la peça de la teva vida es...?

HOLA NOIS,dons explicare la peça de la meva vida. va ser el tros de llobarro que vaig fer fa algun temps (quan era jove) he fet de moltes cada esquna te la seva historia (i encara sumio amb ellas)pero esque aquet llobarro al vaig fer (agafeuse be) amb un raglo a palamos (no dire el puesto perque..... bueno expliqueu les vostres captures o anecdotes i pasarem un bon rato....a el llobarro es el de la foto de avatar

collons tiu, aixo es un lobarro o un transatlantic ??????? apa que no debias disfrutar

Enhorabona quin tros de llop.

Salut i bona pesca.

Ja veus! Quina bestiota!

enhorabona!
M'he passat un mes buscant-lo... i ara que he acabat el puto reportatge dels llobarros vaig i dissabte en pesco un! Però no es pot ni comparar amb aquest... el més gros que he pescat (des de barca) feia 3,85kg. Aquest teu gairebé el deu doblar... bona peça, crack!

Collons quin tros de llobarro ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Aquest es el pare de tots els llobarros no ??????, La meva captura es la tonyina del calibre 20 que vaig treure per casualitat ara fa dos anys . Lo de casualitat es perque quan va picar , un no portaba el tinter, l´altre li feia mal l´esquena , i es clar, nomes quedava jo, i no era questiò de deixar-lo escapar. Per curiosa, la captura del CARPOT que vaig treure a Sant Pere . Un bitxo de 7,5 kg però tret amb una canya de l´anglesa, amb un fil del 14, i un baix del 10. Quina hora més llarga i pu......que em va fer passar. Salut i bona pesca

Doncs la captura de la meva vida, encara l'espero.

Si n'hagués de recordar alguna, recordo d'una forma molt entranyable els primers burrets al port d'Arenys. Avui dia no serien titllats ni de porqueria, però llavors tenien gust de glòria i triomf.

Més endavant, vaig anar intuïnt que podia "seleccionar" el peix que volia depenent de les zones, les hores i els hams i esquers. Feta la teoria, suposo que la millor captura va ser la del primer dia que vaig poder-la constatar: pescava des de les roques. Només arribar, vaig veure un grup de sards que brillaven i vaig llençar-los un tros de cuc i en menys de dos minuts ja tenia un sard ben guapo ballant break-dance damunt les roques. Anava amb una amiga i es va quedar flipant. Com que ja tenia el sard i es feia fosc, vaig pensar que era l'hora dels espets. Davant nostre hi havia profunditat, corrent i fons de sorra. Hi havia possibilitats per a un espet. Vaig canviar de canya i vaig començar amb un x-rap sonor buscant un espet. En menys de 10minuts vaig notar una picada fallida. Recordo que vaig dir "ja els tenim aquí. Ha fallat, però hi tornarà, que van en banc". En menys de dos minuts la carraca començava a cantar. Allò era felicitat. Pescar el que creus que tens oportunitat de pescar, canviant la tècnica i la zona. El sard a la raconada i l'espet a spinning. L'amiga es va quedar flipant (tant com jo, pràcticament) i em va reptar a treure un llobarro. Com que la nit va ser sense massa picades, vaig dir-li que a la matinada aniríem a veure si sortia el seu llobarro. A punta de dia vam desplaçar-nos en una raconada no gaire lluny i amb molt poca profunditat. Sabia que allà teníem possibilitats de trobar-ne algun. Vam tenir un parell d'empaits de llobarro a spinning, però no se'n va enganxar cap dels dos. Una autèntica llàstima, però els vam veure i la sortida va tenir un molt bon gust. Les llísseres llobarreres i els sard no van parar de fotre canya (i molta) als artificials, però cap de les captures va poder superar l'estona passada amb els amics i la glòria d'haver constatat i corroborat les teories. Segurament que ja havien començat a virar temps enrere, però els plantejaments de les meves sortides canviaven de rumb definitivament a partir d'aquell dia.

I és que la peça de la meva vida potser no em cal que sigui una fera de 8quilos. El dèntol de 6,8kg encara no sé si em fa vertígen, emoció o què. Potser encara no me n'he fet la idea. S'escapa tant de la meva línia en general, que encara no ho tinc classificat. El que potser més il·lusió em fa és saber que aquell dia el buscava i que el vam aconseguir treure amb un baix del 30. Això sí que em mola.

El caiac tot just l'enceto i les sortides esporàdiques amb barca encara les puc contar amb els dits d'una mà. Ambdues coses m'obren un panorama que no m'acabo abans de la llunyana jubilació. Si abans no sabia l'immens camp que tenia per córrer, ara com a mínim sé que no me l'acabo per anys que visqui.

La captura de la meva vida segurament encara l'hagi de treure. Potser un mero amb un fil ben fi? potser la primera juliola amb algun nen que agafi la canya per primera vegada amb els ulls brillants d'il·lusió. Qui sap. D'aquí uns anys tornem a fer l'enquesta i us ho dic.

Ens veiem a mar mentre seguim empaitant la de la nostra Big one.

aixi me agrada,anim que esta molt be,el contar batallitas anecdotas etc ...

La meva, un llobarro que vaig treure des de la platja de Gava quan tenia 12 anys. La veritat es que era una peça gran, pero no us puc dir el pes. Ara, que el recordo com si l'hagues tret aquest cap de setmana, va ser per la nit al setembre i amb una canya antiga de bambu i un carret Sagarra. Nomes han passat 30 anys i vet aqui que ara torno a pescar!.

