Un "llop" que tenia gana...

Si avegades l´insistencia te premi, molt bona captura, felicitats!

enhorabona!!
QUIEN LA PERSIGUE LA CONSIGUE diuen... haha

Un relat magnífic Raül!!!
Deixa'm destacar una cosa que has dit i que poques vegades he sentit.
M'ha agradat molt que valoressis l'acció del teu cosí amb el salabret. El moment de caçar el peix, aquests segons són clau i si no el fiques dins a la primera, potser et dóna una segona oportunitat per fer-lo entrar, però segur que no hi ha una tercera.
El llobarro que tinc a l'avatar, no el vaig pesar, però per comparar-lo amb altres que he tret estaria al voltant dels 2 kg.
El vaig pescar amb una uradella viva, i no l'haguès pujat sense l'ajut d'un amic que era la primera vegada que agafava un salabret, i el tiu va fer màgia, a la primera el va fotre dins. Li dic en Messi del salabret, aquell dia va guanyar el salabret d'or.
Molt bé doncs valorar l'ajuda dels companys.

Tornant al llop que tinc a l'avatar, es va menjar l'oradella que tenia d'esquer, però és que al netejar-lo a més tenia un llenguado, i una altra oradella, i no eren pas petits. Com mengen aquests cabrons!!!

Moltes gràcies a tothom per les felicitacions però ja veieu qui és el "mestre escriptor" (i pescador jeje). Encara queda molt per aprendre i moltes garrotades i/o alegries per venir...
Tal i com diu en Raul, a la barca, amb el moviment que hi havia, marcava entre 2'9 aprox i 3'5....jo he posat 3kgs perquè al no haver'hi foto poguessiu fer-vos una idea del peix encara que l'emoció i les sensacions que es van produïr en aquells moments són les que es recorden i no si pesava 3,1 o 3,2...100 o 200 gr amunt o avall són una broma...
Salute e buona pesca a tutti!!

Tranqui nano, el teu relat es tan clar, emotiu i explícit que les fotos “quasi” no calien. L’imaginació de vegades encara fa la “peli” més guapa. Ho fas molt be.

Feia dies que volia respondre a aquest post, però he estat una mica missing per temes personals.

La noticia del llop la vaig saber abans que sortís publicat, i de veritat que em vaig alegrar pels dos, perquè sé el que representa treure una bèstia així i més quan no te l'esperes.

Ara resulta que el rei dels bonítols treu de tot menys bonítols, i la "nena" no ha tret cap més llop des que varen profanar casa seva, i varen ser ni més ni menys que aquest parell. Ara ja no sé si el mèrit és de l'un o de l'altre.

I per últim, donar-vos les gràcies per el temps que ens heu dedicat, doncs tots dos són relats de qualitat, capaços de traslladar-nos al lloc dels fets, i oblidar per un moment la realitat.

Felicitats i seguiu pescant, jo també ho intentaré

Merci Anna. La veritat és que va ser una gran alegria jeje no se com va el tema llops però et puc assegurar que el "pack" Raul-Duna-Albert funciona per a aquestes bèsties jejjeje (i per en Raul)
En quan als relats, és bo que et valorin la "feina". Gràcies.
PD: ara toca una setmana de realitat...que sigui lleu per tothom. Salut!