Diari d'un novell (i II)

Bones a tots/es,

Doncs ahir diumenge vaig tornar a sortir amb el caiac pel litoral barceloní. I el protagonista de la jornada és el número 2, que apareix diverses vegades. En efecte, amb les ganes i les presses de sortir a mar, em vaig deixar 2 coses: les ulleres de sol i el capell. De les 2 samarretes que duia, vaig desestimar la tèrmica de màniga llarga i em vaig enfundar -o embotir- la de màniga curta, que només filtra els rajos solars. Bona tria perquè feia molt sol i molta calor però, tot i posar-me crema de protecció, vaig acabar de 2 colors (moreno paleta o moreno pescador).

Va ser el primer dia que vaig pescar amb 2 canyes. Una mica de lio, però fa més "professional" i duplica les possibilitats. Vaig trobar 2 companys, el Pere, a la base, adobant el seu Hobie kayak nou, i un company fuster, a mar, amb el seu caiac de travessa, una meravella de fusta (és clar) desmuntable en tres trossos.

I vaig tenir 2 grans alegries: la primera és que, per fi, VAIG PESCAR! Un petit sorell (però de mida legal, crec, eh, 25 cms) que em va alegrar molt. L'artificial que va mossegar és un Hardcore SH-75SF. Com acostuma a passar, va picar a la pitjor de les 2 canyes, al més petit dels 2 artificials... Però em va fer una il·lusió! I encara me'n fa més dedicar-lo a tots el companys i companyes del Fòrum, tal com vaig prometre!

I la segona alegria va ser tornar a terra ferma i arribar-hi sa i estalvi. Havia sortit cap a quarts de dotze, amb força mar de fons, però sense res destacable. I me'n vaig anar prou lluny, fins passat l'edifici Vela. Fins allà res destacable. El mar com un gran llençol agafat per un parell de déus que volen fer el llit: amb ondulacions, però sense ones que trenquessin. Però una vegada agafat el sorell i arribat al vela, és a dir, havent navegat cap al sud, es va girar un vent del nordest cada vegada més enfadat, i onades i onades i escuma per aquí i per allà. I ja vaig tornar de seguida, ja, però havia fet com unes quatre llargues platges de distància i la veritat és que vaig patir una mica (i una mica més d'un mica). Fins i tot em van agafar 2 rampes simultànies, a la cama i al pectoral esquerra, de l'esforç. En fi, una petita aventura que m'ha donat una bona lliçó. Això sí, hi havia tot de gent fent vela o surt i altres coses, o sigui que vaig pensar que potser no n'hi havia per tant. Però vaja, les onades eren les que eren.

En fi, que si me'n surto penjo 2 imatges del dia i us deixo, per a qui li interessi, 2 notícies sobre la nova rampa de la Platja de la Mar Bella: una de bona, que és que ja està en funcionament, i una de dolenta, i és que no sembla massa ben dissenyada, ja que té un pendent molt curt i pronunciat...

Salut i bona pesca,

Aquesta és la primera captura:


I aquest l'artificial responsable:

molt bé, truitaderiu!

pensa que el vent i les onades els va bé a tot qui porti una vela, però gens als de motor o rem... fixa't que els de vela petita sempre són els últims de sortir de l'aigua. S'ha de ser previsor, i si surts més d'hora, tindràs molta més estona per navegar tranquil·lament. Els contrastos bruscs de temperatura que hi ha a la primavera comporten canvis bruscos en l'estat del mar, perquè estan molt relacionats. O sigui que compte!

ah, i et felicito, lo dels dèus i els llençols m'ha encantat! M'agrada molt llegir detalls importants, i els que parlen de peix no ho són gens per mi, comparats amb poder llegir un xic de sensibilitat.

per altra banda felicitats per la pesca! Bon sorell! Mira de posar un rapala més petitó i al davant un parell de plomes o anguilons. Si passes per un petit banc, segurament en podràs fer dos, o tres!

quan trobis els sorells no et moguis del lloc. Posa una metralleta i un jig qualsevol com a pes i fes jigging o spinning una estona. Els pujaràs de tres en tres i et divertiràs de valent

Raül escrigué:ah, i et felicito, lo dels dèus i els llençols m'ha encantat!

és veritat. Molt bo

per cert, tot i que no sóc caicaire, penso que hauries de mirar de conèixer els vents tèrmics de la teva zona, doncs veig que no és la primera vegada que t'enxampa un xic de mala mar. El vents tèrmics són els que venen provocats per la diferència de temperatura entre el mar i la terra, que tendeix a igualar-se provocant vents de mar al migdia, i de terra al vespre. Quan al matí hi ha calma, el més habitual és que al migdia entri el vent de mar degut a aquest fenomen. I si a la tarda hi ha calma, el més probable és que el vespre acabi amb vent de terra.

No és matemàtic, però sol ser així sempre i quan no s'imposin els vents "normals", d'anticicló o borrasca, que són més forts. Aquests són els que intenten predir (sense un èxit excessiu, tot sigui dit) els Windfinder i Windgurú de torn, que mai mostren els vents tèrmics.