Jo encara no ho sé. Crec que no anirá per el pes sino com he disfrutat per treure'l. Ja he pescat tonyines i he disfrutat un colló (al curri), peró espero tenir la sort d'engaxar una peça que em doni guerra i jo saber com treure-la, i sobre tot a spinning o jigging que és com, per mi, es disfruta més i les sensacions són per pixar i no fotre gota.

Salut.

felicitats Szac, ja ets un MEro!

jo més que el peix de la meva vida, recordo molt especialment moments que segur que em marcaran la meva existència. Un dels millors matins que he passat a mar va ser precisament l'esmorzar que vam fer amb els companys del fòrum. Recordo especialment la pesca d'una oblada al curri a la badia de cadaquès: la meva nena, de dos anys i mig, tenia la canya a les mans i va alucinar... feia unes tres hores que havia pescat el llobarro de la meva vida, però aquella oblada, que vam tornar a l'aigua de seguida, em va fer una ilusió especial. Encara se'n recorda, l'Alba.

recordo un dia entre setmana que estava sol al cap de creus. No hi havia ningú més. Al cap de poca estona, a unes dos milles de la costa, em vaig quedar rodejat de tonyines. Eren enormes. Les tenia tant a prop que fins i tot les veia passar per sota la meva barca. N'hi havia a milers, era tot un espectacle. El sol estava alt, la calor era molt agradable. Em vaig passar una hora i mitja rodejat de tonyines, i no vaig tenir cullons de fer-ne picar ni una! Vençut per la impotència de tant esforç per a res, em vaig quedar allà, assegut al banc del timó, contemplant aquell espectacle i sentint la remor de les tonyines quan trencaven l'aigua. Em vaig beure una cervesa ben fresca, em sentia impotent en aquells moments, però era feliç. Ho recordaré molt de temps.

el mar ens regala episodis increibles, moments que quedaran gravats a la memòria durant molt anys, i sensacions úniques que només podem sentir els afortunats de poder enganyar a alguna de les bèsties que amaga. Quantes vegades ens han tremolat les cames i hem sentit que el cor ens bombejava sang a tots els músculs del nostre cos! aquesta és l'essència de la pesca: ens dóna vida i ens recorda que encara tenim la capacitat de sentir. Treure peixos és circumstancial, posar-nos nerviosos al llit pensant amb els peixos que ens esperen a mar, no té preu.

gaudiu de la pesca i, si podem enganyar algun peix, millor que millor!
Sort!

les peçes de la meva vida,encara que nose com les vaig treure,van ser quan feia un mes que tenia barca,estava fent el curri per montgo i empreyat de no treure res em vaig dir,anem cap a sant pere tot fent el curri,quan ja havia sortit de montgo i ja estaba a uns 30m de fondo fent curri de superficie amb pica una canya i resulta un llobarro de 4kg que jo gairebe no sabia que era un llobarro un cop embarcat i flipant continuo cap a sant pere i ja mes vora ala platja a 14m de fondo i el cap de 30 minuts una altre picada.resultat llobarro de 5kg.es ben la sort del principiant

dons explicare unaltre que vaig flipar,a una escollera de un port fen bonitos a spinning ,amb un parell de amics ( tots sabeu la mala llet que tenen cuan pican ,1 segon despres creeeeeeeeeeeeec creeeeeeeeeeeeec fil a tota llet )estabem a les rocas jo portaba un parell de bonitos ,canya espinning 30,80 trenat de 18.5 kg daiwa capricorn un jig viva parade rosa.suposo que era una tonyna perque era imparable va treure tot el fil del carret fins que va petar i jo aguantan la caya amb totes les foças imposible... el meu amic deia,corta el hilo corta el hilo que te ba a partir la caña.. i jo li deia com vols que agafi la canya amb una sola ma, que la cardara al aigua ya me ha pasat un parell de cops, pero em dona igual bobinar unaltre cop el carret es increible

La peça de la meva vida es... encara cuan i penso amb tremolen les
cames era un dimecres a la tarda estàvem el company Suspe i jo a
Sant Pere, en suspe pescava a la bolonyesa "el tiu ja te una edat"
i jo a spining, de tota la tarda ni picada nomes anà garla’n amb un
gavatxó que aquest rapala, que si aquell va millor total que sens va fer
fosc, baix a sopar i a fer una mica de companyia al Suspe el tiu
tampoc li anava millor que jo, me’n baix a donar un vol ja era negra nit
i per aquelles coses de la vida llenço la rapala en un d'aquells quadros
de Sant Pera, una picada que baix falla, merda merda merda despues
dos llobarros seguits al canastró, baix a portar-los a la nevera
i al Suspe am diu tiu calmat que estàs tremola’n com una fulla
i li dic i mes que tremolaré, tornem-hi llenço la rapala 3,4,5,6,7 llobarros
seguits, els porto a la nevera que ja no ni cabia ni un mes, ens mirem
amb el company i ens diem ja en tenim prou tampoc es tracta de fer una masacre,
, si aguera continuat omplo el maleter del cotxe, baix caure d’amunt la bola no en tinc cap dubte
cada cop que tirava tenia picada. d’això ja en fa alguns anys
N'he tingut algun altre de dia bo però aquell va ser el primer i mes d'una nit l’e
somiat

De pes, espècie, colors..., és difícil.Per bonic el mero, per lluitador tunyina, per emocionat i de gust el dèntol, per dificultat el llobarro i per poc freqüent la servia.Però això sense contaminar el mar és a dir, amb kaiak.