Com ha anat el finde? (Girona)

dorm tranquil , Antoni...

demà hi haurà crònica, molt poca pesca... però m'és igual!

Xavals, he de confessar que he fet trampes. He guanyat el partit marcant un gol amb les mans i l'arbitre no m'ha vist. He fotut sis peixos a la saca.... tots al robo!!!

Us explico l'expedició d'ahir i avui, de dos dies, com els bons temps.

Tinc un amic que es diu DAvid. No sé benbé com, el paio es troba que ha caigut en un forat existencial del que no en pot sortir. Quan et trobes en una situació obsessiva i sense sortida pots o ber intentar reconduir-la, o bé buscar altra gent que estigui pitjor que tu i així el teu problema ja no et sembla tant. Xavals, el pobre David també s'ha enganxat a les canyes. Ja no saps on acaba el seu braç i comença la canya.

Però en David tot just comença, i fa poques setmanes que tot just aprenia a fixar el seu rodet a la canya i a llençar ben lluny fins que el plom es torni un puntet fosc i veloç que es perd endinsat en el sol de l'horitzó.

Total, que s'imposava una sessió multidisciplinar, amb una mica de spinning, jigging, cefalòpoding i el que més vingués a cuento.

Sortida divendres a la tarda i arribem de nit. Llobarro i cefalòpodes. Un llobarret massa petit a spinning i els calamars ja han sigut delmats un parell d'hores abans que nosaltres arribessim. En David treu alguns restes d'algun calamar que no se li ha enganxat prou bé i a l'hora de treure de l'aigua una bona sèpia, veu com amb un parell de manxades aconsegueix desempellegar-se de la popera que la reté presa al fil de'n David I se'n va a espetegar d'esquena a l'aigua amb un patxap tant gran com el nostre pam de nas. El salabaret ja el portàvem, però no prou a mà I ens va fer mandra treure'l. Aficionats que som tots dos.... Nit de molt poca activitat i quarts de 3 ens n'anem a dormir mig avorrits, però amb un munt de conclusions de com millorar-ho en properes edicions, que un servidor també s'estrenava en cefalòpodes i sentia curiositat. La tramuntana es comporta però malgrat que hem arribat sense ni un alè d'aire, a l'hora d'anar a dormir els cops de vent ja tenen una dimensió considerable.

Agafem el cotxe, i anem a dormir prop del triangle de les bermudes, on demà a cops de jig mirarem d'engatussar algun bonítol tocatardà. Sortim a punta de dia. Em deixo el ganxo al cotxe. No sé com me les apanyaré si aconseguim enganxar el bonítol des de costa. Però arribo a l'aigua i la tramuntana deixa unes zones d'escuma que porten escrit "Llobarro" amb llumets de neó. I m'oblido momentàniament dels bonítols i fuetejo l'escuma per si hi hagués algun submarí patrullant. Una oblada i la raconada estava buida. Pues vaya! tant bé que m'hi trobaria jo en aquell jacuzzi natural si fos un llobarro! ells s'ho perden. El jacuzzi, i la cassola.

Estem poques hores amunt i avall dels rocs sense veure més activitat que les oblades i un dèntol entorn als 1,5 - 2kg que treu un paio que s'estava allà palplantat.

Em fa l'efecte que perdrem el temps i el material inútilment fuetejant l'aigua en aquella zona. Temps de canviar. Els mapes (que el mai suficientment venerat Raül va titllar de màgics en el seu dia), m'indiquen un punt que vull anar a inspeccionar. Parem el cotxe i ens perdem un altre cop per les roques despenjant-nos per irregularitats I baixants. El punt és llobarríferament parlant, espectacular, però hi hem arribat a mig matí i res s'hi mou a banda de les omnipresents oblades. Arribat aquest punt, m'endinso caminant pels rocs semisubmergits, amb l'aigua fins els genolls. En ocasions com aquestes, m'aniria fantàsticament bé tenir unes botes d'aigua fins sota l'aixella. Les botes d'excursió tant maltractades per les roques del Cap de Creus, reben un altre càstig per immersió en la sal del mare nostrum. Però és que aquelles roques a flor d'aigua... aquella escuma generosa... aquells canals més profunds entre les roques.... el lloc és de llibre i bé val la pena una bona remullada amb botes i texans. Ja em posaré les bambes i els mitjons secs quan arribi al cotxe. Però com deia, és tard i allà no s'hi mou res més que les oblades. Tornarem aquí. I tant que tornarem per passar-hi les gèlides matinades de gener!

