Ordre Final Illes Formigues

[Admin]

[Admin]

[Admin]

Presses i males maneres

Sorprèn la capacitat que té el senyor Postigo (diputat al Parlament per ICV-EUIA) per confondre el personal en titular el seu escrit Parc Natural, malgrat CiU. Res més lluny de la realitat. Els diputats de CiU al Parlament són clarament favorables a la creació del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. També hi són favorables els regidors de CiU a l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, així com l'Ajuntament de Fontanilles (CiU), el de Pals (CiU-PSC) i el de Palau-sator (ERC). Però no de la forma barroera com s'ha fet fins ara, ja que de diàleg i consens, res de res, senyor Postigo. Fins fa poc a aquests ajuntaments no se'ls havia informat de res i quan el Departament de Medi Ambient ho va fer ens va dir que això era el que hi havia. I ara ens trobem que el govern, després de sis anys d'indecisions i despropòsits, tramita el projecte de llei amb caràcter d'urgència i sense haver escoltat el territori, ni els sindicats agrícoles, ni els pagesos afectats. Ningú no qüestiona la inclusió al parc del massís del Montgrí ni de les illes Medes, així com d'altres zones. Només demanem que es tingui una mica de sensibilitat amb les zones agrícoles que s'hi volen incloure, sensibilitat que ha estat totalment inexistent, ignorant-se quina és la voluntat del territori que administren.

Com a alcalde de Fontanilles, recordo a qui correspongui que: cal diàleg amb tots els ajuntaments implicats. Sí, Sr. Postigo, amb tots! Cal diàleg amb els sindicats agrícoles i amb la pagesia de tota la zona afectada; cal diàleg amb totes les entitats implicades, comunitats de regants, societats de caçadors i operadors del sector turístic, perquè d'aquest en depenen molts llocs de treball. De com es gestioni tot a partir d'ara en depèn el futur d'aquest parc natural. La decisió, senyor Postigo, la tenen vostès com a parlamentaris: o bé s'escolten el territori i rectifiquen la seva postura, o bé continuen com fins ara. En aquest darrer cas, que Déu ens agafi confessats!

[Admin]

El atún y camarón las especies más amenazadas en México según información de Greenpeace, quien demanda a Conapesca una política pesquera sustentable.

Distrito Federal, México | Crisis de pescados y mariscos en México: el atún y camarón son los más amenazados.

Greenpeace demanda a Conapesca una política pesquera sustentable porque las poblaciones están a punto de agotarse
Las especies de pescado más consumidas en México están en riesgo debido a que la Comisión Nacional de Pesca, (Conapesca), ha permitido su sobreexplotación, denunció la organización ambientalista Greenpeace México, al dar a conocer la Lista roja de especies pesqueras amenazadas en el país.
El documento incluye 10 especies de interés comercial que están sometidas a una gran presión pesquera: pargo-huachinango, camarones, sardinas, tiburones, rayas, atún, meros del Golfo, bacalao, salmón del Atlántico y lisas.
“Los mexicanos queremos seguir consumiendo pescados y mariscos y no debemos esperar a que las poblaciones se agoten”, señaló Alejandro Olivera, coordinador de la campaña de océanos y costas de Greenpeace México.
La actual política pesquera ha llevado a muchas poblaciones a estar en riesgo, ha permitido una sobreexplotación de diversas pesquerías, una sobre capitalización y un empobrecimiento del sector pesquero, es decir, mucha gente en la actividad y cada vez menos recursos marinos. Con esta guía Greenpeace hace un llamado a la Conapesca para que ordene esta actividad.
“No estamos en contra de la pesca ni del consumo del pescado, pero hay que darle un respiro a los océanos y prohibir los métodos pesqueros depredadores como la pesca de arrastre que arrasa con el fondo marino o el uso de redes agalleras que capturan tortugas y mamíferos marinos y otras especies en riesgo; también debe evitarse la captura de organismos juveniles inmaduros, (que no se han reproducido) como sucede en el caso del tiburón, específicamente conocido como cazón”, abundó Olivera.
Por otra parte, desde que inició la actual administración, la información sobre el estado de las pesquerías no se ha actualizado como lo indica la Ley General de Pesca y Acuacultura Sustentable por lo que la organización ambientalista exige que se cumpla con este deber. La última información oficial del sector corresponde al año 2006.
“La Lista roja es una herramienta fácil y eficiente tanto para consumidores como para la industria y todos los sectores interesados en garantizar el futuro de la pesca. Los grandes distribuidores y la industria pesquera también pueden y deben ir hacia políticas de compra sustentables y dejar de adquirir especies que estén incluidas en este documento”, finalizó Alejandro Olivera.
Greenpeace exige la declaración de una red global de reservas marinas que abarque el 40 por ciento de los océanos, para protegerlos de los impactos del cambio climático, recuperar la salud de las poblaciones de especies sujeta a explotación y proteger la vida marina de la destrucción y el colapso, y en México también es posible establecer una protección eficiente de nuestros océanos.

Para ello es necesario:
1.- Establecer reservas marinas efectivas para que se utilicen como herramientas de manejo pesquero.
2.- Estipular una talla mínima de captura para todas las especies de peces y eliminar los métodos de pesca destructivos.
3.- Eliminar las redes de más de 3 1/2 pulgadas de la pesca artesanal.
4.- Definir en el permiso de pesca la especie objetivo.
5.- Normar las artes y métodos de pesca permitidos, con especificaciones en número, características y lugares de uso.
6.- Limitar el número de embarcaciones y/o artes de pesca y regular el esfuerzo pesquero.
7.- Realizar talleres para sensibilizar y concientizar a los pescadores acerca de la normatividad de los recursos (NOMs, Ley de Pesca, CNP, etc.) e importancia del llenado de formatos para la generación confiable de la información.
8.- Fomentar alternativas compatibles con el medio ambiente, reforestación de manglares, manejo de los arrecifes naturales con el establecimiento de reservas marinas, cultivos marinos a pequeña escala de especies nativas de valor comercial y pesca con líneas de mano.
9.- Capacitar a los pescadores en el llenado de bitácoras de pesca con el fin de contar con información del estado real de la pesca como insumo para establecer medidas de manejo más eficientes.

