LLampugues de xiruca i Popper.

Noi, t'ha quedat rodo
I felicitats x l'embaras (jo ja en porto 3, i es molt divertit,...., tot i que combinar ho anb la pesca i la feina es complicadet (qualsevol li diu a la senyora que es quedi amb les 3 feres tota sola , q jo vaig a pescar ! Je je)

Nanos, ens tocarà treballar de valent.

Avui he fet un vol de prospecció. Els informes de la gent que es mou per aquestes aigües ja m'ho han avançat: "nano, tot està molt mort". Però com que si es vol pescar, cal anar a l'aigua, avui he varat el caiac cap a les 8 del matí. Efectivament, l'aigua molt clara i gens de peix en superfície. Grr...

Per a més INRI, m'he deixat la sonda a Barcelona. Més grr... Ara sí que ens tocarà treballar.

En vista que no es movia ningú, he anat a fer una volta per un sorral com a mínim a veure si sortia una afamada aranya. Al cap de 20 minuts el rodet mig cantava com si s'hagués enrocat i ha sortit una aranya digne, però com que anava amb el caiac i no la volia per allà massa estona, mentre la manipulava ha fet un salt i m'he apartat, que se n'anés a l'aigua i no a la falda. Sort que m'havia posat el cubre quan he vist que havia de pujar una aranya a bord.

Total: que una picada i encara com a premi de consolació. Com a mínim tinc la consolació que al veure que no hi havia ningú, he anat a la zona de les aranyes per veure si ni aquestes afamades estaven per la labor, i aranya que ha picat.

Haurem de canviar de tàctica i zona. A l'ataque!!!


L'aranya saltimabanqui que d'un bot ha anat de cap a l'aigua i el pulpito asesino.

jaja molta sort !!

No se a quina zona estàs, si estàs per la zona/badía d'alcudia et dono unes coordenades 39º46'33N 3º08'432,es un punt de la platja, allà surts recte mar endins i com a màxim a mitja milla de la costa es bon lloc, si hi vas ho entendràs... i si no ja tu explicaré en privat

si te sirveix de consol aqui la cosa tampoc esta gaire be.sort i esperem les teves croniques company.

Ostres, estem malament. Però... com de malament esttem??

Pel que sembla, no tot serà tant senzill com altres edicions i caldrà treballar més fi. Per la sessió d'ahir al matí, sabíem que estàvem malament. Però com de malament? per donar-nos idea de la magnitud, era hora de provar amb uns altres omnipresents i afamats: els espets.

Vaig esperar a fosc, per sortir-los a temptar sota un fanal. La seva hora més bona és quan es va fent fosc o quan està matinant. Però vaig pensar que sota un fanal ja de fosc, també seviria. I jo que agafo la canya i el sarró i em planto sota un fanal del moll.

Al primer tir, un bon espet m'empaita l'artificial. menys mal que no estem tant malament. O això semblava. Vaig començar amb un d'aquests lipless al que encara li estic agafant el tacte. Si els espets estaven actius, seria una bona ocasió per a començar a provar amb vinils, artificials raros i altres marranades.

Com que no va arribar a picar, canvio immediatament a un artificial de contrastada eficàcia. I començo a remenar. Però no el segueix ningú. És massa gran per la tranquilitat que hi ha? l'espet d'abans ha fugit sota un altre fanal? canvio de lloc i tampoc surt ningú a saludar.

Si estan difícils, potser baixant la mida dels artificials... en poso un de 5cm i al segon tir, me'n surten dos o tres a la carrera, seguint-lo a poca distància, com ensumant-me'l. Freno una mica i els espets es fan els desinteressats. Arrenco a córrer i arrenquen a córrer al darrere l'artifical, però sense arribar a mossegar-lo. Casum la pell. Estan mandrosos, eh?!

Canvio a un popper/passejant. Si amb aquest no el mosseguen, és que el cas és greu. Al cap de dos tirs, explosió d'aigua. Però mossegada fallida. Ja no tornen a atacar-lo en una bona estona.

Continuo canviant de lloc i provant esquers més petits (per veure si és el que volen, que amb aquestes poperes tant petites, difícilment s'hi enganxaran bé). Perdo un artificial enganxat a unes cordes. L'esquer ha caigut on toca, però la brisa em duu el fil a l'atre costat de la boia. Al recollir, l'artificial hi queda enganxat. Llàstima. Sort que és un d'aquests de propaganda i tampoc m'agrada massa com neda. 1 a 0 a favor dels espets.

S'acosta l'hora de l'antibiòtic i per tant haig de tornar a casa. Provo uns altres tirs ara ja amb vinils i guarrades diverses. Continuen sortint a la carrera, però sense mossegar.

El cas és greu. A veure si algun dia agafo el caiac i encara que a cegues, s'animen més gratant al fons. De fet, les besties de fons són el meu objectiu aquest any. Aranyes i espets només són -de moment- entrenaments per a fer-me la idea del bategar. Espero no acabar les vacances temptant aranyes i espets per falta d'activitat.

To be continued...

PEIXOS DE MENORCAAAAAAAAAA!!!! FUGIUUUUUUUUUU!!!! ENCARA HI SOU A TEMPS!!!!

Jo no sé com funciona això dels espets, de fet, fa anys en vaig agafar un per equivocació, i no feia ni un pam! Més tard vaig descobrir que era un espet.

A veure Tola, ahir no vas pescar cap espet, però anar un estona al port, com dius tu amb la canya i la galleda, i que els espets apareixin i t'empaitin l'artificial, ja és haver aconseguit algo no? O és que encara no estàs acostumat a tenir el bullici al davant i que els peixos passin de tu? Jajajaja.

Jo, com he dit abans, no en sé d'espets, i ho faig extensiu a qualsevol espècie aquàtica, però suposo que has de trobar el seu moment d'activitat. Si dius que mengen a la posta del sol, i tu hi vas anar després, torno a suposar que deurien tenir la panxa plena no?

En fi, que parlo per parlar perquè no en tinc ni idea.

Tu continúa, que coneixent-te, ens sorprendràs.

Veig que els espets estan igual d'apàtics per ses illes com per aquí... aquesta tarda m'he escapat amb en paisano al port i res de res! Un munt d'espets ens han seguit l'esquer fins al pantalà però no han volgut picar. Ho hem provat amb tot... hi ha dies que no en volen, suposo! Seguirem insistint!

Ah! Per cert, és la sortida número 10... us estic aixafant l'estadística!

Alguns espets hem fet en moments de baix interès amb vinils per exemple però per dalt i fent la V poc a poc...també amb hèlices i passejants petits dels que no fan soroll ....a Lanzarote vam veure molts espets (alguns XXL com mai havia vist) però no hi va haver manera, només algun atac i poc més, això si persecucions a tope arribaven fort però res...malparits està clar que quan diuen no es no i punt...el de sempre...son peixos.

Crida ben fort....pitesss piteees pitessssssss ...ànim que en breu surt i valdrá la pena l'esforç



salutacions

fran escrigué:
Crida ben fort....pitesss piteees pitessssssss ...ànim que en breu surt i valdrá la pena l'esforç

salutacions

jajaja, el proper cop volia provar els molix aquests famosos, però en vista del teu consell, farem pites pitesssss

Ahir a la tarda vam anar a passejar pel moll amb la Marta. Pacíficament i en so de pau, sense canyes ni artil·lugis hostils. Però...

Però al final del moll em topo la Sandra i en David. Des de lluny els faig "hola" amb la mà mentres m'hi atanso. Avui ella l'ha acompanyat i llegeix plàcidament en un banc. La temperatura és ideal per a passar-hi l'estona. A ell, se'l veu concentrat amb la mirada perduda cap a l'aigua i sembla que des de dalt del moll parla amb algú a qui no veig, ran d'aigua. M'hi atanso i trec el cap per l'àmpit del moll i veig que en David està parlant-li..... a un espet! estem tots bojos. Com hem arribat fins a aquest punt??!

I és que el nano està desesperat, també. Com és habitual aquests dies, li segueixen els artificials, però sense arribar a mossegar. Estan una mica més enllà dels amarradors i si recull ràpid no li fan cas. Si recull lent, li segueixen com per jugar-hi, però sense mossegar. Amb els artificials petits també, però especialment amb el seu vinil. Un cop els ha conduït cegament fins al moll, l'espet se li queda rendit als seus peus i fins i tot es deixa acariciar i gratar l'esquena amb el vinil. Quines bèsties més curioses. Per mi, que l'espet aquest s'ha enamorat de'n David i el seu vinil. És el Flautista de Hamelín dels espets. Us en deixo un vídeo perquè és que el cas és ben curiós. Sí, que en David ja comenci a parlar amb un peix, també ho és.



Això del vídeo, tanta estona com vulguis.


Els d'ahir eren una mica més petits que els d'abans d'ahir, però el comportament, el mateix. un altre espet sotmès i rendit als encants i carícies de'n David.

En vista que els peixos no semblen estar gaire fins, ahir al matí vaig anar a provar amb les famoses daurades del port de Maó... també sense sort. I com que això d'estar amb el caiac parat aguantant una canya és força avorrit i no es veia ni moviment, me'n vaig anar palejant fins fora el port (on tot estava igual de parat). No es veia ni el brillar d'una oblada. Sobre els 20m tampoc no hi havia picades. Pel camí em vaig trobar aquesta palomida. Deuria mossegar fa alguns dies perquè l'animal ja flotava. Em va fer pena. La palomida aquesta deuria anar tant panxa, quan veu un peix natural que neda malament i pensa en fotre's un bon sopar. Des de l'altre extrem del fil, un pescador se li dibuixa un somriure a la cara, però un nus mal fet del niló amb la cameta no li permet arribar a veure el peix que li ha fet sonar la carraca. La bèstia s'escapa, però l'ham clavat a la part anterior de la llengua l'impedeix de menjar (?) i acaba morint. Ni el peix ni el pescador hi han guanyat. Ha perdut el mar que té un peixarrot de menys.

Tu estàs passant teta Martí !! Dissabte ja donaré records als peixos d'aqui de part teva ;-)

Jajajaajaja!

A mi no m'enganyeu eh? Aquest truc és molt vell!

Consisteix en fer empassar un iman al pobre espet, i llavors col·locar un altre iman al vinil, i així qualsevol! L'espet es veu atret cap al vinil per la força magnètica de l'iman! Jajajaj.

Fora conyes, el vídeo és boníssim. Quina cosa més curiosa, i a més sembla que la puntera de la canya també el toca i ni s'immuta. Aquests peixos menorquins, que feliços que viuen. Els peixos d'aquí els tenim ben escarmentats.

Que t'ensenyi la tècnica en David per després aplicar-la aquí amb els llobarros.

Au, passeu-vos-ho molt bé!

hola tola (fes la prova amb un Gunnish o Gunfish o algun streamer d en becader)sort company.