"DIARI DE GIRONA" 15-1-11

Seguir pescant, fins quan?

"Si cerques resultats diferents, no facis sempre el mateix", Albert Einstein (1879-1955)

Vaig llegir amb preocupació un article publicat fa pocs dies al Diari de Girona sobre la pesca a Palamós i la davallada de les captures patida darrerament, en particular durant l'últim any. A Palamós els pescadors estan preocupats i ho manifesten, però no és un tema particular d'ells sinó molt més general.
És un fet constatat científicament que la immensa majoria de les poblacions de peixos d'interès comercial es troben actualment en condicions de sobreexplotació, en diferents graus. La taxa d'extracció d'exemplars sobrepassa la taxa natural de renovació i per tant les poblacions estan estancades o bé en situació de decreixement. En funció de quina és la situació de sobreexplotació de cada àrea, les possibilitats de recuperació són possibles, remotes o ja impossibles, perquè algunes espècies s'han extingit localment.
Tot el que s'ha fet fins ara per evitar-ho no ha funcionat. És evident que no es pot mantenir la intensitat de pesca i esperar que es produeixi un miracle, de manera que els pescadors tenen dues opcions: seguir pescant igual i començar a pensar en una altra feina quan s'acabi tot el peix, o bé sacrificar-se i reduir aquesta pressió. Els recursos, i el temps, s'estan acabant.
També és evident que la política de vedes no està funcionant. En aquest terreny l'administració ha de fer un canvi dràstic en la gestió pesquera i deixar de malversar diners.
Per què no funcionen les vedes de pesca? Aquestes denominades "aturades biològiques", que per cert ben poca cosa tenen a veure amb la biologia dels peixos ni amb els biòlegs, les acorden l'administració i els pescadors. L'article citat deia que les vedes serveixen perquè el peix "creixi". Els biòlegs els podem dir exactament quant creixerà un roger, un rap o un lluç en un mes de veda. La veda d'arrossegament serà enguany el gener o febrer, segons la zona del litoral de Girona i Barcelona, per aquest 2011. Diguem-ho fàcil i ràpid: els seus efectes seran quasi inapreciables.
Per què els pescadors, que coneixen els peixos millor que ningú, demanen fer les vedes en aquesta època? Perquè de fet és un període molt dur per sortir a mar, i el mal temps a l'hivern sovint els ho impedeix. A més, el gener i febrer la demanda és més baixa, de manera que tampoc hi perden tant. A la llarga hi perden molt.
Si la veda, encara que fos igualment d'un mes, es fes a l'època que les femelles acaben la maduració dels ous i fan la posta, potser sí que estaríem beneficiant la població perquè hi hauria una major incorporació d'exemplars joves.
Triar el mes és difícil, sobretot per a una pesca multiespecífica com la d'arrossegament, perquè no totes les espècies es reprodueixen alhora. Però en qualsevol cas n'hi ha ben poques que en el nostre litoral es reprodueixin el gener o el febrer. La majoria ho fan a finals de primavera i estiu i, per tant, un mes estiuenc segurament seria molt més apropiat per a fer una aturada, llavors sí, biològica.
S'han de revisar també les talles mínimes de captura, perquè suposadament estan pensades per a capturar exemplars que ja hagin assolit la maduració sexual i hagin tingut alguna oportunitat de reproduir-se, però les distribucions de talles de les poblacions no són iguals a tot arreu. La talla de maduració sexual pot ser diferent per una sardina del Cantàbric o per una del Mediterrani. Si es volen gestionar bé els recursos propis s'ha de treballar sobre dades pròpies i contrastades.
Finalment és també imprescindible que les xarxes treballin bé, que deixin passar el peix petit sense perjudicar-lo i que capturin netament les espècies i talles autoritzades.
Segurament res del que poso per escrit sorprèn ni els pescadors, ni els polítics i gestors responsables. Segurament pensen, per les dues bandes, que arribar a un acord, primer del sector i després amb l'administració, seria impossible. Potser ho és però, si seguim igual, tots sabem el futur que ens espera.