"DIARI DE GIRONA" 26-7-10

Pesca marina: ignorància, malícia, avarícia

Per molt que m'esforçi, no sé com catalogar la manera com s'està atacant la pesca submarina des d'alguns sectors de la nostra societat. Podria dir ignorància, però penso que no pot ser, doncs la gent més bel·ligerant són una alcaldessa, el regidor de Medi Ambient de Palafrugell i, un professor de la Universitat de Girona. Podria dir avarícia, però no pot ser, doncs als qui més beneficia que desaparegui l'activitat (centres d'immersió), han obtingut els millors resultats de la seva història; en llocs on es practica la pesca submarina.
La pesca submarina, que es practica a pulmó lliure, amb un sol arpó i a una petitíssima franja marítima (el 99% a menys de 20 metres de profunditat), no és com volen fer creure alguns "una activitat destructiva". És l'única modalitat de pesca que pot evitar pescar "los grandes reproductores", com diuen des del Ministerio; de fet ja m'agradaria a mi pescar-ne algun, però a causa de l'experiència que tenen els peixos més grossos, es fa molt difícil a la gran majoria de pescadors submarins la seva captura.
La feina és nostra per poder agafar un sard de mig quilo per fer a la planxa. Per altra banda també som l'única classe de pesca que pot evitar pescar "pezqueñines", i sense lloc a dubtes, som els únics selectius de veritat.
Els pescadors submarins no pesquem caixes i caixes de peix com els professionals, doncs no vivim d'això. Els pescadors submarins de la zona, a part de ser poquíssims, pesquem una mitjana de 30 dies i 20 peixos a l'any cadascú. Un pescador professional, amb aquestes captures es "moriria" de gana.
Els pescadors submarins no destruïm el medi com diuen des de l'Ajuntament de Palafrugell: Sr. Màrius Lladó, tenim el costum d'anar a pescar amb barca, no pas amb excavadora.