La metodología para determinar estas especies pesqueras en rojo tiene en cuenta:
(1) Las especies con una tasa de crecimiento y capacidad reproductiva, que les hace vulnerables a la sobreexplotación.
(2) Las especies que provienen de stocks con sobrepesca o agotados; o que están siendo capturadas a un ritmo tan intenso que pronto estarán clasificadas como sobreexplotadas;
(3) Los métodos de pesca utilizados son muy destructivos tanto para otras especies como para los hábitats marinos.

La iniciativa forma parte de un proyecto internacional en el que Greenpeace busca un cambio en las políticas públicas, solicita a los distribuidores y a la industria pesquera de diferentes países que dejen de comercializar productos pesqueros obtenidos con métodos insustentables. Actualmente hay guías rojas de Greenpeace en Australia, Austria, Bélgica, República Checa, Canadá, Alemania, Dinamarca, Francia, Países Bajos, Nueva Zelanda, Portugal, Noruega, Polonia, España, Suiza, Reino Unido y Estados Unidos.



¿Por qué Greenpeace hace una lista roja de pescados y mariscos?
Los mares y océanos del mundo están en riesgo debido a la sobrepesca de especies marinas de gran importancia comercial, aquí algunos ejemplos:
* Tres cuartas partes de las poblaciones pesqueras en el mundo están totalmente explotadas, sobreexplotadas o agotadas; el 88 por ciento de las poblaciones de peces en aguas comunitarias también están sobreexplotadas.
* La abundancia de las poblaciones de grandes predadores como el bacalao, el atún y el pez espada han disminuido un 90 por ciento, principalmente por culpa de la sobrepesca.
* Actualmente, tan sólo uno por ciento de los océanos y mares del mundo están totalmente protegidos, cifra muy pequeña si la comparamos con los espacios naturales protegidos en tierra, que alcanzan el 11 por ciento.
Esta crisis también afecta a México, que carece de una política clara y estratégica dirigida a las pesquerías de nuestro país y que provoca crisis económica en el sector pesquero, que en su mayoría está constituido por pequeñas cooperativas regionales.
Esta es una llamada de alerta: si queremos seguir consumiendo especies marinas, debemos hacer un alto en el camino y dejar que estas poblaciones se recuperen, de otra forma, desaparecerán irremediablemente. Es imprescindible actuar ¡ya! Greenpeace

[Admin]

LA PESCA ILEGAL AFECTA STOCKS DEL ÍNDICO

Cuatro barcos iraníes están fondeados en el puerto de Victoria, Seychelles, tras haber sido detenidos por pesca ilegal en el océano Índico, donde el delito está privando a los Estados regionales de una fuente de ingresos clave.

Vista del puerto de Victoria.

Las embarcaciones fueron capturadas a mediados de enero por guardacostas de Seychelles, por faltas vinculadas con actividades de "pesca ilegal, no declarada y no regulada" (IUU, por sus siglas en inglés).

Sin licencia para pescar en la zona económica exclusiva (ZEE) de las Seychelles y ausentes en la lista de barcos pesqueros de la Comisión del Atún para el Océano Índico (IOTC), los barcos fueron atrapados en aguas reservadas para los pescadores de Seychelles con redes de deriva prohibidas a bordo.

La Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO) calcula que un 18% de las capturas del Índico son pescadas de forma ilegal.

A escala mundial, la pesca ilegal genera unos EUR 10.000 millones al año, según la Comisión Europea (CE).

Si bien la pesca IUU cubre una multitud de faltas diferentes, algunas de ellas no muy serias, las cantidades en juego son enormes y ejercen una gran presión sobre los recursos pesqueros.

"Ése es el verdadero problema. Hay muchos datos a los cuales no tenemos acceso... Hay muchos pescadores ilegales. Todo eso hace difícil evaluar la situación", dice Laurent Dagorn, del instituto francés de investigación y desarrollo IRD.

Para evadir las sanciones, los pescadores ilegales han desarrollado técnicas tan complejas que no estarían fuera de lugar en los mercados financieros internacionales.

Los cargamentos de pescado son trasbordados en alta mar de barcos registrados con licencia a barcos ilegales, a cambio de un pago. Esto permite a los barcos "legales" pescar más allá de su capacidad de almacenamiento y hacer menos viajes de regreso al puerto, reduciendo así los gastos.

Lo opuesto a esta técnica, el "lavado de pescado", se da cuando un barco ilegal trasborda su cargamento a otro legal que, provisto de todas las autorizaciones necesarias, introduce el pescado en el mercado.

En un informe publicado en 2009, la fundación Environmental Justice Foundation (EJF), una ONG británica que aboga por la prohibición de banderas de conveniencia para barcos pesqueros, destacó el hecho de que un barco puede cambiar de bandera varias veces en una temporada de pesca y puede obtener una nueva bandera en 24 horas a través de Internet.

Dicho sistema hace que identificar al dueño de un barco sea muy difícil, y hace de los procedimientos legales algo virtualmente imposible en caso de una infracción.

Ante un fenómeno a esta escala, los Estados insulares están mal equipados para monitorear el mar y combatirlo, aun cuando tienen la voluntad política para hacerlo.

La autoridad pesquera de Seychelles se ve limitada a tomar prestadas lanchas patrulleras de la Guardia Costera o de la autoridad para el control de drogas.

Se está estableciendo una iniciativa regional con la ayuda de la Unión Europea (UE), pero la zona que será monitoreada es enorme.

La ZEE de Seychelles abarca más de 1,2 millones de kilómetros cuadrados, un área que duplica el tamaño de Francia.

Todavía queda por ver si funcionará otra propuesta para cerrar los mercados a la pesca ilegal.

El 1 de enero entró en vigor una nueva norma de la UE, el mercado más grande para el pescado (EUR 55.000 millones en 2005).

"Consiste en la presentación de un certificado que nos permita saber si el pescado fue capturado cumpliendo con los estándares internacionales," explica Orlando Fachada, de la unidad de asuntos pesqueros y marítimos de la UE.

La UE presionará a los Estados que emiten banderas para barcos para que asuman la responsabilidad por el comportamiento de su flota.

Esta nueva ley debería aumentar la presión ejercida sobre los Estados que emiten banderas de conveniencia, que a menudo no tienen la capacidad de garantizar el origen del pescado capturado por "sus" barcos.

"Sólo debería permitirse el ingreso en los mercados a los productos marinos que pueda comprobarse que proceden de pesquerías sostenibles, 100 por ciento controladas y permitidas," dijo Ecoterra International, un organismo de control marítimo.

