Neteja de rodets

Salut,

Podeu dir-me com feu la neteja de rodets? Sota l'aixeta o dutxa? No hi ha perill que l'agua a raig es fiqui on no s'ha de ficar?
I quan estan realment bruts de sang, etc, utilitzeu sabó?
I què passa amb la línia? No queda xopa durant dies?
Quan estan secs poseu oli en els engranatges?
Poseu sprai de silicona? També en el trenat?

En fi... Com ho heu? Precaucions/perills?

Merci!

llampugaire escrigué:Salut,

Podeu dir-me com feu la neteja de rodets? Sota l'aixeta o dutxa? No hi ha perill que l'agua a raig es fiqui on no s'ha de ficar?

En fi... Com ho heu? Precaucions/perills?

Jo, després de cada sortida d’espining, els hi passo la manguera en modo dutxa sobre tota la canya per treure els residus de sal de les anelles.

Amb el rodet, primer pressiono el fre per que no entri aigua als disc i concentro el rajolí sobre el trenat també, per treure-li les restes de sal. Llavors faig voltar el rodet en buit per que la força centrifuga expulsi l’aigua del coixinet de recollida, si n’hi ha.

Desmunto la bobina i amb un drap eixugo les restes humitat. Amb un tornavís afluixo el cargol del coixinet de recollida i amb oli per cadena de bicicleta del Decatlon n’hi poso una gota; també al eix oscil•lant. De tant en tant revisió general....

També us vull dir que jo tinc la mania de desmuntar-ho tot....m’agrada saber com funciona...

Un dia em vaig entretenir a contar les voltes que podia donar el coixinet de recollida del fil del rodet i, en una jornada “normal” d’espinnig, son més de 100.000 voltes...per mi es mereix una gota d’oli...

Uuuui, llampugaire, llampugaire... moltes preguntes per un sol correu. Et responc en general.

Jo tinc la mania de desmuntar els rodets. Siguin els més simples, de tampor o els Shimano d'spinning (que tenen un fotimé de peces i filferrets col·locats estratègicament i punyetetes diverses). Ja m'ho deia sempre mon avi, que tinc la vista als dits.

Reviso com estan per dintre (alguns a vegades t'hi trobes sorra, que desgasta molt els coixinets), canvio la pastarada que forma l'oli antic i si fa falta, bullo amb sabó els engranatges, per a deixar-los ben nets i tornar a començar amb oli nou. Això no ho faig sovint, lògicament, però sí un cop a l'any, més o menys.

Si t'hi aventures, procedeix amb molta, molta observació i parsimònia quan el desmontis. Perquè et semblarà que recordaràs la peça al muntar-lo, però després te n'adonaràs que tens 5 arandel·les de gruixos diferents (només canvien en aquella collonèssima que fa que vagi com toca) i que tens alguns engranatges que només poden ser muntats en la posició pels quals han estat pensats que funcionin. Al desmuntar-ho, ves-ho deixant sobre una tovallola vella en ordre. Si els vas escampant, després no sabràs quina arandel·la va a cada posició. I això si tens temps de fixar-t'hi que a vegades, desmuntes una cosa sense veure que n'està aguantant una altra i així que la treus, "bing" una molla o un filferret que fa de clip, fa saltar pels aires una peça que et costa trobar per terra i que ja no saps com anava muntada.

Però malgrat tot, els he desmuntat una pila de vegades i sempre he acabat deduïnt com estava muntat (si no ho muntes com toca, quan el tinguis muntat no et funcionarà com abans, notaràs que rasca, que salta, etc... i au, torna a començar).

Alguns rodets ja tenen un foradet que ve tapat amb una tapadoreta roscada. Si l'obres, deixes lliscar una gota avall del foradet i ja va a parar estratègicament on toca. T'estalvies tota la parafernàlia (i risc) de desmuntatge però sempre afegeixes oli, sense treure mai el vell ni la pastarada que a vegades se't forma entre les peces que haurien d'anar fines com les cagarrines de nen petit.

