El meu somni d'una nit d'estiu

Hola Companys, ara feia dies que no escrivia res, de fet he sortit bastants dies i he acabat pescant a fons per tenir almenys alguna picada molts penegals i poca cosa més.
Aquest hivern se m'ha fet llarg i feixuc, sense poder sortir massa a pescar degut a adversitats que han anat sorgint, i amb l’arribada del bon temps i la calor cada dos per tres hem venia al cap si hem podria treure aquesta espina amb una bona pescada.
Pensava en els peixos que encara tinc pendents de descobrir, algun déntol, algun llobarrot, algun palometó o tallahams, no sé necessitava alguna cosa per tornar-me a sentir pescador, i demanar per demanar si podia ser amb spinning o jigging molt millor. Com alguns sabeu tot just començo a tocar algun bonítol tot i que aquest any m’havia comprat un equip d’spinning pesat per si algun dia fèiem alguna sortida endins.

Bé doncs, aquí comença:

"El somni d'una nit d'estiu de juliol"

Un dia com un altre, crec recordar que era un dilluns de juliol, i després de sortir de la feina, necessitava una mica de mar per agafar aire fresc, la dona i el nano es van quedar a casa i jo vaig sortir a passejar una mica les canyes, era tard i no tenia massa temps, així que vaig posar les canyes del curri per poder-me asseure una estona a popa i donar voltes sobre uns assumptes pendents que hem ballaven al cap.