La ONG añadió que la pesca debería ser "ecológicamente sana" y "socialmente justa". Además, desechó la idea de que tal situación podría conseguirse con el trabajo administrativo de la UE, y señaló que, por el contrario, "dichas normas generan más lagunas jurídicas para los astutos explotadores de recursos que las que solucionan." FIS

[Admin]

ACCIONES EN CONTRA DE LA ORDEN REGULADORA (FEGAS)

El Consejo Superior de Deportes ha enviado un escrito a Deportes da Xunta apoyando a la FEGAS
http://www.fegas.net/content/view/99/13/

La FEGAS ha interpuesto un Contencioso Administrativo contra la nueva Orden reguladora de la pesca

http://www.fegas.net/content/view/95/1/

Comunicado de la FEGAS sobre la Orden Reguladora de la Pesca Submarina

http://www.fegas.net/content/view/87/1/

La Consellería do Mar publica la nueva orden para la regulación de la pesca deportiva

http://www.fegas.net/content/view/85/1/

Interpuestas las alegaciones a la orden de regulación de la pesca deportiva

http://www.fegas.net/content/view/68/1/

[Admin]

THE END OF THE LINE – EL FINAL DE LA LÍNIA
(Salvem el Mar)

[b]Director film: Rupert Murray
Locutor castellà:[/b] Miguel Bosé
Basat en el llibre de Charles Clover

El pitjor depredador de la cadena tròfica de la humanitat, l’home.

Reportatge basat en la investigació del periodista Charles Clover autor del llibre “The end of the line”.

En Charles Clover, pescador recreatiu, arran de veure reduir la pesca del salmó en els rius de Gales investiga les causes.

En l’any 1990, en una reunió de la AYA sobre els efectes de la pesca d’arrossegament sobre el medi i les seves criatures es va assabentar que l’efecte de la pesca d’arrossegament de fons era com llaurar 7 vegades a l’any un camp.

La percepció del mar ha estat que sempre és immens, ermós i inesgotable.

Els oceans són el patrimoni de tota la humanitat i durant milions d’anys sempre han estat plens de vida.

Els recursos del mar que sempre hem cregut que són inesgotables, que durant tota la nostra història hem cregut que són renovables, han deixat de ser-ho degut a com els tractem. Per tant, el nostre enfocament filosòfic ha de canviar completament. Ens trobem en un punt, que ens adonem, que el futur les coses no seran com en el passat.

Abans, no ens deteníem a pensar de on provenia el peix, ja que el peix ha estat considerat salvatge. Però, la primera vegada que s’ha valorat això i a quin preu a estat a Terranova (Canadà).

Durant segles les aigües del nord del Canadà han estat replens de quantitats immenses de bacallà. Diu la llegenda que es podia caminar sobre l’aigua pel cim dels seus lloms.

Havia tanta abundància que les comunitats locals varen prosperar molt, gràcies a la pesca d’aquesta espècie. A mesura que els anys passaven, la tecnologia millorava, les embarcacions eren cada vegada més grans i les captures augmentaven i els beneficis semblaven infinits.

Però, el 1992 va passar l’imaginable. El que una vegada va ser la població més abundant del món de bacallà va desaparèixer per la sobrepesca. El Ministre de Pesca, John Crosbie va anunciar una moratòria de pesca fins l’any 1994. De la nit al dia 40.000 persones varen perdre la feina

Jeffrey Hutchings, professor de la universitat de Dalhouise de Canadà diu que durant segles molta d’aquesta gent va immigrar a Canadà del Regne Unit, del nord de França, d’Espanya... d’Europa per la pesca del bacallà.

Actualment, queden tant pocs bacallans a Canadà que estan considerats en aquest país com espècie en perill d’extinció i la seva població no s’han recuperat a pesar de la moratòria del 1992.

El 2007 es va calar dos palangres de 1.500 hams en el Canadà per conèixer l’estat dels recursos. El primer palangre només es va pescar un bacallà petit i amb l’altre, es va omplir una petita cistella. Els estocs de bacallà varen està sotmesos a tal pressió de pesca que no eren capaços de recuperar-se.

Després de 15 anys, encara la societat que depenia totalment de la pesca del bacallà es resen com si hagués estat una part d’ella.

Davant del col·lapsa del bacallà una nova generació de científics de tot el món varen començar investigar que havia estat passant amb tots els peixos de tots els oceans del món.

Les captures locals havien anat disminuint en quasi totes les parts. Però, el que va desconcertar als científics va ser que la totalitat de les captures globals en el 2001 seguia creixent. No tenia cap sentit.

Daniel Pauly de la universitat de British Columbia ho va investigar. La resposta, estava amb les captures declarades de la Xina.

En totes les parts del món la informació era correcte excepte en la Xina. La justificació va ser mirar la productivitat biològica del mar i es tenia en compte les dades d’altres llocs les xifres de Xina no podien ser correctes. Varen ser inventades pels oficials de la Xina perquè només tenien un ascens, si els gràfics anaven en augment. Va ser un enrenou.

Daniel Pauly, va corregir aquests errors i va demostrar que els estocs globals de captures en comptes d’augmentar demostraven un declivi. Va ser la primera vegada en la història de la humanitat que es posava en dubte els aliments que procedeixen del mar.

Per tant, va ser un cop baix per molta gent que pensava que les coses estaven malament, però si pescàvem molt i cada any més, no tenia de ser tant dolent.

Així, avui sabem que el declivi va començar l’any 1988, però no ho hem esbrinat fins l’any 2008.

Charles Clover, diu que aquesta història s’ha comunicat molt tard i no hem tingut temps suficient per fer alguna cosa al respecte. Per tant, diu que està demostrat que prop de 40 o 50 anys hi haurà un gran crisis, un crack i cal que fem alguna cosa al respecte. Per això, probablement creu que aquest és un dels problemes més importants del món.

Un altre exemple és la emigració de la tonyina vermella del atlàntic al mediterrani. Cada primavera, les almadraves, trampes tradicionals per captura la tonyina, intenten capturar el màxim de peix.

En el passat amb aquest sistema es pescava milers de tonyines vermelles, però en els 10 anys darrers les captures han disminuït el 80%.

Boris Worm de la Universitat de Dalhousie de Canadà, ha intentat calcular quantes tonyines i grans peixos queden en el mar. Diu que no és tant fàcil com comptar arbrers, els peixos són invisibles i es mouen. Per tant, és quasi una tasca impossible per poder valorar com han canviat els oceans de tot el món.