Hem d'anar pensant en tancar la jornada. Els resultats d'avui són més que escarransits ictiològicament parlant, però a aquestes alçades, hem rigut, hem provat I descobert un fotimer de coses i en David -que és un gran orador- no dóna abast a memoritzar coses. Ha canviat el jig per un artificial i ara va fent proves de tirs d'spinning en un raconada que li falta peix, però que li és prou còmoda per fer pràctiques. Em recorda la fila que deuria fer jo mateix no gaire temps enrere.

Retornem a Roses per les sípies. Vull la meva sípia constrictor! però les bestiotes han decidit fer-nos el bot i ens fan pam-i-pipa des del seu catau mentre nosaltres ens deixem la punta del dit gros que ja sembla una llima de tants tirs com portem.

I la sípiota king size se'ns resisteix. Jo vull sentir com estira una sípia. Ahir vaig tenir un calamar enganxat a l'extrem i com que la pobra bèstia anava fent estrebades a cada cop de sifò, em pensava que m'havia creuat la línia amb en David. Amb quatre sacsejades em desempellego del suposat fil de'n David i del calamar que maldava per nedar en sentit oposat d'on jo em trobava. Ja passen aquestes coses quan es comença. Confondre un calamar que estira a batzegades, amb un creuament de línia amb algú altre que també es dedica al calamar... El proper molusc cefalòpode decàpode que se'm posi a tiro acabarà al fons del sac. Us ho juro per en Leonel Pereira.

Mentre totes aquestes coses passen, el sol ha anat caient i el mar ja fosc pren un tons daurats que il·luminen el llom rom de les onades. La tramuntaneta s'ha fet fonedissa i el fred no es fa sentir. Comencen a arribar els pescadors preparats per a passar les hores nocturnes I nosaltres anem pensant en tocar pirandó. Ha estat una sessió més que completa I fantàstica per a tots dos però encara vull fer quatre tirs a mar obert per si algun espet descomunal passés per allà. És la seva hora I als exemplars grossos els van els mesos freds especialment. Al sortir al costat de mar obert, veig la multiplicasión de los paces y los penes. El mar és un autèntic bullidor descomunal, un prat de cabretes I lloms I morros que surten de l'aigua I brillantors platejades denoten el tipus de peix amb les que ens les haurem. Mala sort. Les llísseres no entren als artificials si no són llobarreres però quan els bancs són grans, sempre hi pot haver algun llobarro camuflat entremig. Llàstima que he deixat els jigs al cotxe. Un banc tant I tant descomunal I tant dens deu fotre un sorollam eixorador dins de l'aigua. D'un moment a l'altre espero que les llísseres comencin a saltar empaitades per algun tallahams o sèrvia enmig d'un mar de caòtics esquitxos. Llenço per darrere del ramat de llísseres I començo a recollir. El banc és tant dens, que el flash minnow va topant amb les llísseres que troba al seu pas. A cada moment sé on tinc l'artificial perquè un rebombori d'esquitxos I corregudes al seu entorn el delaten. Un llissera d'un parell de pams es queda robada pel llom. La pell d'aquestes bèsties és tant dura com una boca I la resistència és suficient com per treure-la de l'aigua suspesa a l'extrem del fil. No m'ho puc creure. Ens havíem plantejat treure calamars, llobarros o/i bonítols I acabem aplicant-nos en treure llísseres al robo. Em sento autoestafat. Però és el que tenim al davant I cal aprofitar-ho. Ens dediquem a llençar per darrere del banc I recollir a tota castanya. L'artificial avança a sacsejades fins a trobar una esquena o una cua o un cap suficientment durs. En David té problemes amb el seu equip. Duu un rodet més ràpid que el meu, però les llísseres li fugen abans no pugui enforquillar-les. El truc crec que està en que porta un carret carregat amb un fil massa gruixut I abans que l'artificial arribi al bullici, les llísseres s'espanten amb el fil que el precedeix. El fil que porta a la bobina, té -a més- molta memòria I contínuament se li fan embolics a la bobina. He dut un parell de rodets I bobines amb diferents fils per les combinacions que facin falta I per “si de cas”, però s'ha quedat tot al cotxe. El flash minnow és massa superficial I necessito canviar per un artificial que empaiti les llísseres quan veuen l'artificial I profunditzen buscant seguretat. El “La segunda” de Yamashita té la paleta massa gran I el braç se'm cansa excessivament I em costa recollir a tota màquina. Els X-rap són ara l'artificial perfecte. En poso un de fosc perquè es vegi menys que el “La segunda”. Perdem moltes “picades” I desmunto les poperes d'un altre artificial, per crear un X-Rap amb doble ració de poperes. Però curiosament es claven menys I no n'aconseguim treure cap amb aquest sistema. Crec que l'artificial recollit a tota castanya és un punt suficientment dur com perquè si topa contra una llíssera, faci de punt de reacció per clavar la popera. Un enfilall de poperes, si bé duplica els hams de 6 fins a 12, no té cap punt dur per fer reacció I clavar quan trobi un llom. Desmunto doncs l'invent de l'enfilall de poperes I encara fem anar a parar un parell més de llísseres al fons del sarró, que ja es va quedant insuficient.

Sento com si haguessim guanyat el partit però havent marcat amb la mà el gol que ens ha donat la victòria. Trampa! Trampa!! però passem a la final I sense buscar-ho, acabem convertint en ciència un tipus de pesca que habitualment titllaríem d'accidental.

Tios, hem fuetejat les sípies, els calamars I els llobarros encara que aquests ens hagin donat -per avui- carabasses. Hem rigut, hem xerrat, hem arreglat el món I ens ho hem passat pipa. Des d'ahir a la tarda que tenim les canyes enganxades a la mà I amb en David -orador com pocs- les hores ens han passat volant. Podem donar la sessió per finalitzada I és moment per menjar alguna cosa, beure I totes aquestes coses (Raül, sabràs perdonar-me algun dia? No ho faré més). Ja estic nerviós per la propera sortida. Ja farà fred de veritat I serà llobarrífera? Serà cefalopòdica??? expedició terrestre o marítima? Tornarem a trencar-nos les cames baixant pels estimballs amb una mà ocupada amb la canya? Tornarem a repetir els mateixos errors?? aix, quins “nirvis”, quantes preguntes. No puc dormir malgrat l'esquena s'hagi soldat a l'os I les cames les senti barrinades per infinitat de formigues. Tot això és massa I com diria en Toni (Toni, per quan la propera sessió congrífera sota els estels?) tios, tot això em supera.

Martí.... Tolạ

Hola companys, nosaltres voliem sortir de l´Escala, pero el mar i la previsio no eren les adecuades... defet, ja ens ho pensavem, pero son les ganes... vaig trucar al nostre company Pichi, com haviem quedat i li vaig preguntar si havia sortit o com ho veia... son aquells dies que no ho tens gens clar. Total, que ell anava amb la barca d´en Jaime...i ens van convidar. Allo es un altre mon, quina seguretat i tranquilitat que transmet aquella barca. El mar no estava per fer gaires peripecies, pero vam posar rumb cap a Norfeu, vam estar a cala Joncols i res. Ni arresses estabem be, activitat ben poca, vam decidir anar baixant, vam trobrar a en Raul i el seu company darrera Cap Norfeu, son molt valents, tal com estava... nosaltres vam insistir una mica per aquella zona i el resutat va ser de tres bonitos de talla petita i un popet. Be, despres tot, vull donar les gracies a en Jaime i Pichi per convidanse i passar un mati amb molt bon rollo!!

aiam aiam aiam!!!! suposo que haureu anat a votar!!!! que el pescar es molt important pero posar el paper dins l'urna del 13D també ho és eh!!!!

hi ha algu per aki que li foti a la sipia des de la platge? jo hi vaig anar el divendres un parell d'hores i hen vaig fer 7. Va ser un dia que va començar amb frustracio total quan a les 7:30 del mati i despres de baixar de vic amb akella barreja d'il·lusio i vici, pujo a la barca, engego el motor, preparo les canyes i la sonda, i quan anava a treure la corda del mort m'adono que hi ha una corda entortilligada a l'elice.............. quina putada!!!!! m'hi vaig barallar una bona estona pero res de res!! aixi que vaig decidir anar a esmorzar i despres per aprofitar el viatge hem vaig acostar a la platge per tirar una mica la canya aiam si treia laguna cosa i pattttttttttttttttam, a la cinquena tirada ja la tenia enganxada!!!! una sipia de pam!! haura estat un cop de sort? nooooooooooooo, es que soc bo i ja esta jajajjajajjajajjajajjaj. Finalment m'hi vaig quedar un parell d'horetes i vaig fer 7 sipies, aixi que ja vaig tornar a casa content i dic content i no feliç, peruq efeliç s'hi esta quan treus una cuca amb escames.

