NECESSITO CRONIQUES RAÜL

raul, aquest fòrum està molt bé i és per que saltem de la pesca a altres coses i com tu molt bé dius està començant a passar com en altres fòrums que la gent només volem i preguntem i això com es fa i això com va, però quan funciona ens callem i no expliquem res, i espero que no passi com en altres fòrums que al final es converteixen en només preguntes sense resposta, i els teus comentaris, els veig molt bé, i si veuria bé que si es vol es posés alguna cosa una contrasenya o que se't hagués de demanar a tu per poder entrar a les teves cròniques i en la teva Albon de fotos, i així la gent que volgués llegir només hauria de demanar-te'ls, i el teu donar-lo al que creguis convenient. i així no hi hauria el problema que els nens et llegeixin, que la veritat ells saben ja més que nosaltres.

Això ho dic sota la meva ignorància ja que no se si es pot fer, considero que no està bé com un relat en general per que hi ha gent que es pot sentir ofesa. Però tots sabem que els teus relats donen vida al fòrum, i segurament si no sortissis i les que lies aquest fòrum no seria el mateix ..

cetrero33 escrigué:raul, aquest fòrum està molt bé i és per que saltem de la pesca a altres coses i com tu molt bé dius està començant a passar com en altres fòrums que la gent només volem i preguntem i això com es fa i això com va, però quan funciona ens callem i no expliquem res, i espero que no passi com en altres fòrums que al final es converteixen en només preguntes sense resposta, i els teus comentaris, els veig molt bé, i si veuria bé que si es vol es posés alguna cosa una contrasenya o que se't hagués de demanar a tu per poder entrar a les teves cròniques i en la teva Albon de fotos, i així la gent que volgués llegir només hauria de demanar-te'ls, i el teu donar-lo al que creguis convenient. i així no hi hauria el problema que els nens et llegeixin, que la veritat ells saben ja més que nosaltres.

els nens que llegeixen el fòrum, que jo sapiga, son adolescents, i a mi em faria por llegir un relat d'ells més que no pas el d'en raül, no crec que hi hagi cap cosa escandalosa, ara bé, el que diu en joan te raó, google ens podria indexar amb paraules no desitjades, i aixó donaria mala imatge al fòrum.

bo el problema no és dels que estan inscrits en el fòrum hi ha molta més gent que només llegeix el fòrum i hi ha no saps si són canalla o el típic toca collons que només entra per liar ... a això crec que es refereix kruskis, perquè els que estem aquí crec que a gairebé tots ens agrades les fasntasmadas del raul, ens fan riure una estona i en els dies que corren és d'agrair jejeje.
bé a part de tot això, el problema ha estat del temporal, per que si no fos pel estaríem tots explicant les batalletes i no s'hauria embolicat res jejejeje, em vaig a prendre una virras, que estic fins els ous del temporal, vacances passades per aigua, això si que és per emprenyar jajaja ..

cetrero33 escrigué:bo el problema no és dels que estan inscrits en el fòrum hi ha molta més gent que només llegeix el fòrum i hi ha no saps si són canalla o el típic toca collons que només entra per liar ... a això crec que es refereix kruskis, perquè els que estem aquí crec que a gairebé tots ens agrades les fasntasmadas del raul, ens fan riure una estona i en els dies que corren és d'agrair jejeje.
bé a part de tot això, el problema ha estat del temporal, per que si no fos pel estaríem tots explicant les batalletes i no s'hauria embolicat res jejejeje, em vaig a prendre una virras, que estic fins els ous del temporal, vacances passades per aigua, això si que és per emprenyar jajaja ..

la sol·lució es fàcil, es crea un nou fil, que sigui majors de 18 anys, i tot el que sigui no apte es posa allà, i nomes es donen permisos a qui acrediti tenir més de 18 anys, així podem disfrutar de les cróniques no aptes jajaja

Raül escrigué:sr Adm,

t'he apretat de valent, i ja en van dues vegades, en sóc conscient.

Benvolgut i estimat Raül, penso que treus les coses de context. Creuries de veritat que en Joan et fes una critica només per tallar-te les ales? Oi que no!. Creus que com a lector no s’ho passa tant be com nosaltres llegint les teves histories? Si ho fa es per que ell regeix aquest fòrum i creu que hi ha límits, amb un cert marge, que no es poden passar., no pas per la seva voluntat.