Primer, s’ha començat per comparar l’actualitat amb l’any 1950 que va començar la pesca industrial a gran escala en tot el món. L’estudi va ser possible a partir de l’estadística dels pescadors del Japó que varen enregistrar les captures per cada 100 hams.

A partir del 1952 les pescaries palangreres industrials surten a pescar a mar obert i es demostra que les captures són cada vegada més grans però menors en els zones que ja han iniciat la pesca fins arribar en tot l’ecosistema.

Actualment, amb aquestes dades es demostra que els grans peixos han disminuït un 90% en tot el món. Uns diuen que és el 70%... però el que és cert és que han disminuït i que centrar-se en el nombre no és important, sí en que cal fer alguna cosa.

Avui en dia, en tots els oceans del món, els vaixells industrials equipats amb alta tecnologia van a la captura de totes les espècies de peixos comestibles.

El principal problema de les pescaries és que hi ha masses embarcacions, massa capacitat pesquera per tant pocs peixos. Amb la capacitat de la flota actual es podria pescar quatre vegades el que es captura en tot el món.

La industria palangrera mundial, cala 1.400 milions d’hams anuals tots els anys. Es calcula que són suficients per rodejar el món més de 550 vegades.

La boca de les majors xarxes d’arrossegament del món és suficientment gran per allotjar 13 avions Boeing 747.

Els avanços tecnològics són tals que cap animal té la possibilitat de sobreviure ni d’escapar. El capità del vaixell sap en tot moment el lloc que es troba el peix encara que estigui amagat darrera una roca.

La força de l’arsenal pesquer ha crescut exponencialment en els darrers 50 anys. La pesca ha transformar ecosistemes sencers. L’impacta més important ha estat la pesca d’arrossegament que arrancar corals, esponges i tota classe d’animals...

Un exemple crític és la tonyina vermella en que els científics recomanen una quantitat de captures per recuperar els estocs, els governes acorden el doble però la realitat de persones i d’organitzacions ecologistes que fan el seguiment és un altre. S’ignora les regulacions i es captura dos vegades més del permès.

Els pescadors no s’aturen per res i fan servir encara avions per descobrir els bancs de peixos, quan fa 10 anys que són il·legals. El problema radica que hi ha governs com Itàlia que no fan res.

La infracció de les lleis per part dels pescadors és un dels principals problemes que s’enfronten tots els oceans del món. La pesca il·legal i no reglamentada representa 25.000 milions de dòlars a l’any.

Un estudi afirma que el 50 % del bacallà capturat en el mar del nord era il·legal. Un de cada dos peixos és robat....

Actualment, com la més gran empresa de compra de la tonyina vermella, la automobilística Mitsubishi, està utilitzant vaixells més grans i amb congeladors més fiables i potents per acumular reserves que en el futur valdran molts més i més diners una vegada esgotats els estocs. El debat està servit !!!!!!!

Un altre exemple el Senegal.

Cent milions de persones de tot el món depenen del peix per subsistir. És una part essencial de la seva dieta. A l’Àfrica Occidental que tenia un dels mars més rics del planeta, els estocs de pesca han descendit en massa en els darrers 50 anys.

Actualment, ja no és rentable pescar en aquesta zona per als pescadors artesanals. No es cobreix ni el gasoil. En canvi, els seus governs guanyen molts diners en oferir estocs de pesca per als pescadors europeus.

Tots els anys, més de 7 milions de tones de diverses espècies, una dècima part de la captura mundial, son retornades al mar sense vida. En aquesta xifra inclou milers de tortugues, aus, taurons, delfins, balenes...

Per si sembla poc, a Hong Kong milers de restaurants ofereixen peixos exòtics vius per menjar, capturats en la part més maca del planeta: el triangle del coral (Àsia Meridional). Una extensió igual a la meitat del Estats Units. Els esculls de coral es varen convertir en objectiu de pesca com a subministrem d’aliment quan les aigües locals es varen quedar sense pesca. Això, fa que hi hagi un desequilibri en algunes espècies de l’ecosistema.

Un exemple aterrador del que pot passar quan hi ha un desequilibri a l’oceà és el que passa a la Bahia de Chesapeake (Amèrica del Nord). Hi ha una plaga de proporcions bíbliques de les ratlles Milanes. Els estudis han demostrat que el gràfic d’augment de captures del seu creixement era totalment oposat al declivi del seu principal depredador, el tauró. O com a Canadà, la manca de bacallà ha fet augmentar la llagosta. Els científics auguren que el mar serà un ecosistema de fang i cucs.

Les plagues de meduses augmenten, ja no es pot anar a moltes platges. Els nostres oceans que abans estaven abarrotat de peixos grans ara estant plens d’algues, plàncton i cucs.

Estem perdent espècies. Quina importància té per a nosaltres ? Què implica per a la societat ? Que suposa per a la previsibilitat dels oceans de tot el món que representen el 70 % del planeta ? La resposta és que amb cada espècie que desapareix alguns d’aquells serveis se redueixen. Hi ha menys aliment. La qualitat de l’aigua és cada vegada inferior i l’estabilitat del sistema empitjora. El que més impacte va ser la capacitat del sistema d’absorbir els impactes i els desastres, d’enfrontar-se al canvi climàtic, d’enfrontar-se a la sobre pesca estava disminuint. Podria ser un canvi sense volta enrere.

Segons les dades recollides per les Nacions Unides el nombre d’espècies de les quals experimenten un col·lapse augmenta any rere any. Científics han pronosticat que si les tendències actuals segueixen els estocs dels peixos que ara ens alimentem desapareixeran abans de meitat de segle.

Es va descobrir que una tercera part de tots els peixos i invertebrats marins que mengem es trobaven cap a l’any 2003 al límit del que anomenem estat de col·lapse.

Ens els últims 50 anys hi hagut una clara tendència que any rere any cada vegada més d’aquestes espècies entraven en aquestes categoria de col·lapse.

Ara mirant els gràfics només queda per saber quan arribaran a zero, quan arribaran al punt que les pesqueries que estem habituats ja no seran possibles. No és un panorama alarmista si no d’una possibilitat real.

No cal ser un geni per adonar-se del que passa. Si anem esgotant una espècia darrera una altra com a recurs finit que és, arribarà un moment en el que ens quedarem sense ells si no canviem la manera de tractar aquest recurs global.

