FEBLESES DE L'ÀNIMA.

Duc tres dies que no faig més que pensar-hi. Vaig sortir dissabte passat i aquest dimecres que acabem de deixar enrere. Dimecres vinent, torno a sortir. Voleu dir que no és fer-ne un gra massa sortir també aquest dissabte? aix, no sé què fer. Potser no cal abusar-ne. Però és que quedar-se a casa... això serà molt dur. I per fer què? passo revista. Endreçar el jardí? fer manualitats al sostre de la cuina? artilugis per a la propera sortida de pesca? agafo la bici? visito alguns amics? em tumbo al sol???? aix, quins dilemes.

Com anava dient, hi he estat donant moltes voltes i mirat el temps mil cops, buscant l'excusa que em faltava per no pujar. Decideixo quedar-me fent coses a casa i ja m'ho explicaran. Ens n'hem anat a sopar amb mon germà. I tot anava segons previst, però... m'arriba un missatge: "Ja sé que vaig tardíssim, però demà vaig a pescar sol! Tens mono? he, he, he". Barrabumba! tot en orris! Les hores i hores de consciençuts balanços de pros i contres salten tots pels aires i em miro a la Marta amb cara de "i què vols que hi faci?!" i a sobre, ella m'instiga a anar-me-n'hi, que demà ella treballa. I ja ho sabeu, és que sóc tant dèbil... sempre he sigut un tio fàcil i no podia faltar-me a mi mateix.

Joan, ets un cabronet. Si hi ha justícia divina, espero que algun dia te'n tornis a l'infern d'on en vas sortir per orquestrar els teus diabòlics plans.

Ens veiem demà a la matinada dalt d'una embarcació. I si fa falta, després al bar dels pescadors.

No sóc res ni ningú. Quina poca personalitat i baix poder d'autoconvicció. En fi....


aaaa(aaa )
aaa ao | o
aaaaaa|aaaaaaaa<--- Aquesta és la cara del mateix diable en persona. Que lo sepan per si mai us el topeu.
aaaaa---

pobre Tola... com el Martifiquen!

pensa que, almenys tu, pots fer els plans que et doni la gana qun et quedes sol. Vols saber què hem de fer els papes quan no tenim algún dimoni que ens covidi a pescar?

-dormir no es pot... que els nens ja se n'ocupen de donar pel sac tota la nit, i quan veus sortir el sol i et dius "ara sí que podré dornir una estoneta..." llavors ja està, en dos minuts els tens saltant al llit! En fi, a quarts de set màxim les set ja estàs en marxa... menys dilluns, que no es desperten ni per dèu!, però clar, tens feina...

- entre bolquers, biberons, vestimentes, tonteries i tot el que et puguis arribar a imaginar, et toquen les onze o les dotze, i ja no tens temps d'anar enlloc, perquè els nens han de dinar aviat...

llavors dines tu, si pots.

i quan s'acosta l'hora màgica; la de la migdiada, te n'adones que la nena ja s'ha fet gran.. i que no vol dormir! Però quan és hora d'anar a donar un tomb perquè la casa se't cau al damunt, llavors sí nano, es torna de cop petita i cau de son.

es sopa aviat i es va al llit a explicar contes, i sense adonar-te'n compte, ja t'hi has quedat adormit.

ah, i per no tocar el tema sexe... que em poso sensible! A casa no hi ha qui cardi un polvo!

Ahir em vaig aixecar a les 5am, vam pescar fins a fer-se de nit. 4 peixos de merda.. (tots guapos, això sí). Quan els peixos no donen la cara em sap greu per la dona i els fills. Penso que podria estar amb ells, que la dona quedarà rebentada tota sola amb dos delinqüents infantils... i total, per estar a mar perdent el temps...

però només de posar la clau a casa ja penso amb el pròxim dia que pugui sortir... això nostre és una malaltia, i no té cura, que la meva dona és doctora i fa temps que m'ha deixat per impossible!).

carpe diem Tola! aprofita ara que no tens ningú que et lligui.

així què, dimecres tens reunió? Mira que serà bo... bé, ja us ho expliaré... si vaig sol, portaré llista! jijijij

Tola escrigué:Duc tres dies que no faig més que pensar-hi. Vaig sortir dissabte passat i aquest dimecres que acabem de deixar enrere. Dimecres vinent, torno a sortir. Voleu dir que no és fer-ne un gra massa sortir també aquest dissabte? aix, no sé què fer. Potser no cal abusar-ne. Però és que quedar-se a casa... això serà molt dur. I per fer què? passo revista. Endreçar el jardí? fer manualitats al sostre de la cuina? artilugis per a la propera sortida de pesca? agafo la bici? visito alguns amics? em tumbo al sol???? aix, quins dilemes.

Com anava dient, hi he estat donant moltes voltes i mirat el temps mil cops, buscant l'excusa que em faltava per no pujar. Decideixo quedar-me fent coses a casa i ja m'ho explicaran. Ens n'hem anat a sopar amb mon germà. I tot anava segons previst, però... m'arriba un missatge: "Ja sé que vaig tardíssim, però demà vaig a pescar sol! Tens mono? he, he, he". Barrabumba! tot en orris! Les hores i hores de consciençuts balanços de pros i contres salten tots pels aires i em miro a la Marta amb cara de "i què vols que hi faci?!" i a sobre, ella m'instiga a anar-me-n'hi, que demà ella treballa. I ja ho sabeu, és que sóc tant dèbil... sempre he sigut un tio fàcil i no podia faltar-me a mi mateix.

Joan, ets un cabronet. Si hi ha justícia divina, espero que algun dia te'n tornis a l'infern d'on en vas sortir per orquestrar els teus diabòlics plans.

Ens veiem demà a la matinada dalt d'una embarcació. I si fa falta, després al bar dels pescadors.

No sóc res ni ningú. Quina poca personalitat i baix poder d'autoconvicció. En fi....


aaaa(aaa )
aaa ao | o
aaaaaa|aaaaaaaa<--- Aquesta és la cara del mateix diable en persona. Que lo sepan per si mai us el topeu.
aaaaa---

Efectivament, sóc un malparit i a sobre dormilega!
Aquí us deixo una crònica que he fet de la jornada:

El dia abans li vaig enviar un sms a en Martí per temptar-lo, i el pobre hi va caure de 4 grapes! És el que té això de la pesca: és addictiva fins a extrems insospitats. Vam quedar a les 6:30 a l'Escala. Tenint en compte que ell viu a BCN, hom es pot fer una idea de l'hora que es va haver de llevar, oi? Doncs un servidor, que viu a 30 min. de l'Escala es va adormir! Va haver de ser la Montse qui a les 6:20 em diu: "Tu no hauries d'estar passant per Viladamat a aquestes hores???" I jo, en un atac d'histèria i pensant en la gràcia que li deuria fer a ell que arribés tard, vaig començar a recitar el nom de les defecacions en tots els idiomes que em sé expressar.

Vaig marxar volant de casa, i després de trucar a l'interessat per intentar excusar-me i imaginar-me'l morint-se de fàstic al port mentre m'esperava, vaig batre el meu rècord Girona - L'Escala: 25 minuts.

Un cop allà hi vaig trobar a un munt de "foreros" esmorzant, i després de disculpar-me vam anar per feina. Només sortir de port vam veure moviment damunt l'aigua. Devien ser petits peixets (després ens van explicar que sorellets), tot i que les gavines estaven força actives. Quatre tirades per anar escalfant però res de res, així que decidírem anar cap al sud, ja que la previsió era de VENT FORT DE XALOC abans de migdia. Vam estar tot el matí provant-ho tot i de totes les maneres: abans i després de les Medes, resseguint la costa tot mirant el fons i buscant qualsevol indici de saltada, a spinning, jigging...però res de res. També ho vam provar a la Gola del Ter, on la setmana passada hi van fer un parell de palometons dels macos. Vam fer anar els poppers i rapales i res de res. Per últim vam provar de fer el curri per la platja de pals, però la sonda no marcava ni el plàncton: estava tot mort.

El mestre Tola m'animava a no defallir, i li vaig haver de donar la raó, ja que al cap d'una horeta veient com només treiem serranets i companyia, li van fer una picada de les maques i la seva canya es va doblegar: "agafa el salabret que això va en serio!". Tu diràs si anava en serio! Un pagre preciós! És curiós, ja que va sortir de l'aigua amb unes franges negres verticals molt marcades, però al cap de mig minut fora l'aigua les va perdre...
[img][/img]

I així vam seguir fins cap a les 15:00 sense gaire més èxits que una bona picada a la meva canya i un parell de serrans. Les notícies que ens arribaven de la resta de "foreros" tampoc eren massa esperançadores, i això tampoc ajuda... A les 16:00 ja érem a port, ja que el mar començava a estar esbalotat i havíem quedat amb l'Andreu per anar menjar quelcom i anar a pescar calamars. Vam pensar que ja que els peixos no volien de dia, potser els cefalòpodes ens arreglarien la nit, i a les 17:30 ja tornàvem a sortir. El mar estava ple de burrets i el vent i les onades començaven a emprenyar, però com que no havíem d'anar molt lluny no ens vam fer enrera. Uns dies abans ens havien dit: "S'en treuen com si res: amb un parell d'horetes en fas 10 ó 12 cada un". I un ou de trencalòs! Ni una punyetera picada! Érem 3 canyes a l'aigua, la sonda marcava una activitat paranormal, com si hi hagués la plaça de Tian'anmen sota la barca, i els molt cefalòpodes (a partir d'ara ho faré servir d'insult) no ens van fer ni una sola picada! Després de les dissertacions oportunes vam decidir que la lluna creixent que hi havia tenia un 25% de culpa, el Migjorn - Xaloc un 45% , i la Belén Esteban i en ZP es repartien el 30% de la culpa restant.
Resumint: un dia sencer al mar molt pobre en pesca, però que gràcies a en Martí i l'Andreu va ser divertit i enriquidor

collons Tola, com les gastes! molt maco aquest pagre!

i bonitolet, per un dia que et deixes anar i em fas caure la baba! molt bé company! El teu relat m'ha encantat!

ens vam creuar dissabte, però com que tots feiem cara de pomes agres, vam decidir parlar poc i continuar atacant. Al final va valdre la pena!

Raül escrigué:collons Tola, com les gastes! molt maco aquest pagre!

i bonitolet, per un dia que et deixes anar i em fas caure la baba! molt bé company! El teu relat m'ha encantat!

ens vam creuar dissabte, però com que tots feiem cara de pomes agres, vam decidir parlar poc i continuar atacant. Al final va valdre la pena!

Gràcies Raül!
La veritat és que el dia, en quant a pesca, no era molt alegre en sí mateix i ja portàvem unes hores jigg amunt i jigg avall quan ens vam veure... El pròxim dia abarloem les barques i ens fotem una birra a la salut d'en Tola!

saps què? ens fotem les birres a la nostra salut, que en Tola la té de ferro! El tiu ni menja ni beu i sempre li queden forces!

a veure si el canso avui... l'estic esperant, i amb moltes ganes!