MENÚ

SHARE
SAMARRETES

ESQUERS ARTESANALS
BOTIGA DE PESCA
FACEBOOK
COMPARTIR
Últimos temas
» Martí Que i Quer
por Dani Dc 04 Maig 2016, 18:13

» consulta per pesca per zones de tarragona
por vic Dt 03 Maig 2016, 21:17

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:35

» Busco company de pesca a Riudoms o el Baix Camp
por vic Dt 03 Maig 2016, 15:34

» Re:Consulta sobre silur
por jovi64 Dj 21 Abr 2016, 01:36

» Pesca a susqueda
por Biel Ordeix Dc 20 Abr 2016, 20:16

» Sortida de pesca a riu
por jovi64 Ds 09 Abr 2016, 01:12

» FÒRUM
por jovi64 Ds 26 Des 2015, 11:02

» Avui al matí he sortit
por Paisano Dg 06 Des 2015, 18:52

» Pesca nocturna a l'Ebre
por MaxFactor Dv 09 Oct 2015, 19:51

» Hola
por jovi64 Ds 19 Set 2015, 03:47

» Consells sobre rodet
por jovi64 Dg 06 Set 2015, 00:19

» Salutacions desde Manresa
por lobezno46 Dv 04 Set 2015, 15:56

» Salutacions desde Peru
por antonio999us Dg 30 Ago 2015, 19:21

» Dedicat a la Xènia i en Teixi
por Raül Dg 26 Jul 2015, 13:56

» esquer mal estat a Decathlon
por AlfonsPeñaPescador Dc 10 Jun 2015, 13:57

» pesca tarda i nocturna
por TOTTI Dl 25 Maig 2015, 19:53

» Pescador novell
por jovi64 Dg 17 Maig 2015, 10:24

» Sortida i retrobaments
por Raül Ds 02 Maig 2015, 21:54

» Recordant a la Xènia.
por Raül Dj 30 Abr 2015, 15:39

GALERIA


YOUTUBE
Setembre 2017
DlDtDcDjDvDsDg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930 

Calendari Calendari

Flujo RSS


Yahoo! 
MSN 
AOL 
Netvibes 
Bloglines 



NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Pàgina 3 de 26 Previ  1, 2, 3, 4 ... 14 ... 26  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dv 04 Des 2009, 00:08

El dia de la lluna plena no, però l'endemà sí que ha anat bé! Us penjo les fotos per fer-vos venir gana, ja us ho explicaré el dissabte a les 6am mentre tots vosaltres esteu a mar pescant. A veure si dissabte em feu la mateixa rabia... sort a tots!




Sort!


Editat per darrera vegada per Raül el Dj 21 Gen 2010, 17:44, editat 3 cops en total

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  teixi el Dv 04 Des 2009, 00:13

ja era hora que escriguessiu algo, que porto tota la setmana aqui putejat per la cabrona grip, i a mes no se ni cuant podre sortir a pescar, grrrrrrrrr, raul estas fotut un puto crac, mecatxis que amb deixaras el mar buit per cuant jo pugui sortir, jejejejejejejeje
avatar
teixi
www.forumdepesca.com

Edat : 55
Localització : costa brava
Data de registre : 20/04/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dv 04 Des 2009, 15:25

DIMECRES 2 DE DESEMBRE

Em va costar de dormir aquella nit. A les tres ja estava a punt per fer un salt enorme del llit i plantar-me allà dalt, al cap de creus per lluitar amb els espets a la llum de la lluna plena. Però havia quedat, doncs calia esperar fins les sis per començar una nova aventura. L’últim dia m’havia anat de fàbula, i estava excitat per tornar a casa amb la saca plena de nou.

Vam sortir dels canals encara de fosc, la llum de l’alba començava a trencar la monotonia de la nit. Una nit freda com poques hi havia hagut fins llavors, una nit que anunciava que estem a les portes de l’hivern i així ho constataven les muntanyes nevades allà, mirant al nord. Anàvem abrigats de valent, i jo em sentia estrany amb uns pantalons d’esquiar enormes que m’havia comprat la dona a no sé quin supermercat, a un preu de riure.

Res a destacar fins cap al migdia... els ocells estaven parats, el mar encalmat i els peixos no donaven la cara. Vam fer una parada al lloc que m’havia donat 7 bonítols la setmana passada però res... quan no hi són ja podem anar gratant! Estavem sols, igual que divendres passat, però aquesta vegada vaig sentir la remor d’un motor que pujava a tota pastilla. Era una pneumàtica amb un tiu tot sol... calia estar atents a on anava, doncs tenia sospites que fos un company del forum i el volia anar a saludar. Al cap de poca estona ens el vam trobar pel cap Norfeu, pescant en una de les puntes més productives. Anava tapat de dalt a baix, i desprès de saludar-nos a una distància prudencial per no molestar-nos, encara tenia dubtes de si era ell...

D’activitat ben poca per Norfeu... abans d’enfilar milles cap al nord però, no vaig poder frenar la curiositat de saber si era aquell, el company que estava esperant. ”Ets en Gabi?” li vaig preguntar al costat de la seva barca. “Tu deus ser en Raül” em va contestar sabent que ens havíem de trobar. Em va fer gràcia conèixer un altre company de mar, i ens vam intercanviar els telèfons per si de cas trobàvem peix cap enllà, o per si algú tenia un problema i calia anar-lo a ajudar.... que al mar no se sap mai! Aquell home es va quedar allà pescant, tot sol, i no en vaig saber res més fins que més tard em va trucar per explicar-me la desgràcia que li havia passat.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dv 04 Des 2009, 15:37

La desgràcia també va ser nostra, en tant que vam treballar i treballar, però els peixos no vam saber trobar. Vam voltar del cap Norfeu fins el club Mediterrà... i no vam tenir pebrots de treure ni un serrà! Finalment quan vam veure una saltada de bonítols, per colmo de la mala sort, el meu company en va clavar un i se li va embolicar el peix amb una canya d’un pescador que hi havia als rocs! Un tiu que hi havia pescant i se li havia d’embolicar l’únic bonítol que havíem clavat! El pescador va agafar la seva canya i va començar a tirar muntanya amunt i amnunt.... amb el baix del 80 que deuria portar no va tardar a guanyar-li la partida al meu company, que es va cagar amb tot mil i una vegades. Al cap de poc m’hi vaig apropar i amb un gest elegant li vaig demanar disculpes per haver-m’hi apropat tant. Em va contestar que tranquil, i em va mostrar un dento que feia caure de culs!

