PRESENTACIÓ ESTUDI SECTOR NÀUTIC 15-7-09

[Admin]

Benvolguts/des,

El proper dimecres, pel matí, a l’Hotel Park Sant Jordi (Calonge) hi haurà l’exposició de l’estudi socioeconòmic relacionat amb la reserva marina de les Illes Formigues per part de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols i la de Palamós.

Un estudi que ens obrirà els ulls a la realitat socioeconòmica de les activitats tradicionals turístiques i recreatives marines de la Costa Brava i que caldrà tenir molt en compte per al futur pla d’usos per a la futura reserva marina d’interès pesquer de les Illes Formigues.

Una realitat que hem estat indicant a institucions i ajuntaments des del primer dia, i que en la reunió de la setmana passada va ser determinant de com han de ser les directrius de la futura reserva marina de les Illes Formigues.

En aquesta reunió, que va tenir força reso a la premsa del país, va estar presidida pel Director General de Recursos Pesqueros y Acuicultura de la Secretaría General del Mar, Sr. Fernando Curcio acompanyat pels seus tècnics i també va estar presidida pel Director General de Pesca del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció rural (DAR), Sr. Martí Sans.

Va ser convocades totes les institucions i entitats afectades per donar a conèixer les primeres dades concretes de la futura Reserva marina d’interès pesquer de les Illes Formigues.

La primera valoració que fem tots és positiva però a l’expectativa del projecte final de pla d’usos que regirà la futura reserva. També, varem veure un predisposició per part de la confraria de pescadors en respectar totes les activitats recreatives de la zona i és d’agrair.

Creiem que el detonant d’aquest canvi general és l’aclaparador estudi socioeconòmic de les activitats recreatives que han realitzat des de Madrid i ha estat determinant perquè per exemple no hi hagués zones integrals (sense cap activitat) si no dues zones de alta restriccions, els Ullastres i les Formigues. Fins ara cap altre reserva marina del MAPA ho contemplava així.

En aquesta reunió del MAPA, la primera que podem parlar oficialment amb ajuntaments i altres institucions es va dir algunes coses interessant com aquestes:



- El Sr. Martí Sans de la Generalitat ens recolzarà en defensar les nostres aportacions.

- No hi haurà zones integrals per tant, de moment, es garanteix el busseig en tota la reserva.

- Les cales i llocs que hi ha zones d’amarratge es respectarà i no seran reserva. Serà els ajuntaments que hauran de reduir el nombre i seguir les directrius de Madrid.

o Es va demanar rampes públiques per solucionar el problema de reduir amarratges. Una revindicació dels catalans en vers altres autonomies que tenen moltes rampes públiques..... en canvi a Catalunya només n’hi ha una: la de l’Escala.

- Es va demanar als ajuntaments que també facin quelcom per millorar i conservar el medi. A l’ajuntament de Palafrugell se li va demanar que millori la seva depuradora que actualment està sota mínims i té un emissari en mig de la futura reserva.......

- Respecte a la regulació de les activitats recreatives de pesca recreativa haurem d’esperar a les reunions del setembre....

- Els hi varem recordar que si no tenien en compte totes les activitats tradicionals turístiques recreatives, aquesta reserva no tenia futur. Per tant, no hi ha res definitiu !!!!!!!!

- Estant realitzant estudis complementaris per allargar aquesta reserva pel sud i pel nord.

Per això, el Fòrum es reunirà aquest dimecres per valorar l’estudi paral·lel que es farà públic gràcies a la bona feina de les nostres cambres de comerç.

Amb tot això, arriba a nosaltres moltes notícies i no voldríem n’hi imaginar si és cert el que diuen "les males llengües": “...que la forma que la Costa Brava no creixi més, és ofegar-los amb allò que demanen. que tota la costa brava sigui una reserva..... i que no pugui desenvolupar-se econòmicament...” esperem que no sigui així !!!!!!!

Nota:

- adjunto llei del parc natural de les Illes Atlàntiques que no es pot fer pesca recreativa però si pesca professional !!!!!!!

- quan ho tinguem us enviarem el powerpoint del MAPA que varen passar a la reunió de Palamós.


