NECESSITO CRONIQUES RAÜL

JAJAJAJA!

Boníssim Joan!!! He rigut molt llegint... jajaja

Si et serveix de consol nosaltres tampoc vam treure cap peça fora de surells i bonítols. Clar que vam marxar una mica abans per provar fent el curri, just a la hora que us van entrar allà.

ostres, Teixi, però on m'has ficat, des que estic en aquest fòrum i us llegeixo, se'm passa la setmana llarguíssim, i estic desitjant que arribi el cap de setmana, per que encara que un no pesqui, el saber que sesta traient, anima molt a intentar-ho. i el millor de tot esque es veu que en aquesta pàgina un pot aprenent molt i és una cosa que es troba molt a faltar per als que comence, o com jo, que encara que porto uns anys considero que no se res, mirant el que compteu.

Ara a mi em pasa el contrari, disfruto mes lleguin las cronicas d´en RAUL que anan a pescar.

sergiespining, un relat excelent,un gran final si et aguessin entrat,
joan, saps perque s'escapaben tots ditre l'olla ??????, perque ja estaven cuits, jejeje en vers de la canya els tenies que agafar amb la ma i posarlos amb pots amb oli jejejejejejejejejeje
manel, ja t'ho vaig dir que aqui estem malalts per la pesca jejejeje aquest forum es acollonantment bo

QUIM C. escrigué:Ara a mi em pasa el contrari, disfruto mes lleguin las cronicas d´en RAUL que anan a pescar.

mira que últimament me'n diuen moltes de coses maques, però com aquesta cap. Nano, jo que trobo a faltar a més noies al fòrum, però veig que aquí també hi ha homes que senten de veritat.

Moltes gràcies Quim C, encara no ens coneixem, però t'acabes de guanyar un viatge a la fi del món amb la Duna. Que consti que no anirem gaire lluny.... però et faré somiar despert! jajaja I llavors m'expliques si és veritat que prefereixes llegir-me que pescar...

si aquesta nit triomfo, el relat te'l dedicaré a tu, company.

és per comentaris com aquest que m'hi deixo els ous a mar i la vista a l'ordinador. Moltes gràcies Quim, ara mateix estic a punt de rebentar!

kruskis escrigué: ens va quedar la sensació aquella de que la sort havia passat molt aprop teu però no t'havia tocat, que el pròxim dia serà el dia,
Quan somio que pesco, sempre pesco com un animal, però això de fer una porra jugant a casa i pescant a dintre d'una olla és molt trist.... només ho superaré pescant dissabte un animalot que no hi quèpiga a cap de les olles que tinc a la cuina!

Bona nit, gent! Vaig a dormir! Aviam què pesco aquesta nit!

jajajaja ets un fenòmen jefe!

dues cosetes: la sort a la pesca és molt important, però encara ho és més saber treballar. Erem 7 tius pràcticament a la mateixa pajarera, i només el mestre i jo vam clavar un bonítol cada un. El bonítol el tinc més que controlat, però ara em toca treballar de valent per poder clavar altres peixos que se m'escapen, i ens pensem que és per mala sort.

això és fals: s'escapen perquè no els donem el que busquen, i per fer-ho, primer ens hi hem de deixar els cullons.

l'altre cosa és que tu i jo somiem pràcticament el mateix! jajajja veureu jejeje canvieu la OLLA per la POLLA, i els bonítols per les bonites! jjjjajajaja

a mi em passa igual JOan, per més que tiro la canya, lo únic que em piquen, són els mastegots de la dona! jajaajja

a veure si pesco jo aquesta nit... peixos vull dir, que vaig a mar! jojojo...

allà. Vaig anar a buscar la canya de jigging i vaig estar provant de pescar algun bonítol, pim pam pim pam clavadaaaaaaaaaa!!!! ooooh desclavat! pim pam pim pam clavadaaaaaaaa!!! ooooh desclavat! i així tota la puta estona que va durar el somni,



company,pot ser que sumiesis aixo perque va pasar de veritat,jo vaig tindre moltisimes picades i es van desclavar (els que estem enganxats ens pasa, despres sumiem el que a pasat aquell dia)

raul,ets un cabronas, me la vas fotre ...jejejejej gracies company
gracies teixi, szac i compañia .SALUT I FORÇA PEIXOS