Aquest pescador no sé com es diu, però m’en van parlar a l’endemà... mireu si és petit el món! El noi que em va acompanyar ahir té un amic francès que li va explicar que un company seu estava fart de veure sortir els bonítols davant seu. Com que no tenia canya d’spinning ni jigs, quan va tenir un altre atac al seu abast, va agafar la de surf, hi va fotre un serrà i la va llençar al bell mig del bullici. Els bonítols evidentment que en va passar, però resulta que abans que el serrà toquès al terra se’l va jalar un dento que, per la mida que vaig veure que feia, deuria pesar uns 4 kg! El meu company, sense saber res, m’estava explicant a l’endemà mateix, a la meva barca, com havia pescat el dento el mateix pescador que me l’havia ensenyat! “Ostia” vaig pensar “tot el dia voltant i resulta que els bonítols van ser tot el matí allà davant!”.

Hi vam gratar força estona per allà i res... més tard, al passadís de l’encalladora en vaig aconseguir clavar un. Rrrrrrrrrrrrrr, rrrrrrrrrrrrrr,... no era massa gros, però just al veure-li el llom brillar a sota la barca, va fotre un cop de cap i es va desclavar, el molt cabró! En fi, jo ric i m’ha agafo bé perquè ja en porto uns quants... però hauríeu de veure la cara d’emprenyat que feia el meu company! Quan vam decidir baixar i veure si hi havia activitat pel camí, vam veure que a cadquès hi havia un núvol d’ocells dins el mar. Allà el company va poder treure, per fi, un bonítol força benparit. Jo vaig agafar la canya i FLLASSSS! Va fer flas i clack! Se’m va enganxar el trenat no sé com i, de la fuetejada, es va petar el baix... ja veieu el baix i el jig volant pels aires sense control. Espero que no se l’empassés cap animal...

En fi, el dia de lluna plena no va ser massa brillant. Un bonítol d’uns dos kg i un pop, que es menjarà el company per nadal. El mestre Kurry però, endevinaria que el millor dia estava a punt d’arribar. Jo hi seria, només em quedaria demostrar que el millor dia de la setmana ha de ser fàcil de pescar... Fàcil, fàcil no ho va ser... més que tot pel vent i la mala mar, però si demà esteu atents al que us explico, aviat tindreu bonítols fumejant dins el vostre plat!
Bon profit!

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  kruskis el Dv 04 Des 2009, 22:56

Ostia nen! Lo teu és art!!! Un matí sense pesca l'has fet emocionant i tot.... ja ens podem calçar per quan ens passis la crònica del dijous!!!! Si de cas, no l'escriguis fins demà que si aquest vespre la llegeixo i demà no pesco res em pot donar algo... jajaaj

_________________



Botiga online de pesca & nàutica
avatar
kruskis
www.forumdepesca.com

Edat : 37
Localització : Costa Brava
Data de registre : 07/03/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Ds 05 Des 2009, 11:22

DIJOUS 3 DE DESEMBRE


Em va despertar la radio per primera vegada en molt de temps. Aquella nit la vaig dormir ben tranquil, doncs el company que m’acompanyaria en aquella nova batuda està fet tot un professional de la pesca. Seriós, meticulós, ben preparat, infal•lible! Ens vam posar un mica nerviosos quan vam veure llamps dins el mar... però un canvi de pressió atmosfèrica sobtat i l’arribada imminent de la tramuntana ens feia preveure que aquell dia ens posaríem les botes... tal i com va ser.

Arribàvem al cap Norfeu i, desprès de presentar-li EL GAT i donar-li el bon dia (costum que tinc sempre que hi passo pel davant), vam divisar unes gavines picotejant a l’aigua a la llunyania... i ja sabeu com va: gas a la burra, aproximació al ralentí, parada del motor i FLASSS jig a l’aigua. Em vaig quedar perplex quan vaig veure que el meu compi es quedava allà, palplantat amb la canya a la mà, i mirant-me amb els ulls oberts de bat a bat. “Què cardes?” li vaig dir. “Estic esperant que em donis l’ordre per poder llençar” em va contestar. Tot un professional.

Teníem dos estils ben diferents, seria una bona ocasió de comprovar quin els agradava a aquelles besties. Jo ho tenia clar qui sortiria més ben parat, però no volia fer-me l’interessant abans d’hora. Els ocells havien desaparegut abans de poder-nos’hi ni tant sols acostar, dels peixos ni rastre... com sempre passa aquest any. Al cap d’un quart d’hora de treballar ZZUUUM!, la meva canya es va corbar fins la meitat.... “Ja el tinc!” rrrrrrr,rrrrrrrr,... En C va recollir i es va quedar allà dret, observant atent. “Què fas, continua pescant! Estan per aquí sota, només els has de fer picar...”. “És per no molestar, o per ajudar-te si et cal” em va replicar amb el celabret a la mà. “Tu pesca que si en clavem dos, riurem el doble!” li vaig contestar conscient que no n’agafaria cap. Ell anava fent, amb el seu estil, quan al cap de deu minuts es va rendir davant l’evidència: “ostres tiu,... ets una màquina!”. “Aquest és més gros!” li vaig contestar amb el carret xisclant clemència.

Aquesta vegada el vaig haver de treballar de valent. No volia venir, i quan el feia pujar i arribava a prop de la barca, s’emprenyava i arrencava fil per poder-se alliberar, però no el deixaria escapar... més tard el vaig pesar i feia 4 kg! Em va deixar el canell ben escalfat... I al meu company calent i a punt per aprendre una lliçó de pescar peix blau. Recordeu el meu diari de pesca? Doncs allà ja us vaig explicar com els bonítols s’han de pescar. L’amic Albert em va alliçonar aquell dia, i des del setembre que vaig practicant... fins a convertir-me en una màquina, fins a fusionar-me amb l’equip de pesca, que també he hagut d’adaptar. Ara no se’n riuen de mi els peixos quan em senten arribar... simplement s’enfonsen i esperen que passi de llarg. Però no ho faig.