Carles Font Planella

Fòrum Social del Litoral Gironí

tel. 620 28 29 04

[Admin]

El senyor Carles Motes i la futura reserva marina de la Costa Brava?
TONI ESTEVE. PALAMÓS.
Dies enrere vam poder veure per TV3 com el senyor Carles Motes feia una encesa defensa del projecte de la futura reserva de la Costa Brava però es posava de peus a la galleda amb un parell de qüestions primordials:
1) El senyor Motes va dir que aquesta reserva portaria un turisme de qualitat a la zona, què vol dir?: Que el turisme actual no ho és?, que tota aquesta gent, majoritàriament de Barcelona, amb les seves segones residències, amb les seves embarcacions en els nostres clubs nàutics no signifiquen res pel senyor Motes? A quin turisme de qualitat es refereix? Quin turisme pretén que vingui millor que aquest quan no es pugui realitzar quasi cap activitat a la nostra costa?
2a. Quan el senyor Motes diu que la reserva portarà noves empreses i diners a la zona, jo li pregunto: I què hauran de fer les empreses actuals del sector (nàutiques, clubs de submarinisme, clubs nàutics, botigues de pesca, ....) quan vegin tan restringida la seva activitat? A quines noves empreses es refereix el senyor Motes? Quin interès real hi ha darrere de les declaracions del ­senyor Motes?
Quan jo tenia quinze anys, va morir el dictador, res fins ara m´havia fet pensar que podíem tornar a aquells anys, en els quals fer qualsevol activitat significava sempre por i angoixa, i dic això perquè si ens col·loquen una reserva marina, per poc restrictiva que sigui, ja no podrem fer les nostres activitats al mar amb la llibertat que ho hem estat fent fins ara, sempre d´acord amb la llei i a més, veient que si hi ha culpables que el mar estigui deteriorat, per descomptat, que no és a causa de les activitats esportives que s´hi practiquen, ni pel fondeig quatre dies comptats, a l´estiu, a les nostres cales.
I el més preocupant és que alguns alcaldes i altres polítics de la zona afavoreixin aquest tipus de discriminació escoltant, encara ara, el que disposen a Madrid.

[Admin]

Illes Formigues: reserva o reservat
Carles Font i Planella. Club
Skaphos Sub de Palamós.
La setmana passada el club Skaphos de Palamós va participar en el nacional de fotografia de peixos en apnea a la població de Sanxenxo (Pontevedra). En la seva XIX edició es va celebrar en les Illes Atlàntiques, concretament en el Parc ?Nacional de les Illes Atlàn?ti?ques, Illa d'Ons. Una reserva marina que segons diu el seu articulat: regula les principals activitats, el turisme i la pesca artesanal perquè no afectin negativament els ecosistemes.
Allà, per preparar la zona de competició vàrem topar amb força inconvenients i dificultats per poder capbussar-nos a pulmó lliure: cita prèvia, papers i unes hores limitades. Bé, tot el que nosaltres ens trobarem en la futura reserva marina d'interès pesquer de la Costa Brava i que restringirà molt les nostres activitats recreatives tradicionals, i algunes les prohibirà. Un malestar general entre la població que fa que deixin d'anar-hi.
Ara bé, el més sorprenent va ser trobar-nos dins de la zona marítima, armellades que varen dificul?tar la nostra activitat i algun dia fins i tot, tres, una al costat de l'altra. Després, vàrem comprovar la man?ca d'espècies pròpies d'una reserva marina integral. Hi havia més espècies en l'escullera del port que en la reserva!!!!!
Si tenim en compte que una unitat d'arts menors de pesca professional, si segueix la normativa vigent, pot posar fins a 4,5 km d'armellades i fins a 1.500 hams, és normal pensar que a causa de tanta armellada que captura tant peixos petits com grans, poguéssim comprovar visualment la manca d'espècies.
La indignació de tots els participants va ser molt gran i general. Per això, si una reserva marina d'interès pesquer només afavoreix el col·lectiu de la pesca professional, envers la majoria dels usuaris de les activitats recreatives, turístiques i tradicionals com pot passar a la nostra Costa Brava, fa pensar que aquest tipus de reserva, no solidària, no té cabuda a la nostra costa i en comptes de Reserva seria un Reservat.
En aquest sentit, és normal que hagi sortit en el Baix Empordà la iniciativa de recollir firmes per defensar les nostres activitats tradicionals (tradicions.costa?brava@gmail.?com) que hem practicat tota la nostra vida amb el màxim respecte al medi, que és de tots