El sol anava baixant i no hi havia gens de moviment, decidit a recollir i just a 30 metres de la barca, veig a saltar sardineta, alguna cosa l’estava apretant molt fort, així que vaig fer 3 o 4 passades amb les plometes a veure si algun bonítol venia a fer el xafarder i el pujava al sarró. Desesperant, ni picada i les sardines continuaven sortint de l’aigua. Apunt de fotre el camp, amb un mosqueig de collons, salta a 200 metres un bonitol, m’hi acosto i a darrera d’aquest salta una tonyinota, “OSTIA” vaig dir amb veu alta, serà millor que agafi l’equip d’espinning aquell nou a veure si estigués de llet. Recullo les canyes del curri i preparo la canya lamiglas amb un carret okuma salina ii 8000, quins nervis, mentrestant va anar apareixent tonyines de tot arreu, saltant com bojes, cada cop més nerviós hem costava acabar de preparar-ho tot, estava tremolant, jo calculo que deurien fer entre 20 i 30 kilos. Lo primer que tenia a mà era un jig de 80g, així que li foto i tiro............... recullo i res, torno a insistir ............., recullo i res, jo crec que estava tirant en el lloc correcte però no entraven, saben que l’espectacle no duraria gaire, hem vaig afanyar a canviar el jig per un “paseante” enfonsat, tiro .............. i res quina angoixa, crec que aquest peixot no neda bé si va tant ràpid, ho faré més lentament, tiro................................................. collons..................................... Osita.................................... La mare de deu (perdoneu els pecats, segurament en vaig dir de pitjors).................................. de cop i volta i mentre vaig cargolant, el fil para d’entrar.............................. li foto clavada i allò no es mou................... en 2 segons només tinc temps a agafar-me a la canya mentre va sortint el fil a una velocitat acollonant, apreto una mica més el frè ja que no el portava massa dur i allò continua sortint com si res, allò exercia una força bestial, no crec que fil pogués aguantar tanta presió, només veia fil i fil que anava sortint, el carret s’anava buidant i lo que hi havia allà enganxat no parava de tirar....... ufffff. M’estic quedant sense fi........ agafo la canya amb una mà i amb l’altre intento engegar la barca, s’engega.... menys mal...... aconsegueixo girar el timó i donar gas per apropar-me una mica i poder recuperar, sinó en 15 segons m’he quedat sense fil, per sort, vaig fer la maniobra i simés no el fil va deixar de sortir, només hem faltava recuperar tot lo que s’havia endut. Bombant bombant lo únic que aconseguia és que no marxés més fil, perquè tot el que recollia al baixar la canya, marxava al pujar-la, així vaig estar un 40 minuts, el sol començava a desaparèixer per darrera Palamós i jo no veia pas la fi de tot això. Vaig aprofitar, una estirada del peix per poder-me posar el cinturó de combat, almenys tindria alguna cosa on posar la canya i no el meu entrecuix! Amb l’ajuda un altre cop de la barca vaig poder-me acostar una mica més i recuperar gairebé fins a la mitat de carret.
Suant com un “porc” i gairebé de nit, sembla que l’animal es comença a acostar, crec que només hem deurien quedar un 70 o 80 metres per tindre’l allà, i continuava venint, la meva cara era d’una il•lusió immensa però d’un patiment extrem, de cop l’animalot deuria percebre el meu relaxament i va aprofitar per fotre una altre segona embranzida i emportar-se gairebé de nou tot el carret, tot i la fustració, les meves ganes eren molt fortes i amb “jesús i paciència” vaig tornar a començar, ja gairebé era de nit, mentrestant anava sentint per l’emissora com cantaven els gols d’algun partit, “amb lo bé que estaria jo a casa mirant el futbol i fotent-me un vermut” pensava en aquell moment, només tenia ganes de que s’acabés tot allò portava ja una hora i mitja agafat a una canya d’espinning, de nit i sol, el meu mobil no parava de sonar, deuria ser la familia preocupats, però ja no hem quedaven més mans lluïres. Després una estona més el peixot va començar venir de nou, poc a poc, mica a mica, els 2 estavem esgotats, jo crec que va ser un combat molt igualat, gairebé amb les mateixes condicions, però no havia acabat aquí la cosa, creient-me jo que arrivavem a la fi, i quan deurien quedar 30 metres per recollir, sense veure ni un moment la silueta, fot cop de cua i torna a marxar.... uffff... això no ho resistiré..... no puc més..... hem fa mal l’esquena, braços, cames, cervicals, crec que hem fotia mal tot, aquest cop no es va emportar tant de fil, poder quedaven 60 metres per recuperar així que torno a agafar aire i a bombar de nou, de cop i en un dels meus grans esforços per pujar la canya, aquesta es trenca i surt disparada, només puc sentir un dolor molt fort a l’orella i de seguida comença a regalimar-me la sang (uns puntets ho van curar tot).... Sense esma i veient que tot se n’anava a norris, hem toco l’orella per veure si n’havia saltat un tros i hem sembla tocar-la tota, veient que no seria tant greu, vaig a mirar que passa a l’altre costat de la canya, amb només un tram de canya (carret i una anella) torno a bombar, segurament ja no hi ha res ...................... bombo i bombo i ........... siiiii.... encara hi és, si no he pogut amb la canya sencera serà del tot impossible amb la canya partida, però pensant lo cansat que estava jo, veia també que ella no estaria pas igual que el començament........ Negra nit i amb la canya a sota el braç enlloc del cinturó, torno a bombejar, bombejar........ amb 10 minuts l’animal s’acostava a la barca, mica a mica es podia dibuixar la silueta quan la lluna li il•luminava la panxa, era gran, fins i tot més gran del que jo hem podia imaginar, mentre la feia pujar, cada cop es feia més gran, l’adrenalina hem donava força per continuar manxant, estava a sota la barca, ara cap a bavor, ara cap a estribord, i jo passant amb el que hem quedava de canya d’un cantó a l’altre de la barca i per derrera el motor, resant que el fil no toqués enlloc. Aprentant una mica més vaig poder-la acostar a bavor, ja la tenia allà, ho havia aconseguit, la tonyina media poc més de metro i mig i rondaria els 70 kilos........ En aquell moment ho vaig deixar estar tot, hi hem vaig asseura'm a popa, estava molt cansat i confús, mentre respirava per recuperar-me, hem passaven mil i una coses pel cap, les sensacions que puc recordar son d’alegria, de tranquil•litat, de pau, no d’eufòria, és estrany, però és lo que vaig sentir.
Mentre estava a coberta, vaig sentir el mòbil, era la Iolanda preocupada, només vaig tindre esma per explicar-li en 20 segons el que havia passat, la bateria també s’hem va acabar, només hem quedava tornar a casa, vaig engegar les llums de navegació i vaig posar rumb a port, com no podia faltar en aquestes ocasions, hem vaig encendre un d’aquells purets que semblen cigarros i vaig anar marxant xino xano cap a port. Un cop allà m’esperava la Iolanda i en Lluc (el nano). Crec que hem va deixar una mica tocat, i necessitaré temps per pair-ho, a hores d’ara que ja gairebé s’ha acabat l’estiu, encara hi ha nits que hem desperto i hem passa per davant els ulls tota la pel•lícula com si fos avui. Suposo que algun dia despertaré d’aquest somni d’una nit d’estiu.