hola raul,no soc una pesada trucant el que pasa es que primer vaig trucar jo haber como anaba el dia i despres como no el sergi el fill volia sapiguer que habia pescat el pare,cada vegada que va a pescar te que explicar-li lo que pesca.
no tinc bastant con que al pare li agradi la pesca que també al fill,bueno aixi cuan sigui mes gran si aniran de pesca el dos i yo me quedare al llit dormin jajaja.
no ets preocupis per l'hora despres de que porten junts 19 anys estic mes acostumada a que arribi tard.
i sabia que le feia molta ilusió anar amb tu,al final me tindre celos de vosaltes jajaja

a i per cert ya no recordo la ultima vegada que en sergi va escriure algo,hasta las quinielas le diu al nen que se la escriba per no fer-lo ell.
a si cuan estaba a la mili i me vam escriura una carta en 9 mesos nomes 1.
como no va afagar anar-se a fer la mili a mallorca en vaixell i aixi es va tirar los nous mesos pescant,quina creu jajajaja

sergispining escrigué:allà.
raul,ets un cabronas, me la vas fotre ...jejejejej gracies company

jeje, i no saps com em va agradar. Algun dia acabarem la feina plegats, però la teva dona estarà avisada d'abans. primer t'havia de coneixer personalment, ara ja sé el que vals.

i vals molt, company.

ei, compis, que tinc una estoneta de tranquilitat... no et vull dedicar aquesta crònica a tu Quim, ho dic perquè t'en mereixes una de molt millor. De moment, us deixo anar aquesta, curta, sense fotos, i gairebé sense pensar.

la última crònica de la temporada, companys:


Les banderoles de davant el decathlon ja em donaven per avisat: el mar estaria remenat de pebrots.. així que primer vam anar a fer una visita a la sortida del port per determinar quin seria el millor atac. Per sortir no hi hauria problema, però el camí ens quedaria acotat, i la obligació de posar-nos la jaqueta si no volíem agafar un bon referdat.

"que farà vent de sud... que no es podrà sortir...."

sortir sí que es va poder, però ben preparats. El meu company em va notar molt excitat, potser el dia que més, i m'ho va repetir moltes vegades... "però qu'e fas? què t'has pres?"jajaj anava rient ell, però jo no reia gaire, perquè estava molt motivat. "És que he escalfat el fòrum... tenim pendents de nosaltres a molta gent, company" " estàs ben cardat!, primer les fotos, i llavors ja fardaràs..."jajaj

"és que jo sóc diferent" , primer fardo, i llavors torno a fardar! (jo,jo)

la qüestió és que hi vam deixar els collons, cadascú els seus... ell estava obsessionat amb el palometó, i jo amb els meus ferros... així que vam començar a gratar com vam poder, i mig molls, batallant amb les crestres de sud que no ens deixaven veure cap atac a superfície.

I no n'hi va haver cap.

Després de moltes hores de treballar, el balanç ha estat força positiu. Les captures molt variades, i algunes importants, molt importants...: uns quants sorellets, un peix alga, un peix possidonia, un peix plàstic, un peix bossa de super, un peix roca (un altre jigatomarpelcul!), un peix llobarrera (no, no un llobarro, la puta xarxa!!!!), un peix boia (de la puta llobarrera)... i un peix corda crec també haber enganxat...

Tranquil Sergi, ahir només hi vaig deixar tres jigs, nous de trinca, però no per culpa del nus, que va aguantar de puta mare! aquest cop anava ben preparat... el material no em va fallar, però sí els peixos.

Vaig estar tres hores amb el puto poper del cullons... em va deixar el braç que gairebé ni me l'he pogut pelar! (gairebé...jeje). I dels jigs ni us en vull parlar... tres perduts per arriscar!

Però qui no arrisca, no pisca!

en fi, companys, que venia confiat del dissabte que hi va haber tota aquella activitat i la passió em va tornar a traïr. El meu sistema de pesac funciona, però quan hi tinc peix al davant, i ahir al vespre no el vaig saber trobar.

Em va agrdadar molt veure morir el sol i poder contemplar el reflex de la lluna al mar. Són sensacions que no es viuen cada dia, i s'hi ha de ser, per poder-les contemplar.

un parell de birres, missatges, trucades importants, però de peix res.

ho sento, companys.

espero que tingue més sort que jo, ara se'm gira feina, i vull estar una mica més per les meves nenes (i nen), que llavors ens queixem...

fins aviat.

Osties Raül, vols dir que la teva vocació no era el periodisme?
Haig de confesar que us he abandonat uns dies, masses coses a fer, feina, pesca, electronica, botanica ....
Però avui que m'he conectat una estona i veig les teves croniques i al.lucino..... d'on c*ll*ns treus tantes paraules?
t'ho vaig dir un dia... artrosis als dits agafaras!!!