[Admin]

L'Estat es retirarà si no hi ha consens en la reserva de les illes Formigues

El director general de Recursos Pesquers, Fernando Curcio, que depèn del Ministeri de Medi Ambient espanyol, va assegurar ahir que «si no hi ha consens i la inversió que ha de fer l'Estat amb la reserva marina de les illes Formigues no rep el respecte de la gent ens podem retirar». «Tenim moltes peticions de reserves marines», hi va afegir, en resposta a una pregunta de Carles Font, del Fòrum Social del Litoral Gironí. Curcio va fer aquestes afirmacions en un debat sobre l'impacte econòmic de les reserves marines del cap de Creus i les illes Formigues en l'espai Esfera pública de Catalunya Informació. En la taula rodona també hi van participar el president de les confraries de pescadors de les comarques gironines, Antoni Abad, que va defensar que «cal preservar però amb criteri i prudència perquè hi ha molta gent que en depèn». «Es protegeix quan hi ha alguna cosa per protegir, potser no som tan dolents», va afegir-hi. Per part seva, el subdirector de l'Institut de Ciències del Mar, Josep Maria Gili, va defensar que cal tenir en compte les activitats que s'hi desenvolupen però que les reserves són necessàries

[Admin]

Benvolguts/des,

Adjunto la carta de convocatòria del Ministerio de Medio Ambiente que fa una nova convocatòria el proper dimarts dia 7.

Audio del col·loqui que vaig participar el passat dia 25-6-09 en el programa Esfera Pública de Catalunya Informació, sobres les futura reserva de Cap de Creus i de les Illes Formigues.
http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/9/9/1245956607199.mp3

Maularadament falta mitja hora que no els va funcionar la gravadora.... part molt interessant en que el Sr. Curcio va deixar entendre que hi hauria restriccions en la futura reserva marina d'interès pesquer de les Illes Formigues. Per tant, podem assegurar que serà una Cala Ratjada 2. Confirma el que la nostra federació nacional FEDAS i altres entitats nacionals han pogut viure en altres reserves, el motllo el tenen fet i no el canviaran.....

Si algú, per sort, va enregistrar la segona part i ens ho ofereix per escoltar-ho mes gent, ho agrairem.

Esperem que el dimarts dia 7 tindrem algunes notícies que ens aclareixin més coses.

Agrair a les noves entitats que es van adherin al Fòrum i que superen de llarg el centenar....

Cordialment,

Carles Font i Planella

[Admin]

EN LAS RESERVAS MARINAS MÁS EXTENSAS Y CON MÁS ANTIGÜEDAD LAS TALLAS Y TAMAÑOS DE PECES SON MÁS GRANDES

Más de 1200 personas de 70 países se han reunido en el mes de mayo en Washington DC, en el I Congreso Internacional de Conservación Marina (IMCC) y II Congreso Internacional de Áreas Marinas Protegidas (IMPAC 2). Este encuentro ha servido de punto de referencia para exponer un amplio rango de investigaciones, noticias y puntos de vista de gestores, investigadores, funcionarios de gobiernos, organizaciones no gubernamentales e intereses comerciales.

Así, dentro del extenso Programa del Congreso, en una ponencia sobre investigación presentada aquí y publicada el año pasado por el diario Ecology Letters, Joachim Claudet de la Universidad de Salento (Italia) establece que las reservas integrales o áreas marinas estrictamente protegidas que son más grandes y antiguas son más efectivas en la proteción de los stocks pesqueros comerciales.

Con este estudio se establece que, en las reservas marinas con mayor antigüedad de creación y con mayor extensión, la gran densidad de peces o especies comerciales dentro de dichas zonas (comparadas con las zonas exteriores de estas reservas) es mayor, al igual que el tamaño de los ejemplares. El estudio analiza 58 conjuntos de datos de 19 reservas marinas europeas. Todo ello siempre que dentro de estas áreas estrictamente protegidas, las condiciones y los usos permitidos sean controlados y los principales actores sociales que intervienen en estas zonas respeten las medidas protección evitando la pesca incontrolada o furtiva.

Claudet comenta que la dependencia del tamaño de las reservas en respuesta a la protección tiene implicaciones importantes para el diseño de las redes de Áreas Marinas Protegidas.