Espero haver pogut transmetre lo millor possible la meva vivència i que hagueu pogut sentir almenys alguna de les mils sensacions que vaig tenir.
Gràcies a tots els vostres consells.

jaccod

Llamp de relat i de tonyina, felicitats !!!

Llastima la canya i la ferida, però segur que serà una jornada de les que no olvidaràs en temps :-)

Buff!!! 70kg i a spinning!!!!

Em sembla que les seqüeles emocionals et duraran una bona temporada...

Moltes gràcies, per sort ja tinc la orella curada, però encara hem desperto a les nits veient aquell animalot!

jacint, ja s'han curat les agulletes ??????? molt bon relat i millor pesquera, felicitats

vaig acabar al fisioterapeuta, estava com una pedra tot jo!!! Merci

Espectacular, que és una paraula que ve d'espectacle. Com el que ens ofereixes amb el teu relat. Com el que vas presenciar tu en primera persona.

Felicitats Jacint!!

Felicitats company !!!

Quina enveja més insana (je je) que em generes !

Gràcies pel relat, és com si haguessim sigut allà mateix, veient-ho i patint amb tu

Clarament, les seqüeles emocionals et duraran, i amb això el "mono" de pesca estarà cobert un temps. Fortunatus est !!

Que tremolin les de la primavera !!!

Fantàstic, feia temps que no llegia res igual en aquest fòrum, ja no sé si per falta de temps o per falta de peix. Amb lo de la orella m'has fet riure de veritat, i has sabut plasmar que ni calcat les sensacions un cop finiquitat el combat. Simplement un orgasme literari. I valorar també la sinceritat davant un tema pelut com el que has tocat. Felicitats i gracies per complaure'ns amb el teu relat.

Gràcies a tots vosaltres i als vostres consells, una mica d'aquí i una mica d'allà!
Estic segur que els que esteu més acostumats a escriure, amb una experiència així m'haurieu superat de llarg. Però bé, gràcies per animar-me!!

Molt bon relat jaccod, felicitats. El millor d'un relat es aconseguir posar a dins el qui ho llegeix i deu n'hi do aquest. Te molt d'aventura, tu allà sol fent-se de nit i lluitant amb aquesta bestiota. Anar a pescar sol o anar acompanyat canvïa mooooolt pel que fa a aventura i merit amb les captures. Per aixo tambe te molt de merit pescar una gran peça amb kayac, per tota la dificultat que comporta.
Per altre banda aquesta peça es el somni de molts dels que estem aquest forum i molt probablement es quedi amb aixo " en somni".

Salut

ostres jaccod.....quin tros de report company(crec que uns dels mes llargs)ara enganxa de collons i unaltre cosa....... menosmal que no te va donar a un ull (ostres una laminglas trencada, COM TIRARIA AQUELLA BESTIA)

ja ho he pensat ja sergispining, si hem fot ostia a l'ull, després si que ull x ull i dent x dent, jajajjajaj.

Fantastica aventura i el seu relat m'ha deixat com si l'hagues viscut, felicitats!!! Ara el dificil es decidir si aquella nit va ser un somni o el somni es la resta després d'una experiencia tant fortament viscuda.

Salut i pesca.

Collons Jacint, ara que ja feia un any que estava en tractament per recuoerar-me de l´estres post-traumatic que em va suposar una experiencia com la teva, vas tu....... i em tornes a fer venir aquells malsons, calfreds, i tot un seguit de seqÜeles varies , jajajajajaja
Nomes et puc garantir una cosa, i es que d´aquesta feta a part de que t´en recordaras molt temps, de ben segur que n´hauras apres moltes mes. Moltes felicitats pel relat perque m´ha fet tornar a reviure moltes sensacions , i com quan es té un accident, s´hi ha de tornar tant aviat com puguis, jijijijiji. Salut i bona pesca