I amb el temps, els rodets et comencen a fer el burro, a saltar dents, a encallar-se, la bobina balla lliurement amunt i avall i a no anar fins. Senyal que ja li has fotut molta canya. Hi ha el risc que un dia cobrant un peix se t'acabi d'encallar del tot i hagis d'acabar recollint el fil a mà (Déu no ho vulgui). I llavors, què?? Rodet nou? Jo m'ho pensava. Tinc un Shimano que només té una temporada i ja fa el burro. No és cap supermeravella (però recoi, que em va costar 150euros) i després d'una temporada ja fa el burro. Té els engranatges de l'eix i la bobina desgastats. Se m'encalla i fa saltironets si recullo artificials de poc pes. Total, toca't els ous, perquè només té una temporada i ja fa el burro. No està l'economia nacional com per anar-se gastant 150euros cada temporada. Jo ja amb la mosca al nas, mirant-me rodets nous que de 200 no baixaven, cagun tot. Que si no vols que et passi el mateix gasta-te'n el doble, que si aquest és la repera, que si aquest... i jo pensant quan em durarien. I llavors, saps què? es va obrir el cel, els núvols es van esquinçar per deixar pas a un feix de llum que il·luminava la terra. Lliscant raig avall, amb els ulls en blanc i la mirada perduda, envoltat d'una aureola celestial va baixar en superKruskis, l'omnipotent Administrador, amb un missatge per revelar als mortals: "digues-me les peces que tens desgastades i te les demano". Em vaig prostrar de genolls amb els llagrimals obnuvil·lats, veient tals divines revelacions. Vaig escriure-li dient les dues peces que tenia desgastades i en un obrir i tancar d'ulls, se'n va treure unes de noves i brillants de la seva butxaca. I total, 5 (cinc) euros les dues peces!!! Flípalo!! per 200 euros, la de peces que puc substituir i els de la botiga, que em volien encolomar un stradic i un noséquè i el meu actual, que quedés relegat a un calaix.

Sabeu què? llarga vida a n'en Kruskis totpoderós! Aquell en el qui la llum parla, L'alfa i l'Omega, principi i la fi de totes les coses d'aquest món i del més enllà. Preguem germans.

* Estic mirant d'organitzar una processó de devots penitents a la seva ciutat natal cada dia del seu aniversari i presentar-lo al vaticà perquè l'entronitzin i el canonitzin. Interessats enviar fets miraculosos on clarament en Kruskis hagi tingut una intercessió providencial. Llarga vida al mestre.

Interessant post perquè jo tinc tendència a no netejar gaire mai el carret. A partir d'ara li faré una mica més de cas, no només al carret, si no al carret i canya (ells es porten bé amb mi, jo ho faré amb ells)

pd: sobre l'adoració quasi sectària del nostre líder espiritual Kruskis...haig de dir que des de que em va tocar amb la seva ma, no he deixat de pescar...evidentment des de llavors que no em dutxo per no perdre part de la seva màgia.

Colla de putilles.... menys pitorreo i més pescar!

Nosaltres hi fotem un raig d'aigua quan arribem a port i una miqueta d'oli molt de tant en tant.

Ojo! No s'hi val a posar-hi qualsevol grassa a dintre el carret, eh! No serà la primera vegada que envio un carret al servei tècnic i me diuen que no entra en garantia perquè s'hi ha fotut grassa de cotxe o de la porta del garaig... es veu que al ser més denses desgasten els engranatges dels carrets i sobretot els caiaqueros que sovint els carrets se us mullen o emplenen de sorra, es fa una pasta amb el greix i la sorra que ho desgasta tot.

Pd: S'accepten ofrenes florals, donzelles verges, etcètera, etcètera

Tola escrigué:moltes preguntes per un sol correu

És que volia un tutorial i s'ha de dir que us heu portat molt bé. Quant es deu?

Això de desmuntar els rodets em fa pànic. Ja sabeu... el "biiiing" que deia en Tola. On anava aquesta molla? Com anava col.locada?
Però, per la resta, us faré cas.

Jo tambe soc un remenatot de mena, pero com deia en Marti sempre m´ha fet molt respecte aquell petit filferro que si no es on era abans t´ho engega tot a pastar fang.
Ara tinc per costum passar per aigua dolça els carrets i les canyes i unes gotes d´oli als punts estrategics i una fregada amb silicona a la canya i les anelles .
L´altre dia s´em va clavar un shimano que m´anava molt be, i el vaig portar on el vaig comprar perque em va dir que un cop l´any era bo fer una revisio a fons, i quina va ser la meva sorpresa quan em va dir que com que hi tenia molt bon rotllo amb els de shimano , m´en donava un de nou. Segur que aixo no ho podre fer cada any, per tant millor una estona de dedicacio despres de cada sortida em donara menys maldecaps a la curta i a la llarga .
Com diu en Caproig, es mereixen unes gotes .
Marti, com sempre felicitats i gracies, què menys, per uns quants consells que segur que ens serveixen molt a tots.