Editat per darrera vegada per Raül el Dg 06 Des 2009, 00:30, editat 1 cop en total

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Ds 05 Des 2009, 15:53

El meu company de fatigues és un pescador expert en la pesca del llobarro. De pescar en sap un niu, va molt ben equipat i no hi ha peix que li faci por. Però els bonítols no són llobarros. Aquests són uns mandrosos que esperen en raconades o desnivells que els passi el menjar pel davant. Els altres són bòlids del mar que volen si fa falta per empaitar la sardina, o el que se’ls hi posi pel davant... traieu doncs, les vostres pròpies conclusions. Li vaig donar un parell de consells i li vaig fer veure que el que estàvem buscant no eren llobarros, sinó F1 del mar.

El vent començava a bufar de valent. Lluïa el sol però no ens deixava despullar, doncs la tramuntana era glaçada i colpia el nostre rostre fuetejant-nos amb la sal del mar. Unes aus ens van tornar a mostrar el camí per on havíem d’anar a burxar, tímidament, sense temps de poder-se menjar cap peixet. Estaven ansioses i ho mostraven anant i venint als rocs una i altra vegada. Era evident que per allà hi havia peix, doncs uns d’aquells ocellots, segurament els més intel•ligents, van tenir la gosaria de quedar-se allà, flotant sobre l’aigua. El peix deuria ser a sota i elles esperaven a que els bonítols el fessin pujar. Nosaltres dos no teníem tanta paciència...

El problema de portar a un depredador d’excursió és que, abans no te n’adones, et comença a passar la mà per la cara... mesos d’esforç constant, de lluites perdudes, de capots frustrants,... i aquell mestre en va començar a tocar en menys que canta un gall!

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Ds 05 Des 2009, 17:39

La tramuntana cada cop era més forta. En tot el matí no havia tingut la ocasió ni d’apropar-me a Cadaquès, la meva segona pàtria. Tampoc ens faria falta, doncs entre la vista del meu company i la sonda de la meva estimada Duna, teníem el camp de batalla completament acotat. Només ens calia rectificar la deriva de la barca, i deixar-nos portar pel vent... les picades s’anaven intercalant entre passada i passada. En C començava a estar preocupat, i jo, certament, també. Ell tenia tocs de picada, però no els acabava de clavar... Vam anar insistint a la mateixa zona perquè estava clar que els bonítols eren allà, en aquella raconada, pendents de qualsevol cosa que els passés pel davant. Finalment, el meu company, que ja estava preocupat, en va clavar un: rrrrrrrrrr,rrrrrrrrr, i clack. “Merda, s’ha escapat!” Així fins a quatre vegades! Era evident que alguna cosa no anava bé. Ell tenia picades però a la primera carrera se li escapaven. Hi havíem de trobar remei, i ben aviat!

Aquest fenomen porta la mateixa canya que jo (la millor de shimano) i l’acompanya amb el millor carret que hi ha al mercat: el daiwa saltiga 4500H. Amb aquell equip va ser capaç de treure el palometó de 15 kg que teniu penjat en el seu corresponent tema del fòrum..., per tant, era increïble que no pogués treure un puto bonítol! Vam deduir que, amb aquella canya, potent però tova al ser de 3m, havia de tancar el fre del carret per poder clavar els peixos amb l’energia suficient per poder penetrar la dura boca que tenen aquestes bestioles. Així ho va fer, i així em va treure tres bonítols davant els meus morros...


Amb el primer hi va tardar una eternitat... però no teníem pressa, valia la pena d’assegurar la seva primera captura. El saltiga vomitava fil una i altra vegada, aquell bonítol era de la colla dels grans... finalment el vam embarcar, i era clavat que el primer que havia fet fora mitja hora abans: 4kg! No és d’estranyar doncs, que es fes pregar tant.... Llavors havíem de recuperar el camí perdut i guanyar-lo a la tramuntana. No era gens agradable perquè, si no ens volíem mullar, havia de pujar a tota pastilla però, de fer-ho, potser hauria alertat a les bèsties de la nostra presència... i no els volíem espantar. Una remullada cada quart d’hora toca els ous, i més ben tocats quan la tramuntana apreta fins el punt d’haver-te de netejar les ulles a cada passada.

Quan va haver perdut la desconfiança, i va començar a llençar sense por de perdre el peix del dia, va començar a pescar de debò, com feia jo des de mesos abans. Ens havíem convertit en dues màquines implacables, sense aturador, capaços de treure tot el que se’ns posés al davant... o a sota! Recordo que estàvem arrecerats de la tramuntana en un moment de no massa activitat. Jo menjava un entrepà mentre ell mirava de localitzar els peixos anar llençant... no se’ls pot deixar respirar! Quan jo acabaria de menjar, ell ho faria i jo continuaria pescant. És la manera de treure peix... amb el jig sempre a l’aigua, menjant i observant el mar i el cel (o les aus). Li vaig comentar que quan tinc pixera primer llenço el jig a l’aigua i pixo mentre aquest cau cap al fons, si tinc set, llenço el jig a l’aigua i bec mentre el jig s’enfonsa. En aquell moment tenia gana i estava menjant un entrepà de no sé què, però amb la vista clavada a la sonda per si de cas. Vaig veure una bola de peix petitet i uns quants cabrons que se n’estaven aprofitant... i no vaig dubtar ni un segon: vaig fer una queixalada i vaig llençar un jig just a la meva vertical. Vaig tenir la paciència de fer una altra mossegada i vaig tancar el pick-up. La sotregada va ser tal que gairebé m’ennuego amb el tros de pa: “mira, pesco fins i tot esmorzant!”. La mirada i el somriure còmplice del meu company em va donar a entendre que en aquell mateix moment, en la situació que inconscientment havia creat, havia entrat a formar part d’aquell món en el qual jo me’n sentia tant apartat. Començava a formar part d’aquella elit que admirava a la botiga de pesca o en parlava als bars: m’havia convertit en un depredador del mar.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dg 06 Des 2009, 00:54

No sabia ben bé de què es tractava, però segur que aquell peix no l’havia pescat mai. El dento el descartava, el pagre i el sard lluitaven ni que fos al notar-se clavats,.. podia ser un serrà perquè aquell peix no lluitava, era com pujar un pes mort cap a dalt (però havia de ser un serrà bestial!). Sabeu què, segurament seria un pop, és clar! Miràvem expectants i encuriosits al fons del mar esperant poder veure aquell nou visitant. La sorpresa va ser màxima al comprovar que el que venia era una puta morena, esgarrifosa i perillosa com al mar no n’hi ha cap! No era massa gran, però per postres l’havia robat per la cua... i a saber si es giraria i ens clavaria les dents putrefactes a les mans! En C va aconseguir deslliurar-la dels hams amb l’ajut d’unes bones pinces, i la bèstia no va tardar ni tres segons a desfilar amenaçadorament cap avall...



