Petits progressos. Ahir, el meu primer bonítol des de caiac!

Ho sento, avui no tinc gaires hores per fer un report com m'agradaria i com mig escrit ja tinc al cap.
************************
No tenia ni idea del què era un caiac, però volia mirar-me'n un per pescar millor. Vaig començar a estudiar el tipus de caiac que necessitava pel tipus de pesca i sortides que volia dur a terme.

Van ser dos anys o any i mig de donar-hi voltes amb il·lusió de vigília de reis. Vaig escriure als principals distribuidors Europeus de caiacs i vaig estudiar dur-lo directament des dels EUA quan la diferencia Euro - dòlar era d'escàndol. Molt, molt d'internet i de preguntar a la gent que feia temps hi navegaven. Al final, ja ho tenia. Seria l'Skye17, un caiac de mar de 5m d'eslora i 57cm de màniga. El lloc on guardar-lo, també formava part de l'estudi tècnic i de mercat d'aquests dos anys. Al final, el guardaria a casa, quan tinguessim el pis nou. Tot va ser signar la hipoteca amb la meva superdona (els casaments pel banc, aquests sí que són indestructibles i eterns!!) i l'endemà, baixava a Vilanova a buscar-li el caiac de segona mà.

Va començar uns mesos de sortides de fred, per anar agafant rodatge i provant coses perquè quan vingués la temporada de debò, les proves havien d'haver estat fetes i la navegació, sense problemes.

Vaig tenir una segona sortida on vaig conèixer els meus límits i els del meu caiac. I ja ens vam presentar, doncs.

Com molt bé ha dit en Raül diverses vegades, l'any passat ens vam iniciar amb els bonítols i alguna altra fera. Fa dos anys, un servidor ni tenia caiac, ni un bonítol entrava dins del meu panorama de possibilitats. Sabia que existien, però enfocava les meves descobertes amb altres bèsties.

Amb en Raül l'any passat vam enganxar el truco als bonítols. Aquest any, òbviament, tocava el bonítol des de caiac.

Ho he volgut fer mica en mica. El meu caiac és molt estret i si bé això et dóna molta mobilitat, també et fa perdre estabilitat. No volia començar la casa per la teulada, temptant els bonítols. Vaig fer tota la temporada passada amb bèsties menors i veient que amb els bisos l'estabilitat ni l'afectava, tocava pujar un graó més i passar al bonítol. Ja vindran les sèrvies més endavant.

Ahir vam sortir. Feia moooolt de temps que comentàvem de fer una expedició caiaquera en parella i finalment ahir s'havien alineat els astres. El punt l'escollia ell i era una zona totalment desconeguda per mi.

Però la tardor ha començat i era l'hora de veure com responia l'estabilitat del caiac a les inclemències bonitoleres.

Comencem a remar i ell treu un bon espet. Sembla que tindran gana. Però no. M'aturo a una punta on veig molt de peix. He vist rodones a l'aigua, he sentit i vist els bonítols saltar. He vist bancs d'agulles fugint esperitades per damunt de l'aigua. I les bèsties hi són, però les podrides, ni jigs, ni curri ni òsties amb vinagre. Encenc un parell d'espelmes a una capelleta que m'he muntat al tambutxo de darrere del caiac, amb una foto de l'Administrador del fòrum. Poso la combinació que tant bons resultats m'ha donat aquests últims dies d'oci per Menorca i engego amb totes les lletanies que conec. SuperKruskis gloriós, benefector bonitolaire, protector dels navegants...

La carraca m'interromp la prerrogativa. Té mala llet i sembla que no vol acostar-se.

Amb caiac es tarda menys a recollir un bonítol. Perquè si no vol venir, ell t'acosta el caiac cap on es troba.

No és gaire gran, encara. Ronda els 2quilos. Ja m'hagués agradat que l'estrena fos amb un d'aquells bonítols molsuts i ben fornits, però no sempre plou al gust de tothom.

La resta de matí, res de res. Inactivitat és la norma general. Estic perdent el temps per acabar de matar el matí (si a mar piquen poc, assegut a casa segur que encara menys). I sona el mòbil. Em truquen per si a la tarda vull embarcar-me. "-hi ha lloc per guardar el cotxe i no deixar el caiac al carrer?" pregunto. "-si". Espereu-me amb tot calent, menys el cava. Que vinc.

********************
La foto de la jornada:
Tothom es fot del pobre Teixi i la seva barca multicolor, llampant i virolada com una discoteca acid house. Doncs mira, ahir em va servir per identificar-lo, tot i que em penso que mai li he vist la cara. Vaig amb el cotxe i el veig de lluny aturat en una cruïlla. Segur que és ell. No n'hi deuen haver gaires més com aquesta. Teixi, a tu no et cal la samarreta verd llampant del fòrum! La teva barca d'un aspecte singular, certament, però és per a mi un punt de referència en la foscor pesquívola més que no pas un problema. Teixi, jo estic amb la teva barca, home! i la resta, punyetes.


Salut a tothom i bonítols a la saca! Ara, uns quants bonítols més i a per la sèrvia amb el caiac! ui, ara!

Feliciats mestre el "truco"com be dius del bonitol veig que funciona ya saps patente al canto!!

I sona el mòbil. Em truquen per si a la tarda vull embarcar-me. "-hi ha lloc per guardar el cotxe i no deixar el caiac al carrer?" pregunto. "-si". Espereu-me amb tot calent, menys el cava. Que vinc.

Si, el Dr. Tola , “màster” en ciències per professió, de literatura per vocació i excelent com a persona, per la tarda va venir a pescar amb nosaltres – amb l’Anna74-

La sortida tenia la finalitat d’anar a pescar algun animal gros. Volíem anar cap a sud i varem acabar a nord, per que va ser el que la mar ens va deixar fer i, no varem trobar res del que volíem, varem pescar una agulla i en Tola diu: per que no fem un muntatge amb peix viu? Aquesta agulla si la veu un palometó o una sèrvia li pot fotra una embocada que....i així ho varem fer.

Quan ja quasi havíem decidit de plegar per que s’estava fent fosc i encara ens quedava un bon tros per tornar, amb mar de proa, veiem que la canya muntada amb peix viu comença a sacsejar-se fort i para.....esperem una miqueta per si hi torna....però no... recollim amb mitja agulla a l’ham...

Entre "conyes marineres" varem comentar que potser millor de no haver pescat cap animal gros però, el perquè, ja l’explicaré si en algun altre relat puc agafar el fil...........

Siauuu

Tola, aqui et deixo el record, algun dia el pescarem, no podeu dir que no ho intento, i de totes les maneres... jajaja

[img][/img]