Quant la humanitat vegi que hi ha una pressió real sobre els recursos terrestres, quan tinguem greus problemes de l’escalfament global, quan el nostre menjar comenci a mancar ens adonarem que hem malgastat un del més grans recursos hem tingut en el planeta, els peixos. AIXÒ, ÉS EL QUE SIGNIFICA.

Durant generacions hem pescat i durant generacions hem menjat peixos, què pot fer la nostra generació per impedir arribar al final de la línia ?

Què sabem dels peixos que mengem ? Sabem quin tipus de peix és? A quina espècie pertany ? Sabem si va ser capturat de forma legal o il·legal ? O ens aigües d’algun país remot que els seus habitants haguessin escollit poder-los pescar ells mateixos ?

Els restaurant més selectes del món tenen a la carta de menú espècies de peixos en extinció i no fan res. En canvi si fos espècies terrestres com el tigre... la premsa sensacionalista i la gent faria alguna cosa però amb el peixos això no passa.

La gent només fa de preguntar-me: ets optimista o pessimista ? Resposta: totalment optimista. I què et fa pensar així ? Dues coses. La primera, que ara tenim més informació del que està passant fa 5 anys i la segona, que quants els canvis que s’estan produint passen a ser de coneixement públic la gent comença a ser conscient. Va passar amb la pol·lució, la capa d’ozó i el canvi climàtic... i la gent ha reaccionat.

Hi ha un missatge d’esperança perquè encara tenim temps per donar la volta al transcurs de la història. Encara que els implicats s’hagin enverinat encara som a temps de salvar-los.

Segons les Nacions Unides el mar pertany als ciutadans, no als pescadors, ni a la indústria en general, ni a les petroleres... És nostra, és de tots. Doncs, perquè no el reclamen que ens el retornin !

Alaska és un exemple de control i vigilància. La política pesquera d’Alaska no és perfecte, però controla escrupolosament el nombre de vaixells pesquers i permet als que manipulen les pesqueries saber quan es pesca i actuar en conseqüència.

Les polítiques pesqueres es determinen segons les dades científiques. Els límits de captura se fixen per sota del que poden suportar les poblacions del peixos. La diferència en l’Alaska l’índex anual és el 10% dels estocs i en el mar del Nord el 50%. La manera de fer-ho és donant un temps determinat a la flota per capturar els peixos.

Pescador d’Alaska: “Si ho mires de forma personal, a vegades cal fer sacrificis. Però, si ho mires des d’una perspectiva global és evident que cal reduir les captures. Ho fem saben que així tindrem una millor temporada d’aquí a dos, tres o quatre anys... No volem només pescar aquest any i el que ve, si no d’aquí a 10 i 20 anys.”

Com a consumidors, nosaltres tenim el poder de contribuir a un canvi positiu en el mar. Exigint de on procedeix el peix que comprem, com es va capturar i si és una espècie en perill o no.

Allà fora, hi ha una industria que viu de la pesca, part de la qual tracta per tots els mitjans de fer el correcte i no reben tant recolzament com haurien perquè la gent no sap diferenciar entre el que fan ells i el que fan els individus que espolien desenfrenadament els mars. Crec que cal recolzar aquesta part de la indústria pesquera.

Només, una part molt petita del peix que comprem pertany a una font sostenible però, gràcies a la creixen pressió les coses van canviant poc a poc. En l’actualitat ja hi ha etiquetes de peix sostenible com l’ecotiqueta
MSC (Marine Stewardship Council – Certified sustainable seafood) http://www.msc.org
Les grans superfícies ja comencen a incorporà a comprar segona aquesta etiqueta gràcies a la pressió popular.

Però, cada vegada més peixos provenen de l’aqüicultura. Molta gent creu que aquesta tendència és una resposta al problema cada vegada major que s’enfronten els nostres oceans. Però, l’aqüicultura no és el que sembla.

Aquesta pràctica captura peixos per alimentar als que es crien a les granges. És a dir, mata més animals del que produeixen. Milers d’anxoves seran triturades i convertides en farina per alimentar peixos d’altres parts del món.

De les 100 milions de tones que es capturen a l’any en tot el planeta, 40 tones són per alimentar altres peixos i persones. Quantes més gàbies de peixos tenen els països d’occident menys peixos tenim nosaltres al sud. Paradoxa que costa molt la gent d’entendre.

L’aqüicultura d’espècies de peixos no es pot desenvolupar molt, ja que no hi ha prous peixos en l’oceà per alimentar-los.

El que es fa en veritat es convertir peixos d’una espècie en altra. No s’aconsegueix que hi hagi més peixos, al menys quan parlem de gàbies d’engreix. El promig medi és de 5 quilos d’anxoves serveix per alimentar només un quilo de salmó.

Estem sota mínims. Hem traspassat els mínims del que l’oceà es capaç de subministrar per mantenir la industria de les gàbies d’engreix. Com pot créixer així si hem arribat al final, si ja no queda matèria prima.

Ja es fan campanyes perquè la gent mengi peixos com l’anxova, el barat, el sorell... en lloc de peixos criats en gàbies d’engreix que s’alimenten d’aquestes espècies. Perquè no en mengem directament aquests peixos ? Són millors que el salmó !

Si l’aqüicultura no és la resposta, a pesar dels intents que sigui menys desprofitosa i les pesqueries sostenibles no sé estenguin amb la suficient rapidesa, què més podem fer per salvar els nostres oceans ?

Hem de retrocedir 200 anys per recuperar la abundància i productivitat que havia en algunes parts dels nostres oceans. Em refereixo de crear una xarxa d’àrees marines protegides que es pugui anar en rere en el temps.

Les reserves marines són àrees oceàniques que la pesca comercial està totalment prohibida. Els resultats poden arribar a ser sorprenents. Els llocs on s’ha establert una àrea que no es pot pescar i bussejar, vigilat, gestionat bé. A on els habitants estant convençuts en protegir-ho han proporcionat meravellosos beneficis.

He estudiat les reserves marines del Caribe i allà, l’any 1995 les comunitats autòctones varen establir àrees a on no es podia pescar. Amb el pas del temps es podia apreciar que l’escull es repoblava i que la vida era més abundant. Nosaltres varem observar l’augment de 3, 4 i fins i tot 5 vegades més peix dels que havia després de 7 anys de protecció.

