Com ha anat el finde? (Girona)

Mmmm veig que ja es comencen a moure les llampugues, aquest any sí!

Aquest finde després de molt insistir, SÍ !!!

Genial la foto "salvatge", m'encanta la cara del nen. Aquest estiu l'estas enverinant de valent. Salutacions a la familia

Collons Salvatge, estas que et surt,fas honor el teu nom del forum no? qui em va parir, però si aquesta bestia es gran com el nen. Hauries de pescar coses més petites collons, no veus que el nano tindrà mals sons i no voldrà vindre més ja,ja

Felicitats,

Nois, després de mooooolt de sortir a pescar. He enxampat una Bacoreta (certament he estat buscant fotos al forum per veure si era una bacoreta o un verat).

Si señores. Soc el paio que amb la seva xicota allà pel més de març enxampava sense massa saber com Barracudes. Doncs ara aquest cop la situació ha estat cachonda.
Surto a treure la carbonilla amb la barca del meu pare, un amant dels passejos marítimus. Com que es mareja quan pares la barca, vam posar en pràctica el curricà.
Deixem anar fil, i poquet a poquet fent via pel litoral. Allò que dius... anem a mirar, que sembla que això no rutlla i reculls el fil. De sobte el miracle!! Algo comença a estirar i amb la emoció irrefrenable reculls com un animalot.

De sobte el fil es destensa i penses, adéu artificial, adeu mosquetó, adeu cacho de fil... adeu dignitat pesquívola.

De cop una altra estrebada i sento el meu pare dir: valla, esto... parece una bolsa allí al fondo?! Bua que bolsa ni que bolso, quan tinc la bestia a menos d'un metre de la barca comença a fotre bots fora de l'aigua que m'acollona.

Resultado de la refriega: Bitxo a la cassola i canya petada.

D'això se'n diu rendiment. Una canya per cada peix que endrapo. La propera vegada aniré amb un perfil IPE 150 dels que ens sobren a la obra amb una soga de barco. No hi haurà cachalote que m'ho trenqui.

El resultat no us el puc ensenyar, perque en arribar a casa vaig deixar el peix a la cuina i la meva pare el va sentenciar i desbudellar amb una velocitat que ni una peixatera de la llotja de palamós!!!


Salut a tots\es pescatunes!!!!

Avui hem sortit, em estat perseguint pajareres i saltades una bona estona pero no els hi han fen ni cas als nostres artificials...aixo del spinning es una asignatura que ting pendent...el peix avui estava molt actiu i menjant en superficie.

Pero bueno hem pescat un grapat d´oblades "per variar" , 4 bisos " qui els va parir..." , 1 serranet a jigging " era mes gros el jig que ell " per sort el meu amic a tret un espet de bona talla que es lo que en ha salvat el mati...

Primer de tot enhorabina per la pescada! És una bona peça aquesta!
I lo segon....els serrans són lo pitjor jajaja El Paisano sempre diu que si es féssin grossos com les tonyines no quedaria cap animal al mar, són la reeeehostia!

ara entenc per que jo no agafo res, jo pensava que era mal pescador i no és això, sou vosaltres que no deixeu res per als novells

felicitats per les pesqueres companys,aprofiteu que le queden poc als espets i ademes arra ja son grossos .salut i força peixos.

Bob Esponja escrigué: un "payu" que era de Nàpols, em va cridar que anes cap a ell ja que habia vist un peix molt gros,estava per la zona de les boies per entrar a mar, pero no el vaig poder veure, segons ell faria uns 40 cm.de llarg i era molt fosc de sobre, potser una llisara?

jajaja quilvaparir el Payo de Nàpols!! Si vol veure peixos molt grossos de 40 cm, diga-li que només cal que entri al port... allà hi ha cada trasto de llisa que semblen els submarins de gibraltar!

Eiva SAlvatge! Enhorabona! Una foto preciosa! (si té bona ressolució, i en tens ganes, algun dia podem mirar de passar-la amb paper a tot color,).

Ei Carles k, que ja li estàs agafant el gustillo a les fieres? Bona pescada!

