Com ha anat el finde? (Girona)

teixi escrigué:eeeeiiiiiiiiii alex, aquest no te gaire bona cara, que te la grip A ??????????????? jejejejejejeje, 92 kilets ja es de reclament, en david diu que no s'accepta com animal de mar, pero ve prou que neden be els condetnats,, salut

Jo, ja que l'Alex ha fotut la caçera, tinc que tastar d'aquest senglar...Alex et prenc la paraula i el dissabte tarda estic per l'escala...així que ens els fotem per sopar...

Salut.

pero david, tant pensar amb menjar agafaras un empatx i despres que ?????????? malal per la quedada jejejejejejejejejejejeje el dia de la quedada et portarem un platet d'arros bullit per esmorzar jejejejejejejejeje

ei companys!
la dona em segresta i se m'emporta a barna... amb el mono que tinc! ESpero que tingueu sort el cap de setmana! Demà al vespre em tornarè a conectar i m'agradaria molt veure fotos i missatges plens de peixos!

em farè la pilota amb la dona fins demà al vespre: anar de compres, sopar romàntic i, sobretot, res de sexe... a veure si diumenge em puc escapar!!!!

Raül escrigué:, res de sexe... a veure si diumenge em puc escapar!!!!

jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaajajaja

Fes molt la pilota nen i ens veïem diumenge, esmorzar i birres i moooolta pesca.
Ja et dic jo que tanta abstinència obligada, acabaràs cardant amb els bonítols que vas pillant. Si ens coincidim diumenge vina amb la feina feta que ara no tenim escapatòria, l'aigua está molt freda.

Salut.

Pobres bonitos.... jajja.
Que vagi mooolt bé....a quan teniu l'aigua per allà adalt???????



salutacions

ara te les mans que semblan les del incrible HULK jejejejejejeje

quina colla de cabrons.... ja em venjarè de tots vosaltres el dimecres, amb la foto d'unes quantes captures...

per cert, m'agrada molt que intervingueu sovint, pq de vegades sembla que parli per les parets!

Teixi, tens raò, entre el jigging i les putes palles m'està quedant el braç com en Popeye! Parlant de sexe, espereu que us escric alguna cosa... (ja mirarè de ligar-ho com sigui amb la pesca i, si no, doncs feu com jo!).

L'HABITACIÓ 405

Pujàvem per l’ascensor de vidre cap a la quarta planta. La mirada còmplice del recepcionista, un xicot jove i força simpàtic, ens feia presagiar que la nostra no seria, ni molt menys, la millor habitació de l’hotel. Li vam donar la tarja del travel plan, gairebé acomplexats, per no voler gastar una pasta per passar una nit a Barcelona. L’oferta era bona i l’hotel en qüestió estava molt ben situat, tant pel curs que anava a fer la dona, com per a mi, que volia anar al port a tafanejar.

Ens va costar molt d’obrir la porta amb la tarja i, tot rient, vam comentar que a les golfes ens havien enviat! La sorpresa però, va ser molt grata: el terra de marbre, la fusta de pi blanc, el llit de matrimoni i un complert bany. No podíem demanar més per aquell preu al centre de Barna... Ara que amb aquelles vistes... per la porta del balconet es veia una mena d’escala estranya i mur, molt de mur...

-Ostres, vine, corre!- va exclamar la dona. LA sorpresa va ser meva al pujar aquells quatre ridículs escalons: teníem la terrassa cantonera de l’àtic de l’hotel... i a un preu de riure! Era una terrassa d’uns 50 metres quadrats, al davant de la qual podíem divisar l’estàtua de Colom,el funicular del port, el museu de Catalunya, la Barceloneta, les torres Mapfre... i per l’altra cantonada podia veure la torre Agbar (o com es digui la cigala aquella), la catedral de sta Maria de Mar, el Tibidabo i la torre de Collserola. Tot un espectacle. Ens vam sentir com en Richard Gere i la Julia Roberts en aquella famosa escena de la terrassa al centre de Manhatan. Fantàstic, excitant, digne de Hollywood.














Perdoneu la mala qualitat de les imatges... són extretes del meu mòbil i a quarts de set del matí... la sortida de sol no hi acompanyava... vaig fer més fotos al vespre i a la nit. Us les poso perquè us situeu, i pogueu pomprovar que als meus relats, de fantasmades poques... perdria credibilitat!

Vaig començar la setmana de mala manera: pescant i anant al saló Nàutic... Aquell dissabte tenia els nervis a flor de pell, doncs encara havia d’estrenar molt de material de pesca i em donava la sensació de perdre el temps a la capital, tant lluny de la meva barca. Veure’n de noves m’agradava però no m’omplia, almenys no tant com les nenes que les presentaven... Portava molts dies nerviós, pels bonítols que havia deixat de pescar, i molt calent per les bonites que havia vist allà. Recordo especialment una pell-roja salvatge, maquillada amb molt de gust, que em va demanar les meves dades personals per llençar-les dins una urna inútil, pels agnòstics navegants com jo. En aquelles dades hi constava el número del meu mòbil i, com un idiota, em vaig quedar esperançat que em truqués algun dia, si en tenia necessitat. Tinc gravat a la ment el somriure d’aquella rossa espectacular i els mugrons de la morena que al girar-se em va mostrar el cul més perfecte i apretat de tota la costa central. En fi, que entre canyes i dones, el dimarts ja estava malalt...