Un pescador submarí de les Bahamas fa companya per establir una reserva en una zona destruïda per la pesca. “La meitat d’aquesta zona és una àrea protegida, no és permès pescar a ningú aquí i si és permet, hi ha normes que cal respectar. És quelcom natural. Així, hi haurà més peixos... un any anirem a una roca i veurem un mero i a l’any següent potser en veurem dos, i l’any següent quatre. En definitiva deixem que treballi la naturalesa...”

Les reserves marines són absolutament necessàries i necessitem tenir-ne moltes. El millor càlcul disponible quant costaria per tenir una xarxa global de xarxes marines protegides que cobreixin entre 20% i el 30% de la superfície dels oceans és que podria valer entre 12.000 a 14.000 milions de dòlars a l’any per gestionar una xarxa d’aquesta magnitud.

En comparació amb les subvencions de pesca, la quantitat és més o menys equivalent. S’estima que les subvencions de pesca són de l’ordre de 15.000 a 30.000 milions de dòlars a l’any i aquestes serveixen per fomentar la sobrepesca. En canvi aquests 12 o 14 mil milions de dòlars servirien per gestionar les àrees protegides que contribuirien a solucionar del problema. A més, durant el procés es crearia un milió de llocs de treball en tot el món.

Existeix un acord mundial per establir una xarxa d’àrees marines protegides per a l’any 2012. Alguns països han promès protegir el 20% o més. No obstant, hem de pressionar als governs per assegurar-nos que això passi.

Comptem amb un total de 4.000 reserves marines de diferents mides en el món que cobreixen menys de l’1% de l’oceà, 0,6% per ser exacta. En el 99,4% restant està permès pescar.

El 99% a mi no hem sembla una bona representació dels nostres interessos com ciudatans.

Les reserves marines per si soles no solucionaran el problema del col·lapsa que sofreixen els mars. Els pescadors i els peixos migratoris viatjaran a àrees no protegides, per això aquestes zones també hauran de ser controlades.

1- Els polítics han d’actuar de forma responsable a l’hora de prendre decisions sobre els oceans.
2- Els consumidors han de canviar els seus hàbits alimentaris.
3- La industria pesquera de tot el món, ha de complir les lleis i reduir la seva capacitat.

El problema és aconseguir que els polítics posin en pràctica tot això, a més sempre hi ha obstacles, no és pot fer perquè afectaria al sobreviure de moltes persones ..... Però, al final aquest sobreviure desapareix any rere any per no fer res al respecte

“Vull que siguin ells els que gestionin el mar perquè es recuperi. Vull que el mar estigui ple de peixos. Que estigui ple de bacallà, ralles, abadejos, fletans,... i també mariscos... que hi hagi de tot.”

Vol la societat veure aquesta recuperació ? o la societat s’alegra en veure els esgotaments massius ? No crec que la meva filla de 6 anys estigui massa contenta. Dintre de 10 anys quan vegi sobretot això i em digui: Déu meu tot això ha passat a la teva època, en les persones que tinguin entre 30 i 60 anys. Està passant en els nostres nassos i tots tenim una responsabilitat.

La diferència entre aquest i altres problemes mediambientals és que aquest és relativament fàcil de resoldre. Podem actuar ara. No necessitem més dades per fer-ho. AIXÍ, FEM EL QUE PODEM A ON PUGUEM. FEM-HO AQUI I ARA. Només, cal decidir-se a fer-ho !

- Pregunti abans de comprar.
- Mengi només peix sostenible.
- Demani als polítics que respectin les recomanacions científiques i redueixin la flota pesquera.
- Recolzi la campanya per a la protecció de les àrees marines protegides i la pesca responsable.

www.endoftheline.com
“Wagamama ha deixat de vendre marlín blanc”
“Jamie Oliver ja no utilitza tonyina vermella. Ha eliminat les referències d’aquest peix de les seves fitxes de receptes.”
“Juny de 2009: La tonyina vermella segueix en el menú de Nobu. L’identifica com espècie amenaçada.”
“Gener de 2009: Un article de “Science” assenyala que els escrements dels peixos contribueixen a que els oceans absorbeixin diòxid de carbono: el primer vincle entre la sobrepesca i l’escalfament global”

[Admin]

Torroella-L'Estartit també ha d'opinar sobre el parc natural

Dimecres alguns dels regidors de CiU a l'Ajuntament de Torroella vàrem anar al Parlament a defensar el nostre municipi envers el parc i, com molt bé va defensar el nostre portaveu, en Ramon Espadaler, a Torroella-L'Estartit moltíssima gent diem: «Parc natural sí, però no imposat i sense consensuar-ho amb la gent del territori.» Em vaig sentir un ninot en mans d'uns inconscients que volen decidir què s'ha de fer i què no al nostre poble. Miri, senyor Postigo, dir que l'alcalde de Torroella hi està d'acord em sembla bé, però vull que sàpiga que l'alcalde representa la segona força menys votada al municipi. Matemàtica pura: CiU, 6 regidors; UPM, 6 regidors; ERC, 3 regidors; LEI, 2 regidors. A més, CiU va ser la força més votada. Crec que hi tenim quelcom a dir. Per favor facin un esforç i reflexionin, no pot anar endavant un projecte tan interessant com és el Parc Natural Montgrí-Illes Medes- Baix Ter, per fer-lo d'esquenes a la gent del territori.

Mirem de trobar el camí del diàleg, de consensuar-ho, fem un acte de maduresa i treballem amb seny i sentit comú, no amb l'agonia de tirar aquest projecte endavant sí o sí abans d'acabar el seu mandat. Estem parlant del futur d'un territori i de la gent que hi viu. Amb la il·lusió que els nostres consellers recapacitin, m'asseuré a contemplar que n'és de bonic el meu poble; quina bona feina fan els nostres pagesos; que afortunats són els nostres pescadors i hospitalaris els nostres hotelers i restauradors, i que bé que hem gestionat i conservat fins ara el nostre territori amb l'ajut dels nostres centres d'immersió i els nostres vaixells de plaer anant i venint de la Meda. No l'hem malmès, ni l'hem sobreexplotat, perquè, per si no ho saben, vivim i depenem d'això. Un crit al vent: reflexionin, senyors consellers.

[Admin]

Els contraris al parc del Montgrí busquen diàleg per consensuar-lo

Són tres ajuntaments i sectors diversos

Els alcaldes de Pals, Fontanilles i Palau-sator, CiU de Torroella de Montgrí i del Consell del Baix Empordà i els sectors agraris, turístic i de caçadors van reivindicar ahir més diàleg al Departament de Medi Ambient i als parlamentaris per mirar de consensuar el projecte del parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter.

«Volem el parc consensuat; amb diàleg, no pas monòleg», va dir l'alcalde de Pals i pagès, Joan Silvestre, que sempre ha qüestionat l'actual proposta, ja que mai no ha vist bé el fet d'incloure la zona agrària, especialment arrossars. «La majoria dels propietaris estan en contra», va recordar Silvestre, que per aquest motiu ja van demanar, juntament amb Fontanilles i Palau-sator, a part de diversos sectors implicats directament, l'exclusió de la plana agrícola dels tres pobles, a més dels de l'Escala i també la platja de Pals.

Silvestre, com la resta de presents, creu que caldria deixar el projecte sobre la taula, i més quan vénen eleccions, i esperar el nou mandat per buscar un consens entre tots. Però com que tenen dubtes que es paralitzi, i més quan s'ha fet per via d'urgència, defensen la necessitat de parlar amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, i els parlamentaris per exposar els seus criteris. «Ells diuen que han parlat amb tothom, però no han escoltat ningú», va afirmar Silvestre.

Usos, diners i gestió

D'altres dels ponents contraris a l'actual proposta del parc natural del Montgrí van recordar que uns altres temes a tractar són el pla d'usos, que deixi clar que es pot conrear o no; els diners per tirar-lo endavant, ja que no es creuen els 22 milions en 5 anys que va anunciar el conseller, i l'òrgan de gestió, on es defensa un consorci ja que comporta una implicació més directa de la gent del territori, ja siguin ajuntaments o entitats. A més, van recordar que ells van presentar moltes de les 1.600 al·legacions al futur parc, i fins ara no han rebut contesta. Segons un dels ponents, només en van contestar sis, d'al·legacions, que eren les que favorables a un augment del parc natural.

[Admin]

CiU de Torroella de Montgrí s´afegeix a les crítiques al Parc Natural

Els opositors reclamen que el Departament de Medi Ambient ofereixi més possibilitats de diàleg

Fins ahir els polítics del municipi de Torroella de Montgrí caminaven unitàriament en la defensa de crear el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Una unanimitat que es va trencar ahir quan el portaveu del grup municipal de CiU, Joan Ribas, i el president local de CDC, Francesc Ferrer, van assistir a la roda de premsa que van realitzar els ajuntaments, propietaris i agricultors que s'oposen a la manera com es vol crear el Parc Natural. Ferrer, com la resta de crítics, va reclamar al Departament de Medi Ambient que s'ha de consensuar el Parc, alhora que va recordar que l'alcalde, el republicà Josep Mari Rufí, va ser la tercera força del municipi, mentre CiU la primera.
Alcaldes, regidors, pagesos i propietaris afectats pel Parc van demanar novament més diàleg a Medi Ambient i una paralització del projecte fins a la pròxima legislatura. El president de l'Associació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals, Josep Pericai, va demanar que es tingui en compte l'experiència dels pagesos i propietaris de la zona. "Ningú millor que els pagesos coneix la zona, les espècies que hi ha i què es pot o no conrear en una terra. És llastimòs el despreci que demostren pel territori", va reivindicar Pericai.
Els opositors van avançar que demanaran una altra audiència amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, perquè escolti les seves preguntes. "Fins ara només hi ha hagut diàleg de sords", va afirmar l'alcalde de Palau-Sator, Joan Sabrià. Una altra petició serà que puguin assistir a la comissió que ha de debatre i confeccionar el projecte. "Volem anar al Parlament perquè tots els parlamentaris coneguin de primera mà les nostres preocupacions", va dir el batlle de Pals, Joan Silvestre.

[Admin]

PSC i ERC estan oberts a millorar la proposta del parc del Montgrí

El PSC i ERC, que juntament amb ICV van decidir dimecres al Parlament de Catalunya continuar la tramitació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter després de desestimar les esmenes a la totalitat de CiU i el PP, es mostren oberts a millorar el projecte de llei amb les propostes que encara podran fer la gent del territori. «Des de l'avantprojecte, del 2007, fins a la llei, ja es veu una evolució que deixa clar que s'ha escoltat el territori», va recordar el diputat Esteve Pujol, del PSC, davant les esmenes a la totalitat, que es justificaven per una manca de diàleg amb la gent afectada. «S'ha avançat, i encara estem oberts a evitar qualsevol ombra de dubte», va afegir Pujol. Una postura, d'escoltar la gent del territori, també defensada per ERC, que va defensar el parc. «Revaloritza l'agricultura i dibuixa el nou model turístic», va explicar el diputat Alfons Quera. Ramon Espadaler, que és qui va defensar l'esmena de CiU, i no pas Eudald Casadesús, com es deia ahir al diari, va deixar clar que volen el parc, però no aquesta llei. «Un altre parc és possible», va afegir.

[Admin]

El Parlament admet a tràmit la declaració del Parc natural del Montgrí

El tripartit ha tombat les esmenes a la totalitat de CiU i el PP

El Parlament ha rebutjat aquest dimecres les esmenes a la totalitat de CiU i PPC al projecte de llei de declaració del Parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha defensat la necessitat del nou Parc Natural com un element clau per "unir els esforços de l'Alt i el Baix Empordà" i, així, afavorir "el progrés de Catalunya". Per contra, el diputat de CiU Ramon Espadaler ha ressaltat la necessitat de salvar les "ambigüitats" de la llei, perquè, segons ell, "un altre parc és possible". La diputada del PPC Eva García ha destacat l'absència de resposta a les 1658 al·legacions que ha generat el projecte de llei.

El conseller de Medi Ambient ha afirmat que "un parc natural és un element d'oportunitat ambiental i especialment econòmica per a un territori". El conseller també ha destacat que "Catalunya és un país amb una riquesa natural única" i que el Parc natural del Montgrí suposarà "un pas més per protegir" aquesta singularitat mediambiental.

Però aquests arguments no han satisfet el diputat de CiU Ramon Espadaler. Segons ell aquest "parc neix coix i sense consens". Per Espadaler la llei és fruit de "la imposició" i té deficiències en quatre aspectes claus: "Els usos dels espais protegits, els òrgans que gestionaran el parc, el finançament i els límits territorials del parc". El diputat també ha afirmat que la política ambiental del tripartit li fa "pujar els colors". Espadaler ha denunciat que en set anys només s'ha tramitat una declaració de parc natural.

Per la seva banda, la diputada del PPC Eva García ha afirmat que el seu grup està "en contra de l'expropiació de milers d'hectàrees a persones que se les han guanyat amb el seu treball". La diputada popular també ha instat el tripartit a "governar i no a perseguir", perquè la llei és "prohibicionista, injusta i intervencionista". Entre els assistents al Parlament hi ha hagut tres alcaldes gironins contraris a la llei.

L'edil de Pals, Joan Silvestre, ha afirmat que el debat ha estat ple "de mentides i incongruències". Al seu parer, el conseller Baltasar ha convertit la negociació "en un monòleg" i no ha tingut en compte els interessos de la gent afectada pel nou parc.

A partir del rebuig de les esmenes a la totalitat, es crearà al Parlament la ponència dins el marc de la comissió de Medi Ambient i Habitatge. La previsió del Govern és que el tràmit parlamentari duri uns cinc mesos, de manera que la nova Llei podria ser aprovada aquest mes de juliol.

[Admin]

El Parlament desestima les esmenes a la totalitat al parc natural del Montgrí

Se segueix la tramitació del projecte de llei, que es vol mirar d'aprovar abans d'acabar el mandat

El projecte de llei del parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter continua la seva tramitació després que ahir el Parlament de Catalunya, amb els únics vots a favor del tripartit del govern –PSC, ERC i ICV–, desestimés les esmenes a la totalitat que havien presentat els grups de CiU i el PP, amb el raonament que es feia sense escoltar el territori. Durant la votació de les esmenes, també els va donar suport el grup Ciutadans, també a l'oposició. Ara ja s'han tirat endavant les compareixences de la comissió per mirar d'enllestir l'aprovació definitiva el mes de juny, abans que s'acabi la legislatura.

«S'ha seguit el guió previst», va afirmar ahir a aquest diari el diputat ponent d'ICV al parc natural, el gironí Lluís Postigo. Ara, segons Postigo, es continua la tramitació del projecte de llei, que comporta sol·licitar els compareixents de la comissió, celebrar-la, mirar si es fan esmenes parcials i aprovar-ho. La idea del Departament de Medi Ambient, que porta el grup d'ICV, és tenir aprovat el projecte del nou parc abans d'acabar el mandat. «Haurem de córrer», va dir el diputat ecosocialista, que creu que la finalitat de les esmenes a la totalitat no era altra que «fer perdre temps».

El diputat que ha defensat l'esmena a la totalitat de CiU, el gironí Eudald Casadesús, encara es preguntava ahir «per què aquesta urgència». «Sé que arribar a un consens amb tothom és molt difícil, però crec que cal fer un esforç amb els actors més importants del territori», hi va afegir Casadesús. El diputat convergent creu que la proposta calia definir-la més pel que fa als límits, els usos, el finançament –no es creuen la inversió de 22 milions d'euros anunciats pel conseller Francesc Baltasar– i els òrgans de gestió.

Per contra, l'esmena del PP va ser defensada per la diputada Eva Garcia, per l'absència del diputat gironí Enric Millo per problemes mèdics. I, igual que CiU, va justificar-la per la falta de diàleg amb el territori.

Alcaldes presents

Durant la discussió del projecte de llei, eren presents entre el públic del Parlament de Catalunya els alcaldes de Pals, Fontanilles i Palau-sator, Joan Silvestre, Salvador Coll i Joan Sabrià, contraris a l'actual proposta de pla natural, ja que defensen treure la zona agrària, i l'alcalde de l'Escala, Estanislau Puig, favorable al pla, amb algunes puntualitzacions.

[Admin]

El PP troba intervencionista i excessivament prohibitiva la llei del Parc Natural del Montgrí

El diputat al Parlament i president del PP a les comarques gironines, Josep Enric Millo, i la diputada i portaveu de medi ambient dels populars, Eva Garcia, es van reunir ahir amb els contraris al futur Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter. Millo entén el «malestar i la preocupació» dels contraris al parc, «perquè la Generalitat no els ha consultat res en cap moment i no compensa les afectacions». Segons Millo, la llei del Parc Natural del Montgrí, que avui comença a debatre el Parlament de Catalunya, és «intervencionista i excessivament prohibitiva, i ha estat feta d'esquena al territori i sense consens amb els col·lectius afectats». El diputat del PP considera que la llei afecta la propietat privada, l'economia, el lleure i el turisme.

[Admin]

El Parlament debat demà si prospera el projecte de llei del Parc Natural

Representants de sectors contraris hi assistiran per conèixer de primera mà la situació

El Parlament de Catalunya debatrà durant la sessió plenària de demà si es tira endavant amb el projecte de llei de creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter o, per contra, es retorna al govern tal i com reclama el grup de Convergència i Unió, que ha presentat una esmena a la totalitat. Seria sorprenent que fos aprovada l'esmena, de manera que el projecte de llei seguirà la seva tramitació parlamentària i més debat a la comissió de Medi Ambient. Alcaldes com el de Pals o Palau-sator, que s'oposen a la manera de fer del Departament de Medi Ambient per crear aquest Parc, tenen intenció d'assistir-hi, així com representants dels arrossaires.
El primer dimarts de gener, el Govern català va acordar enviar el projecte de llei del Parc Natural, malgrat que no compta amb el consens de totes les parts. Aquell dia es va conèixer que s'havia reincorporat el municipi de Gualta i que la superfície total és de 8.192,20 hectàrees repartides en vuit municipis. La notícia va ser rebuda amb satisfacció per ecologistes i, sobretot, l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, que havia manifestat al Departament que baixaria del barco si es reduïen els límits, tal i com reclamen els ajuntaments de Pals, Palau-sator, Fontanilles i l'Escala.
Ja aleshores, Convergència i Unió va denunciar que el Govern havia tirat pel dret sense acabar de tancar les desavinences que segueixen existents. Així, els batlles de Pals i Palau-sator tenen intenció de ser presents al ple del Parlament i representants d'agricultors, sobretot arrossaires, que desconeixen finalment com els afectarà la creació del Parc Natural. Així ho manifestat ahir el president de l'Associació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals, Josep Pericai, que sosté que es tracta "d'un Parc Natural purament polític perquè no hi ha cap pla d'usos, desconeixem com ens pot repercutir". A més, Pericai també reclama més representació dels agricultors en els òrgans de govern i es determini com serà el funcionament i gestió.