, fins aquell moment de foscor absoluta i sentir als dits els seus moviments. Avantatges de pescar amb una canya sensible.

Ni puta idea d’on anava la gometa. Amb una canya nova vas completament perdut, no saps com llença, com clava, com actua, i no hi ha millor manera que clavar, al tercer tir, un bon peix. PICADA! Flas! Clavada reactiva i OOOH, enrocada que t’hi cagues. Ja seria massa somiar, fins i tot per mi, que em passo el dia fent-ho. Dues fuetejades i es desclava. Bé. Només em faltaria haver de refer el baix a plena nit... i l’enganxo tres tirs després. Grrr, definitivament, no m’agraden els vinils al roquer. Estiro fort, amb ràbia, amb mala llet. Mmmm, m’agrada aquesta canya... Tres fuetejades seques, la Xzoga respon amb nervi, és molt més potent del que em pensava, i això em dóna confiança, em fa esbossar un somriure malèfic. S’arqueja mostrant les dents, que en té moltes en forma d’anelles, unes anelles ben distribuïdes que transmeten sensibilitat a qui pesca i potència a la vara quan clava el peix. No em feu parlar de característiques tècniques que m’avorreix moltíssim, només us diré que sé que algun dia l’estimaré. Arranco el vinil, miro el cel que es trenca i decideixo anar a les escumes. En cinc minuts ja veuré on poso el peu, i canviaré d’esquer.

Hi ha espuma, però poca. El mar de fons és tímid i just pinta de blanc un petit perfil costaner. Pocs llobarros trobarem... així que desisteixo i canvio, a la llum del cotxe, el Tide minnow Slim de 20 cm per un coundown de 7 cm. Buscaré sards, que ja em va bé. No sé si piquen a aquestes hores, però a primeres llums algun cop n’he fet. Deu tirs i res. Cinquanta i res. Tres-cents i s’acosta l’hora d’esmorzar amb els nens. A mitja sessió ja sé que no pescaré res: ho provo a l’escuma, a tocar les pedres, més endins, per sobre, per sota, amb flotants, amb coundowns, fins i tot amb vinils... i res, ni toc. Deixo de pensar amb els peixos i em centro amb la canya, a provar-la amb diferents esquers, recollides i llançaments. A mesura que augmento de pes noto com me’n demana més i em poso molt content perquè a mi m’agrada treballar amb pes, m’encanta llançar lluny des de la barca, em meravella fer serpentejar els passejants, cridar l’atenció amb el poppers, bombardejar amb jigs. Les sensacions són molt bones tenint en compte que no estic en el meu hàbitat preferit. I marxo cap a casa convençut que he fet una bona compra, que és una canya molt polivalent, que li trauré tot el suc quan pugi a la Duna i la pugui exprimir. Marxo convençut, també, que arribaré tard a casa. Hi ha una parada que vull fer. Tinc vint minuts. No necessito més.

Hauria de posar l’intermitent a l’esquerra quan arribo davant el camping de Cadaquès, a l’encreuament del cementiri. M’encanta fer un cop d’ull entre els xiprers i comprovar de quines vistes tant magnífiques gaudeixen els difunts. Baixo, aparco i pujo a una plataforma que serveix de port esportiu amb data de caducitat, espero. A mesura que avanço, les plataformes es posen en moviment, les cadenes que les subjecten grinyolen, i sento a la cara una mica de vent fresc. És el que més s’apropa a pescar en barca i em sento com si entrés al passadís de casa. Estic còmode, i agafo l’únic esquer que he reservat per aquest moment. No és un DUO, així podeu estar segurs que no menteixo amb tot el que us estic dient. Deixo la maleta al terra, vull sentir-me tant lliure com em sigui possible, tanco els ulls i moc conscientment la plataforma que respon sota els meus peus amb sinuosos moviments. Em col•loco en posició, flexiono les cames, arquejo el cos enrere, obro els ulls, giro el cap per clucar l’ullet al Gunfish i, per uns instants, veig el motor Evinrude darrera meu, la butaca de popa, el reguitzell d’esquers... i somio que som a l’octubre i pesco sobre la Duna. Agafo aire i llanço a l’infinit, amb ràbia, amb fe.