Penso que ara mateix en Joan està més fotut que tu per que vol, desitja, que aquest invent, el seu invent el nostre invent funcioni, i tu n’ets l’anima, com en Tola i d’altres que amb el vostre nivell lèxic poseu a gran nivell el que d’altres no sabríem explicar encara que no féssim faltes d’ortografia.

Però, que ha passat? Dons que com diu en Dani, això aquí no toca, i si toca s’ha d’expressar de una altre manera, i tu pots, per que en saps, però diguis el que diguis el teu fantasma tard o d’hora pot amb tu. Tampoc em semblaria be que l’únic interès per estar en el fòrum fos esperar quina parida dius.

Vinga, que no s’ha escrit mai res sobre el covards i tu ja portes moltes pàgines, i jo ja he après a seguir-te la rosca.

sr Adm,

ja està, el senyor google no trobarà cap paraula malsonant, ara que, ben mirat, hauria de repassar tots els postsque he escrit, i en són més de 1400!

no patiu més per les fantasmades, s'han acabat.

la meva última carta no l'escriuré jo, sinó que ho ha fet un company vostre, en privat:

pip escrigué:Estimat Raül!

Fa uns quants dies et vaig dir que el proper missatge privat que t'enviés seria amb una foto d'un bon peix. No serà així, doncs fa tres setmanes que no toco la canya de pescar. M'estic mudant a un pis i ara en el temps lliure em toca pintar i fer diferents "apanyos".

Al gra. Si t'envio un privat és per què m'he estat llegint els relats del cap de setmana de les teves croniques i et vull dir que a mi m'han servit per riure, i molt! La veritat és que m'he identificat amb algunes escenes i m'he imaginat en d'altres, m'he posat en el teu lloc, i sí, jo hagués sentit igual. Tu, amb dos cullons, vas i ens ho expliques. Això et fa un paio molt valuós.

I què dir-te del detall que has tingut amb en Szaac. Estaves d'aniversari, i li dediques un text per tal de que s'animi? Quina sort que tenen els teus amics de tenir-te! I és que per tu els foreros som com una altra família, i això es nota.

No sé com plantejar-te el següent que vull dir-te, potser ho faré malament, a veure si em faig entendre:

En el forum som un quants, i el forum l'hem d'aixecar entre tots, no cal que et carreguis tu tot el pes i responsabilitat per aixecar-lo i animar-lo. Sé que t'encanta escriure, i que quan et vingui de gust escriure, fes-ho!!! Però segur que hi ha alguna vegada que escrius per donar vidilla al forum, per a que no s'apagui oi? I enlloc de fer això podries fer alguna altra cosa que de ben segur hauries de fer. El que vull dir, és que no t'obsessionis amb aixecar el forum, no ets tu sol, som tots els que ho hauriem de fer.

Un dels motius pels quals m'he registrat aquí, és precisament perquè aquí hi han respostes, i no tot són peixos, sinò que gràcies a déu es parlen d'emocions, vivències...

Raül, et desvius pel fòrum, i aquest tira endavant en gran part gràcies a tu. Però tu saps més que ningú el desgast que això comporta, hores i hores. Som tots els que hem d'intentar que això no mori.

Jo ara mateix només tinc temps d'entrar, guaitar, i contestar breument el que puc. Un cop estigui instalat, intentaré posar el meu granet de sorra per a mantenir aixó viu. No amb grans cròniques, però si amb el que pugui.

Estas fent una feina collonuda, i per això t'escric aquest privat, per a reconèixer la feinada que fas.

Ànims de nou, i tu no obligues a ningú a llegir-te, et llegeix qui vol.

jo no ho hauria escrit millor, aquesta és la resposta que he estat buscant des de fa més d'un any, la resposta que us implica a tots.

estic treballant a la meva empresa i em passo hores conectat, i això passa cada dia. Porto el cotxe i estic pensant amb vosaltres, estic pescant i també, la dona em pregunta una cosa i li contesto una altra, vol fer l'amor amb mi un dissabte i em poso a escriure per un company... això és suportable, però el que no puc aguantar és que la meva nena ja no em crida a mi, sinó a la seva mama quan té malsons o es fa pipi de nit. Vol que sigui ella qui l'acompanyi a fer pipi i no el seu papa, únic al món abans de trobar el nostre fòrum.

gràcies a vosaltres ara sé què vull i cap on he d'anar, però el que sento per dins és que molts dies ho dono tot però em sento sol, incomprès, ignorat.

ara us toca a vosaltres tirar la nau endavant, jo tinc prou feines per recuperar l'home que era abans.

tinc uns fills que em necessiten, una dona desesperada per saber amb qui s'ha convertit l'home que ha estimat aquests 18 anys, i no em queda massa temps lliure per estimar-los a ells, a ella, i alhora a tots vosaltres.

necessito desconectar.

Quan en tingui una de peixos ja us la faré saber, mentrestant vull que sigueu vosaltres, qui m'ensenyeu a pescar. A mi parlar de peixos m'avorreix, necessito explotar, i aquí no tinc prou espai.

Tenim dos mesos molt bons per pescar peixos de veritat.

que tingueu molta sort, ens veiem a mar!

Raül anims, la familia es el primer, t'entenc perfectament, i si aqui en comptes d'entrar a diari, entres 3 cops per setmana, no pasa res, som molts i entre tot ho tirarem endavant, amb relats o sense, vinga ànims i endavant ;-)

Benvolgut Raül,

Sé que sóc pesat sempre amb el mateix però crec, com sempre, que la vida és més senzilla que tot això...
Abans de fotre la parrafada, per si llegeix això algú que sigui un usuari recent i no em conegui a mi o en Raül, que quedi clar que no tinc res en contra d'en Raül i ell no té res en contra meva, encara que tot sovint ens fotem els trastos pel cap, ni és tampoc un joc per fer respondre a la gent, tot i que a ell li agrada fer-ho, jo no sóc així i he sigut jo que he començat a encendre la metxa.
Quan vaig llegir el relat, sabia a qui anava dedicat i el motiu per el que li dedicaves, no hi havia dubtes, i com sempre ho feies amb la millor intenció del món. Ja ho dic jo sempre que a sota el fantasma i ha un bon amic dels seus amics.
Em sembla perfecte que dediquis més temps a la família, ja fa temps que hauries d'haver-ho fet, el fòrum és un hobbie, jo no et penso pagar un duro i tu t'ho agafes molt a pit, a la vida hi ha prioritats i el fòrum si per mi és només un hobbie, no pot ser que per ningú de vosaltres sigui una càrrega o responsabilitat, per això ja hi sóc jo, puc ser millor o pitjor admin, més o menys dur, puc aportar més o menys coses interessants però és el que hi ha, nois...
Som 180 registrats com perquè hi hagi tanta rauldependència, ni nosaltres podem ser tan "parats" com perquè només tu diguis coses interessants, ni tu pots ser tan egocèntric com per pensar que estem tots només pendents del que fas, això no és bo ni pel fòrum ni per casa teva, et prego t'ho agafis amb més calma. Ja fa temps volia publicar una carta al fòrum que començava "Estimada Teresa, no ens coneixem però..." era una carta dedicada a la teva senyora esposa on li donava les gràcies per la paciència que té i li demanava perdò per haver-te viciat a tot això i li volia dir que frenés al xuloputes que t'estava sortint de dintre. És una carta que mai vaig arribar a escriure, només la vaig pensar i encara que sempre dic que mai escric buscant una reacció, aquella carta era per buscar una reacció, però no de la teva dona, havies de reaccionar tu. I sense carta, al final has reaccionat, espero que no sigui tard.
Em sap greu que marxi un company, com a tothom, però ni jo, ni tu, ni ningú ha de dir-li, si us plau, no marxis. Si vol marxar, que marxi. Això no és el círculo de lectores, ni telefónica, aquí no hi ha compromís de permanència. No vull que pensis que no m'importa aquesta persona, perquè és de les millors amistats que he fet per aquí dintre, però crec que el fòrum ja ha fet la seva funció, abans del fòrum no el coneixia, tu tampoc i molts altres tampoc, però hi has fet una amistat i entri o no entri al fòrum, us trobareu a mar, us trucareu de tant en tant i ens el trobarem al bar dels pescadors. En Gabi va marxar, i això no significa que després d'això hàgiu deixat de ser amics, segur que heu intercanviat mails i trucades.
El fòrum és per fer amics amb aficions comuns, no és una secta ni una doctrina. N'hi han més que han marxat, o que continuen entrant però no escriuen, però tant se val, aquí no hi ha premis per al més constant, ni per al més interessant, ni per el que escriu més, si volen ja tornaran a entrar i si no ho fan, tant se val, segur que han intercanviat el mòbil amb més foreros i es trucaran de tant en tant, el fòrum és per fer amics.
Potser quan fagi un mes que no sé res d'en Szac el trucaré aviam què és de la seva vida, li preguntaré com està i quedarem pel dissabte següent al bar dels pescadors per fer un cafè, però no li preguntaré perquè no escriu al fòrum, no m'interessa, això no és vodafone, no s'han de donar explicacions de perquè et dones de baixa. Com et vaig dir per privat, només em preocuparia si es dona de baixa perquè té algun problema personal o de salut.
Amb en Szac has fet una amistat molt maca, i com amb qualsevol dels teus amics, t'en preocupes, el truques , hi quedes... res, un amic més, com si el coneixessis de tota la vida, el fòrum ha fet la seva funció. O és que tots els teus amics escriuen al fòrum?
Si et dic que a la meva colla som 45 però truco molt més als companys del fòrum que als meus amics t'ho creus? Aquí es fan amistats, és inevitable, a partir d'aquí si entren o no entren al fòrum, si escriuen o no escriuen, és el de menys!
Si pleguessis del fòrum, deixaries de trucar-me? deixaràs de trucar en Tola? No aniràs a pescar més amb l'Anna? Oi que no? Doncs ja està, el fòrum ha fet la seva tasca.

Amb tota aquesta parrafada, no espero ni resposta ni reacció ni res per l'estil, només vull que sàpigues que sóc conscient de que gran part de la vida que té el fòrum és gràcies a tu i t'ho agraeixo i t'ho agraïré sempre i et trobaré a faltar si marxes però jo no em quedo ni amb això ni amb els relats ni amb res. Em quedo amb què gràcies al fòrum has fet amics i tens l'oportunitat d'escriure a una revista.

El resum de tota la parrafada, és el mateix que l'última vegada, el meu cervell ho veu tot sempre més fàcil tot que el teu.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta parrafada s'ha acabat!

Els teus relats Raull,els podem esperar tranquil,primer la familia. tu encara ets a temps tu dic per esperiencia,yo la vaig "pifia"amb el nano una temporada quan era petit,amb el tema de la caçera,sembla que la vida ma dunat una segona opurtunitat y concretament aixo de la pesca y concretament ana amb cayac sembla que li "mola"com diuen ells,potser deu ser la vida de casat y aposentarse busca noves activits,el cas que les mebas ausencies dels partits de baskets y futbooll que vaig fer ara puc recuperarles,pero es diferent. recapacita y pensu,que no et pasin els añys com un servidor y veguis el teu fill 24anys y vulguis arreglar les coses.Crec que tot portaru amb mesura y amb un equlibri,es ideal y crear "pactes"com goverm y sindicats amb la dona es perfecte,espero averte ajudat amb la meba propia vivencia.

L’altra dia, d’això tampoc fa gaires setmanes, em vaig veure obligat a passar per davant un client amb les canyes. Estava a la feina hi havia d’anar corrents cap a casa a fer de papa, així que, amb més vergonya que alegria, li vaig haver de mostrar les eines:
-Caram! Que vas a tirar la canya demà?
-No, vaig a treballar.
-Com dius? Deus anar a pescar, no?
-No, vaig a treballar.
- Deus voler dir que vas a pescar, perquè tu treballes aquí, no és així?
- Que no... que vaig a treballar!
- Doncs mira, no t‘entenc... jo em pensava que això d’anar a pescar era una cosa divertida, per passar l’estona, per desconnectar... Estàs bé? Mira noi, no et conec de res, però no vas pas bé, t’estàs equivocant.

Vaig notar que aquell home no em podia entendre però no era el moment, ni el lloc, per vomitar-li totes les angoixes i els temors que em provoquen aquesta preciosa afició, així que m’ho vaig agafar en calma, vaig anar a casa i abans de posar-nos al llit, vaig posar el despertador a hores inhumanes. Em vaig jurar que aquella seria la última vegada.

Va ser l’últim dissabte que amb uns quants foreros ens vam veure a mar, tampoc vam xerrar massa perquè només hi tenia una cosa al cap: treure el puto palometó dels cullons. Vaig tornar a casa amb un déntol maco, havent pescat tres o quatre tallahams molt guapos, havent passat un dia preciós a mar, amb bona companyia, però sentia que aquell dia havia estat un altre fracàs. Molts donarien mitja vida per haver capturat totes aquelles peces, perquè realment va ser un dia molt difícil i tothom va tornar de buit; en canvi jo, lluny d’estar content, em sentia frustrat.

Hi he estat donant moltes voltes, les paraules d’aquell desconegut m’anaven torturant una i altra vegada per la senzilla raó que eren tan certes com clares: m’estava equivocant. Feia temps que ja no en tenia ni ganes d’anar a mar, ni de pescar tampoc, per la senzilla raó que m’havia convertit en una simple màquina de treure peix, i jo el que vull és, simplement, anar a pescar.

El dimarts no vaig posar el despertador.

-Que no vas a pescar, demà?
-Sí. Hi vull anar, però primer vull portar la nena a l’escola, més tard vull anar a esmorzar amb tu i, només si en tinc ganes, baixaré per vall.

Feia temps que no veia la dona tan contenta, ara imagineu-vos com es va posar l’Alba! Pobreta, es va adormir sense conte, sense pipa, aquella nit només em va caldre una forta abraçada.

I ja som dimecres. I no en tenia cap ganes, però ho havia de fer: necessitava comprovar una sola cosa, volia sentir una cosa que havia oblidat feia molt de temps. Vaig baixar sense saber on aniria, sense plans, sense llistes que eren ja lo únic que em motivaven. La barca i les canyes, no necessitava res més.

A dos quarts d’onze sortia de port i a la una entrava, temps més que suficient per tenir una conversa d’allò més agradable amb el mar. I sí, els vaig trobar. Si una cosa he après en tot aquest temps ha estat en convertir-me en una màquina de batre, i sí, vaig trobar la resposta a allò que havia baixat a buscar.

Vaig tenir sort i vaig poder fer la prova: tenia els ocells volant davant, l’aigua xipollejava, hi havia peix, tenia les canyes a punt però, lluny d’agafar-les, em vaig quedar dret a proa, pensant. A mi el que m’agrada és escriure, comunicar. Finalment vaig entendre que no cal donar sempre voltes a les mateixes coses, que al món hi ha més temes que persones per escriure, i que ja no necessitava treure peix per redactar.

Ja fa molts dies que no m’he de torrar per escriure, ni treure peix.

Brindo pel plaer de beure, pel plaer d’escriure i pel plaer de pescar.

No vull cloure aquest tema amb una altra crònica, perquè no cal. Aquest cop ho vull fer amb imatges. La primera, la de sempre, amb un bonítol a les mans... no sé si es nota, però hi ha una gran diferència amb totes les altres: estic content.




La segona és per donar-vos les gràcies. És cert que va ser en Szac qui em va demanar que escrivís les cròniques, i no hi ha res que em fes més feliç, tant cert com que ara sí les puc tancar sense recança, sinó que ho faig amb molta il•lusió, esperança i agraït.

Gràcies kruskis per donar-nos aquest indret tant meravellós!




Sou la meva família. Amics, molts companys boníssims, un germà i una 2a dona. Això és el que m’ha donat a mi el nostre fòrum: m’ha canviat la vida, m’ha fet feliç.



Moltes gràcies a tots, jo seguiré per aquí dins, com un forero més.

Ah! I lo de la 2a dona ja fa temps que us ho vaig dir... no penseu malament, malparits! Fa molt temps que amb l’Anna treballem amb un nou projecte. Ella, igual que molts de vosaltres, creieu amb mi. Us en dono les gràcies, i ara ja només em toca fer dues coses: concentrar-me i deixar-vos llegir.




Aquesta serà la meva nova cara a partir d'ara, i aquest el lloc on em podreu trobar:
http://primerapedra.blogspot.com/

jajajaja, ets gran raül, molt gran !!! (com molta gent del fòrum)

Només puc dir una cosa......... Sooort!