El vent començava a arribar-nos també darrera aquella paret enorme, doncs les muntanyes li servien de canal. Dins el golfet que forma el cap Norfeu i la punta de la Figuera es veien columnes d’aigua de mar que s’enlairaven colpides per la força de l’aire, amb ratxes que donava la sensació de ser gairebé huracanades. Mar endins les crestes començaven a ser espectaculars. Em va venir a la ment la mala estona que vaig passar durant aquella tempesta, i em va venir al cap la imatge de la meva nena buscant-me al llit, tot just acabada de despertar. Vaig tornar a pensar amb el nen que m’espera dins la panxa de la seva mare, una mare que no podia deixar sola, almenys tant aviat. Em va venir un calfred per tota l’esquena només de recordar lo llarg que se’m va fer el trajecte de tornada aquell dia, on ens va engolir una tempesta al cap de creus i no tenia cullons de veure ni el far de cala Nans. Aquesta vegada ja tenia mitja ruta feta, però tenia ben present el corrent lateral que ens esperava al passar pel canal huracanat de cala Montjoi, agressiu i impassible davant qualsevol navegant. “Si això empitjora ni una mica, cardarem el camp cagant llets” vaig dir amb un to preocupat. “Tu manes” simplement em va contestar.

Tenia un ull posat a la sonda i l’altre posat a la mar. Les condicions que s’estaven gestant no em deixaven pescar concentrat, però tenia localitzat un banc de sardina assetjat per bonítols de bona talla, just a la paret del davant. Amb un parell de tirades en vaig tenir aviat un de clavat. Va donar bona lluita, però a mi també se’m va escapar... “ho veus, a mi també em passa. No et preocupis més, perdre bonítols és normal”. Al cap de poc en clavaria un altre, aquesta vegada sí que el podríem pesar: 2,4kg van fer tots de mitjana, menys els dos grans. El meu company no va tardar a clavar-ne un altre, i també el va fer fora del mar. Ja tenia la lliçó ben apresa, però calia fugir d’allà sinó volíem veure’ns amb un compromís al mig del mar.

El viatge de tornada més val que no us el conti, doncs crec que quedarà molt més plasmada la fúria del mar en un dels meus pròxims relats: el de la puta tempesta que ens va ben enxampar. Teníem els peixos localitzats, i sabíem com fer fora els bonítols sense perdre’n cap. Però l’ambició al mar es paga cara, i ser pare et posa les coses ben clares al cap. Tornaríem a casa amb sis captures de mèrit al sac, en deixaríem molts per pescar, però la meva responsabilitat davant aquell temporal de tramuntana era clara i ben simple: havia de tornar a la Duna, a en C i a mi mateix a terra al preu que fos, doncs no oblideu mai que al mar, a part de ser pescador , també sóc capità.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dg 06 Des 2009, 02:07

[VAm have de plegar de pescar aviat, massa aviat per mi que estic acostumat a tornar a port gairebé de nit. Mirant la informació del mòbil, a les 11:59 vaig treure la morena i seguidament vam fer els dos últims bonítols abans de marxar. Ens vam refugiar darrera la punta falconera per fer la última foto i netejar el peix a mar (les 13:21h). VAm marxar amb la sensació de que si el vent ens haguès deixat pescar, ni que fos un parell d'horetes més, la foto final hauria estat per emmarcar, doncs al migdia és la millor hora per enganyar-los, aquest any.

Analitzant la pesca al cotxe però, també vam comentar que si no haguès estat pel mal temps potser no hauríem pescat tant, doncs les condicions afavorien que el peix quedès arraconat a les pedres i per això hi vam trobar els més grans. Però vam dir que a dins el mar també es veien grans pajareres... però no hi podíem anar! Estic segur que aquell dia els peixos picaven, tant a dins com arraconats. És qüestió de tenir la sort de ser-hi, de tenir seny i retirar-se abans que hom es vegi superat.

espero que us hagi agradat el relat, que tingueu sort aquests dies i fins la propera que, coneixent-me, serà ben aviat!


Editat per darrera vegada per Raül el Dj 21 Gen 2010, 17:46, editat 1 cop en total

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  teixi el Dg 06 Des 2009, 14:15

un relat excelent raul, i una pesca mol bona, son uns bonitols mol guapos, pero crec que arriesgas una mica massa, i algun rato pots tenir un desingust, jo e tingut unes cuantes no gaire bones experiencies, i sort que nomes es van quedar en no gaire bones experiencies, que podien haber acabat bastant malament i perque el mar no amb fa por, pero li tinc mol de respecte, i e arribat a la conclusio de que a pescar baig a passar un bon rato, per pasarho malament ja no surto,
avatar
teixi
www.forumdepesca.com

Edat : 55
Localització : costa brava
Data de registre : 20/04/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  kurry el Dg 06 Des 2009, 23:42

En això et donc la raó Teixi, però no t'hi acostumis.
Al mar no se li ha de tenir por, però sempre MOLT de respecte! Aneu amb compte, que sou uns bojos viciosos! jajaja

_________________
www.pescablackbass.es - Web sobre el Black Bass y su pesca
www.inkreible.com - Ropa y complementos únicos
avatar
kurry
www.forumdepesca.com

Edat : 33
Localització : L'Escala o Palamós, Girona
Data de registre : 07/03/2009

http://www.inkreible.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dg 06 Des 2009, 23:51

tens raó, Teixi.
jo no surto mai amb mal temps, un dia vaig recular just abans de sortir de la bocana de port... Però al matí sempre s'aguanta una mica, hi havia previsió de tramuntana no molt forta a partir de la una, més o menys. Però a l'arribar a Norfeu ja en feia... no vam passar de la figuera. I a dins la cala jòncols s'hi estava la mar de be. El problema és quan comencem a treure peix... ens passa l'estona volant!
en fi, la tramuntana es va avançar, i va bufar més fort del que deien ls previsions.Com que és un vent més constant i previsible, vaig obtar per seguir pescant. El Sud sempre m'atabala més pq fa molta mala mar, però no era el cas. Quan les cabretes van començar a ser cabrotes, i les ràfagues de vent van ser imprevisibles vaig obtar per plegar veles. Portava més d'una hora pendent més del temps que de la pesca... i així tampoc es pot estar. Per mi haguès marxat una mica abans, però sempre penso amb el company que, a saber quan tornarà a venir a pescar. Però repeteixo altre vegada, sempre la seguretat per davant. Quan ho començo a veure xungo, me'n vaig!

salut i sort als que sortiu aquests dies! (jo, per sort, tinc molta feina!)