El mar no acompanya: és una bassa d’oli, però em conformo amb fer ballar un esquer de superfície. M’entusiasma veure com la canya li transmet cada moviment del meu canell. Zig-zag-zig-zag. Parada. Ziga-zaga,ziga-zaga, perfecte. Tinc l’esquer a uns trenta metres, vaig fent parades però va venint. Sé que hi ha uns tres metres i mig de calat, hem de captar l’atenció del peix, excitar-lo a venir i donar-li temps. S’ha de tenir els nervis d’acer, però no tant com quan uses vinils. No m’agrada anar tant lent. A més, veure en tot moment el que pots arribar a fer damunt la superfície és absolutament adictiu. L’estela que deixa darrera seu sembla dibuixada per un còmic gore, és com una d’aquelles vinyetes amables que precedeixen les escenes terribles, les que fan mal de veure, les que maten al peix. Pescar fa pupa.

Ziga- zaga, ziga-zaga-ziga. Xip-xap, xip-xap-xpip-xap-xip-xap. Calma total. Toc, toc i XAAAFFFF! PATACADA! Hòstia!, cagumtot, has vist nanu! Has vist això!!! Recullo fil amb el carret i flass! Clavada! Durant uns segon no sé si he somiat o alguna cosa ha sortit del no res i ha rebentat la superfície del mar... recullo més i arquejo la canya, que es blinca una tercera part. La puntera, arquejada, respon als precs del peix. Hi és! A uns vint metres de mi, noto com el fil estira cap a la dreta intentant buscar fons, però no pot. Pesco sempre em el fre dur perquè busco animals grossos que estirin fort, així que és evident que el que tinc estirant no pot ser res més que un llobarrot d’una mica menys d’un quilo de pes. Ni salta, ni corre, ni estira fort, la lluita sembla la d’un peix bullit, però aquella picada em va quedar gravada a la retina, per sempre més.















Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Tola el Ds 22 Set 2012, 22:17

Molt bé Mr. Dièresi! aquest escrit sí que m'ha agradat. És simple, cru, descarnat, net, sense floritures barroques ni idees recargolades ocultes. Directe al que vols explicar, sense complicacions, anant a l'essència del tema. I el més important de tot, ets tu i el teu objectiu d'agafar bagatge amb la canya, la típica sortida que fas de rodatge per ja conèixer el material quan toqui treballar com toca. Tu, el teu material i un peix despistat que també va fer-li prou patxoca.

Molt bé. Espero que aviat veiem noves històries de tu i d'aquesta canya, sigui via fòrum o en directe sobre la Duna. Ja saps que em fa ilu que em convideu a les vostres barques. Em feu sentir molt afortunat, malgrat no tingui actualment tant de temps per anar a mar com voldria. A la meva carta de reis cada any hi apareixia "una barca" que com cada any, mai trobava a la meva pila del 6 de Gener. Finalment, per la 1a comunió me'n van regalar una d'inflable que ben just hi cabia. No era el que demanava cada any per reis, però m'era suficient per enfilar-m'hi durant hores i temptar els peixets amb un ham i un cuc. I bon rendiment que vaig treure-li, tu!!
avatar
Tola
www.forumdepesca.com

Data de registre : 12/08/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dg 23 Set 2012, 18:17

em poso molt content quan rebo un comentari que em serveix d'alguna cosa, Martí. Gràcies, m'ajudarà molt a escriure millor en el futur.