La teoría del diseño de reservas marinas en un contexto de gestión de pesquerías suelen enfatizarse en varias reservas pequeñas más que en una sola y grande, para incrementar los efectos de bordes de reserva para los pescadores. Sin embargo, las conclusiones le sugieren a Claudet que crear varias reservas pequeñas puede ser contraproducente actualmente para las pesquerías puesto que limita las densidades de poblaciones de cría dentro de estas reservas menos grandes en extensión.

“Áreas Marinas Protegidas extensas son potencialmente más efectivas para la gestión de pesquerías puesto que deben tener mayores densidades de poblaciones en crecimiento o cría comparadas con las que son más pequeñas o menos extensas”. Además si una Red de varias reservas marinas pequeñas es establecida y la mayoría de los peces o ejemplares adultos que van saliendo de estas zonas protegidas son pescados acabamos perdiendo la conexión entre reservas perdiendo el acervo genético (al menos a nivel de ejemplares adultos) y entonces estas reservas pequeñas ya no formarían parte de una Red.

Sin embargo, añade también, las circunstancias socioeconómicas necesitan ser consideradas en el diseño de una Red de reservas marinas, “ Grandes áreas integrales incrementan los costes de desplazamiento para los pescadores y el esfuerzo pesquero dependiendo de la localización del Área Marina Protegida y de la distancia que deben recorrer los barcos pesqueros”, los costes de aplicación y tiempo en el mar son más caros con áreas protegidas grandes que en el caso de pequeñas áreas.

Finalmente, la creación de áreas marinas protegidas muy cerca de la costa con altas densidades de población incrementaría los conflictos entre diferentes usuarios y actores implicados debido a una alta concentración de usuarios en los bordes de la reserva y debido a los desplazamientos.

Si un área marina protegida no está bien aplicada o no tiene el apoyo de la población local por los supuestos o consideraciones antes mencionadas, dicha área marina protegida no será muy efectiva en un futuro, aunque sus objetivos si lo sean.

[Admin]

Mirar a partir del minut 16:15

[Admin]

A la pròxima quedada portaré la fulla perquè hi signem tots els que desitgem recolzar aquesta causa, ok?

[Admin]

Hola a tots!

S'està fent una recollida de signatures per demostrar la quantitat de gent que està en contra del que estant fent les nostres institucions en la futura macro reserva marina de Begur a Tossa de Mar sense garantir les tradicions del litoral de la Costa Brava. Envieu un mail a tradicions.costabrava(a)gmail.com o bé a forumdepesca(a)gmail.com perquè us fem arribar la fulla que us mostro aquí sota:

[Admin]

[Admin]

La política palamosina exposa la seva crítica sobre la manca d'informació sobre la reserva i les paraules de l'alcaldessa