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Necessito cròniques, Raül

Missatge  Tola el Dt 08 Des 2009, 02:10

Ja ho diuen que més val estar a terra desitjant estar al mar, que trobar-se enmig del mar desitjant estar a terra...

Tio Raül, t'estàs fotent les botes i no hi ha dia que no tornis de buit. De ple en temporada i has trobat els racons i els truquets. Ets un puto crack. A un raconet del menjador he erigit una capelleta amb una foto teva i cada matí hi faig quatre oracions i un bé de Déu de reverències perquè m'il·luminis el camí i ens guiis en les nostres futures expedicions. M'he posat una altra foto a la caixa de pesca per refregar-la per les canyes abans de sortir....

Tio, continues sent el puto amo, però ara encara pitjor.

Després del llarg break, pujo aquest dissabte, a veure si els llobarros ja comencen a treure el nas, que ja deuen sentir el fred.

Els calamars, van bé?
avatar
Tola
www.forumdepesca.com

Data de registre : 12/08/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dt 08 Des 2009, 09:53

Tola, Tola,....

Amb lo dels raconets potser sí, porto moooltes sortides per començar a conèixe'n algun. Però, si recordes bé, amic meu, vas ser tu qui em va il·luminar aquell matí gloriós que vam compartir al cap de creus... De trucs i truquets tots en sabem algun, però aquell dia em vas ensenyar que els jigs també poden nedar. Dels teus anàlisis, portats a terme "in situ" de forma empírica, en vam treure unes quantes conclusions, així que, si des d'aquell dia torno a casa amb la saca gairebé sempre plena és gràcies a tu, amic meu. Jo hi vaig posar la infraestrucura i tu la superestructura, és a dir, jo els recursos necessaris i tu el saber.

Recordo que pescava amb la millor canya i carret, però vas ser tu qui portava tres bèsties a fora mentre jo em moria d'enveja. Desprès d'una de les teves diesertacions, vaig arribar a la conclusió que el carret que portava, que val més de 200e, no em servia per fer aquella pesca. Anava amb el mateix equip que vaig treure el súper dento i el llamp de llobarro... però no em servia per pescar els bonítols: traieu vosaltres mateixos les pertinents conclusions.

Penseu que el noi de la última sortida porta la mateixa canya que jo, amb la mateixa acció, però 60cm més llarga. LA lesath shore game acció de fins a 120gr és una senyora canya per aquesta pesca:lleugera i potent com poques. El meu col·lega en clava molts més que jo, però no els treu... almenys en deixa la meitat al mar! JO de deu clavades en trec 8, que no està gens malament... Així que ja sabeu, no és el mateix un equip per a treure llobarros que un equip per treure bonítols. Aneu doncs tots a subprof.

En fi, Tola, podríem estar dient "cosetes" tot el matí, però llavors se'ns revelaria tota la parròquia i no trobaríem peix al mar! Sort des dels rocs, però jo m'ho pensaria això de guardar el caiac... els bonítols quan surten a prop de les roques t'indiquen que han arraconat un banc de peixet. Els veiem pq els fan pujar i mengen a superfície, esquitxen... i ens pensem que son a sobre i ja està. Tingueu paciència amb els jigs, heu de tenir els nervis d'acer... a sota la bola els peixos també pugen a menjar... i no són bonítols, són les bèsties de les profunditats...

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dl 14 Des 2009, 00:40

Ei, ja començo a tenir la parrafada a punt. Aquesta vegada la dedico a en Teixi, que li convé distreure's:

DISSABTE 12 DE DESEMBRE

Em vaig despertar a quarts de cinc de la matinada, però em vaig quedar al llit fent plans per a la nova jornada, que estava a punt de començar. Cap a les sis ja estava mirant el temps on line del port de l’Escala i, per sorpresa meva, la forta tramuntanada anunciada no hi era present, o venia amb retard... A quarts de set vaig veure a l’amic Albert connectat al fòrum, sens dubte és un altre malalt! No tenia massa pressa, havia quedat amb el meu company una mica tard, perquè havíem d’arreglar el llum de la barca i no sabíem, si entrava la temuda tramuntana, si podríem sortir a pescar.

Al sortir per la bocana el vent ens avisava, però podíem navegar com a mi m’agrada, saltant per sobre les onades i a tota màquina, que els peixos ens estaven esperant. Preteníem buscar els bonítols amb ferros, pesca que domino i tant ens fa trempar. Ràpidament vam canviar de plans: m’aniria a refugiar al cap Norfeu de la tramuntana... el destí primerament plantejat el deixaríem per la propera vegada. Ja sabeu què passa al mar, ell sempre mana i, si ens deixa, ens hi hem d’adaptar. Tot anava bé fins la punta Falconera, vèiem onades grans però eren molt enllà. Al treure el nas per aquell cap el panorama va canviar radicalment. La tramuntana ens fuetejava i el mar estava emprenyat, les cabretes eren ben blanques i calia travessar-les de cara, si no volíem quedar molls abans de començar a pescar.

L’enunciat temporal començava a gestar-se, però podríem pescar abrigats per les penyes de l’altre costat; en conec tots els racons i, si el vent es comportava, hi podríem tornar a fer un festival. La travessia de cala Montjoi, on s’hi amaga del món el millor restaurant, va ser dura: una prova de foc pels més agosarats. La tramuntana era forta i glaçada, les ones trencaven i ens mullaven sense pietat. Jo sóc el patró de la barca i, com a tal, em poso sempre a la pitjor banda per protegir al màxim al meu tripulant. Vaig posar a prova tot el material, des de les botes que aguanten l’aigua fins la gorra, que em va fallar. Les ulleres em feien nosa perquè no em deixaven veure massa, però al treure-les la cosa va empitjorar bastant, doncs els ulls em ploraven pel fort vent i la sal del mar. Els guants de neoprè no van aguantar ni el primer assalt, em van quedar les mans i una orella glaçades però no podia parar: havia d’arribar al refugi de la muntanya al més aviat. Un cop allà vaig comprovar que per dins estava sec però tenia una sensació de fred que no recordava al mar des de l’any passat. Calia, urgentment, escalfar-nos i començar a pescar.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dl 14 Des 2009, 01:44

La sonda marcava peix a mitges aigües de tant en tant i hi havia algun ocell picotejant a superfície, però eren massa enllà. Teníem el camp de batalla molt delimitat, el vent no ens deixava sortir de sota aquella penya i havíem de pescar ràpid, perquè aviat hauríem de cardar el camp! La zona no m’agradava però era el que hi havia: estàvem acorralats. El meu company ja venia alliçonat de la última vegada, ja sabia què calia fer per arrencar un bonítol del mar. Vam començar a gratar amb força i de seguida els músculs se’ns van escalfar. Al recer de la tramuntana el sol es feia sentir... començava a tenir calor i set de peixos, que es feien pregar. Vaig canviar el jig de 40gr per un de més gran i el vaig llençar lluny, aquest cop direcció a mar. Vaig esperar i, com sempre, la recollida va ser fulgurant. A mig camí cap a la barca, per fi, el ferro va quedar clavat a l’instant. La canya es va arquejar amb força i, sense pensar-m’ho dues vegades li vaig clavar un parell de fuetejades amb una ràbia gairebé insultant. Segur que era un bonítol, i amb aquell parell d’òsties segur que el tenia ben clavat... el vaig deixar fer a la primera arrencada, tot gaudint d’aquell soroll que hores abans estava somiant: rrrrrrrrrr,rrrrrrr... El fre de twinpo feia la seva feina, mentre jo reia i aguantava amb força la lesath, que em transmetia les corredisses i els cops de cap de l’animal. Començava a recollir amb la maneta i estava ansiós perquè el peix veiés la barca i tornès a fugir amb força, lluitant per la seva llibertat... i així ho va fer, com fan sempre, però aquesta vegada em va guanyar la partida i es va deshamar!

Vam insistir una estona més, però ja estava més pendent del temps que de la pesca i així no valia la pena continuar. El camí de tornada no seria tant dur i ens no ens vam mullar ni la meitat. Volia anar a provar als vivers que hi ha davant de Roses a veure si hi clavàvem algun depredador despistat... El vent també hi bufava amb força, però no tant. Les derives de la barca eren bones, els tirs també però o no hi havia peixos o no els sabíem enganyar. Al cap de mitja hora vam decidir plegar veles i tornar a port, una mica desanimats. A l’arribar a Empuriabrava el panorama havia canviat, el vent bufava amb més calma i el mar només trencava a la sorra de la platja. Era migdia i ens vam mirar amb el company, vam somriure perquè encara hi havia una possibilitat...

Al golf de Roses hi van a parar dos rius, la Muga i el Fluvià. Ens vam acostar a la desenvocadura del primer i vam comprovar que hi havia activitat. Els ocells picotejaven l’aigua molt a prop de la sorra, el mar trencava uns metres davant la platja i feia una escuma llarga... ideal per amagar-s’hi algun llop de mar. El meu company és un mestre de pescar el llobarro i em va donar un cop de mà. Jo li havia ensenyat a pescar els bonítols i a localitzar-los dins el mar, però havia arribat l’hora d’escoltar al mestre i adaptar la meva forma de pescar. Primer vam fer una passada només per observar. La deriva era la correcta i ens passejava per davant la platja en paral•lel, amb només dos metres de sonda sota els nostres peus. La sortida del riu, els bancs de sorra o seques dins el mar, els ocells picotejant, el vent de tramuntana que aixecava mar... eren unes molt bones condicions per a intentar pescar algun llobarro des de dins el mar.

Jo escoltava amb atenció al meu company i vaig adonar-me de seguida que aquella pesca era molt més tècnica, dificultosa i específica que la que jo havia fet mai. Vam agafar uns rapales i vam començar a llençar. De seguida em vaig fixar que agafava la canya d’una manera estranya... però era la correcta per fer moure bé aquells artificials. Només em faltava això! Era com tornar a aprendre a caminar.... Jo m’havia educat gairebé sol enmig d’una pesca salvatge amb canyes potents i jigs pesants, amb aigües profundes o a sota dels penya-segats... i em trobava davant de bancs de sorra, amb peixets que amb prou feines pesaven i amb només dos metres de profunditat! Certament jo m’havia quedat ancorat a l’edat de ferro, però amb treball i esforç aconseguiré dominar la pesca més avantguardista i actual, i sinó al temps: les meves pròximes captures ho demostraran.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  szac el Dt 15 Des 2009, 01:03

I qué i qué??? Raül el dièresi,,,millor el ferro o la rapala a aigues poc profundes?
Salut.
avatar
szac
www.forumdepesca.com

Edat : 47
Data de registre : 12/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Dt 15 Des 2009, 11:58

no ho sé, encara... de moment em va molt millor el ferro!

si aquest temporal no ha fet fora els bonítols, hi tornaré! és l'únic peix que sé treure amb garanties... i amb el que es disfruta més!
Són dues pesques contraposades, és a dir: el bonítol lluita i costa treure'l, però si hi és, és fàcil de fer-lo picar; en canvi el llobarro de 3,850 kg que vaig treure no em va costar de treure'l de l'aigua... però sí que costa fer-los picar!

quan n'aprengui podré opinar, de moment em quedo amb el bonitol, que les seves arrencades sí que em fan trempar!

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  szac el Dc 16 Des 2009, 00:45

Raül, prefereixo treure els Bonítols que lluiten i disfrutes, que els llobarros. Jo fa molts anys pescava desde roca al Garraf. Allà ens inflavem a treure llobarros (amb tita, botifarra o el millor amb llombriu), Molls...era un festival que ara et menjaríes una mé. Veïes la picada a la canya de bambú de quasi 4 metres amb el carret Segarra, i a recollir. Quan recollíes només notaves el pes peró la lluita d'un bonítol o peixos de presa com aquests res de res.