A mi, d'aquest text, no m'agrada ni el principi (que no s'entén el que volia dir) ni el final. Hauria de descriure el que vaig veure, eliminar el 2n blog d'onomatopeyes que donen confusió i no aporten res. Volia posar la pell de gallina i no ho he aconseguit. De tota manera, estic satisfet: vaig començar a les 7am i vaig acabar a les 9am, sol amb els nens i pujant 25 vegades cada cop que em deien alguna cosa. Era impossible que el final fos bo amb tant enrenou. Valgui d'entrenament.

no hi ha barroquismes, ni metàfores estranyes perquè no cal, aquí. Sé que no et va agradar el d'en BAtman, no el vas entendre... però l'Anna sí, i és lo únic que pretenia. Sé que molts no els agrada llegir com parla un peix, però a molts altres sí. El "sense títol" és una metàfora sencera, va agradar a molta gent, molta. El problema que tinc és saber el que m'agrada a mi. Vaig tocant tecles.

Escriure per pescadors és fàcil, MArtí, molt fàcil. Necessito més.

vaig aconseguir un petit descompte de la canya, i he de fer promoció. Puc promocionar qualsevol cosa sense ni tan sols provar-la, he escrit dos repors de palometons sense pescar-ne ni un, recordes? Això no em suposa cap problema. Ja li vaig dir al jefe que faria coses al blog, al meu rollo, quan acabi les proves a la barca (quan hi vagi), quan tingui fotos de captures, quan tingui els elements que em facin falta, llavors li faré un escrit per ell, en castellà perquè la seva web la mira tota espanya, sense metàfores, sense mariconades. L'anunci el podria escriure ara mateix, tots segueixen un mateix patró, però jo he de saber què puc dir a la gent, i per fer-ho no n'hi ha prou amb provar una canya durant tres hores i pescar un llobarro.

la de la revista ja m'emprenya un altre cop. Faré un repor de dentos per novembre, tinc 15 dies per escriure'l i no posaré la barca fins d'aquí a tres setmanes. Tinc un problema? Em sembla que sí... perquè vol un repor tècnic, amb peixos grossos. Tinc el teu dento de 7kg, però les fotos són molt dolentes... Amb una trucada, tindré fotos de dentos grossos, no passa res. Serà un repte per mi... em volen professionalitzar sense pagar-me un duro... i això no sé com es menja, ni si es paeix.

El faré. El faré bé, i quan acabi valoraré si és el que m'agrada, i com que sé que no m'agrada gens... plegaré. Ja li vaig deixar clar el primer dia:

quan em vulguis convertir en una màquina de pescar i d'escriure, desapareixaré.

necessito les metàfores, MArtí. Tu no les entens, la majoria de pescadors tampoc, però l'Anna, la Xesca, la Sònia, i moltes de les vostres dones, sí, i jo també escric per elles. Això sí em fa feliç.


Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Paisano el Dg 23 Set 2012, 21:46

Raül és igual per a qui escriguis
la qüestió és que ho facis
avatar
Paisano
www.forumdepesca.com

Data de registre : 20/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Raül el Dg 23 Set 2012, 22:58

a veure si m'explico:

imagineu-vos que heu de fer un repor d'espets i barracudes. Molt bé. Lo típic que llegeixo per tot arreu vindria a seguir l'esquema següent:

- definició i diferències espet- barracuda. Rollo Tècnic-científic i avorridíssim!

-exposició tècnica de material divers: canya, carret, fil, esquer. Una pallissa.

Amb això ja ens han colat una pàgina i mitja de reportatge...

- llocs on trobar l'animal, mitja pàgina més.

i quan ens n'hem adonat, girem pàgina i ja està. JA?

Ara imagineu-vos que un amic vostre pesca espets amb la dona i la filla. Tu has de "vendre esquers DUO" i a sobre vols fer un homenatge a la teva canya preferida que has partit com un idiota. Què pots fer? Un relat de pesca.

Ho tinc tot, tot menys la foto d'una barracuda o espet de més de 5kg. El teníem... però millor us ho explico un altre dia.

fa temps que em ronda pel cap, ja us vaig anunciar el títol fa temps, al fòrum. Comença així, quan tingui el peix de més de 5kg amb el DUO a la boca, l'acabaré. Podeu dir-hi la vostra, sense por, és el que espero penjant-lo aquí. Si em doneu la vostra opinió, igual el puc fer millor.


Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 40
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: familia

Missatge  Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Pàgina 1 de 3 1, 2, 3  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum