Amb simpatía per www.forumdepesca.com

Cal dir que aquest text va ser escrit per a una revista catalana que tots coneixeu. Pesca d'illes concretament.
Pero a última hora va sortir un imprevist que no és altre que la exclusivitat dels qui escriuen.
Com ja escric a pescamar, no ha pugut ser, i ja que estava fet, no el volía deixar a una carpeta a l'ordinador sense que surtís a la llum. De fet era per vosaltres, i per tant, aquí el teniu . Espero que us agradi.


Llobarro, quina il•lusió fa agafar un. I més encara si els busques “ a ells” .

He agafat llobarros a spinning de casualitat mentre pescava a una pajarera a la desembocadura del Ebre, el Llobregat, o el tordera –per anomenar alguna- . També he agafat alguns anant a consciencia a buscar-los i la satisfacció es doble.

Aquell dia de juny, ens varem aixecar per sortir a pescar les palometes i els tallhams – o millor dit, intentar-ho- . Però al arribar al emplaçament varem veure algunes condicions que nos ens van agradar res, entre elles, el color de l’aigua.
Per tant varem decidir no fer el tallhams i fer el llobarro una mica més avall. La diferència de fer una espècie o un altre es gran. Amb el tallhams anem a tope i amb esquers grans, i amb els llobarro al contrari, poc a poc, fent paradetes i amb esquers més petits, caramels com els hi diem. Apart de que pel llobarro, es pot anar molt fi, encara que precisament aquell dia no portava la 3-15 grams per qué la idea no era pescar fi, per tant havia donat titularitat a una més polivalent de dos metros i acció 5-25 grams.

El rodet estava carregat amb un trenat de 0,10 mm, i de baix portava nylon molt fi i llògicament de poca resistència.
Varem començar a fer derives en sondes de mig metro fins als tres. El meu company i jo jugàvem amb els superficials que tant bé ens funcionen per al llob (com anomenen al llobarro al Delta de l’Ebre) com el banana de yozuri, el walk master de bassday, o el sammy de lucky craft –per dir alguns-.
Van passar les primeres hores i poca va ser la activitat que ens van oferir els amics labrax. No importava ja que nosaltres estàvem segurs que fèiem el correcte, o millor dit el màxim que podíem o sabíem fer, però no hi havia manera. Llançada al lloc adient cada vegada. No, no i no.

El meu company Jonathan, va decidir baixar a provar sort sota aigua, l’escollit per la avinentesa va ser un x-rap de color blanc. Sorpresa quan als quinze minuts va clavar el primer. Va fer 47 centímetres ( no els pesem, només els mesurem). No havien passat deu minuts que ja havia tingut un altre trompada al x-rap. De cop, als pocs minuts un altre trompada, aquest més maco, i que va fer 53 cm. Com ja s’havia quedat el primer, el va tornar. Sembla que avui no volen pujar dalt li deia. Ostres, havia passat una hora pot ser, i de cop veig el primer que bé darrera, mira’l mira’l..i en un segon desapareix, jo ja estava content, almenys havien vingut a dir me “estem aquí”. De cop torna a clavar un altre que es va desclavar quan el teníem apunt de pujar. I jo allà fent el ball de san vito, el aserejé i el guiki guiki amb el passejant però no hi havia manera. Però no volia cambiar encara que estava clar que menjaven avall, la superfície m’encanta, i he passat molts bons moments, i com ja sabeu, rebre un atac a superfície es lo millor. De fet, no importa si no es clava la peça –encara que fa ràbia clar- però la explosió d’aigua i l’atac que regala un peix maco, no m’ho treu ningú. I si repeteix l’atac i amb sort s’acaba clavant, es sensacional. Per fi em va tocar ballar a mí amb un, i - ben maco per cert- .

El pasejant el tenía just a la trencant, estava jugant una mica amb la onada, ara se l’emporta, ara el recullo, cap aquí, cap allà, recollida suau, parada,recollida, parada, arrancada de cop, i torna a començar. Mentre feia el ziga zaga, i de cop, apareix. Era un senyor. La primera impressió que vaig tenir va ser la de dir adéu al passejant ja que pensava que era un tallhams i em tallava només obrir la boca. Però no, quan li va atacar per primera vegada, vam veure qui era. Señor llobarro bon dia. Ostres quina cara vaig fer quan de l’atac tan fort – ja sabeu com ataquen els llobarros-, desplaça el pasejant en l’aire fent lógicament un mossegada en fals...torpeeee...però com pots ser tan dolent, si ho tenies perfecte !
Vaig seguir donant vida al tros de plàstic sense tancar ni un segon els ulls, quan de cop i volta broomm, rebenta l’aigua de nou, i aquesta vegada fent chiflar el rodet i combant la canya. El clavo i crido...ara sí ! Això ho explico en unes línies, però va passar en segons.
Lo primer va ser arrancar el motor i donar gas per buscar una mica de fondo per poder lluitar còmode i tranquilament, sense por a que el motor toqués a terra, ja que estàvem a poca aigua.
Tots sabem que la lubina no es un peix que lluiti molt, però o jo estava fluix, o ell havia esmorzat a base de bé aquell matí. No va treure massa fil ja que tampoc li vaig donar opció,ja que a prop hi havien pedres i no me la volia jugar, per tant vaig apretar freno i em vaig començar a barallar a vuit o deu metros de la barca am ell. El Jona deia “no el forcis tant, no el forçis tant!, i jo contestava ¡ es això o res, es això o res ! perque segur que s’anava a fer un volt per les pedres que tenia a sota i a pocs metros. Cada vegada més a prop nostre, i cada vegada el veiem més maco. Quan ja vaig veure que portava el passejant ben clavat ens vam quedar molt tranquils, encara que es podia perdre –com qualsevol peix- en un tres i no res i sense haver fet res malament. Hi ha peixos que es desclaven i mai ho arribes a entendre, però es així.

Com moltes vegades fan per fugir quan ja están a prop de la barca, va treure la seva última carta en forma de carrera, que vaig controlar sense problemes deixant-lo anar suament al afluixar una mica el fre. Ja era el moment, salabre i cap amunt. L’alegría omple l’almadrava .

Amb simpatia pels amics de www.forumdepesca.com.



Uploaded with ImageShack.us

felicitats Fran, pel relat i pel llop!

(aquests de pesca d'illes són una mica raros...).

Raül escrigué:felicitats Fran, pel relat i pel llop!

(aquests de pesca d'illes són una mica raros...).

lo de raros es per tu raül ? jajaja

Bon relat company, gràcies ;-)

Merci pel relat, Fran! Estàs fet un crack!

Molt bon reportatge i una foto del llob molt autentica,enhorabona Fran!!!

m'en alegro que hagi agradat nois....m'agrada escriure sobre pesca, i més encara sobre lo viscut perque es viure de nou l'emoció del combat, del atac, els nervis... simplement que aquesta vegada és en record per deixar-ho plasmat a un paper ( o un teclat en aquest cas jajaj)

La peça va fer 72 cm fins a la mitja lluna de la cua que al relat no ho poso.

Raul, no es que siguin raros, es que tenen les seves normes home i s'han de cumplir ...
O será pel que diu en dani ? jajaja

Ah, recorda que tens pendent de treure un bitxu a superfície amb mí...
Baixat la barca a la jornada de marcatge de barna, després de la xerrada vens seguint la meva patera i anem un parell d'hores a un parell de punts que les trobem de tant en tan (totes per sota dels 10 k ehh...no son armaris delteros eh jajaj) habiam si hi ha sort tiuuu...mira si vens et deixo els meus dos ninots preferits per a elles...ja veurás que están fets caldo....

Després ja marcarem túnids i llampugues.

Queda poc i ara es una data excel.lent....tu mateix nanu...tic tac tic tac. Anima't que bé el sergi i el cetrero així ens coneixem !
Per cert...ejem ejem...señó Becader....no pots dir als senglars que tornin la setmana seguent i baixes ?

digueu que si vaaaaaaaaaa



salutacions

fran escrigué:
Ah, recorda que tens pendent de treure un bitxu a superfície amb mí...
Baixat la barca a la jornada de marcatge de barna, després de la xerrada vens seguint la meva patera i anem un parell d'hores a un parell de punts que les trobem de tant en tan (totes per sota dels 10 k ehh...no son armaris delteros eh jajaj) habiam si hi ha sort tiuuu...mira si vens et deixo els meus dos ninots preferits per a elles...ja veurás que están fets caldo....

Després ja marcarem túnids i llampugues.

ja m'agradaria aprendre dels mestres... però tinc la barca a l'aigua jo, no tinc remolc per venir. Gràcies per la invitació Fran! que tingueu sort i marqueu molts peixos!

Moltes felicitats Fran, un relat xulo i una foto per enmarcar. Que us divertiu molt amb les llampugues i d´altres bitxos.
Salut i bona pesca

molt bon report fran,cuan sigui gran vui escriure com vosaltres (ara temps al temps, de aqui a 2 o 3 anys estare a la vostre alçada no?)me encanta els vostres reports .

[quote="Raül"]

fran escrigué:

ja m'agradaria aprendre dels mestres...

Res res... un aficionat de nivell molt bàsic. Això si, ho visc, treballem fort i matxaquem molt i sempre intento saber més i aprendre coses noves, i m'agrada tenir coses apuntades des de ja fa molts anys. Al que no ho faci, animo a que ho faci, sempre es treuen algunes conclusions i les millors dades...son les que un mateix es troba al mar.

Conec a grans pescadors que tenen gairebé el doble d'anys que jo i encara em diuen que aprenen coses cada dia...intercambien opinions, experiències....per tant tinc clar...que mai es sap tot, i és gent que porta 30 anys pescant. És lo bonic de la pesca...sempre hi han coses noves, i els peixos...son peixos.

Sergi es fàcil.........posat......i escriu com vius un atac, una persecució, una captura...el que sents, com ho fas (sense tabús amb la máxima sinceritat, per escriure coses que no serveixin als demés res...) sempre coses importants entre linies...i tinc clar que et sortirà sol ja ho veuràs...si vols ajuda com sempre...només m’ho has de dir. Vinga noi.

Me'n alegro que hagi agradat, encara que la sorpresa de la revista que us volia donar no ha pogut ser..però aquí queda per sempre



salutacions

... potser ens tens una altra sorpresa reservada a la revista...

i tens raó amb lo d'escriure. Ara mateix estic repassant TOT el que he escrit al fòrum, ho estic corretgint i millorant. LLegint les meves pròpies experiències em dono compte dels errors que cometia, que cada dia em passaven coses igual, i que cal millorar-les si volem triomfar.

I m'ha encantat el que dius de llegir entre línies... jo ho explico tot, a la meva manera clar, però no em deixo res al tinter. Insinuacions, deixar entreveure allò que passarà,...

s'aprèn a pescar llegint dels altres depenent dels ulls amb què ho fas. Estic repassant els meus inicis, i com em deia el jefe, no hi ha fantasmades, només sinceritat i ganes d'explicar. No buscava res més que escriure per plaer, no escrivia per vosaltres, ni pel fòrum, ho feia per mi.

Aviat reobriré el meu diari de pesca, fa més d'un any que el tinc tancat. Li estem traient la pols de sobre, i mentre estic preparant els estris per sortir a mar, ja sento els nervis i l'ansietat de tornar a escriure per mi, d'explicar altre cop la veritat.

no hi ha res més preciós que poder compartir amb tots vosaltres un dia a mar.

Raül escrigué:... potser ens tens una altra sorpresa reservada a la revista...

i tens raó amb lo d'escriure. Ara mateix estic repassant TOT el que he escrit al fòrum, ho estic corretgint i millorant. LLegint les meves pròpies experiències em dono compte dels errors que cometia, que cada dia em passaven coses igual, i que cal millorar-les si volem triomfar.

I m'ha encantat el que dius de llegir entre línies... jo ho explico tot, a la meva manera clar, però no em deixo res al tinter. Insinuacions, deixar entreveure allò que passarà,...

s'aprèn a pescar llegint dels altres depenent dels ulls amb què ho fas. Estic repassant els meus inicis, i com em deia el jefe, no hi ha fantasmades, només sinceritat i ganes d'explicar. No buscava res més que escriure per plaer, no escrivia per vosaltres, ni pel fòrum, ho feia per mi.

Aviat reobriré el meu diari de pesca, fa més d'un any que el tinc tancat. Li estem traient la pols de sobre, i mentre estic preparant els estris per sortir a mar, ja sento els nervis i l'ansietat de tornar a escriure per mi, d'explicar altre cop la veritat.

no hi ha res més preciós que poder compartir amb tots vosaltres un dia a mar.

Com ho saps? jajajaj
Sí, surt la crònica del kañadelta

No sols això....va amb una foto en exclusiva d'un tallham dels que no surten tots els dies, -apart de que qui ho ha tret ...que per mi ... - bueno, encara que faci relativament poc que ens coneixem m'ho han demostrat tots dos...
Una família de grans persones...i millors pescadors...i quina sort...que els tenim per aquí...

ELSAAAAAAAAAAAA...........JUBYYYYYYYY.............

Quina parella !


bona nit

que com ho sé? jejeje ja saps que no se m'escapa res... jo tinc dos germanets: el jefe del fòrum i el jefe de Pesca d'Illes. No entra res del fòrum a la revista sense que jo ho sàpiga... i saps que hi he donat moltes voltes a aquesta foto.

i no és per el tallahams, nano, sino per la tremenda, que surt tremendíssima!

ja ho deia jo... en Brad Pitt i l'Angelina Jolie de les canyes! si són iguals de bons pescant que bons estan, estem arreglats!

per cert Juby, li acabo de posar poteres a l'esquer Juby que em vas donar. Tinc ganes de fotra-li tralla, que necessito un peixarro pel repor que tinc al cap! Potera o ham simple?

Ostia Fran, quin tros de relat, felicitats, no l'havia vist fins ara. Son d'aquells relats que ho vius com si estiguesis allà, quin fart de disfrutar que us deuriau fer i quin tros de llobarro,
dissabte vaig intentar-ho pero res de res, només amb serveix de consol que els altres que hi havien per allà tampoc van tocar escata.