Salut.
avatar
szac
www.forumdepesca.com

Edat : 47
Data de registre : 12/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  kurry el Dj 24 Des 2009, 10:24

Collons sí que podeu ser selectius! Jo amb entre els dies que no hem sortit y que quan he sortit m'he menjat els mocs, em conformo amb treure un parell d'aranyes! jajaja

_________________
www.pescablackbass.es - Web sobre el Black Bass y su pesca
www.inkreible.com - Ropa y complementos únicos
avatar
kurry
www.forumdepesca.com

Edat : 33
Localització : L'Escala o Palamós, Girona
Data de registre : 07/03/2009

http://www.inkreible.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Ds 02 Gen 2010, 19:14

hola, de nou. Aquesta tarda he estat treballant una miqueta... i us he escrit una nova cronica. Veureu que no puc escriure amb accents pq tinc un problema amb el teclat... he canviat els que he pogut amb el corrector, per``o suposo que tampoc es gaire important: quedeu-vos amb el missatge!

espero que el disfruteu, i si aconsegueixo moure alguna cosa dins teu i emocionar-te una mica, m'agradaria que m'ho fessis saber. Gracies per la teva atencio:


Editat per darrera vegada per Raül el Dg 03 Gen 2010, 00:43, editat 1 cop en total

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Raül el Ds 02 Gen 2010, 19:16

Balanç del 2009

Vaig començar l’any 2009 com ho fem tots, amb nous propòsits i amb molts somnis encara per complir. El vaig començar igual com havia acabat l’altre, i l’anterior també. Tornava a casa amb el sarró buit com sempre, o mes aviat ple de serrans, perquè la única zona que coneixia de pesca esta minada d’aquests petits emprenyadors. Avorrit de treure peixos que no arribaven al pam, vaig començar a intentar definir quina mena de pescador volia ser. Jo somiava amb peixos grans, amb tornar a casa i ser rebut com un heroi. Volia ser com aquells pescadors que tothom coneix de vista però que no gosa anar a molestar, perquè son els bons, els que treuen peixos que nosaltres no hem vist ni al supermercat. Volia ser com aquells que omplen les portades de les revistes, com els pescadors que mai em pensava arribar a ser.

Els hiverns al golf de Roses no m’anaven malament del tot, doncs tornava a casa amb uns quants pagells sempre que em permetia anar a pescar. Però la meva terra se’m continuava resistint... en el mon de les pedres no aconseguia treure res que no fos un bon serra! Em passava la meitat de la temporada fondejat a Cadaquès, esperant trobar alguna manera de desempallegar-me d’aquells petits monstres que m’amargaven l’existència. Fa temps que vaig deixar de pescar a fons allà dalt, em dedicava a passejar peixos de mentida per a veure si n’enganyava algun de veritat, però els cabrons se’m resistien, tot i que amb la meva paciència no haurien acabat. El dia 27 del 5 de 2009 es una data que no us dirà res a vosaltres, però a mi em va canviar la vida.

Mica en mica vaig anar compartint experiències, sortint amb un altre company que te barca, però que sabia pescar menys que jo. Vaig decidir d’anar convidant a pescadors que coneixia, i tots acceptaven encantats, doncs el fet de tenir una barca obre moltes portes, sobretot de pescadors que no t’aporten res i esperen que els ensenyis a pescar... Eren sobretot gent que pesca per la meva zona, des de la roca... i encara em limitava a ensenyar-los els fons dels seus pesquers amb la sonda de la barca; o sigui que encara els havia d’ajudar jo a ells... Es tracta d’intercanviar informacions entre aficionats: jo els mostrava els fons que ells volien i ells m’explicaven quina mena de peixos hi treien, allà baix. Es així com vaig començar a saber algun raconet per temptar els pagres, i de seguida m’hi vaig posar. Pescar amb cucs resulta molt car quan treus nomes serrans a les pedres, així que era hora de començar a gratar amb alguna cosa diferent, que fos efectiva i pogués fer servir una i altra vegada. Es d’aquesta manera que em vaig iniciar amb la pesca dels ferros, amb la pesca que tants èxits m’ha proporcionat.

Durant el 2008 nomes vaig ser capaç de pescar un sol bonítol a spinning.... i aquest any va ser un dels meus propòsits a superar. Vaig començar a enviar privats a la gent del fòrum que semblava saber alguna cosa interessant. Jo els oferia el que faig sempre: la barca, el material i tot lo poc que sabia pescar. Mica en mica ens vam anar coneixent, i tot i ser conscients de les nostres limitacions com a pescadors, em vaig adonar que darrera les nostres pantalles hi ha un munt de gent amb molta energia i, sobretot, esperança i ganes d’anar a pescar. Vaig decidir que volia ser un bon pescador, dels que tothom en parla, però per fer-ho, primer m’havia de preparar...

Aprofitant la posta a punt de la barca, hi vaig instal•lar un bon combi de GPS-sonda que em permetés localitzar les preses amb mes facilitat. Vaig decidir, posats a invertir, de gastar-me uns calerons amb una bona canya, i una altra, .... així i vaig conèixer a en Joan del fòrum, en Kruskis perquè m’entengueu... S’ha d’ anar ben equipat per a treure les besties que pretenc arrancar, però tampoc em sobra la pasta... i es així com vaig començar-me a equipar: amb un carret de segona ma! Em va donar problemes perquè faltava una peça que no arribava mai, però un cop solucionat, penseu que es el carret que ha arrencat del mar a mes de cinquanta bonítols.... sense exagerar!

Llavors va venir la lesath, la millor canya que he tingut mai, i el twinpower 5000 que vaig comprar també a les catacumbes on treballa en Joan. El material es molt important, ho he comprovat, ja que es pot treure una bestia de quatre quilos amb un combi qualsevol del decathlon, però segur que a la tercera l’hauràs de llençar, i vindran les tendinitis a la cinquena! El mes important a la vida però, no es la infraestructura, sinó la superestructura, es a dir, per sobre del material hi ha d’haver un cervell que el sàpiga fer anar. I aquí es on entreu tots vosaltres, perquè el 27 del 5 del 2009 es una data molt important per a mi.

Aquest any, i per sempre, hi haurà un abans i un després de les meves vacances del mes de setembre. Allà vaig conèixer l’Albert, que sense les seves lliçons jo no seria ningú, encara. Ell va aconseguir que en una estona el que jo sol no hauria fet en una temporada: tenir la picada d’un bonítol benparit... no el vaig treure, però aquell mati se’m va obrir la gana... A Cadaquès vaig compartir un altre mati amb un home que va tenir mala sort, però que vaig veure en ell alguna cosa que no tenia cap altre i que mesos mes tard m’obriria el camí a la gloria. Vaig compartir el mati amb en Tola, que amb els seus anàlisi i conclusions em donaria l’equació perfecta per a poder enganyar els bonítols sempre que els tingues a tir, el que faria que es parles de mi mes enllà del replà de l’escala, el que faria de mi una llegenda.

