"AVUI" 18-10-10

Allò que fem afecta el mar

De fet, el títol d'aquest article havia de ser Com les nostres activitats afecten els organismes marins! I el primer que pot pensar algú després de llegir-ho és: jo no faig cap activitat relacionada amb el mar, a mi què m'expliquen! Però si continua llegint, potser veurà que s'equivoca.

Vostè viu, per exemple, en una ciutat? Doncs les aigües residuals urbanes, que passen per les depuradores i després cap al riu, contenen substàncies contaminants que provoquen efectes negatius sobre la fauna marina quan arriben al mar. Sense anar més lluny, els residus de les píndoles anticonceptives i d'alguns detergents poden alterar els equilibris hormonals en mol·luscs i peixos, fent que canviïn la seva capacitat per reproduir-se.

I qui no fa servir estris de plàstic, cada dia, i dia rere dia? Doncs molts plàstics van a parar al mar per diferents vies i també alliberen substàncies amb efectes nocius per als organismes. A més, el plàstic al mar no desapareix mai! Es va esmicolant, granulant i endinsant fins als llocs més remots i les fondàries més inimaginables. A gran distància de terra es poden trobar organismes que porten atrapades partícules de plàstics en el seu cos. Aus, tortugues i foques poden quedar estrangulades per les anelles de plàstic que es fan servir per empaquetar les llaunes de refresc. Peixos filtradors o cetacis confonen les bosses de plàstic per organismes gelatinosos del plàncton i se les mengen. Evidentment, el seu estómac això no ho sap digerir, i allà es queda, dificultant la digestió normal i en alguns casos obturant el trànsit cap a l'intestí, fent que l'animal acabi morint d'inanició.

Encara continua pensant que no hi té res a veure? Per minúscula i distant que sigui la nostra aportació, som tants! I és la suma de petites accions individuals la que al llarg dels anys està provocant canvis importants al mar i en els organismes que hi viuen.

A més, alguns també interaccionem directament amb el mar. La pesca recreativa, per exemple. Aquest tipus de pesca està igualant o superant la pesca artesanal en alguns llocs on la població de pescadors artesanals s'ha estancat o reduït. I la nàutica recreativa?: ports esportius que inevitablement porten associats contaminació i soroll, especialment intensos durant els períodes de vacances estiuenques. Tots tenim més o menys assumit l'efecte negatiu de la contaminació, però el soroll al mar es transmet a llargues distàncies, i s'ha demostrat que interfereix en l'orientació i en la comunicació acústica tan estesa en els animals marins com cetacis, peixos i cefalòpodes. Li pot semblar que no n'hi ha per tant, però... ja ho sap que nosaltres som sords sota l'aigua? La nostra oïda capta bé els sons conduïts a través de l'aire, però no de l'aigua!

I ara deu pensar: i la indústria, i els ports comercials i pesquers?, i les plantes dessaladores també, sí, tots contaminen; i sovint encara no en coneixem prou bé les seves conseqüències. I el transport marítim, cada vegada més intens: més creuers i més enormes vaixells circulant, amb tones de càrrega o milers de turistes amunt i avall. La llista seria llarga. I què aporten totes aquestes activitats? Soroll, contaminants, espècies invasores… i molts diners, és clar.

Ara bé, en principi aquestes activitats tenen un seguit d'administracions que les vigilen i les controlen. Una vigilància que alguns considerarem poc diligent i del tot insuficient i més tenint en compte que es fonamenta en una legislació sovint obsoleta. Això no treu que els ciutadans en general podem i hem d'exigir respostes a l'administració i quan es correspon denunciar públicament les situacions d'incompliment. Per altra banda, cal recordar la nostra responsabilitat individual en aquesta situació i actuar en conseqüència, més enllà dels controls que es puguin establir. En definitiva, que en aquest àmbit de les relacions entre les activitats humanes i el mar hi tenim entre tots molta cosa a fer.

Tot això ens ho van explicar fa pocs dies científics experts, durant la celebració del Seminari Internacional de l'Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona. Podem demanar als científics que ens continuïn explicant què saben, demanar-los que divulguin més el que estudien i descobreixen amb la finalitat de prendre tots plegats consciència clara de cap a on estem anant. El mar ja ens comença a passar factura i la situació no fa més que empitjorar. Després de les paraules caldran fets decidits per revertir una situació cada dia més insostenible.