I benvingut de nou, David! Quan temps... Per petar una canya de pesca només hi ha dues explicacions: o el peix és molt i molt gran, o alguna cosa no hem fet bé. Sabeu que al carret hi ha una palanqueta o una rodeta que serveix per regular el fre?

Doncs res més, enhorabona a tots. Ja hi ha moviment! He estat dos dies molt i molt embolicat... hi he vist moltes novetats al fòrum, gent nova, antics companys que tornen a escriure, pescades espectaculars... Estic molt content!

Quan tingui una estona te n'explicaré una de bèsties... no, no és el que et penses. No en va sortir cap. Però em van fotre enlaire un dia que era de llibre.

Ei Raül...k ja m´ha arrivat la revista pesca d´illes...ara ja ting els teus secrets....jajajjaja jajajjaja

Felicitats Crack!! molt bon report. i felicitats a en Tola que tambe hi surt!!

Carles_k escrigué:Ei Raül...k ja m´ha arrivat la revista pesca d´illes...ara ja ting els teus secrets....jajajjaja jajajjaja

Felicitats Crack!! molt bon report. i felicitats a en Tola que tambe hi surt!!

gràcies crack! Fes fotos bones (que ja et val) de bona ressolució i amb les bèsties que treus, algun dia hi podràs sortir tu també als meus reportatges!

Vaig immolar un cor de Tallahams jove al temple de Possidó, perquè l'Oracle em fos favorable. Automàticament, el Windgurú va marcar unes quantes hores de ventot F4 i F5, les condicions ideals que tantes setmanes havia estat somiant. Ja tenia pols a les botes d'excursió i era hora d'enllustrar-les per una bona marató d'spinning des dels rocs.

El Windguru marcava vent F4 i F5 i segur que es crearia una escuma que fa temps estava esperant. Per si fos poc, no feia gaire de la lluna nova (tot hi deu ajudar) i en Karles_K i algú més del fòrum avisaven que els dos dies anteriors els peixos havien estat molt actius. Tios, què més es pot demanar per anar a spinning?!

Agafo les botes, la gorra i molt de líquid per anar bebent, i enfilo camps a través per les màquies del Cap de Creus, perdent-me per corriols que ara es perden, ara es retroben entre la vegetació i les clapes de rocs. En vista de la gran sessió que s'anunciava, vaig aturar-me sota una alzina per enviar un sms als peixos, just per dir-los que m'esperessin amb tot calent, menys el cava. Zam-Zam a grans gambades anava saltant rocs, gatoses i estepes carregat amb l'aigua i les canyes. La visió de l'escuma que m'esperava em donava ales per anar avançant a bon pas cap al meu destí. Pel camí, munts i munts de cigarres, burres i enormes aranyes que ara es troben al seu apogeu. Rzzzzz-Rzzzz-Rzzzz la música de les cigarres m'acompanyava tot el camí. És que n'està ple!

Aquest cop no em va sortir cap senglar. Perquè ser-hi, hi eren. De tant en tant et creues amb un senglar dins dels matolls o veus cabirols que fugen esperitats al veure't. La última vegada me'n va sortir un de gros com un bou i jo, sense la canya de senglars ni els jigs amb forma de pastanaga. Però això ja són figues d'un altre paner.

Sobre els braços de mar on em dirigia, una boira en tapava la carena, deixant el sol emprenyador al marge de la sessió que s'anunciava. Menys mal, perquè saltant pels rocs i rere els peixos, no te n'adones del pet de sol que arribes a entomar al cap del dia.

Arribo a lloc, i tota la costa és un bé de Déu d'escuma que promet. Això ha de ser la Meca dels sards, aquella destinació on tot bon sard que es tingui en estima ha de nedar com a mínim un cop abans de morir. Em falten mans per muntar la canya i catapultar l'artificial dins d'unes ones, empenyent-lo vertiginosament cap a un festival orgiàstic al qual ja fem tard. Si tenim sort i el públic és agraït, l'actuació d'avui podria fins i tot ser culminada amb l'aparició estelar d'algun bon llobarro de roques entradito en carnes. Són divos els llobarros. Si creuen que el públic no ho mereix, no es dignen a sortir a l'escenari. Quins putes, aquests.