Apa canalla, com ja he dit avans espero que agueu anat tots a votar, sino el fantasma de la vostre consciencia o millordit inconscincia nacional us perseguira espatant tots els peixos que s'apropin a la vostre barca!!!!

Tola, Tola,... t'has ben desfogat eh?

mira que fotre't al mar amb texans... estàs ben cardat!

Jo no he anat a votar pq a Olot encara no hi ha referèndum però t'asseguro que no m'ho perdrè per res del món!

Albert tens raó, s'ha d'estar ben malalt per travessar montjoi amb la meva barqueta i aquell temporal... però som així!

jajaajaj un altre cap calent! Visca la pesca!!!!!!

Ei, xavals! basta de pallassadas, amigo. Algú s'apunta aquest any a la Transfreu??? vinga, va, que amb tanta barca se us fotrà un cul com una plaça de toros i no ens enganyem, tantes neules, bonítols i torrons després t'asseus a popa i la barca va més aixecada del compte a proa. Concediu un dia de veda al mar!

www.transfreu.com

És una sortida amb caiac que organitza una gent de Lloret. La veritat és que l'any passat hi vaig anar i vaig flipar de com ho tenien de ben muntat: carpa amb taules, cadires i estufes on repartien xocolata desfeta i coca abans de sortir. Hi trobes molt bon ambient. Vaixells acompanyant els caiacs i a la tornada, dinar a les carpes. I fato a dojo, eh?! que a Lloret no tenen crisi i van forts! Si algú no vol remar, hi ha pla alternatiu (més baratet) per fer el mateix recorregut però amb catamarà (esperem que aquest any no el destrossi una llevantada).

Després de dinar, sorteig de regalets diversos i fins i tot un caiac dels guapos!! i tot per un més que ridícul preu de 20euros. Per què no una quedada caiaquera i sense canyes? Aaaanda, no sigueu galifardeus que si el temps es comporta, no us en pendireu.

Si no teniu caiac i en voleu llogar un, per exemple en Jaume (www.nootka-kayak.com) diu que us en pot dur un fins allà a preu de mitja jornada.

Tola, Tola,... que ens coneixem!

A mi m'has vist cara d'esportista? Que no t'en recordes com remava amb el caiac fins la boia de cadaquès? A més, ja saps que només deixo soles les meves dones per anar darrera d'algun aparato... no a sobre!

la idea és molt bona i espero que s'hi apunti molta gent, us ho passareu molt bé!

Boones, m'apunto al fato peró al caiac va a ser que no...collons de neu que em despista...
Salut.

heu vist el puto windguru????!!!!

mal rollo per molts de dies!!! Aquesta setmana se'm farà mooolt llarga! Tinc poca feina i no puc anar a pescar.... sinó ja hi seria! Això sí, abrigat fins les celles!

Per treure'm el mono de peix aniré aquesta tarda a subprof, a recollir unes cosetes que tinc encarregades.... ja em fa por, perquè entre en Joan i el "cabró" d'en MAnel em faran gastar una pasta! (però els putes saben el que venen i almenys saps que allò funciona!) en fi, ja li he dit a la dona que li embolicaria uns quants d'aquests regalets pel tió... a veure si cola!

per Roses avui s'estava bé , he fet platges a peu i he pogut fer tres llobarros dos petits peró un de mes de dos kilos, posaré la foto quan pugui l'he fert amb el mòvil i no em deixa posarla a la página

.

Q-llons Gabi, com hi vas!

Em pensava que amb el temporal les bèsties tardarien uns dies a tornar.

Puc preguntar si el que porta a la boca són plomes? vinil? algun artificial?

es un anguilón de silicona rosat