Salutacions.

gràcies cibercun! quant temps! ens teniu una mica abandonats tu i la Lange... dona-li records i diga-li que la trobo a faltar, que aquests cabrons només volen que parli de peixos, i ella sempre m'ha animat a parlar de tot.

i no sé d'on trec les paraules... si em sentissis parlar, semblo un pagesot atontat, però m'assento davant la pantalla i surt el fantasma que porto dins... jaja i no em para ni dèu!

aviat continuaré amb les cròniques. Avui he anat a l'Escala però a dinar amb la family. I això no interessa.

fins aviat!

El dijous al mati vaig sortir en caiac desde el riuet de Empurias, vaig tentar els llobarros al curry i dues vagades vam fer el toc-toc pero sense agafarse, mes cap a L' Escala una oblada,aquesta si, amb ganes. despres vaig anar mes endintre ( 15 m.) per provar amb corea, 1 pagel petit i una aranya petita es tot lo que va picar. De totes maneras la sonda no marcaba res, per mes voltes que donaba . molt bona mar i entrada i sortida molt comoda, i a casa falta gent.

Ciberkun escrigué:Osties Raül, vols dir que la teva vocació no era el periodisme?
Però avui que m'he conectat una estona i veig les teves croniques i al.lucino..... d'on c*ll*ns treus tantes paraules?
t'ho vaig dir un dia... artrosis als dits agafaras!!!
Salutacions.

des que he llegit aquest missatge al vespre que hi dono voltes. I no sé qui sóc.

ara torno

Un bon dia en Szacc em va animar a escriure les cròniques, ja que va quedar entusiasmat amb el meu diari de pesca. Em va obrir el cuc, i no el puc parar. Un matí, que anava sol, estava davant una saltada de tonyines, i en comptes d'agafar la canya vaig començar a fer fotos pensant amb tots vosaltres, i els que mai podran viure aquesta realitat. Vaig sentir dins meu que feia una cosa bona, que volia compartir aquells moments de felicitat, i que potser sí hauria volgut ser perdiodista, però mai m'ho havia plantejat.

He cursat magisteri i pedagogia, potser per l'afany que tinc de voler ensenyar. Però ensenyar què? A pescar? No ho crec pas... no fa ni un any que em vaig graduar amb aquell preciós dento al cap de creus. Això sí que em va marcar.

Per més que hi dono voltes no hi trobo l'entrellat. No acabo de saber qui sóc, ni on aniré a parar. El que sí em començo a donar compte és qui he estat, i no té res a veure amb el periodisme, sinó amb el goig, la passió i el benestar.

No recordo ni l'edat que tenia. Estàvem a la cua per entrar a classe, al pati barrejats, als lavabos tancats o qui sap, potser al menjador de l’escola. Però jo sempre la buscava. Sempre tenia alguna carta per donar. Eren cartes molt importants, perquè eren cartes d’amor. Les hi posava a la butxaca, sense dir ni mu, però quan la meva amada la llegia, notava als seus ulls que m’estimava. Així ha estat, i així serà fins la fi dels meus dies. No puc viure sense les paraules, ni sense l’amor. Érem certament petits, no sabíem res de l’amor, ni d’escriure més de quatre paraules, però ara me n’adono que sempre he tingut aquest do. Com el que pinta, com el que canta, com el que recita. No sabem perquè, però tenim aquest poder a les nostres mans. I el poder que tinc jo no té límits.

Quan m’hi he posat, no he rebut mai un no. He aprovat exàmens sense ni tan sols anar a classe, m’he tret de sobre treballs universitaris pel sol fet de ser original, i he tingut la dona que he volgut sempre, només em fa falta un paper i un tros de carbó, o qualsevol cosa per posar en ordre quatre paraules. És així de simple, i així de complicat d’entendre, a la vegada. Us puc fer creure el que em dóna la gana, i més ara que tinc al costat meu una copa de cava... jaja. Si en el fons, no sóc més que un borratxot!

