NECESSITO CRONIQUES RAÜL

vinga raul no fotis de parar ara, que va pasar despues???????

tu Boig! jo ara estic a Vic i estic treballant a ratos aixi que pude algun dia podem anar a pescar, jo hi havia d'anar avui pero la dona a part de prenyada porta un cabreig que si agafo els trastos i marxo a pescar, al tornar segu que hem prepara un carajillo d'arsenic!

ahaha! les "males putes" (amb carinyo) prenyades gasten mala llet, eh? Ja us ho deia jo! Les hormones o no sé què se'ls altera i tenen l'adrenalina a dojo!!! Quan els agafa el ramalasso més val ser lluny a pescar.... per això, amics meus, surto a pescar entre setmana, ara que puc. Així el finder tinc la fiera mansa... llavors tenim òsties amb l'internet! M'aixeco a quarts de sis sense mandra per explicar-vos històries de les meves, fins a quarts de viut... que s'aixequen les fieres de casa!! Llavors he d'esperar a quarts de deu que tornin a dormir...

per cert, boig: si vols quedar per sortir amb mi... fem-ho privadament!

Teixi, em sap greu però he d'enganxar l'audiència d'alguna manera... això és com una tele-novela! La veritat és que estava molt engrescat recordant la sortida del dimecres, però arriba unes hores que els dits no segueixen els meus pensaments (escric pràcticament amb tres dits)... i més val anar a descansar. Però ahir em va costar molt de dormir... sabeu, em poso molt nerviòs quan revisc els episodis de pesca! EStic escrivint i em venen mals de panxa dels nervis que agafo...

en fi, que m'ho passo molt bé, i les més de mil visites al diari de pesca em donen molta força per aixecar-me cada matí.

gràcies a tots!

DIMECRES

Eren dos quarts de deu, i amb tanta calma, començava a fer calor. El sol s'havia imposat ja a la boira eprenyadora de la matinada, i anava amb una samarreta curta i una hermilla sense mànigues. LA sang em bullia al veure aquell espectacle i, a mesura que m'hi aproximava, l'adrenalina pujava a les cotes màximes permeses en qualsevol activitat esportiva reglada. Però al mar no existeixen regles. Només quedàvem ells i jo. DE sobte, vaig veure que els pèls dels braços se'm posaven de punta, una sensació de fred va recòrrer tot el meu cos. Vaig notar un escalfred per tota l'esquena i em van venir al cap tots els records de les dues temporades fent capots una i altra vegada. HAvia arribat el moment de venjar-me. Sabia que eren allà, no podia ser de cap altra manera... m'havien fet perdre els nervis en multitut de vegades, m'havien putejat tots els caps de setmana, m'havien fet quedar com un idiota jornada rera jornada... ens tornàvem a veure les cares altra vegada, totes elles i jo sol, davant el repte més imponent que se li pot presentar al pescador de canya. Ja no tenia cap dubte, les tenia saltant allà, a una vintena de metres. Eren es putes toyines!

Aquest cop ho vaig tenir clar: canya grossa a la mà. DE fet és una canyeta de 2,70 amb una acció de 125gr, la mateixa que l'amic Albert va treure el bonito del diari, que a ell li donava la sensació de ser petit, i va fer 3,750 kg. CAnya insuficient per a un monstre de 40 kg, però amb dos cullons per arrencar del mar a qualsevol depredador de 25. El motor ja estava parat, no feia cap fressa i les molt cabrones continuaven menjant... xxxaappp, xxxxappp, xxxxaaappp.. sortien de l'aigua amb la boca oberta i sense acabar de saltar. Apareixien del no res i lliscaven per la superfície de l'aigua engolint tot el que se'ls posava per davant. "Aquesta vegada també engoliran aquest!!!"- vaig pensar mentre el jig de 40 gr volava cap a la bacanal. Era un yo zury imitació de sardina, amb l'anella i la potera ben reforçades, doncs feia temps que a aquestes bèties les hi tenia jurada. VAig mantenir la respiració, inconscientment, intentant comptar fins a set...

VAig recollir amb el twinpo 6000, mantenint la línia de 50 lb tensada per notar qualsevol indici de clavada. El flurocarboni del 70 faria la seva missió: mantenir-se invisible als grans ulls d'aquelles bèsties i aguantar amb força les seves escomeses. Els nusos no em fallarien aquesta vegada, ja ho havien fet en altres ocasions, però ara no. Els havia entrenat molt durant la seva llarga absència, practicant-los de tant en tant per a fer de les dues línies una de sola, irrompible. Ho tenia tot a punt: silenci, tonyines menjant davant meu, material reforçat, el jig a l'aigua i recollida erràtica esperant la gran picada. Vaig accelerar els meus moviments a mesura que m'aproximava a la barca, però res. VAig repetir la operació en va, fins a tres vegades. En un tres i no res, les tonyines havien desaparegut.