ISABEL RUIZ I MARGALEF Els grups polítics de Palamós, Palafrugell, Mont-ras i Calonge ens vàrem reunir el 5 de març amb l'objectiu de definir una línia d'acció comuna de tots els grups amb relació al projecte de la futura reserva marina d'interès pesquer de les illes Formigues.
La reserva pretén que l'explotació pesquera del calador de les illes Formigues arribi a ser sostenible. Per aconseguir-ho s'establiran dues zones de protecció: una reserva integral on l'accés estarà restringit i estarà prohibida tota activitat, tant la pesquera com la submarinista o de navegació, i un zona de reserva on els usos professionals i recreatius estaran limitats.
Aquestes prohibicions i limitacions en una franja que pot anar de Palafrugell fins a Calonge són les que han generat molta preocupació en el sector que es dedica a les activitats nàutiques i turístiques perquè no hi ha cap tipus d'informació per part de les administracions sobre quina serà l'extensió d'aquesta reserva ni quins usos estaran permesos en aquesta zona.
A finals del 2006 la Confraria de Palamós va fer una consulta al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació sobre una reserva a les illes Formigues d'unes 350 hectàrees. Ara, tres anys després estem parlant d'una superfície que pot rondar les 3.500 hectàrees (deu vegades més), però que podria ser més gran (arribant fins a Sant Feliu) perquè encara no està delimitada la seva superfície.
Pel que fa als usos, també hi haurà limitacions, però no sabem quines; i aquestes restriccions tindran per objecte no només la pesca artesanal -que és la que es vol protegir- sinó totes les activitats nàutiques: submarinistes d'apnea o amb ampolles, pesca d'esbarjo des de terra i des de mar, ancoratge i velocitat d'embarcacions, transport de mercaderies, regates...
Vagi per endavant que Convergència i Unió a Palamós, com la resta de forces polítiques dels municipis afectats estem d'acord amb la necessitat de preservar el patrimoni mediambiental de la zona.
Però no entenem l'actitud de l'alcaldessa de Palamós. La senyora Ferrés ha declinat tota responsabilitat dient que no tenia informació suficient perquè era una iniciativa de la Confraria -per cert, l'única entitat que ha donat informació- i qui ho ha de resoldre és el Ministeri. Si la senyora alcaldessa no disposa d'informació, si no se sent responsable perquè el projecte no ha estat iniciativa seva i si no se sent competent perquè ho és Madrid, com pot afirmar sense embuts que el projecte serà "molt bo per a Palamós"? I la Generalitat, no té res a dir-hi?
Per una banda, a partir del 2007 des del Museu de la Pesca s'ha apostat fort per la reserva, per l'altra, l'àrea de Promoció Econòmica de Palamós no és capaç de quantificar ni de forma aproximada quin és l'impacte d'aquesta reserva. Més encara, és incapaç de posicionar-se sobre el tema amb dades i arguments. Així doncs, com es prenen les decisions des de l'Ajuntament per afirmar que el projecte és bo?
Per això, en la reunió dels quatre municipis, com a portaveu de CiU, a banda de fer constar la meva queixa per l'absoluta manca d'informació, vaig instar els responsables municipals a comptar en tot moment amb el parer i la participació de totes les entitats que fan ús de litoral, no només amb la Confraria. Perquè si bé és cert que el sector pesquer s'ha de reconvertir i s'han d'establir mesures de protecció del sector -això és innegable i molt necessari- cal fer-ho respectant en tot moment tots els interessos en joc. Hem de pensar que si el sector pesquer artesanal factura uns 3 milions d'euros anuals només el sector de la immersió en factura uns 13.
Per tot això, vaig proposar que fossin les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols les encarregades de fer els estudis pertinents i l'anàlisi de les diferents alternatives que es podrien plantejar. Malauradament, i malgrat que en el darrer any les àrees de Medi Ambient i Promoció Econòmica municipals no han estat capaces d'aportar cap dada ni cap llum sobre la qüestió que es planteja, finalment es va acordar que serien aquestes les qui durien a terme un estudi socioeconòmic per tenir alternativa al que es plantegés des de Madrid.
El Fòrum té dret a saber si les restriccions afectaran el seu negoci, sobretot en èpoques de crisi com l'actual. Això els permetrà contractar personal o invertir en instal·lacions o productes. La manca d'informació genera desconfiança i la iniciativa econòmica es retrau. Però també els ciutadans hem de saber com es prenen les decisions que ens afecten a tots. Cal doncs facilitar el més elemental: informació i dret de participació en la determinació dels usos d'una reserva que, encara que adreçada al sector pesquer artesanal, afecta directament altres sectors de la nostra economia.

[Admin]

Us faig arribar un qüestionari sobre la futura reserva de les Illes Formigues-Begur, que m'ha arribat del Club de Pesca Costa Brava per si us interessa emplenar-lo.

El qüestionari es pot emplenar amb l'ordinador i disposa d'un botó per enviar-lo via electrònica.

http://usuarios.lycos.es/forumdepesca/questionari.pdf

[Admin]

El sector del lleure reclama un pla per a tots en la reserva pesquera de les Formigues

Recorden que ja es parla que anirà de Begur a Sant Feliu


El Fòrum Social del Litoral Gironí, format per un centenar d'entitats del sector recreatiu i turístic, creu que la reserva marina d'interès pesquer de les illes Formigues, que proposa l'Estat, anirà de Begur a Sant Feliu de Guíxols. Però la seva gran preocupació no són tant els límits sinó el pla d'usos, en el qual es tinguin en compte totes les activitats actuals.

«Actualment, s'està discriminant la pesca submarina. I crec que no cal fer-ho, però sí regular-la», va dir un dels membres del fòrum, creat fa uns mesos amb la intenció que el Ministeri de Medi Ambient els tingui en compte a l'hora de tirar endavant la reserva pesquera.