De Shimano, només tinc l’Stella 10000, i te un foradet per posar-hi oli, que en la caixa original ja porta.

Per untar hi poso oli de cadena de bicicleta (decatlon). La grassa no sempre va be per que si agafa sorra fa una “pasta esmeril” que desgasta més ràpidament les peces.

Els carrets que tinc, si porten calcom per engrassar es oli, mai grassa. Si t’hi veus en cor, lo millor seria desmontar-lo, netajar-lo de totes les restes de grassa i tornar-lo a untar amb oli.

Ah, i com que encara tinc un Daiwa que li falta una peça per haver-lo desmuntat, el meu consell es que facis fotos, pas a pas, o alguna manera de control del ordre de les peces...

Dani escrigué:Tinc un petit problema, el carrer d'spinning avui no anava fi, funciona, però no va tan fi com altres vegades, alguna cosa no rutlla. Desmuntant la bobina te un foradet que suposo que es per lubricar, quin tipus d'oli o greix hi poseu? Amb això en fare prou? He mirat l'esquema del "despiece" i fa por, el carret de casting no te ni la meitat de peces, es molt més sencill i el monto i desmonto com si res (es més vell tambè te molts anys....) però aquest shimano em fa por desmuntar-lo i que després no el sapiga muntar o no m'ajusti be alguna cosa i ja la hem liat..... Lubrico i provo o el desmonto tot i me la jugo?

Sempre el netejo amb aigua dolça després de cada jornada... però ja porta una mica de guerra...

1. És possible que tingui un desgast dels engranatges principals (eix bobina - engranatge manivel·la). Res a fer i anirà apitjor. Els poppers desgasten molt els engranatges. Quan el cas t'impedeixi fer anar el rodet d'una forma digne, rodet nou (pressupost per a tots els gustos) o compra els recanvis desgastats amb els codis de cada peça que trobaràs dibuixat a la caixa del rodet desgastat. Uns 5euros els dos engranatges. T'ho dic jo que les acabo de comprar via Kruskis (Llarga vida).

2. L'oli se t'ha endurit. És rar que passi. L'obres, bulls les peces en aigua calenta i tornes a muntar. Si no les poses com toca, no podràs montar o anirà pitjor que ara. Tornes a obrir i tornes a començar. Compte amb les arandel·les shimano. Te'n sortiran tres o 4 en diferents llocs. Cadascuna té una collonèssima més de gruix que les altres i cadascuna ha de tornar exactament d'on l'has treta. SEmblen iguals perquè tenen igual diàmetre i a simple vista sembla que tenen igual gruix. Però NO!!! Cuidadu!!

3. Si t'ha entrat sorra dins del rodet, nano, desmunta rodet que això és com paper de vidre. Proceda según punto 2.

I si has de desmuntar un shimano, sempre recorda: más vale manya, que manyo.

Bé, com que els peixos últimament es foten de jo, és el moment d'estar fent neteja i davant de l'ordinador escrivint aquell missatge que ja escriuràs "el dia que tingui temps". Doncs apa, aquí va!

Fa temps alguns preguntàveu com mantenir el rodet. No sé si és la millor forma, però us explicaré com ho faig jo. No fa massa vaig sortir i en un moment que canviava l'esquer, vaig deixar el mànec a terra sense que el carret toqués la sorra, però va venir una onada i apa! es va quedar tot ple de sorra i aigua de mar. Merda seca.


Estava guapo el paisatge, eh?! Una tramuntanada de collons. La sorra s'aixecava (fixeu-vos el terra, que es veu borrós perquè hi havia un pam de terra tota una capa de sorra desplaçada pel vent). Només podies llençar amb la tramuntana d'esquena. Estava espectacular.

Vinga, al que anàvem, que me pierdo.