Durant aquelles vacances va caure el meu primer déntol a spinning, que pesava 3,66kg... als dos dies vaig tenir la sort de treure un llobarro que feia caure de cul, de 3,85 kg, ... aquest el vaig fer sense l’ajut de ningú, però alhora gracies a tots vosaltres, doncs sortia cada matinada i cada vesprada nomes per l’ambició de poder-vos mostrar unes captures fantàstiques, doncs tenia pensat de fer el meu diari de pesca per tots vosaltres, un diari que no podia estar buit de peix!

Així vaig anar escalant graons, cada cop mes alts. L’ambició del pescador no te límits, la meva tampoc, i es aquesta la que ens fa millors cada dia, perquè el que es conforma amb el que te, o amb el que pesca... no millorarà mai! La varietat de peixos d’aquesta temporada ha estat molt important, la quantitat bestial.... Pagells, pagres, déntols, llobarros, una morena, sards, bonítols a manta, palometes, tallahams, espets, barracudes... per no parlar de sorells, verats, bisos i serrans! He clavat servioles, palometons i tonyines que no he pogut treure del mar, però que no perdonaré aquest any!

El 27 del 5 del 2009 ha estat sens dubte, la millor data de l’any. M’ha marcat com a pescador i també com a persona, perquè ha despertat en mi una cosa que em crema i en la que no puc deixar de pensar. Aquesta data m’ha fet millor pescador, sens dubte, i m’ha permès compartir birres i sensacions magnifiques al mar. Aquesta data em permet sortir a pescar i no sentir-me sol, dins el mar, perquè se que us tinc a vosaltres esperant les meves cròniques al vespre, després de treballar. Des d’aquest dia que no em sento sol a casa, quan dormen les meves nenes i no puc dormir a les nits perquè no em paguen la feina o tinc nervis per anar a pescar els peixos mes grans...

El dia vint-i-set de maig del dos mil nou va ser el dia que em vaig registrar al fòrum, el dia que vaig entrar en contacte amb tu que m’estàs llegint atentament en aquests moments, el dia que vaig decidir compartir tots els meus coneixements amb tu per a enriquir-me i poder pescar mes i millors peixos. El dia 27 del 5 del 2009 es el dia mes important de la meva vida perquè vaig coneixe’t a tu, company.

Que tinguis sort i pesquis aquest any el peix que sempre has somiat.

Raül
www.forumdepesca.com

Edat : 41
Data de registre : 27/05/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  arb58 el Ds 02 Gen 2010, 22:09

Hola Raul, en primer lloc, graçies per ser aixins, tan collonut i no cambies mai, ho dic de debó.

Cap de nosaltres ha nascut ensenyat, jo mateix també he anat aprenent de molts companys que en sabien més que jo, aixo es normal, despres cada escu aprofite les coses a la seva manere, normalment intentan milloraro.

Amb relaçio a les marques de pesca també, tens raó, jo mateix he tret fotos perque amb donaben problemes amb altres pescadors, les fotos totes cara al mar, aixins cap probleme.

Donarte les graíes també per animar constantment aquet foro.

Salut i bona pesca a totom pel 2010.
avatar
arb58
www.forumdepesca.com

Edat : 59
Localització : Llinars del Valles, Barcelona
Data de registre : 13/03/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Tola el Ds 02 Gen 2010, 23:19

Certament Raül, quina evolució més vertiginosa i poc esperada! I això que com tu dius, tot just encetes la teva majoria d'edat pesquívola! Ja et dic jo que els que hem compartit barca, secrets i jigs hem evolucionat en paral·lel. Està clar que dos pesquen millor que un de sol i s'evoluciona molt més ràpid!

Per evolucionar, crec molt important continuar pescant pel propi compte per a poder seguir experimentant el que més et motivi, però anar pel teu compte, no vol dir necessàriament pescar sol. Cal seguir la pròpia ruta, però alhora tenir unes sortides en grupet intercalades, per a poder aportar i que t'aportin. Si a més pots tenir la sort de trobar algú que estigui a la teva mateixa òrbita i que tingui objectius semblants, està clar que evolucionaràs molt més.

He après molt (mica en mica) a base d'anys de sortir sol i fer teories-canvis-observacions-conclusions-teories-canvis-observacions-conclusions-etc... i quan trobes el truquillo a un bitxo concret, a por otro o a mirar d'aconseguir pescar el mateix bitxo, però amb una tècnica diferent. Sortides, sortides i sortides en totes les condicions i ambients possibles. Ha plogut molt des d'aquelles sortides al port d'Arenys on ja era un èxit pescar un burret o un esparrall de mig pam amb un volantí cargolat a un cartró. Mica en mica he anat plantejant-me nous reptes, que han anat substituint als objectius anteriors. Queda clar però igual que tu, el meu darrer gran graó (no pas final) ha estat vertiginós i també l'he començat aquest 2009, que és quan a través del fòrum he començat a trobar-me amb gent a qui explicar raconets, teories, trucs, secrets i alhora se me n'han explicat molts d'altres. Alguns no se m'haguessin acudit per mi sol (o hagués tardat molts anys). D'altres, fet venir idees que a vegades han resultat en èxits inesperats i també en fracassos (aquí podríem discutir sobre si no pescar és un fracàs). I és entrant en contacte amb d'altra gent, que reps moltes més observacions i teories de les que tu faries pescant en solitari amb els propis tic, vicis i experiments. El ventall de possibilitats que aquest 2010 ens obre per seguir afinant la canya!

En fi, us animaria a compartir secrets com fa sovint en Gabi, com fa sovint en Raül i alguns (massa pocs) d'altres. És explicant que us explicaran. Sigueu els primers a provar-ho i veureu que compartint hi sortireu guanyant. Us ho asseguro.

Molta sort a tothom i millors encerts per a l'any que tot just encetem!!

Martí.... Tola.

http://img695.imageshack.us/img695/8324/1851090208.png
avatar
Tola
www.forumdepesca.com

Data de registre : 12/08/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: NECESSITO CRONIQUES RAÜL

Missatge  Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Pàgina 3 de 26 Previ  1, 2, 3, 4 ... 14 ... 26  Següent

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum