Hola!

Això de morir-se o no........

Jo només sé que quan els tallo el fil i els deixo anar marxen en bones condicions. És més, he sentit a dir (pot ser és un mite) que l'ham, si el tenen a l'estòmag s'acaba desfent amb els líquids de l'estòmag. No ho sé, el que sí sé és que si un peix no fa la mida i veig que per treure-li l'ham el mataré, com a mínim li tallo el fil i li allargo una mica més la vida (a veure si serveix d'aliment, jeje).

Salut!

Jo he pescat peixos fent pesca submarina amb un ham a l'estómac i no es desfà, queda enquistat, m'ho he trobat amb mòlleres i congres.
Hi ha una classe d'hams (ara no recordo el nom, el paquet ho posa en anglès) que s'acaben desfent amb el temps.
Ningú recorda el nom per casualitat?

Quan tingui una estona ho busco!
Ay, pobres peixets!!!

Bueno, no ho he trobat, el que sí he trobat que ja havia sentit es la teoría aquesta sobre els aliments que inotxiquen el cos segons el yoga i coses així... Ho poso per si interessa. Amb la carn, otro tanto .


"El pescado es cruelmente capturado con un anzuelo en la boca o con redes que arrastran a todo tipo de peces y es sacado fuera de su casa muriendo agonizando y privado de agua. Cuando lo comemos estamos envenenando nuestro cuerpo con la adrenalina, toxinas y frecuencias energéticas muy bajas que son segregadas por el animal aterrorizado.

Si no se le pone agua o hielo, inmediatamente empieza a corromperse y apesta. Incluso después de ser comido, todavía demanda agua. Puedes notarlo con la sed que tienes después de comerlo. Sigue demandando agua. Comer pescado deshidrata el cuerpo.

Los niveles de minerales alcanzados hoy en día en la mayoría de pescados sobrepasan con mucho los niveles aceptados. Son realmente tóxicos".

Edu escrigué:

"El pescado es cruelmente capturado con un anzuelo en la boca o con redes que arrastran a todo tipo de peces y es sacado fuera de su casa muriendo agonizando y privado de agua. Cuando lo comemos estamos envenenando nuestro cuerpo con la adrenalina, toxinas y frecuencias energéticas muy bajas que son segregadas por el animal aterrorizado.

JAJAJAJA!!!

Serà qüestió de matar-los d'un fart de riure, a veure si així quan ens els mengem ens carreguem d'energia positiva...

Si se'n arriben a dir de tonteries... (la meva humil opinió, respecto qui s'ho vulgui creure...)

Jajajajaja

Idem Anna!!!

A veure a nosaltres algún que altre sen's ha mort d'aburriment mentre intentavem treure l'ham, en aquest cas no sé què deuen desprendre...

Edu escrigué:
Bueno, no ho he trobat, el que sí he trobat que ja havia sentit es la teoría aquesta sobre els aliments que inotxiquen el cos segons el yoga i coses així... Ho poso per si interessa. Amb la carn, otro tanto .


"El pescado es cruelmente capturado con un anzuelo en la boca o con redes que arrastran a todo tipo de peces y es sacado fuera de su casa muriendo agonizando y privado de agua. Cuando lo comemos estamos envenenando nuestro cuerpo con la adrenalina, toxinas y frecuencias energéticas muy bajas que son segregadas por el animal aterrorizado.

Si no se le pone agua o hielo, inmediatamente empieza a corromperse y apesta. Incluso después de ser comido, todavía demanda agua. Puedes notarlo con la sed que tienes después de comerlo. Sigue demandando agua. Comer pescado deshidrata el cuerpo.

Los niveles de minerales alcanzados hoy en día en la mayoría de pescados sobrepasan con mucho los niveles aceptados. Son realmente tóxicos".