Deia que vaig deixar la canya recolzada a terra i que una onada m'hi va trencar al damunt. La sal té mala folla. Molta mala folla. Si la deixes assecar, fa uns cristallets durs que rovellen els engranatges i si es fan en llocs de fregament, aquests cristallets són durs com pedretes i et desgasten unes peces que haurien d'encaixar mil·limètricament. I ja comencen a ballar, a rascar per allà, a encallar-se la maneta, etc, etc, etc... la sorra, no cal dir-ho. Sobretot la de les desembocadures, que és molt fina i entra per tot arreu. Horrible. Total, que amb algunes imatges us ensenyaré com és el rodet per dins i algunes precaucions que a mi em van bé.

Aquest és un carret shimano obert. Aquí el teniu, tot ple de sorra per dins, donant pel sac a tots els engranatges i rodaments. La fletxa vermella indica els cristallets de sal que es formen per tot arreu. Si se us mulla, no deixeu assecar-la!! suqueu-lo amb aigua dolça si fa falta abans no s'assequi l'aigua marina que té a dins. Un cop formats els cristallets, no els dissoldreu a base d'esbandides. Millor esbandir l'aigua marina abans no es formin els cristallets.



No hi ha cap peça que surti disparada en obrir el carret. Normalment, cada peça va a un lloc i només a aquell i d'una forma concreta, o sigui que la majoria de peces només les podreu tornar a muntar de la forma que han d'anar muntades. Els caragolets tenen diàmetres i rosques diferents. O sigui que amb els cargolets tampoc us podeu equivocar. Només que... que cal moltíssima atenció amb algunes peces en concret que poden anar de més d'una manera perquè quan desmuntes el rodet tens la sensació que saps on va cada peça, però un cop tens damunt la taula dues o tres peces que s'assemblen entre elles, ja l'has cagada. Muntar-les així o aixà pot ser la diferència entre un rodet que frega o que va fi com la seda.



Les dues fletxes marquen dues peces bàsiques del rodet. La peça amb la fletxa vermella gira al girar la manivel·la i fa que la bobina de fil vagi girant. L'eix amb la fletxa verda puja i baixa i fa pujar i baixar la bobina de fil. L'eix passa per dins de la peça amb la fletxa vermella i va ajustat a la collonèssima de milímetre. Si es forma un cristall de sal entremig o es rovella l'eix, el rodet ja us anirà dur o rascarà. És important que l'eix de la fletxa verda estigui sempre ben engreixat amb oli. Si no voleu desmuntar tot el rodet, no costa gaire treure la bobina del rodet i deixar lliscar una goteta d'oli per l'eix mentre fem girar la maneta i així es manté ben lubricat el contacte entre l'eix que puja i baixa i la peça que gira (el de la fletxa vermella).

El problema és quan ja és massa tard: quan l'eix o l'interior de la peça amb la fletxa vermella ja tenen algun punt de rovell. Com que van tant ajustadíssims, només un punt de rovell ja el notareu al girar la manivel·la. Podeu intentar treure el rovell amb algun producte antirovell que us el protegeixi contra futurs rovells. Però químicament, un punt de rovell és un punt feble per a continuar rovellant-se. El més important és que el primer puntet de rovell no es formi.



Com podeu veure, aquí el rodet encara continua ple de sorra i d'oli vell i aigua de mar. Fixeu-vos amb l'arandel·la marcada amb la fletxa blava. Aquest és l'autèntic "quid" de quan desmunteu el rodet. Aquestes arandel·les són el que té més mala folla. Us en sortiran unes 4 en tot el rodet. Totes en llocs diferents. S'assemblen molt però no són iguals. Alguns varien diàmetre o gruix. Tenen mala folla perquè al desmuntar-ho us semblarà que sabreu on va, però quan tingueu 4 arandel·les pràcticament idèntiques sobre la taula i tot el rodet a peces, no sabreu quien es quien i si l'arandel·la anava a un costat o a un altre de la peça. Ja les podrien fer de colors diferents, les arandel·les, no? guardeu mooooolt bé aquestes arandel·les de manera que al muntar-ho no tingueu cap dubte d'on anaven. Us tornareu bojos si no i muntar-les així o aixà pot ser la diferència entre que el rodet funcioni com toca, o que comenci a tenir desgastos a partir de llavors. Compte perquè aquestes arandel·les poden anar a molts llocs, no són com la resta de peces que només poden anar a un lloc i en una única posició.

No agafeu les arandel·les aquestes lateralment. Són tant fines, que el més provable és que se us dobleguin pel mig. I llavors sí que estem llestos. Agafeu-les apretant-les amb el dit contra la taula. Pesen tant poc que ja se us hi queda enganxada i ja la podeu manipular.

És més, encara. Normalment, les arandel·les aquestes s'aguanten a la resta de peces, enganxades per l'oli o aigua del rodet. Però si voleu treure la sorra sota un raig d'aixeta, de sobte et trobes una arandel·la a la pica i llavors sí, nanos, que l'heu cagada.

Fixeu-vos amb les taques negres de l'engranatge de l'arandel·la en qüestió. Aquestes taques negres són punts de rovell d'antics cristallets de sal, per un manteniment deficient.



Una vegada tenim clar on van totes les peces, és hora de començar-les a netejar. Jo ho faig amb una tovallola vella i un raspall de dents vell (per anar escombrant la sorreta i porquerietes diverses de dins del rodet). Amb la punta de la tovallola pots arribar als raconets i absorbir la goteta d'aigua que vols treure. Les peces metàl·liques, les poso dins d'un pot de vidre amb aigua bullint i un raig de sabó dels plats. Ho sacsejo una estona i au, cap a l'escorredora. No poseu peces de plàstic amb l'aigua bullint. És possible que se us deformin. Tot és tant petit i delicat...



Compte amb les maleïdes arandel·letes dels trons!! que no se us dobleguin i que tingueu sempre clar quina és quina i d'on han sortit cadascuna. Us en sortirà un total de 4 o 5 d'arandel·les d'aquestes.




Au, ja tenim el rodet net i les peces metàl·liques ensabonades. És hora de tornar a muntar i posar oli. No hi poseu greix!!! s'endureix i el rodet no anirà bé. Ha de ser oli, del recomanat pel fabricant. Per cert, algú sap on trobar oli d'aquest de màquina? deu ser el mateix que la iaia utilitzava per a la màquina de cosir? algú sap quines característiques mecàniques ha de tenir l'oli aquest? a mi se m'està acabant el que ve amb el rodet quan el compres.


No poseu excés d'oli. No per banyar el rodet amb oli, anirà millor. Tampoc massa poc. Just una goteta que lubriqui els contactes d'engranatges i peces que tenen moviment una contra l'altra.

Ja hem muntat tot el rodet i no ens ha sobrat cap peça ni cap caragolet. Visca! Fixeu-vos, però encara amb una última peça, molt i molt important perquè el rodet vagi ben fi. És la femella hexagonal que es veu a la següent foto.


Mentre no col·loqueu aquesta femella, és possible que el rodet encara us rasqui al girar la manivel·la. Aquesta femella no ha d'anar apretada del tot. Regula la posició d'un dels engranatges principals del rodet. Apreteu més o menys aquesta femella, fins que noteu que el rodet va fi com si fos nou (si no és que el teniu rovellat, que llavors no el podreu deixar mai com a nou). Quan noteu que el rodet va millor, col·loqueu el cargolet petit que es veu a la última fotografia. Aquest cargolet evita que la femella s'afluxi o s'apreti i garanteix que el rodet sempre anirà fi.

Vaya rollo us he fotut avui. Així com a consell bàsic, us diria que com sempre, val més prevenir que curar. És a dir:

No deixeu assecar l'aigua de mar a dins del rodet. Banyeu-lo amb aigua dolça i de tant en tant, quan l'aigua dolça estigui seca, poseu-hi una goteta d'oli als punts estratègics.

Que tingueu molts sort amb les vostres pesqueres i que els carrets us durin, quan més temps, millor. Que són cars de collons i no està la vida per anar deixant que les eines de pesca es facin malbé.

Apasiau.

Martí.

quin post mes ben parit,es nota que tens temps.... molt ben esplicat tot,un 10 COM SEMPRE.

Una bona explicació de com netejar els rodets. I a més ben il·lustrada i amb tot detall.
Aquest és un d'aquells textos que serà molt útil per a molta gent, jo inclós.

Bona feina. Més ben dit, feinada!