Però res. Començo a llençar i ni una picada. Fa temps que no surto i no he vist quin primer plat tenen ara com ara els depredadors. Per l'època intueixo que sardineta, de la qual també algú del fòrum deia haver-ne vist tanta últimament. Canvio l'esquer a imitacions de sardineta, doncs. Tampoc. Canvio de lloc. Tampoc. Tinc ben pentinada la superfície i per les capes altes no hi ha peix. Poso un artificial que profunditzi més i vaig amb compte si toco algun roc, ja sé on no haig de llançar o anar més lent perquè pugui i eviti el roc. Però tampoc tinc picades pentinant més avall. De tant en tant, surt algun sard empaitant, però si pique, sense decisió. Ja duc una popera grossa per si surt el llobarro i una de petita per anar fent amb els sards, que puguin embocar-la. Però res. Com que pel moment que estem i les onades que hi ha això hauria de desbordar vida, deuen estar amagats sota els rocs. Si no es decideixen a treure el cap amb aquest bé de Déu d'escuma que avui tenen, deu ser que estan acollonits per alguna fera grossa i famèlica que els ronda per la vora.

Decideixo llençar els artificials més lluny de la costa, a veure si pentinant aigües amb més calat ensopego algun depredador. Al cap de poc, un espet ben gros em segueix l'artificial fins a quatre vegades, però tampoc s'anima a picar i finalment desapareix.

Ran de trencant d'ona, dins l'escuma, alguna tímida picada amb desgana que no es clava i alguna de significativa que es comença a endur fil lentament, però quan nota els hams ho escup o se li estripa el llavi. No estaven per mossegar amb gana avui, com em pensava que passaria. Tot apunta a que estan amagats. Les condicions no són per què ho estiguin. Intueixo que bancs d'alguna cosa famèlica han estat esporuguint els peixos els últims dies i saben que no poden sortir confiats. La majoria estan amagats. Piquen amb esgana, molt tímidament i costa molt fer-los interessar pels artificials. Baixo a artificials més petits que imitin sardina. Si no entren bé, baixant la mida a vegades els ajuda a decidir-se. Però tampoc. Ni passant-lo més lent. Ni més ràpid. Ni sotreguejant-lo més. No hi ha res a fer. Avui no en volen. Els peixos que buscava estan desplaçats o esporuguits i avui no serà el dia que prometia ser.

Cap a les cinc, descobreixo el perquè de tanta desgana. Es forma un estol de gavines immens, amb ocells que venen de tot arreu i es congreguen sobre un mateix punt al mar. S'estan volant estàtics aguantant-se al vent i els que volen més ran d'aigua comencen a clavar cops de cap perforant la superfície de l'aigua. A sota, l'aigua bull. El grup de gavines es manté durant les dues hores següents fins que es perd rere la punta que em tapa l'horitzó. Durant aquestes dues hores, el grup de gavines ha estat anant ara cap aquí, ara cap a la dreta, ara cap enfora, ara més enllà, però a tothora és perfectament visible per on avança la mola de peix. Dóna gust veure uns atacs de gavines tant ben parits, amb els ocells menjant amb gana, enganxants a l'aigua i que la mola no es desfà ni tant sols quan un gamarús motoritzat els passa per la vora. Llàstima que la mola es mantingui sempre fora de l'abast d'un jig des de costa. Cal dur sempre un grapadet de jigs per casos com aquest. Però que s'acostin més, home i ja els en fotré a aquests tallahams esgarriacries que m'han espantat el peix de costa!

Estic segur que són tallahams i espets. Podrien ser melves, però crec que és massa d'hora per una mola tant grossa i durable. Deuen rondar per la zona des de fa dies i han fet fugir el peix que jo avui buscava; sards i llobarros. Sí, les condicions eren de llibre, però el Windguru no m'avisava que bancs d'aquestes piranyes d'aigua salada voltaven per allà creant la desbandada, el caos i la confusió. Simplement, havia equivocat el lloc en un dia que es pregonava ser de llibre.

Llàstima. Un altre dia serà... perquè de tornar-hi, hi tornarem.

gràcies Tola, el teu relat sí que és de llibre.

hi havia mala mar, eh?... i havia activitat, eh?... hi havia ocellots per aquí i per allà, eh?... ja ho sabia, Tola.

Jo hi era.