Felicitats per les cròniques i la captura, cada vegada tinc més ganes de provar aixó del caiac i pel fet de ser prudent no et tallis un euro que com deia el meu pare "el cementiri és plè de valents", jo crec que sortim a disfrutar, si les condicions no son favorables ja ho notes que la podries estar cagant, m'ha passat repetides vegades.
Enhorabona.
Joe.

Però em va fer una il·lusió! I encara me'n fa més dedicar-lo a tots el companys i companyes del Fòrum, tal com vaig prometre!

Gràcies per dedicar-nos-el! Ja arribarà el dia que ens en dediquis un de tan llarg com el caiac!

A mi també m'ha fet patxoca el llençol! Que ocurrent! jiji i també dic el mateix amb els sorells! Si pica un sorell reculaaaaa! que tindràs premi!

Sí senyor! últimament anem faltats de cròniques!

Una bona captura no té perquè valorar-se proporcionalment al pes de la bèstia. Una bona captura és aquella per a la qual sentim il·Lusió abans de treure-la, la que satisfà els nostres objectius, sigui petita o gran.

Així que el teu sorell (sorells?) és una més que excel·lent captura.

Secundo als que t'han parlat de metralletes, sigui al curri o per damunt d'un jig. Els faràs de dos en dos. Si vas acompanyat d'algú amb sonda, pots fer trampes i vas seguint el banc... o veure si per sota tenen qui els apreta... hi, hi, hi...

Si per la zona on surts tens sorells... els hi aniràs trobant durant uns quants mesos, encara. I després vindran els bisos... també dona'ls metralleta i ja veuràs, nano!

I és clar, per últim... si hi ha sorells, porta a mà alguns jigs. Qualsevol dia els veuràs saltar, fugint corrents i t'anirà bé llençar algun jig per allà a la vora. El dia que menys t'ho esperis, estaràs fent esquí aquàtic amb un tallahams que et durà directe a la costa (hi hagi onades i vent o no n'hi hagi) o que et durà cap a Mallorca. Sempre saps on comences i rarament on acabes. Envia una postal des de Síria o Kuala Lumpur.

A por ellos, i esperem futures cròniques. M'agraden molt.


Martí.

Tola escrigué:Una bona captura no té perquè valorar-se proporcionalment al pes de la bèstia. Una bona captura és aquella per a la qual sentim il·Lusió abans de treure-la, la que satisfà els nostres objectius, sigui petita o gran.

Amén

Un dia faré un recull de les millors frases que he llegit en aquest fòrum.

Bon relat truita de río i felicitats pel Sorell, tocar escata sempre fa pujar la moral,estadisticament es el peix que es treu mes. Per cert Per poc que puguis mira de sortir mes d'hora tindras mes temps de mar encalmat i mes possibilitats de pesca i t'evitaras patir quan comenca a bufar mes vent i es complica el mar al migdia.

Bones sortides i bona pesca

kruskis escrigué:

Tola escrigué:Una bona captura no té perquè valorar-se proporcionalment al pes de la bèstia. Una bona captura és aquella per a la qual sentim il·Lusió abans de treure-la, la que satisfà els nostres objectius, sigui petita o gran.

Amén

Un dia faré un recull de les millors frases que he llegit en aquest fòrum.

si hi ha una cosa que em posa de veritat són les bones frases aplicades al mar. Al fòrum n'hi ha a cabassades, hi ha aportacions bàrbares, sentiments en pur estat.

Sr Adm, aquesta serà una àrdua tasca, però alhora molt interessant. Si em permets, estaria bé obrir un nou post al racó de la Xènia on cada lector hi pugui enganxar les frases que d'alguna manera li han arribat.

espero de tot cor poder citar algunes de les vostres paraules en revistes o publicacions diverses, perquè no hi ha paraules més sàvies que les d'un pescador aficionat.

em motiva molt la idea!

Uidu cussina!

kruskis escrigué:Uidu cussina!

Apunta questa la primera

No havia posat mai gaire atenció en el caiacs fins que vosaltres heu anat penjant els vostres relats.

La imatge més “antiga “ que tinc dels “caiaqueros”, que no sigui de una peli, es de la festa Major de Salt, on es feia un descens pel Ter des de Bonmatí o Anglès, no se exactament.

Avui a La Vanguardia , a les pagines de Girona, hi ha un petit reportatge de un gironí, Aniol Serrasoles, que s’ha convertit en l’esportista més jove en saltar amb caiac una cascada de més de 30 metres d’alçada. La foto es impressionant...

Per la meva edat he tingut temps de anar a muntar a cavall, fer motocròs, trial, carretera, tir olímpic, judo, taekwondo, volar amb ultralleuger, pescar... però reconec que dins el que em queda de ganes per conèixer i experimentar, apart de tirar-me amb parapent això del caiac m’agradaria,.. . Només hi trobo una pega i es que, al hivern, si per algun motiu es tomba i amb l’aigua a 11/13º et pots quedar “tieso”...

Aquesta setmana he estat de ruta per Osca i Lleida i vaig a anar al Decatlon a Lleida; estrenat fa 4 mesos i molt ben assortit per la pesca en canyes i rodets, tenint en compte que la majoria dels seus clients son d’aigües interiors...

Tenien un parapeto al exterior amb caiacs i em va cridar l’atenció li vaig fer unes fotos. El més car uns 700€ i pico...

No en compraré pas cap però m’agradarà provar-ho...com la Clara