Aquell vespre tampoc va ser diferent. Des de les estrangeres de la Rambla fins a les més xaves de la ciutat... n’hi havia moltes que estaven bones... i més encara quan hom va necessitat! El novembre a Barcelona trobo que és una època estanya, el temps calent que fa aquests dies hi acompanya i trobes dones vestides de totes les temporades, no com a Olot, que ja van totes tapades amb els polars... Minis amb botes camperes, shorts excitants, escots d’altres galàxies, jaquetes de pell cordades fins a dalt,... tot s’hi val! A mi totes em posen calent... i més sabent que no són meves, ni mai ho seran. Ahir em va agradar fins i tot la cambrera que ens va servir el sopar que, educada i amable, em va fregar la cuixa al caure-li una cullera i tacar-me, sense voler molestar. “Frega’m el ous” pensava jo, amb la polla a punt d’esclatar! Sopava amb al dona, ja sabeu que està prenyada... ja tinc la feina feta i s’hi agafen tant fort que no recorden que tenen a un home, dormint al costat. Com a bon garrotxí, us diré que de vegades em sento com un sismògraf: al mínim moviment se m’aixeca el pal!

Pujàvem altre cop amb l’ascensor de vidre, aquesta vegada de nit, i jo amb els ous ben apretats. Els llums de la ciutat il•luminaven la terrassa, la vista era fantàstica, espectacular. Vaig sortir a prendre l’aire i, sense voler, vaig començar a imaginar...

Pujava les quatre escales la pell- roja, com sempre perfectament maquillada, caminant cap a mi amb la mirada clavada, amb un vestit negre cenyit, ben escotat. La seva pell blanca quedava dissimulada amb la lluna, pràcticament nova, que amagava les imperfeccions de la ciutat. No es veien les antenes, ni els cables d’electricitat,... semblava una ciutat nova, a punt de fondre’s davant de tantes ganes de fer l’animal. Es va apropar a mi descalça, com si volgués la seva presència dissimular... volia estar a la meva terrassa, amb ningú més que amb mi... mentre la meva dona estava al llit estudiant! Portava una copa de cava ben fresca en una mà i, a l’altra, la butlleta premiada... fins als més tontos ens pot tocar! El premi era la barca dels nostres somnis!

Gairebé no em vaig ni immutar. Vaig agafar la butlleta, fent les dues pinces amb les mans, vaig mirar a aquella noieta fixament als ulls, amb rostre seriòs i, amb el mateix gest de generositat que mostrava el seu prominent escot, vaig estripar la butlleta guanyadora davant els seus morros. Tenia uns morros rosats, carnosos, humits i delicats. La noia, sorpresa i amb una expressió de perplexitat, va dibuixar un somriure gairebé forçat..., aquella senyoreta era prou intel.ligent com per entendre els meus instints més carnals: el meu premi era allà, dreta, mullant el tanga que li estava a punt d'arrencar. Amb lo calent que jo anava, acabaria aviat... La molt calenta em va interpretar a la perfecció: va llençar la butlleta guanyadora, va somriure obertament i es va ajupir davant meu, de genolls. [...]

La festa acabaria dins seu.

PROU, PROU!....

he volgut tallar en sec perquè ara pujava la rossa i faltava la morena amb el seu cul espectacular... no li vull perdre el respecte al forum ni a tots vosaltres... però creieu-me: m'han faltat moooolts detalls. Repeteixo:perdoneu la meva gosaria... no ho vaig poder evitar! Recordo que de jove, a l'institut més o menys amb quinze anys d'edat, posava calent al meu company escrivint relats sexuals. No treia bones notes, i sempre m'ha costat aprovar... però si aquelles històries veièssin la llum del dia... matrícula m'haurien donat!!

El forum m'ha obert de nou el cuc de l'escriptura... que el tenia ben oblidat! El diari de pesca i els relats de pesca m'han fet gaudir de veritat... Pesca i sexe, no hi ha res millor! En fi, continuarem sommiant!

Històries de pesca i sexe me'n venen al cap cada dia que surto sol a pescar... els canals d'empuriabrava plens de guarres amb bikinis, al cap de creus amagats als ulls de dèu, al mig del mar envoltat d'empaits de tonyines,... en fi, la calentura que porto no té límits! I la dona no parirà fins la primavera...

tiu un relat excelent, pero si a la teva dona li falta gaire, i despres esperar la cuarentena, et veig operat de tendinitis als dos braços jejejejejejejejejejejejej

JAJAJA!
LA veritat és que els primers dies de spingig et deixen baldat! Tinc estallats uns quants músculs que no sabia que existien... però ja m'hi vaig acostumant... aquesta setmana tinc previst anar-hi de dimecres a dissabte, descansant el dijous per treballar una mica... a veure si torno a penjar fotos de peixos i ens deixem de parides...

per cert, tinc una màquina nova per anar a provar... en tinc unes ganes! Sort que ja s'ha acabat el salò nautic, que m'hi he deixat una pasta! Ningú s'ha firat res? Vinga va, canteu una mica...
parlant de peixos... ningú ha pescat res aquest finder? Vinga, home... que al final semblarà que l'únic que va a pescar sóc jo!

Ei companys ahir varem sortir, d´activitat ben poca i la poca, quan t´hi acostabes desapareixien.El vent previst de sud oest, a estones bufava amb intensitat i ens dificultva a l´hora de que el jiig baixes com voliem, ja que corriem molt... En quan al peix, varem fer 4 bonitos (de 2.5 kg. a 3 kg. aprox.) tot a spinning. Be, despres de com es presentava el dia, veien el poc moviment... no va anar del tot malament.
I vosaltre que?
Per cert, varem coneixer a en Joan (kruskis), acompanyat del seu pare i un company. A veure si dissabte ens podem coneixer amb mes.