LLampugues de xiruca i Popper.

Tu, Dani-Calador, pesca cogombres de mar! punxa-serrans! ja t'arreglaré quan et vegi!

Sergi, el gunnish va ser una de les primeres opcions per a provar coses diferents del clàssic artificial. Va ser la única cosa a la que van fer cas i l'única explosió d'aigua que vaig tenir fa dos dies va ser amb el gunnish aquell deformat pel sol (ver números atrasados). el dia següent no van voler ni el gunnish, els tios. No mengen, deuen estar en vaga de fam contra les retalllades o contra el canvi climàtic o qualsevol altra tema. Si de cas mengen, hi peixets diminutíssims que només es deuen poder imitar amb mosca de'n Becader (que he deixat a Bcn).

Em penso que l'any vinent, a l'ham hi posaré una mica de.... dinamita!! amb un accionament a distància per quan s'hi acostin a inspeccionar. A veure qui riu més.

Ahir va sortir l'Oswaldo a passejar uns familiars seus i ja que navegava, es va endur la canya... no us ho perdeu, que el tio fent el curri amb un artificial de 10cm va pescar.... no ho diríeu mai... una sípia ben grossa!!!!

A veure si passa la tramuntanada i se'ls desperta la fam a les bèsties de les profunditats...

Tola deixa els pobres espets que no t'han fet res, jo crec que ja has assolit totes les teves fites, hauries de fer un reset i tornar a començar.

Agafes una boia, un ham petit i una mica de rosca, i apa, a començar de nou ;-)

Les besties tu agrairan ;-)

Aguets Oswaldo,es un fenomeno aixo de las sepias es bestial,no demencial!!!

Sucar el vinil acariciador en loctite ?

Nanos, hem tocat fons.

Com a pescador, sóc força dolent. Això ja ho sabíem. Sí, sí, algun cop de sort he tingut de tant en tant, però per les vegades que surto, si en sabés, tocaria alguna cosa amb més freqüència.

Per aquí Menorca, tot està molt mort. La setmana passada va ser per veure quin pa s'hi donava i amb els espets que es deixaven acariciar amb l'artificial ja vam veure que havíem tocat fons.

Com que les sortides a poca fondària no s'hi veia peix, aquesta setmana he anat a buscar els 40-50m a veure si estava amagat per allà, però...

Fa tres dies que vam quedar amb l'Oswaldo. Ell volia sortir al llobarro amb el caiac. Jo volia atrapar algun mero. Ara n'és el temps i per aquí n'hi ha forces. Vam sortir junts i ell es va quedar entorn als 2 - 3m ran de costa i jo vaig anar a buscar algunes roques al fons.

Total: jo em vaig morir de fàstig i només vaig fer que treure alguna misèria que no conta massa. A més, feia tramuntaneta i era difícil aguantar-se sobre la pedra en qüestió. Vaig veure una mica de moviment i els vaig deixar caure tota mena de jigs petits i grans recollits de mil formes diferents. Res de res, tu. Serà possible?? sóc un patata, tio. Ni que fos per pesat, com a mínim de tant en tant hauria d'haver tret alguna cosa que valgués la pena, no???? Patètic, nanos.

Quan ja començava a veure que tot aniria tant malament com dies enrere amb els espets, l'Oswaldo em truca excitat. Resulta que és ell qui ha tret un mero fent curri quan passava per un pas estret amb una fondària d'uns 3m. Deuria fer uns 2 quilos (el mero, no l'Oswaldo) però a l'hora d'agafar el salabaret, se li ha entortolligat en algun trasto del caiac. Allò que pensa "Bah, tant li fa. El pujo a pols" i patapam! els hams tant finets de l'artificial li han estripat la boca i au, de cap a l'aigua. Segurament hi hagués anat igualment perquè 2 quilos compleix justeet la mida. Però una cosa és tornar-lo i l'altra que se n'hi vagi ell.

Ai senyor, quines vacances pesquívoles...

Ai Tola!

Se t'ha d'explicar tot eh? Mira aquest vídeo i aprèn a pescar meros!!!

(Parla qui no ha vist un mero en sa vida eh? jeje)

Oh my god!

Bé, ja torno a córrer pels nostres territoris.

Vaig voler fer un anfós com a objectiu i al final només vaig poder anar-hi un parell de dies a intentar-ho. Tot i així, encara ens en va sortir un de petitonet.

Els peixos van desaparèixer miserablement pocs dies abans que arribés i van tornar l'últim dia de la meva estada. Grrr... van sortir amb fam d'haver estat dues setmanes sense ni aparèixer ni voler res els pocs que hi havia, però tot i afamats, no em vaig topar amb l'anfós que volia. Llàstima. Hi tornarem l'any vinent.

Mentrestant, Cap de Creus...

Tornarem a sortir, tornarem a navegar, tornarem a vèncer!

tola,el any que be tindras molta mes sort company.
aquestes coses donen molta rabia,ara es cuan faras un bon report per la nostra terra.benvingut i sort.