Els integrants del fòrum creuen que el cavall de batalla no són tant els límits de la reserva sinó el pla d'usos. Actualment s'està parlant que la reserva anirà des del parador d'Aiguablava, a Begur, fins a Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, sense descartar que encara es pugui ampliar cap a Tossa de Mar, i acabar agafant tota la costa gironina. I amb una amplada que tindria en compte els 100 metres de profunditat. «Volem un pla digne que inclogui tots els sectors», va sentenciar un dels representants del fòrum.

En aquest sentit, un altre representant va deixar clar que ells no estan en contra de la reserva pesquera, però que volen que als sectors actuals, entre els quals no es pot oblidar el de lleure, se'ls tinguin en compte. I fer una regulació general. Però, abans, creuen que caldria aplicar l'actual regulació. I van posar com a exemple el cas dels cavalls dels motors de les barques de pesca.

Enquestes ampliades
Albert Vilar

En la mateixa reunió, els membres del fòrum van qüestionar l'actual enquesta que els ha fet arribar el Ministeri de Medi Ambient, ja que les dades que demanen fan referència, sobretot, a la pesca. Però en canvi no tenen en compte altres activitats existents, com ara el fondeig o el lleure. En aquest sentit, els representants del fòrum van recordar que de les 3.850 embarcacions del litoral de la futura reserva, el 70% són de lleure. Per això, ells han acordat completar l'enquesta amb les dades de totes les activitats actuals. «I que no puguin dir que no tenen res», va dir un representant, que va recordar la mala jugada de l'Estat amb el sector de la pesca esportiva: les dues parts havien arribat a un acord per reduir el nombre de captures de tonyines pels propers tres anys. Però aquesta setmana, al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) surt publicat que els prohibeixen pescar tonyines.

[Admin]

Ahir, i una setmana més, el Fòrum Social del Litoral Gironí es va tornar a reunir.

- La darrera setmana l’empresa pública Tragsatec - Grupo TRAGSA vinculada amb la Secretaría General del Mar de Madrid, està novament realitzant un estudi socioecònomic ampliant la zona de reserva de Begur fins Tossa de Mar. Els clubs recreatius i els clubs i associacions nàutiques han rebut una enquesta per omplir els seus socis afiliats.

- El Fòrum va decidir revisar aquestes enquestes i ampliar-les per tal que l’esforç de despesa que realitzarà cada entitat no sigui en va i les molèsties cap els socis els mínims. Pensem que a finals de maig tindrem els resultats d’aquesta enquesta.



- El fòrum els ha preocupat la notícia arribada per part de la Federació Mediterrània per una Pesca Responsable (Oriol Ribalta 609 07 13 60) que la Secretaria General del Mar de Madrid va trencar l’acord arribat pel que fa a la pesca recreativa de la Tonyina vermella i s’ha prohibit la seva pesca recreativa (BOE 18-4-09 -> ORDEN ARM-956-2009 , 16 abril regulació pesca tonyina vermella. Article 17). Una mostra més de la poca simpatia que tenen des de Madrid cap a les activitats tradicionals recreatives.

- Aquesta Entitat, s’ha vist obligada ha posar un contenciós - administratiu a l’Estat.

- Recordem que les activitats recreatives, a tot el món, s’estan potenciant en vers la pesca professional, en ser de fàcil regulació i potenciar el turisme i el sector econòmic.



- Pel que fa la relació del Fòrum amb els ajuntaments implicats, el Fòrum lamenta que encara aquests no s’han posat en contacte amb el Fòrum per poder ser convocats per mantenir una primera entrevista i sol·licitar participar a les reunions de treball que puguin afectar al futur desenvolupament de les activitats tradicionals nàutiques, turístiques i recreatives de la futura reserva marina d’interès pesquer de les Illes Formigues.



- El Fòrum insisteix que cal tenir en compte en aquesta reserva totes les activitats que ja en desenvolupen la seva activitat normalment en la zona a protegir. Que el Fòrum està representat per tots els sectors implicats i per tirar endavant aquesta reserva, cal que tots els sectors n’estiguin involucrats i l’acceptin. Alguns col·lectius han mostrat el seu pessimisme i han iniciat la recollida de signatures.

[Admin]