Us ho he dit sempre: treure peixos només em serveix d’excusa. A mi, el que em motiva de veritat, és la història que hi ha al darrera per contar. I aquí, amb tots vosaltres, he trobat la felicitat. A l’institut hi va haver un mestre que em va ensenyar a no començar els exàmens de literatura amb la frase més evident: “estem davant del poema tal de l’autor qual”. Això ja ho sabem tros d’ase... comença a ser original! Mai començaré a escriure una crònica dient que “avui he anat a pescar” o avui no he pescat res” perquè això ja ho sabem, no cal escriure-ho. A la universitat, un molt amic meu em deia “poeta”, perquè li deixava llegir els meus treballs i es fotia un fart de riure. Reien tots, però aprovava jo. Gaudia jo i el mestre que em llegia, com feu tots vosaltres, i no sé el perquè, doncs no me l’he plantejat mai. Em poso davant un paper en blanc, i em surt una història maca per contar, com està passant ara.

Ara mateix tornaré a baixar a omplir la copa de cava, que ja me l’he acabat. Així una i altra vegada, fins el final. Com el final de la història, que ja el tinc clar. Els reportatges de la revista, les cròniques, les cartes d’amor, tot, absolutament tot, les escric sense pensar. Només penso el final, totes les altres paraules em serveixen per donar-hi voltes, però el missatge sempre el tinc guardat, a la màniga, i surt en el moment menys esperat.

I per més que hi dono voltes, encara no sé qui sóc, ni si m’he trobat, ni si ho faré mai.

Però tan se me’n dóna, o tan me carda com diria parlant. No sóc la mateixa persona quan estic a la pantalla, o estic pescant. Allà em limito a treure peixos i a “disfrutar”, mentre que aquí em poso a crear.

En Zsacc va ser el primer de creure amb mi, i el dia que escrigui un llibre, que arribarà, li vull dedicar. En Tola i en Laureà són altres amants de les lletres, malgrat s’ho tinguin ben callat. Ja es nota amb els seus missatges, i amb les ganes que tenen de comunicar, a més, sempre m’han ajudat. El meu “germà”, en kruskis o el puto jefe, m’ha donat la primera oportunitat perquè ha cregut amb mi, i jo no el puc fallar. Va ser ell qui em va obrir la porta de Pesca d’Illes, i ara sóc jo qui us obre la porta de la revista, perquè també crec en tots vosaltres. Ho dic així perquè he utilitzat el meu poder per seduir també a un home, al senyor Màsters o a en Tomeu, el meu jefe, i compta amb tots vosaltres.

Avui mateix m’ha respost a un correu meu particular. Ell ha estat qui m’ha donat la resposta que estic buscant. Fa hores que hi dono voltes, potser anys, però és ell qui m’ha escrit la paraula clau. El meu jefe m’ha respost avui mateix. Us passo el missatge literal:

“jajajajaaj, estàs fet tot un artista! pots fer el que vulguis, però
pensa que no pot quedar una parrafada de text i que hi ha d'haver
requadres tècnics.
Tens total llibertat. Dilluns et trucaré, un cop hagi mirat la
previsió, perquè si dimecres és bona vindré el mateix dimecres i si
no, doncs divendres.
El dia límit per fer-ho tot és el dia 6 d'agost, perquè ja més no
podem esperar.
Apa, bon cap de setmana, si fas alguna cosa ben parida telefona'm que
la vull saber.

Moltes gràcies

Tomeu

Volia acabar la còrnica amb les paraules del sr Màsters, però em passaria tota la nit escrivint (que no parlant). Si deixessin entrar l’ordinador a la discoteca.. ja estaria mort de SIDA! Jajaja (perdó és que ja vaig torrat...). Potser que acabi, abans no m’hi faci mal. Últimament totes em ponen, ja ho heu comprovat. El fòrum és tot un èxit, la revista em dóna total llibertat, pesco gairebé cada dia que surto a mar,... però per mi això no és el més important.

Avui ha estat un dia molt especial per mi. No he pescat, ho sento, però he viscut i compartit coses molt valuoses. Avui he estat a l’Escala, i m’ha faltat temps, que no ganes, per trobar-me amb molts de vosaltres al bar. Per mi és molt important escriure les cròniques i que vosaltres em feu sentir gran; grandiós és sortir a les portades de les revistes, sublim arribar a la costa amb els meus infants, però el que més em fa flipar, el que fa que no toqui l’aigua a mar, és saber que m’esteu esperant al bar, per veure’m i compartir unes birres.

Això sí que em fa flipar. M’ha sabut molt greu, nanos, però avui hi havia prioritats. He estat amb totes les persones que més estimo, i això s’ha de sentir, de tan en tan.

Hem dinat en família de puta mare a l’Escala, al bar dels pescadors, però he tingut un ull posat al bar per veure si et veia, company.

El pròxim dia serà.