DIMECRES

M'ho vaig agafar amb calma. Sabia del que eren capaços, aquells animals. Aquesta vegada però, no podrien amb mi. EStava mentalitzat, la carrera psicològica acabava de començar. Sabia pefectament el que calia fer: simplement esperar. Al cap d'un minut van apareixer de nou, a un centenar de metres. No em podia precipitar, aquestes bèsties són molt sensibles, i noten de seguida que les vols empaitar. M'hi vaig acostar al relantí, a poc a poc, tot canviant el jig que abans havia fracassat. Aquesta vegada hi vaig posar un JAckson, que pel preu que valia, m'hauria de garantir almenys una queixalada. L'anella i la potera del darrera també les havia canviat.

Ni yo zuri, ni jackson, ni rapala, tampoc les maria, les daiwa,... Ni a superfície, ni a mitges aigües ni a fons.... ni amb jigs, ni passejants, ni poppers... les molt putes havien tornat a guanyar. Tonvava a casa vençut, altra vegada, i ben emprenyat. Això no quedarà així, us ho prometo.




Veieu com esquitxen al fons, les males putes?

DIJOUS

Tornava per venjar-me, i aquesta vegada acompanyat. Dues canyes poden més que una de sola, i quatre ulls les veuen de seguida saltar... aquell matí però, la boira era més tancada. HAvíem sortit d'Olot una hora més tard que el dia abans,doncs jA sabia on trobar-les, i l'hora que sortirien a passejar...

No vam tardar massa a localitzar-les. El company però, l'incrèdul del món artificial, venia mal preparat. Portava un carret molt bo i potent, però carregat amb un trenat del 45 que segur que no el deixeria llençar... a més, el portava muntat amb una canya de jgging d'un metre noranta, que encara en limitava més el radi d'acció. En fi, cada sortida aprenem coses noves. No us escalfarè el cap amb gaires tonteries, ni us farè patir... vam fer el ridícul tot el matí! Les molt cabrones tornaven a guanyar la partida... però no tornàvem amb les mans biudes!

Em va fer il.lusió que la clavès l'incrèdul del meu company. No creu en el jigging, ni l'spinning, però té la seva barca plena de ferros i canyes per a fer-los baixar. Ja ho dic jo, que està malalt.... diu que ho té per si de cas. DE tant en tant controlava la sonda, perquè veiem que sobint i havia corredisses per allà sota. NO eren tonyines, semblaven bonítols perseguint minitalla que corria per salvar-se d'aquells afamats. Jo vaig agafar la lesath, s'agraeix treballar amb una eina lleugera, sobretot aquell dia, que tenia el braç i la carcanada feta miques del dia abans.

Estàvem situats en un fons d'uns 95m, però el trànsit de peix es concentrava entre els 15 i 25. De vegades els veiem a simple vista, o sigui que amb jigs de 40 gr els vam intentar enganyar. ÉS una llàstima temptar aquelles bestiotes amb un equip tant exagerat. De cop i volta es va sorprendre i va exclamar un "òstia, em sembla que en tinc un... però és petit..." i amb tres o quatre voltes ja el tenia fora de l'aigua, que treia el cap. " vols el celebret?" li vaig preguntar per si de cas. DE seguida el vaig enganxar i al aixecar-lo, com sempre, el puto celebret es va tornar a blincar! Com em va passar amb el bonítol, el dento i el llobarro de les vacances... com em passarà sempre fins que no en perdi un que em sàpiga greu de veritat. Aquella vegada ens va fer gràcia perquè la víctima havia estat una melva d'uns dos quilets, i no una bèstia de les profunditats.




Dimecres baixarem amb en Tola... que des de l'excursió de l'estiu segur que puja súper motivat! Les aventures de debò les llegireu a partir de dijous que ve, fins llavors, continuem sommiant. Bona nit.

hola crack, com m'ho passo de bé amb els teus relats mamon. Per cert si alló eren grans peixos perqué no vas provar al curri i a sobre d'ells? quan hem anat a Grans Peixos a curri a sobre que no s'espanten i 2 cojones...
Que vagi bé dimecres encara que pinta Tramontaninsqui.

Salut soci.

M'oblidava, Raül 10 punts per les fotos, jo encara no tinc ni repajolera com collons es foten ja tinc en Teixi que va penjant.

Agur i salut.-

bones DAvid, i gràcies de nou (és bo que algú et reconegui la feina..)

no faig el curri per diverses raons: la primera és perquè no tinc els equips adients, tampoc sé massa com posar-m'hi i m'agrada molt més l'acció de l'spinning. Quan tingui l'espatlla feta pols, em dedicarè més estona a provar-ho. Aquells dies ja vaig arrossegar un halco unes quantes milles, també ho vaig provar amb un pajarito exitador i dos popets muntats al darrera... per res.

demà veurem....jornada a jigging i spinning! A veure si a partir d'ara hi apareixen més fotos que parrafada!

El malparit d'en Picó m'està esbirriant els pocs dies que puc sortir aquesta temporada. Cagunl'ou. Si dimecres es comporta la tramuntana (no sembla que porti la intenció) tinc preparats els jigs i una ploma molt ben parida i sense metralleta que hauria de funcionar... que la força ens acompanyi...

Quina llàstima això dels palangres flotants que hagin delmat les bèsties, no?

no sé com ho veus Tola..., hem quedat per dijous, però els de tv3 pinten per demà al matí força2 i mar de fons... a la tarda tramuntana forta. No es posen d'acord amb el windguru... i quan això passa vol dir que et pots trobar de tot (però normalment hi ha una estona de calma).

Ja tinc la peça de la màquina a punt! Rentarè alguna cosa però aquesta setmana s'ha notat la crisi als restaurants i hotels de la comarca... si em quedo a treballar a les deu ja no sabrè què fer... i m'entra la mala òstia!!! Quan m'instal.li l'internet a la feina us escriurè des d'allà... però de moment, només pago!

Hi vaig donant voltes... i més voltes... no sé si em podrè aguantar!!! Deixarè les eines a punt a la furgo, per si de cas em torno a despertar a les 5am pensant amb la puta crisi... i què farieu vosaltres?

Per aquí baix, n'hi ha un que es diu Millet i necessita blanquejar molts i molts quartos, diu. Tu que tens una bugaderia, segurament podràs donar-li un cop de mà! Certament, TV3 marcava F2 demà matí i F4 a la tarda. Coincideix amb el windguru, tot i que aquest últim marca F2 a la nit d'avui. TV3 no parla de dijous matí, quan wl windguru diu que farà f2 tot el dia. Esperem que sigui així com dic. És la única explicació que tinc perquè tot quadri i dijous puguem triomfar. Si no, doncs mira, ens trobem allà dalt i anem a fer el llobarro a les roques, o el gilipolles en un bareto davant d'un cafè.

ho tinc decidit. M'he passat mig matí i mitja tarda preparant les canyes a consciència... feia temps que no tenia les màquines tant buides.... la gent es comença a ensumar els gastos de nadal i no en deixa anar ni cinc! Al meu ram cada any passa igual: és la crisi de novembre... en fi, Tola i companyia, demà baixo sol. No posarè el despertador, marxarè quan se m'obrin els ulls, i d'això ja se'n preocupa tot sobint l'Alba! Passejarè fins a migdia, per a ser a les quatre a Olot, i treballar una mica, que no sigui dit que el jefe fa campana... si pesco alguna cosa ja serà la llet, ja que fa dos sortides que no toco peix.

Demà baixo armat fins les dents! LA lesath pels bonitols, la kookai pel jigging i/o curri si s'escau, i la nexave per les males putes de les tonyines, si apareixen. Hi he muntat una cosa especial, només per a elles...

[ara toca banyera amb la nena, sopar, futbol i anar aviat al llit. bona nit]

I qué i qué....demá sant tornem-hi ....el millor son les sortides amb professionals com els que estem per L'Escala que venim a fotret el peix per la teva zona i a sobre atiborrats de birres a la nevera.

Salut Raül i que tinguis sort demá amb en Tola-

Agur

DIJOUS

Altra cop la maladicció del company... calia fer alguna cosa, hi havia quelcom que ell feia i jo no savia endevinar. Estava molt content per en Tola, se'ns dubte estava disfrutant... No havia tret mai cap bonito, i en menys d'una hora a quatre havia enredat! "Nano...avui t'has graduat!!!". VAig mirar aquell terra ensangrentat... ell havia tret quatre monstres de gairebè 16 kg tots plegats i jo feia el ridícul, amb un bonito de quilo que havia robat!!! Començava a notar la sang massa calenta... per poder pensar amb claretat. EStàvem en un fons d'uns quaranta metres, vaig mirar la sonda i els vaig veure allà, que de mi se n'estaven encardant....

VAig agafar la canya grossa i vaig carregar el twinpo 6000 amb un torpede del 80. LA ràbia m'ensegava, l'enveja sana em va fer renegar.... VAig comptar els metres amb el fil pintat... i quan tocava la trama negra ja sabia que el jig havia arribat. VAig recordar aquelles escenes d'en RAmbo quan es venja amb la metralleta i s'ho carrega tot, i amb un crit de ràbia vaig començar a cargolar fil com no ho havia fet mai: FFIIILLLSSDDEEPPPPUUUTTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!! Els altres companys em miraven estranyats des de l'altra barca, en Tola ho feia gairebè espantat; va deixar de pescar amb la seva canya i es va quedar allà dret, palplantat. Per allà els altres havien clavat dues servioles... també bonitols... i jo nomès un puta kg de peix!!!! Recollia amb totes les meves forces, tant ràpid que els peixos no el veurien ni passar...

BBBBBAAAAUUUUMMMM!!! A mig camí cap al cel vaig fer diana, per fi alguna cosa havia picat!