Be, no soc qui per discutir-li res a qui ha escrit això però m'agradaria saber que collons menja o ven un tiu aixì, per que normalment sempre hi ha un interés darrera. Deu ser vegetarià... però qui diu que una planta no pateix quan la tallen? o quan la fots a l'olla a 100º? Em recorda quan menjar peix blau anava malament pel colesterol. Deuría ser l'industria farmacèutica qui ho deia. Si té tanta sed després de menjar peix deu ser per que la seva dona el vol matar d'un infart i es passa amb la sal.
D'ARA ENDAVANT li exigiré al meu carnisser un certificat que digui "MORT A PETONS"!!!!!!!!!!!!!...JAJAJAJAJAJAJ

jo tinc entes que els ams si els desfan,pero no els de inox (segons pesca responsable,mai tenim que utilitzar ams de inox)
pero si es rovellen, no agafen res els peixos, infeccions per ej........?
jo no me he trobat mai que se els empasin ,poder vaig sempre amb ams molt grans i els que me han vist pescar, les peçes que me quedo per consum, sempre les remato perque no pateixin.

sergispining escrigué:jo tinc entes que els ams si els desfan,pero no els de inox (segons pesca responsable,mai tenim que utilitzar ams de inox)
pero si es rovellen, no agafen res els peixos, infeccions per ej........?
jo no me he trobat mai que se els empasin ,poder vaig sempre amb ams molt grans i els que me han vist pescar, les peçes que me quedo per consum, sempre les remato perque no pateixin.

Quan practiques la pesca de fons, sobre barcos enfonsats o roquers, es molt normal trobar peixos que porten hams clavats, sobretot els congres i les molleres, i t'asseguro que no perden la gana. Si no son d'inox es desfant en poc temps. Jo utilitzo un tipus determinat d'ham i m'he trobat clavar un peix, trencar i tornar a picar el mateix peix amb aquell ham a la boca. La tonyina de L'Anna74 segurament era un magatzem d'hams o una coleccionista de pircings.

Doncs he buscat a google i no he trobat el nom en anglès però tard o d'hora el trobaré!!!!!!!!

[quote="caproig"]

Edu escrigué:
D'ARA ENDAVANT li exigiré al meu carnisser un certificat que digui "MORT A PETONS"!!!!!!!!!!!!!...JAJAJAJAJAJAJ

Era no sé què de yoga!!!

Sergispinning... com les remates perquè no pateixin???

Laura.

explicarlo me resulta una mica hevy ,aixo en raul que la vist segur que le explica mes be (no es per res, pero soc molt burro)

Nosaltres ens en fotem però alguna cosa de cert té el sumbat aquest.... tinc un amic que treballa amb porcs, porta un camió i els tragina de la granja a l'escorxador. El porc s'ha d'estressar el mínim durant el transport, no poden anar apretats, hi han d'estar la mínima estona possible, no s'els pot pujar i baixar del camió de males maneres, etc etc. Els hi fan fer cursets de com tractar el porc fins que el maten, doncs es veu que sí que és cert i està demostrat que alliberen substàncies que modifiquen el sabor i sobretot la textura de la seva carn si la mort o el previ a la mort són violents, la carn queda molt més dura i amb molt més de nervi si l'animal està estressat abans dinyar-la. És un fet demostrat científicament però no sé si s'extendria al món dels peixos, el seu cervell no és tan complexe com el del porc i no crec que morim enverinats d'estressapeixitis crònica però alguna cosa de cert hi ha, crec jo.

Per altra banda, encara que ingereixi toxines, em sembla que anar a pescar em serveix per desprendre'm de les que porto a dintre de treballar tota la setmana, o sigui que quedo en paus amb el medi i amb el meu propi organisme.

Tot i això, quan pesquem un peix una mica maco, el matem, no el deixem agonitzar a la nevera.

ara me enrecordo de un comentari que me va fer un amic,el cual deia que la gent de molts, pero molts calers ,nomes volia peix pescat amb canya,diuen que es mes bona .

Kruskis, part de raó si que la té, d'això en pots estar segur, ara d'aquí a dramatitzar-ho tant.... La manera de morir fa que el cadàver quedi d'una manera o altre. Els morts que l'han vist a venir queden garratibats, amb un rigor mortis pràcticament instantani per l'espant i un porc que mori d'un infart per l'estrés de la matança (sobretot abans quan no estaven regularitzades que tothom s'en veia en cor i a vegades com que no en sabien els mataven a disgustos) no serveix per embotit pq la sang es coagula.

Bueno, després d'aquesta conversa tan agradable, algú em pot dir com mateu els peixos perquè no pateixin???

Laura.